Fons Universitat Lul·liana i Literària de Mallorca
- ES 7040 AHUIB FULM
- Fondo
- 1487 - 1835
Arxius universitaris. Història de la Universitat. Informació sobre els Jesuïtes de Mallorca.
Estudi General de Mallorca
11 resultados con objetos digitales Muestra los resultados con objetos digitales
Fons Universitat Lul·liana i Literària de Mallorca
Arxius universitaris. Història de la Universitat. Informació sobre els Jesuïtes de Mallorca.
Estudi General de Mallorca
Fons Cambra de Comerç de Mallorca, Eivissa i Formentera
Cambra de Comerç. Mallorca, Eivissa i Formentera
Aquesta secció s’ha establit acudint als aspectes formals dels documents que l’integren, prevalent aquest criteri sobre el contingut i la seva funció. Comprèn 10 pergamins datats del 1370 a 1673, la majoria són referits a redempció de censos.
Ajuntament d'Esporles
Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
118 diapositives que retraten alguns fets remarcables i paisatges entre 1903 i 1913 a Palma i a Mallorca: sortida de València i arribada a Palma de les restes de Jaume III,visita de la infanta Isabel de Borbó a Palma, enderrocament e les murades, reforma de la Seu, vistes d'alguns llocs de Mallorca i convents de Palma.
Jeroni Juan les va rebre, suposadament, d'un eclesiàstic amic seu. Per altra banda, no sabem ben bé qui és l'autor de les diapositives, però segons l'especialista Maria Josep Mulet podrien atribuir-se a Emilio Sagristà (capellà contemporani als esdeveniments històrics que s'hi reprodueixen). A més, cal esmentar que Jeroni Juan, a més de fer fotografies, es dedicà a recollir material fotogràfic d'Emili Sagristà, de Julio Virenque i d'Antoni Vives. La gran col·lecció de Jeroni Juan Tous es troba al Museu de Mallorca en procés d'inventari i catalogació.
Juan Tous, Jeroni
L’objectiu fonamental de l’AFUIB és l’ordenació, la classificació i l’emmagatzament adequats dels materials que n’integren el fons i la constitució d’un fons bibliogràfic i de recursos especialitzat en folklorística. Tant els materials com el fons bibliogràfic i de recursos han d’estar al servei dels futurs estudiants i dels investigadors que hi puguin estar interessats.
L’activitat de l’AFUIB, però, no només hauria de limitar-se a l’arxivística folklòrica, sinó que també hauria d’impulsar l’activitat investigadora i la difusió de la investigació sobre folklore que es dugui a terme des del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.
En aquest moment, el fons de l’AFUIB conté més de 300 treballs, que inclouen més de 3.000 documents etnopoètics, amb mostres de pràcticament tots els gèneres. Així mateix, conté una secció de folklore electrònic.
Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
Fons fotogràfic Climent Picornell Bauzà
Picornell Bauzà, Climent
Fons de l'associació de propietaris La Poblense (1932-1943)
Ajuntament de Sa Pobla
Fons Juan de Aguilar Sancho, arquitecte
Unes 160 capses de documentació, pendent d'analitzar el contingut, 5 calaixeres de planols originals en paper vegetal, més un conjunt de llibretes amb indexos de projectes i avantprojectes.
Aguilar Sancho, Juan de
Aquest fons ha estat creat com a un conjunt de documents únics que han arribat a l'Arxiu sense pertànyer a cap conjunt documental.
Diversos productors
La documentació descrita fins al moment de duu a terme el projecte actual de descripció suposa un total de 1.335 unitats documentals compostes, és la següent:
Govern municipal, consta de 88 llibres o lligalls
Comprèn la documentació relativa a les reunions i resolucions de la corporació municipal, que s’inicien al 1550 amb les actes dels “consells”. En alguns casos es refereix també a Banyalbufar, que fins 1831-1843 va formar amb Esporles un sol municipi. També inclou les Actes de l’Ajuntament, les de la Comissió Permanent i les de la Junta Municipal.
Un altre conjunt documental d’aquesta secció de govern és el de Normes i Disposicions, que reuneix la normativa legal, les “Crides de la Universitat” de 1697 a 1764, reals ordres, edictes i bans.
Patrimoni municipal, Personal, Serveis municipals i Abastaments, i Beneficència, consta de 30 llibres o lligalls datats entre 1836 i 1957.
Comptabilitat, consta de 517 llibres o lligalls
Reuneix la documentació comptable de l’Ajuntament. Des de les Actes de Rendició de Comptes a partir de 1513, les comptes de “Clavariat” de 1703 a 1749. I els pressuposts anuals que apareixen al 1880.
Correspondència, consta de 126 llibres o lligalls, entre 1716 i 1978.
Eleccions, consta de 13 llibres o lligalls
Reuneix documentació d’índole electoral com les actes de la Junta Electoral del Partit d’Esporles que abarca els municipis d’Andratx, Sóller, Deià, Valldemossa, Calvià, Puigpunyent i Bunyola de 1812; la de la Junta Electoral Municipal del Cens Electoral; els censos electorals, i una altra referida a les diverses eleccions celebrades per el municipi des de 1776 fins 1966.
