L’origen de l’Escola Universitària de Treball Social de la Universitat de les Illes Balears (UIB) és l’Escola Diocesana d’Assistència Social, fundada a Palma el 1959 des de Càritas Diocesana pel bisbe Jesús Enciso de Viana. Una de les activitats de Càritas a nivell general era precisament promoure escoles d’assistència social.
Després del nomenament de president de la junta directiva de l’Escola d’Assistència Social el senyor Juan Marqués Bennaser, se’n va procedir a la constitució. Bàrbara Pons Marqués en fou nomenada també secretària, la qual va ser la vertadera impulsora de l’Escola de Palma i qui la dirigí fins el 1969. Com a seu de l’escola es va triar l’Estudi General Lul·lià, que havia estat seu de l’antiga Universitat Lul·liana, tot això quan era rector Gerardo Thomás.

L’Estatut per a la constitució jurídica de l’escola data de 25 de setembre de 1959, i el 15 de novembre del mateix any el bisbe Enciso la inaugurà oficialment.

La necessitat de donar formació cada vegada més exigent als professionals dels serveis socials, fou la causa per la qual el bisbe Enciso fundà una Escola d’Assistents Socials, seguint els models europeus, i en la línia de les altres escoles espanyoles de l’Església. Funcionava des de feia temps la Unió Catòlica Internacional de Serveis Socials, UCISS, de la qual en formava part la Federació Espanyola d’Escoles de l’Església de Servei Social, FEISS. En aquell moment hi havia una sola Escola de Assistència Social Oficial de l’Estat amb seu a Madrid. Calia donar oficialitat civil, a nivell nacional, als assistents socials, a fi que tinguessin uns estudis i un títol que pogués ser valorat per la seva professionalitat i competència. Des del principi es va veure la necessitat que aquests estudis fossin universitaris.

Després de moltes peripècies econòmiques, que amenaçaven la mateixa existència de l’escola, i després de demanar ajuda tant a l’Ajuntament com al Consell Insular i Interinsular, es va arribar a un pacte entre la Diòcesi i les autoritats civils per tal de donar-li suport, i es va formar el Patronat de l’Escola de Assistència Social.

Les escoles d’assistents socials es transformaren en escoles universitàries de treball social mitjançant l’Ordre de 22/6/83. Es regulen a través de la disposició de la Llei General d’Educació, Decret 2293/1973, de 17 de agost, i Reial Decret 1850/1981, de 20 d’agost. Foren anys de lluita: per organitzar l’escola, mitjançant instruments com tenir un reglament; per finançar l’Escola; per un pla d’estudis; per formar part de la Universitat. El mes de novembre de 1984 quedà adscrita l’Escola d’Assistents Socials com a “Escola de Treball Social” a la Universitat de les Illes Balears. Signaren l’acord el bisbe de Mallorca, Teodor Úbeda Gramage, i el rector de la UIB, Nadal Batlle Nicolau.

Primerament va funcionar amb un pla d’estudis que no va ser aprovat pel Ministeri d’Educació i Ciència i, per tant, els títols de la primera promoció que es tramitaren a Madrid varen ser retornats a Mallorca. El 1989 es va publicar un pla d’estudis que, segons el servei de títols del Ministeri d’Educació i Ciència, es va aplicar amb efectes retroactius (des del moment en què s’impartiren els estudis de la diplomatura).