Aquests documents ocupen vuit unitats d’instal·lació a la UIB (caixes d’arxiu de mida foli, de 10 cm de gruix), que sumen un total de 3.378 documents familiars, majoritàriament generats durant els segles XVIII i XIX, molt més abundant la documentació d’aquest últim segle. Hi ha uns quants documents que són datats al segle XVII. Hi ha un capbreu del Sant Sepulcre, de Francina Puigdorfila, que porta la data MDLXXII, així com un contracte d’arrendament del Mas Nou de MDLXXV. Les dates extremes dels Papers de Son Lledó són doncs 1572- 1891, si considerem aquests documents puntuals del segle XVI.
Aquesta documentació respon a una tipologia d’arxiu personal, familiar i domèstic, generada pels diferents membres. Organitzada en carpetes, que formen sèries, correspondències, comptabilitats, papers de família... reflecteix els principals episodis de la nissaga.
Genealogies pròpies i de les famílies amb qui s’entronquen, documents matrimonials, certificats de baptisme i algunes escriptures. Altres documents són relacionats amb el dret de la propietat, com testaments, plets, alous, censos (“censals”), accions, deutes, pagarés, hipoteques... Una testamentaria que va portar la senyora Aina Brondo (1829) amb altres
familiars.
Les cartes de família de la mateixa senyora Aina, la correspondència del senyor Gaspar, el pare, la del senyor Jordi, el germà canonge. La del senyor Felip, el nét, que en fou potser la figura més destacada, primer com a batlle, després com a governador civil i després com a diputat a Corts. El seu arxiu es relaciona amb els seus càrrecs personals, i la intervenció en la
remodelació de l’Hospital General, i les obres dels teatres, i aporta dades al coneixement de la vida ciutadana del segle XIX.
Conté unes comptabilitats molt variades generades per la despesa o el cobrament de les seves activitats corresponents. I els comptes domèstics, de despesa per aliments, compra de vaixella, obres de reforma de les cases, despeses generals d’enllumenat, contribucions.
També hi ha treballs de menestrals, ferrers, fusters, basters, lampistes, arranjament de cotxes i galeres, i relacionats amb el vestit, com costurera, sastre, barreteria, sabates. Tot un mostrari de documents, costums i oficis, que defineixen una època.
Dins les comptabilitats, n’hi ha algunes de les més primàries dins l’economia casolana, com el bescanvi de farina lliurada al forner per pa durant tot l’any, que sembla que es refereix al senyor Jordi, fill del senyor Gaspar, que era canonge, i del qual també hi ha documentació referida a obres piadoses.
Durant els anys 1882-1883 es manté correspondència gairebé diària, almenys més que setmanal, amb el majoral de Mainou (o Mas Nou), en la qual aquest dóna compte de la producció de la finca, en les seves diferents fases de l’any agrícola, així com de les
conseqüències climatològiques sobre “s’anyada”, de vi o d’oli, i la collita de l’ametlla. En fer-se un inventari d’aquests documents a l’arxiu de la UIB no es va alterar l’organització que hi havia originàriament, davant del risc de separar documents que podrien perdre la seva datació i el seu context. Això mateix fa que algun document traspaperat aparegui en una sèrie
que no sembla que sigui la seva, sense formar expedient. Però es va respectar el principi de procedència.