Fons AMPM - Academia Médico-Práctica de Mallorca

Descripción topográfica de la villa de Son Servera Descripción topográfica de la villa de Campos Descripción topográfica de la villa de Santanyi Relación topográfica médica de la villa de la Puebla, de las enfermedades que la molestan, y de l... Descripción topográfica de la villa de Porreras. Descripción topográfica de la villa de Felanitx. Descripción topográfica de la villa de Muro Descripción topográfica de la villa de Calvia. Descripción topográfica de la villa de Artá Descripción topográfica de la villa de Marrachí Descripción topográfica de la villa de Binissalem Observación sobre una calentura sinoca putrida petequial. Y Censura Observacion hecha de una consumpción dorsal que padeció un mozo de 27 años, soltero. Y Censura Reflexiones sobre una quotidiana anómala triteophia y Ia endemia mallorquina de dicha enfermedad.... Observación sobre un asthma. Y Censura Observación de una terciaria maligna. Discurso sobre los graves perjuicios que siente la humanidad por la envejecida costumbre de enter... Observación de una calentura pútrida maligna. Y Censura Discurso para desterrar la vulgar preocupación y evitar los graves perjuicios que se siguen a la ... Observación sobre una calentura pútrida petechial. Y Censura Observación sobre una erisipela febril con iscuria e ileo. Y Censura De un constipado que pasa a pulmonía. Y Censura Observación de una calentura terciana. Y Censura Observación de una calentura sinoca pútrida. Y Censura Discurso sobre no ver la calentura héctica contagiosa. Y Censura Observación de una calentura pútrida tras haber curado de un fuerte dolor de cabeza. Y Censura Observación sobre la curación de una calentura pútrida al mismo tiempo que se curaba una quartana... Observación sobre una hidropesía. Y Censura Censura al discurso que sobre algunas vanas observancias que se practican en la medicina presento... Discurso en que se ponen de manifiesto algunas señales que suelen observarse en los moribundos, c... Observaciones sobre una calentura remitente. Y Censura Discurso sobre la preparación de los remedios antimoniales. Y Censura Observación sobre un dolor cólico. Y Censura Observación sobre un efecto epiléptico, Y Censura Observación sobre una calentura verminosa. Y Censura Censura al discurso que presento a la RI. Academia dia 29 de Enero 1795 D. Francisco Alemany, aca... Observacion sobre una hidropesia. Y Censura Articulo II del discurso que sobre algunos graves perjuicios que se experimentan en el ejercicio ... Discurso sobre la accion quimica de los medicamentos en las primeras vias. Y Censura Observacion sobre un reumatismo. Y Censura Observacion sobre una epilepsia sympatica. Y Censura Observación de una supresión de orina. Y Censura Observación sobre una calentura sinocha pútrida. Y Censura Observacion sobre una hidropesia. Y Censura Fin de la observacion sobre una hidropesia. Y Censura Observacion de un dolor colico. Y Censura Observación de un cólico convulsivo inflamatorio. Dictamen sobre una dispnhea. Idea succinta de los remedios que pueden extraherse del reyno animal; el influxo y utilidad que t... Observación de una hemiplexia de funesto éxito. Y Censura Breve relación de un hemoptisis. Y Censura Discurso dietético aserca de la índole del alimento sacado de la clase o reyno animal, de su uso,... Observaciòn sobre una hemoptisis.Y Censura Historia de una cephalalgia comatosa. Y Censura EI Plus-Ultra de la Kina. Discurso en que se ponen de manifiesto los muchos auxilios con que novi... Disertación médico-práctica contra el uso de los cauterios en las calenturas pútrido-malignas que... Observación sobre una angina. Y Censura Historia de una hemiplegia. Y Censura Discurso en que se pone de manifiesto lo muy interesantes que son los conocimientos botanicos y d... Historia de una sinoca con aborto.Y Censura Observación sobre una calentura héctica. Y Censura Memoria sobre la dieta en las enfermedades agudas, o modo de alimentar a los enfermos. Y Censura Caso práctico sobre una erisipela. Y Censura Observación de una quotidiana maligna. Y Censura Observación de una supresión de meses.Y Censura Observación de una epilepsia que paso a ser apoplejía y, finalmente, remató con pulmonía.Y Censura Discurso sobre el uso externo e interno del agua natural en orden a la conservación de la humana ... Discurso sobre las ventajas que acarrea al cuerpo humano el uso del agua simple por bebida ordina... Observacion sobre un dolor reumatico. Y Censura Observación de las calenturas intermitentes en general. Y Censura Historia de una calentura catharral maligna con un dolor pleurítico falso.Y Censura EI como, cuando y el por que conviene o deseonviene el uso de los vegigatorios en orden a la repa... De las condiciones climatológicas del país en que se ejerce la medicina. Y Censura Discurso médico, político y económico en que se ponen de manifiesto los graves perjuicios que res... Disertación de la peste, preservación y curación. Curación de una calentura inflamatoria. Breve disertación del óxido de antimonio, sulfurado roxo o Kermes mineral. Y Censura. Disertación químico-médica sobre el Kermes mineral o óxido de antimonio sulfurado roxo, en la que... Observación de una calentura pútrida continua remitente.Y Censura Discurso apologético médico sobre la necesidad y utilidad de la Academia. Y Censura Observación de una calentura pútrida del género intermitente y complicada con una catarral. Y Cen... Discurso o reflexiones sobre el sistema humorista. Memoria sobre la instrucción necesaria en las comadres para poder partear, y el modo de conseguirla. Discurso médico interesante sobre la precaución de la enfermedad epidémica IIamada viruela en est... Disertación, o discurso físico médico, que sobre las utilidades del prudente uso del agua enfriad... Discurso contra la universalidad del sistema nervioso. NOQUERA, MIGUEL (1797) Memoria en contra de la idea de que el fuego santo o de San Antonio era conocido en España por lo... Ensayo minerológico sobre la natural formación de las aguas sulfúreas, de la composición artifici... Disertaciones sobre la machina del cuerpo humano. Disertación 1ª: de los cabeIIos, sus enfermedad... Impugnación a algunas proposiciones que profirió D. Antonio Almodovar en su discurso que leyó en ... Memoria sobre la inoculación de mis hijos. VALLESPIR, LUCAS (1798).  Y Censura SERRA, MARIANO Respuesta a la apología de D. Antonio Almodovar. Palma de Mallorca. ALEMANY, FRANCISCO (1798) Experimentos echos con el mosto solo y mezclado con yesso; resultados que se observan de dicha co... Observación de un tumor mostruoso falso aneurismal observado y reconocido en este hospital genera... Observación de una enferma virulenta que, habiendo padecido la viruela el año 1776, la volvió a p... Observación de una calentura Gastrico-Pútrida por eldoctor Don Miguel Noguera Observación de una calentura biliosa. ALEMANY, FRANCISCO (1798). Y Censura. TOGORES, ANTONIO PABL... Observación de una mujer que empezó con epilepsia y definió en apopeccia, ROSSELL, JOSEPH (1798).... Observación de un reumático con eretismo de todo el sistema nervioso. FERRIOL, JUAN. Y Censura.TO... Observación sobre una pulmonía falsa, conocida baxo el nombre de mocosa o glerosa. BARCELO, JOSEF...
Resultats 1 a 100 de 726 Mostra-ho tot
Original Objecte digital not accessible

