Fons RAMIB - Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears

Sessió inaugural 1834;  Modo con que deben estudiarse los sistemas de medicina Sessió inaugural 1841;  Utilidad y ventajas de las academias médico-quirúrgicas y necesidad de da... Sessió inaugural 1844 Sessió inaugural 1845; Un caso de lesión orgánica del corazón Sessió inaugural 1845; Influencia de la humedad sobre el organismo Sessió inaugural 1851; Necesidad de una cirugia nacional Sessió inaugural 2016; La pneumònia postoperatòria: factor de risc de la cirurgia cardíaca Sessió inaugural 2017; L'origen liberal de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears Sessió inaugural 2018; Las edades del hombre Sessió inaugural 2019; La sinergia entre la Medicina y la Bioquímica y Biologia Molecular Sessió inaugural 2020; El càncer a les Illes Balears: Situació i propostes preventives Sessió inaugural 2021; La colisión de dos pandemias: Retos y oportunidades Broggi Vallés, Moisés Bujosa Homar, Francesc Calatrava Páramo, Luís Carreras Roca, Manuel Castroviejo y Briones, Ramón Cid Rafael, Felipe Cortada Macías, José María Cortés Bordoy, Javier Darder, Emili Dausset, Jean Diaz de Beunza, Faustino Escalas Real, Jaime Esplugues Requena, Juan Fiol Sala, Miguel Fusté González, Bartolomé Fuster de Carulla, Valentín Gallart Monés, Francisco Gil Vernet, José Mª Gil Xamena, Juan González Giralda, Ruperto Grases Freixades, Fèlix Grisolía, Santiago Gutiérrez de la Peña, Javier Heredia Garcia, Carlos Dante Ibáñez Juvé, Jorge Jiménez Díaz, Carlos Jordá López, Eduardo Ley Gracia, Adolfo Llopis Faner, Blai López Piñero, José Mª Luelmo Román, Santiago Manera Rovira, Juan Massons Esplugas, José María Medina Martí, Francisco Mestre Mestre (fill), Bartolomé Montis Suau, Antonio Montserrat Quintana, Miguel Munar Ques, Miquel Nubiola Espinós, Pedro Ochoa de Albornoz, Severo Oliver Capó, Gabriel Pallarés Ferreres, Lucio Palma Rodríguez, Fermín Pedro Pons, Agustín de la Peña Pineda, Emilio Pifarré Sanahuja, Enrique Piulachs Oliva, Pedro Porcel Zanoguera, José Puig-Sureda, Juan Puigvert Gorro, Antonio Ramos Ramos, Jaime Reina Prieto, Jordi Ribas Ozonas, Bartolomé Rodríguez Arias, Belarmino Rodríguez Tejerina. José Maª Roviralta Astoul, Emilio Rozman Bornstar, Ciril Sanz Gadea, Joaquín Solsona Motrel, Fernando Soriano Jiménez, Máximo Sureda Blanes, Josep Sureda Trujillo, Juana Mª Tolosa Cabaní, Ferran Tomás Montserrat, José Triola Fort, Miguel Tur Marí, Josep Antoni Ull Laita, Miquel Usandiazaga Calpasoro, Manuel Verd Sastre, José Vilaclara Mir, Juan Vilardell Viñas, Francisco Actes 1831-1842 Actes 1844-1852 Actes 1856-1863 Actes 1864-1871 Actes 1872-1876 Actes 1877-1888 Actes 1901-1922 Actes 1944-1964 Actes 1964-1975 Actes 1975-1984 Actes 1984-1996 Comissió permanent de medicina legal i del treball Comissió d'història de la medicina i la estomatologia Secció de terapèutiques i farmacologia Secció de cirurgia i especialitats cirúrgiques Secció de medicina i especialitats mèdiques Secció d'higiene i medicina social
Resultats 1 a 100 de 203 Mostra-ho tot
Original Objecte digital not accessible

Àrea d'identificació

Codi de referència

ES AHRAMIB RAMIB

Títol

Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears

Data(es)

  • 1721 - ? (Accumulation)

Nivell de descripció

Fons

Volum i suport

El fons ocupa 2 armaris metàl·lics. En trobar-se actualment en fase d'ordenació i catalogació, encara no es coneix el volum exacte de la documentació. Està constitut majoritariament per paper ¨manuscrit i per paper imprès.