Àrea d'identificació

Codi de referència

ES AHRAMIB AMPM

Títol

Academia Médico-Práctica de Mallorca

Data(es)

  • 1788 - 1837 (Accumulation)

Nivell de descripció

Fons

Volum i suport

El conjunt del fons està format per 837 documents, dels quals alguns no s'han localitzat en el moment de realitzar l'actual descripció (novembre de 2014), però figuraven a l'inventari de Francesc Bujosa, publicat l'any 1975. Tots ells son papers manuscrits, alguns dels quals cosits en lligall.

Àrea de context

Nom del productor

(1788-1800)

Història administrativa

L'Acadèmia Mèdico-Pràctica de Mallorca va ser creada el 1788.
L'any 1786 el Rector de la Universitat, a instàncies de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País, va dirigir a tots els metges de Palma una convocatòria per a fundar una Acadèmia Mèdico-Pràctica; la proposta va aconseguir una prompta i massiva adhesió. Per a redactar les seves normes de funcionament van ser triats el protomèdic Antoni Vives, els catedràtics Rafel Evinent i Antoni Pau Tugores, així com el metge Francesc Alemany. Una vegada examinats i corregits els estatuts, van ser proposats per la citada Reial Societat i es van aprovar en el Consell del 20 d'Agost de 1787. El Rei Carles III va signar la Reial Cèdula Fundacional de l'Acadèmia l'11 de Desembre de 1788. Aquest document, que s'havia extraviat, ha estat recuperat, igual que la resta dels que integren l'edició facsímil.
Els estatuts comencen amb una declaració metodològica profundament antisistemática: "Es constante que la Medicina jamás ha llegado al grado de perfección de que era capaz por el camino del sistema, antes deve solo sus adelantamientos à la experiencia, quien la fundó; de ahi es, que son tan recomendables, y necesarias las Academias para investigar la naturaleza, y sus arcanos con el devido discernimiento, y sólida crítica, caminando por la misma senda experimental, que abrieron los Antiguos, y mejoraron tantos Modernos".

Els deu primers articles assenyalen les obligacions dels acadèmics, consistents fonamentalment en presentar observacions sobre alguna malaltia interessant, remetre informes sanitaris setmanals, confeccionar taules metodològiques-mèdiques i reunir-se en cas d'epidèmia per a intentar trobar els millors mitjans per a atallar-la. En els articles XI a XXIX s'assenyalen els drets i els deures dels càrrecs que han d'existir en l'Acadèmia: President, Vicepresident, dos Secretaris, un Censor, dos Celadores i quatre Examinadors. Els articles XXX a XXXIV es refereixen als socis i estableixen molt clarament que no es podrà exercir la medicina sense ser membre de l'Acadèmia. Per als que es graduassin en el Col·legi de Medicina i volguessin entrar a formar part de l'Acadèmia era necessari practicar dos anys a l'hospital, haver freqüentat les juntes acadèmiques i, finalment, passar un examen. En els articles XXXV a XLV es dicten les normes a seguir en les juntes, que eren de tres classes: "literàries", de periodicitat setmanal, "generals", que tenien lloc una vegada a l'any i "particulars", celebrades quan el President ho estimava oportú.

No van ser plàcids els primers anys d'aquesta institució. En la primera elecció el 23 de Maig de 1789, va sortir electe com a President Antoni Vives i Mayol. Quan es va celebrar la segona elecció, a l'octubre de 1790, es van formar dos grups; un entorn al primer President i l'altre donant suport a Joan Bautista Mas. Com no es va assolir l'acord, el conflicte va arribar a l'Audiència, la qual va dictaminar la suspensió de les activitats durant tres anys. En 1793 van tenir lloc les noves eleccions i va sortir triat President Rafel Evinent, que va ocupar el càrrec fins el 1799. Després, l'Acadèmia va estar presidida per Francesc Alemany i va entrar en una progressiva inactivitat. En aquesta primera època va destacar Francesc Ferrer i Casa, antic Rector de la Universitat Literària de Mallorca, que va ser un dels membres més actius; va presentar deu disertaciones manuscrites sobre temes higiènics i històrics. Aquestes aportacions i el seu retrat es troben guardats en la nostra seu.

No tenim una explicació segura de quals van ser les causes de la progressiva decadència d'aquesta primera institució acadèmica, però, al nostre entendre, la hipòtesi mes plausible és que l'Acadèmia va deixar de ser un instrument útil per a la defensa dels metges enfront dels cirurgians. Va estar activa mentre va sostenir diversos plets contra alguns cirurgians que receptaven medicines internes i l'Audiència va donar la raó als metges. No obstant això el 1799, les mesures promulgades a Madrid relatives a la creació de la Junta General de Govern de la Facultad Reunida i a la unió del Colegio de San Carlos amb l'Estudio de Medicina Práctica, així com la creació del títol de "físic" i la modificació de l'ensenyament de la Medicina, van canviar el criteri de l'Audiència de Palma de Mallorca. A partir de llavors, es va inclinar repetidament a favor dels cirurgians. La decepció que van sofrir els acadèmics, que no veien recompensat el seu esforç, hagué de ser tan gran que va provocar la pràctica desaparició de la Institució. Durant els seus anys de funcionament, la seva activitat va ser molt notable i es van arribar a llegir 137 disertaciones, algunes d'elles sobre l'interessant gènere de les topografies mèdiques. Les disertaciones, en les quals es discutien casos clínics o els aspectes teòrics més en boga en aquells temps, donen una bona idea dels coneixements mèdics de la Mallorca de finals del XVIII i constituïxen una part imprescindible del patrimoni científic de les Illes Balears.

Història arxivística

Es tracta de la documentació generada per l'activitat duta a terme per l'Academia Médico-Práctica de Mallorca. Que va ser recollida i continuada per la Real Academia de Medicina y Cirugía de Mallorca, posteriorment anomenada Real Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. S'hi inclouen alguns documents elaborats posteriorment al cessament de l'activitat i la desaparició de la RAMPM, pel fet que es conservaven en aquest fons i que en general són inventaris o relacions de documents que fan referència als bens o documentació de la RAMPM. Aquest fons va ser inventariat per Francesc Bujosa i Homar i l'inventari va ser editat a valència l'any 1975 per la Catedra e Instituto de Historia de la Medicina de la Universidad de Valencia. "LA ACADEMIA MEDICO-PRACTICA DE MALLORCA (1788-1800)
Catálogo de sus disertaciones, censuras y documentos". Des de la realització de dit catàleg s'ha constatat que alguns dels documents que s'hi inclouen no es troben actualment al fons, sense coneixer les causes d'aquestes perdues.