Àrea de context

Nom del productor

Història administrativa

La Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears és una institució científica de dret públic, continuadora de les successives Academia Médico Práctica de Mallorca, creada el 1788, i de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, fundada el 1831 sota els auspicis del rei Ferran VII. És la corporació científica més antiga de les Illes Balears.

Com a institució científica mèdica ha tingut operativitat científica ininterrompuda des de la seva fundació fins els nostres dies. L’any 1999 va passar a ser denominada, segons acord pres en sessió de govern, Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, i l’àmbit de la seva competència compren tot el territori de les Illes Balears. Té els objectius següents: 1) Potenciar el coneixement de les ciències de la salut entre els facultatius professionals de la salut en especial i la ciutadania en general; 2) Traslladar a la societat els avanços biomèdics; 3) Assessorar les administracions públiques de les Illes Balears sobre la prevenció, manteniment i millora de la salut de la ciutadania.

Les raons que justificaren la creació de la Academia Médico Práctica de Mallorca van ser, en primer lloc, les mateixes que expliquen la fundació de les acadèmies científiques a tot Europa a partir del segle XVII, quan el declivi de les universitats va convertir les acadèmies en el fòrum idoni per presentar les noves hipòtesis, per a discutir-les públicament i per aprovar-les segons els moderns criteris científics. La segona raó va ésser el creixent prestigi dels cirurgians, que havien sabut renovar els seus coneixements i les seves institucions docents: els metges van veure en les acadèmies l’ocasió de dur a cap un treball de renovació intel·lectual del seu ofici. El tercer factor, per ventura el més important, va ésser l’afany i la constància que la Real Sociedad de Amigos del País del Reino de Mallorca va aplicar en crear una institució que servís als metges per contrastar els seus coneixements, per donar a conèixer els principals problemes sanitaris i per proposar als poders públics les solucions més adients.

Així, el rector de la Universitat, a instàncies de la Real Sociedad Económica de Amigos del País del Reino de Mallorca, va dirigir el 1786 a tots els metges de Palma una convocatòria per a fundar una acadèmia mèdica. La proposta va aconseguir una ràpida i massiva adhesió. Dos anys després, l’11 de desembre de 1788, el rei Carles III signava la Reial Cèdula fundacional de l’Acadèmia.

Per part seva, els orígens de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, successora de la Academia Médico-Práctica de Mallorca, coincideixen amb la reorganització mèdica que va intentar el metge liberal Pere Castelló quan Francisco Tadeo Calomarde ocupava el Ministeri de gràcia i justícia. El 1827 s’havia creat la Real Junta Superior Gubernativa de Medicina y Cirugía del Reino i el 28 d’agost de 1830 es va dividir el Regne en diversos districtes. En cada un d’ells va establir-se una acadèmia de medicina i cirurgia, sota la dependència de la Junta superior ja esmentada. Varen sorgir així les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Valladolid, La Corunya, Sevilla, Cadis, Granada, València, Barcelona, Saragossa i Palma de Mallorca.

Al llarg dels anys la Reial Acadèmia s’ha mantingut en contacte amb la realitat científica de la societat illenca, acollint debats científics i donant a conèixer els successius progressos i novetats mèdics i quirúrgics. La seva acció va ésser fonamental per a la formació, el 1882, del Colegio Médico Farmacèutico. Aquesta corporació científica, amb la participació activa dels acadèmics de la Reial Acadèmia, va crear la Revista Balear de Medicina, Farmacia y Veterinaria (1885-1912), sens dubte la publicació de més nivell de les editades a Balears i una de les millors de l’Espanya del seu temps.

Molts dels professionals de més prestigi de la sanitat balear dels darrers 180 anys han ocupat plaça com acadèmics. És el cas de Mateu J.B. Orfila, Fernando Weyler Laviña, Bernat Riera Alemany o Emili Darder Cànaves.

La corporació és acadèmia associada a l’Institut d’Espanya. Només tenen aquesta consideració "les de major antiguitat, major prestigi i activitats més permanents".

El 1994 va ésser transferida del Ministerio de Educación y Ciencia a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, tot i que els successius titulars de la Conselleria de Salut i Consum han jugat un paper decisiu en el sosteniment de la institució. L’any 2013 va ésser assignada a la Conselleria de Presidència, amb el propòsit d'assegurar el suport institucional necessari per afavorir l'estabilitat, la independència i la projecció de l'Acadèmia.