Origen de l'ingrés o de la transferència

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

La documentació continguda en el fons de l'Academia Médico_Práctica de Mallorca. Esta dividida en dos subfons: el subfons "Memòries" i el subfons "Documents".
El Subfons "Memòries" agrupa per anys entre 1789 i 1800 ( els anys 1791-1793 no hi figuren) un conjunt de dissertacions presentades pels metges acadèmics, en les quals fan observacions i descripcions de malalties i remeis o bé topografies mèdiques d'un municipi determinat. Aquestes dissertacions son revisades críticament mitjançant una censura redactada per un acadèmic amb el rang de censor. A la documentació, disertació i censura es presenten com un únic document i van físicament lligades per l'enquadernació. No totes les dissertacions existents duen associada una censura, bé perquè no es va realitzar o bé perquè s'ha perduda. També en alguns casos es troben censures sense la corresponent dissertació, en aquest cas sempre perquè aquesta s'ha perduda.
El subfons "Documents" està integrat per partes sanitaris elaborats pels metges acadèmics i que descriuen la situació sanitària dels diversos municipis de Mallorca o de la ciutat de Palma en un determinat lapse de temps. Així mateix conté correspondència remesa o rebuda per l'AMPM, corolaris meteorològics i altres informes sobre la situació higiènica i sanitària de diversos àmbits geogràfics. Actes i notes de les reunions dels òrgans de govern de l'AMPM, Inventaris i llistats i documents diversos de caràcter administratiu entorn a la institució.

Ingressos

Sistema d'organització

El Fons AMPM està subdividit en dos subfons, El Subfons Memòries (MEM) i el Subfons Documents (DOC).
El Subfons Memòries esta dividit en sèries cadascuna de les quals abarca un any, i dins cada sèrie hi trobam els diversos documents constituits per dissertacions amb la corresponent censura.
El Subfons Documents (DOC) esta dividit en les 6 sèries següents: Correspondència (COR), Partes Sanitaris (PAS), Juntes (JUN), Corolaris i altres informes (CIN), Inventaris (INV) i Altres documents ADO).
Dins cadascuna de les sèries els documents s'ordenen per dates de creació quedant al final aquells dels quals no consta la data.

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

Condicions de reproducció

Idioma del material

  • espanyol

Escriptura dels documents

Nota sobre les llengües i escriptures

Característiques físiques i requeriments tècnics

Instruments de descripció

Instrument de descripció generat

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Existència i localització de reproduccions

Unitats de descripció relacionades

Àrea de notes

Nota

Pel que fa a Mallorca, el 1786 el Rector de la Universitat, a instàncies de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País, va dirigir a tots els metges de Palma una convocatòria per a fundar una Acadèmia Mèdico-Pràctica; la proposta va aconseguir una prompta i massiva adhesió. Per a redactar les seves normes de funcionament van ser triats el protomèdic Antoni Vives, els catedràtics Rafel Evinent i Antoni Pau Tugores, així com el metge Francesc Alemany. Una vegada examinats i corregits els estatuts, van ser proposats per la citada Reial Societat i es van aprovar en el Consell del 20 d'Agost de 1787. El Rei Carles III va signar la Reial Cèdula Fundacional de l'Acadèmia l'11 de Desembre de 1788. Aquest document, que s'havia extraviat, ha estat recuperat, igual que la resta dels que integren l'edició facsímil, gràcies als desvetllaments i entusiasme de l'actual President, Alfonso Ballesteros.

Els estatuts comencen amb una declaració metodològica profundament antisistemática: "Es constante que la Medicina jamás ha llegado al grado de perfección de que era capaz por el camino del sistema, antes deve solo sus adelantamientos à la experiencia, quien la fundó; de ahi es, que son tan recomendables, y necesarias las Academias para investigar la naturaleza, y sus arcanos con el devido discernimiento, y sólida crítica, caminando por la misma senda experimental, que abrieron los Antiguos, y mejoraron tantos Modernos".

Els deu primers articles assenyalen les obligacions dels acadèmics, consistents fonamentalment en presentar observacions sobre alguna malaltia interessant, remetre informes sanitaris setmanals, confeccionar taules metodològiques-mèdiques i reunir-se en cas d'epidèmia per a intentar trobar els millors mitjans per a atallar-la. En els articles XI a XXIX s'assenyalen els drets i els deures dels càrrecs que han d'existir en l'Acadèmia: President, Vicepresident, dos Secretaris, un Censor, dos Celadores i quatre Examinadors. Els articles XXX a XXXIV es refereixen als socis i estableixen molt clarament que no es podrà exercir la medicina sense ser membre de l'Acadèmia. Per als que es graduassin en el Col·legi de Medicina i volguessin entrar a formar part de l'Acadèmia era necessari practicar dos anys a l'hospital, haver freqüentat les juntes acadèmiques i, finalment, passar un examen. En els articles XXXV a XLV es dicten les normes a seguir en les juntes, que eren de tres classes: "literàries", de periodicitat setmanal, "generals", que tenien lloc una vegada a l'any i "particulars", celebrades quan el President ho estimava oportú.

No van ser plàcids els primers anys d'aquesta institució. En la primera elecció el 23 de Maig de 1789, va sortir electe com a President Antoni Vives i Mayol. Quan es va celebrar la segona elecció, a l'octubre de 1790, es van formar dos grups; un entorn al primer President i l'altre donant suport a Joan Bautista Mas. Com no es va assolir l'acord, el conflicte va arribar a l'Audiència, la qual va dictaminar la suspensió de les activitats durant tres anys. En 1793 van tenir lloc les noves eleccions i va sortir triat President Rafel Evinent, que va ocupar el càrrec fins el 1799. Després, l'Acadèmia va estar presidida per Francesc Alemany i va entrar en una progressiva inactivitat. En aquesta primera època va destacar Francesc Ferrer i Casa, antic Rector de la Universitat Literària de Mallorca, que va ser un dels membres més actius; va presentar deu disertaciones manuscrites sobre temes higiènics i històrics. Aquestes aportacions i el seu retrat es troben guardats en la nostra seu.

No tenim una explicació segura de quals van ser les causes de la progressiva decadència d'aquesta primera institució acadèmica, però, al nostre entendre, la hipòtesi mes plausible és que l'Acadèmia va deixar de ser un instrument útil per a la defensa dels metges enfront dels cirurgians. Va estar activa mentre va sostenir diversos plets contra alguns cirurgians que receptaven medicines internes i l'Audiència va donar la raó als metges. No obstant això el 1799, les mesures promulgades a Madrid relatives a la creació de la Junta General de Govern de la Facultad Reunida i a la unió del Colegio de San Carlos amb l'Estudio de Medicina Práctica, així com la creació del títol de "físic" i la modificació de l'ensenyament de la Medicina, van canviar el criteri de l'Audiència de Palma de Mallorca. A partir de llavors, es va inclinar repetidament a favor dels cirurgians. La decepció que van sofrir els acadèmics, que no veien recompensat el seu esforç, hagué de ser tan gran que va provocar la pràctica desaparició de la Institució. Durant els seus anys de funcionament, la seva activitat va ser molt notable i es van arribar a llegir 137 disertaciones, algunes d'elles sobre l'interessant gènere de les topografies mèdiques. Les disertaciones, en les quals es discutien casos clínics o els aspectes teòrics més en boga en aquells temps, donen una bona idea dels coneixements mèdics de la Mallorca de finals del XVIII i constituïxen una part imprescindible del patrimoni científic de les Illes Balears.

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per autoritat

Punts d'accés de gènere

Àrea de control de la descripció

Identificador de la institució

Regles o convencions

Estat d'elaboració

Nivell de detall

Dates de creació revisió eliminació

Idioma(es)

Escriptura(es)

Fonts

FRANCESC BUJOSA I HOMAR
LA ACADEMIA MÉDICO-PRÁCTICA DE MALLORCA(1788-1800)
Catálogo de sus disertaciones, censuras y documentos.
CATEDRA E INSTITUTO DE HISTORIA DE LA MEDICINA
Valencia 1975
I. S. B. N.: 84-600-6828-5
DEPOSITO LEGAL: V. 4.101 - 1975 http://bit.ly/AcademiaMPM

http://www.ramib.org/

Nota de l'arxiver

La catalogació d'aquest fons es realitza per part del Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB gràcies a un conveni signat entre dita institució i la RAMIB. Els treballs s'han iniciat el mes de novembre de 2014.

Area de drets Objecte digital (Master)

Area de drets Objecte digital (Reference)

Area de drets Objecte digital (Thumbnail)

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Persones i organitzacions relacionades

Related genres

Llocs relacionats

Unitat d'emmagatzematge

  • Prestatgeria: AHRAMIB_prestatgeria_001