La Reial Acadèmia custodia un notable arxiu històric, que amplia amb regularitat amb adquisicions documentals d’interès mèdic, convoca anualment diversos premis d’investigació en ciències de la salut i, des de 1986, edita la revista científica Medicina Balear, amb periodicitat quadrimestral.

Els vigents estatuts, aprovats en sessió extraordinària de 19 de juny de 2001, van ésser publicats en el BOIB nº125 de 18 d’octubre de 2001.

Anualment la secretaria general elabora la memòria del curs acadèmic. La Reial Acadèmia té en vigor diversos convenis subscrits amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i amb la Societat Balear de Medicina Intensiva i Unitats Coronàries.

El 2013 la revista científica académica Medicina Balear va ésser incorporada a la plataforma de la Biblioteca Digital de les Illes Balears de la UIB. En pocs mesos ha passat a ser la publicació científica balear líder en descàrregues. Igualment, la Reial Acadèmia va acordar amb la Universitat de les Illes Balears la impartició d’activitats formatives dels programes de doctorat en medicina, que han començat el curs acadèmic 2015.

Al llarg de l’any acadèmic la corporació, conscient del seu paper com a entitat generadora de coneixement, celebra sessions científiques, organitza cursos i taules rodones, du a terme presentacions de llibres i gestiona diverses activitats docents, amb l’objectiu de contribuir a la transferència del coneixement científic a la societat.

Entre els propòsits actuals de la institució acadèmica destaca la voluntat d’aprofundir en la col·laboració amb la Universitat i amb altres institucions representatives, promoure un programa d’activitats científiques coherent i obert a les col·laboracions externes, augmentar el nivell i impacte de la revista científica Medicina Balear, avançar en la catalogació del fons arxivístic de la Reial Acadèmia i millorar els canals de comunicació social.

Història arxivística

Acumula la documentació generada per l'activitat de la institució des de la fundació de la "Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca", fundada el 1831. Fins a l'actualitat ara sota el nom de Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears.Així com documentació anterior a la creació procedent de les Juntes de Sanitat.

Origen de l'ingrés o de la transferència

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

Ingressos

Sistema d'organització

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

Condicions de reproducció

Idioma del material

Escriptura dels documents

Nota sobre les llengües i escriptures

Característiques físiques i requeriments tècnics

Instruments de descripció

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Existència i localització de reproduccions

Unitats de descripció relacionades

Nota de publicació

La construcción de la profesión médica en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XIX
Canaleta-Safont, Maria Eva; 2013 . [http://www.tdx.cat/handle/10803/112127]

Nota de publicació

El trienni liberal a Mallorca, 1820-1823
Valenciano i López, Valentí; 2012. [http://www.tdx.cat/handle/10803/83936]

Nota de publicació

La pesta de 1820 a Son Servera, Artà i Capdepera.
Sureda Trujillo, Joana, 1993. [https://encore.uib.es/iii/encore/record/C__Rb1108565]

Nota de publicació

Historia de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca / tesis presentada por Juana Sureda Trujillo ; dirigida por Manuel Carreras Roca. 1978 (mecanoscrit fotocopia) [https://cataleg.ub.edu/record=b1099717~S1*cat]

Nota de publicació

La política sanitaria en la primera mitad del siglo XIX 1800-1850.
Salas Vives, Pere. Revista de Demografía Histórica XX, II, 2002; pp 53-97 [http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=643770]

Nota de publicació

La Fiebre Amarilla de 1821 en Palma.
Moll Blanes, Isabel; 1993. Homenatge a Antoni Mut Calafell, arxiver - p. 153-174. [https://encore.uib.es/iii/encore/record/C__Rb1201926]

Nota de publicació

Població, terra i propietat a la comarca de Llevant de Mallorca : (segles XVII/XIX-XX) : municipis d'Artà, Capdepera i Son Servera /
Alzina i Mestre, Jaume [https://encore.uib.es/iii/encore/record/C__Rb1076414]

Àrea de notes

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per autoritat

Punts d'accés de gènere

Àrea de control de la descripció

Identificador de la institució

Regles o convencions

Estat d'elaboració

Nivell de detall

Dates de creació revisió eliminació

Idioma(es)

Escriptura(es)

Fonts

Area de drets Objecte digital (Master)

Area de drets Objecte digital (Reference)

Area de drets Objecte digital (Thumbnail)

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Persones i organitzacions relacionades

Related genres

Llocs relacionats