Estadística, consta de 20 llibres o lligalls
Reuneix principalment la documentació de padrons i censos entre 1860 i 1980
Milícies, consta de 21 llibres o lligalls, entre 1770 i 1965
Ordre públic, consta de 22 llibres o lligalls entre 1814 i 1977
Inclou la documentació referida a qüestions de seguretat i vigilància del municipi, així com la de les associacions i societats de caràcter polític o de defensa d’interessos laborals.
Sanitat, consta de 15 llibres o lligalls entre 1820 i 1976.
Tributació, consta de 293 llibres o lligalls, entre 1561 i 1978
Comprèn la documentació de caràcter contributiu del municipi que s’inicia amb les “talles”, molt abundants i algunes característiques d’aquesta localitat. Hi ha també nombrosos documents de Contribució territorial, i una còpia del cadastre de 1667.
Urbanisme i Obres, consta de 78 llibres o lligalls, entre 1859 i 1978
Documentació Judicial, consta de 102 llibres o lligalls, entre 1663 i 1976
Comprén la documentació de la “Cort Reial” i la dels Jutjats.
Ajuntament d'Esporles
Fons Municipal Santa Maria del Camí
Ajuntament de Santa Maria del Camí
Fons familiar dels Serra de Marina (S.XVI-1908)
Ajuntament de Sa Pobla
Fons de l'església parroquial de Sa Pobla (1590-1943)
Fons de l'església parroquial(1590-1943) Aquests fons suposen gairebé 500 m de documents que abasten un període cronològic des del s. XV fins a l'actualitat, amb una gran varietat de formats que inclou pergamins, documents en paper, llibres, plans...
Ajuntament de Sa Pobla
Fons de la Delegació local de Falange (1937-1974)
Ajuntament de Sa Pobla
Fons Municipal de Mancor de la Vall
Ajuntament de Mancor de la Vall
El fons documental dels Jesuïtes -o Companyia de Jesús- de l'església i col·legi de Monti-Sion de Palma, es troba format per 204 unitats documentals, entre llibres, lligalls i els pergamins extrets dels lligalls per a la seva millor conservació. Concretament, es tracta de 130 llibres més, aproximadament, 5.240 documents solts.
Pel que fa al contingut del fons, es tracta sobretot de documentació relacionada amb l'administració i la comptabilitat de la sagristia de l'església de Monti-Sion. Això inclou l'administració de les herències, mandes pies i censals deixades per nombroses famílies benestants, destacant-ne algunes com els Bassa, Comelles, Castell, Moll o Nicolau, entre d'altres.
Així mateix, el fons també inclou documentació relacionada amb altres institucions sorgides dels Jesuïtes, com la Congregació de l'Esperit Sant o els Col·legis de Sant Martí de Palma i Sant Ignasi de Pollença. Finalment, també hi apareixen documents traspaperats del fons de la Universitat Literària de Mallorca.
Companyia de Jesús
Fons Sebastià Serra i Busquets
La major part dels documents que constitueixen aquest fons han estat recopilats a partir de les primeres eleccions (1977) de l'època de transició democràtica espanyola fins a l'actualitat. Els fons documental malgrat el seu caràcter heterogeni, segons la seva tipologia es pot dividir en tres grans grups:
Al grup de la documentació de caire polític, té especial interès la sèrie de partits polítics i eleccions, que arreplega programes i propaganda electoral dels distints partits polítics a les eleccions tant generals com autonòmiques del període democràtic. També és interessant la documentació del PSM, d'aquesta mateixa sèrie documental, perquè permet traçar una evolució d'aquest partit. Aquest conjunt documental està integrat per fulletons, cartells i propaganda, tant electoral com referent a activitats de caire social i cultural i de distintes entitats de les Illes Balears i de l'àmbit dels Països Catalans. També es pot trobar documentació legislativa, com projectes de lleis i programes de Govern aprovats, informes i anàlisis realitzats pel Govern de les Illes Balears, programes elaborats també pel govern de les Illes i memòries d'activitats de distints organismes de les illes, com per exemple les del Consell Insular de Mallorca, del Parlament de les Illes Balears o de la Conselleria de Comerç i Indústria o de la Direcció Provincial de Treball i Seguretat Social.
Pel que fa al grup de documentació relacionada amb la Universitat es poden trobar des de fitxes per realitzar enquestes sobre la investigació a la Universitat de Palma de Mallorca (1980), a documentació de cursos i congressos als que ha assistit Sebastià Serra.
Finalment, el darrer grup documental està integrat per publicacions vinculades a la ideologia i a la carrera política del productor. S'han d'esmentar que no hi ha col·leccions senceres de cap de les publicacions i que de moltes d'aquestes només hi ha exemplars solts.
Serra i Busquets, Sebastià
El fons es troba dividit en dos subfons. Per una part, un subfons gràfic que inclou l'obra pictòrica/gràfica de Guillem Simó --formada per prop de 500 dibuixos i pintures--, a més de fotografies; i, per altra part, el subfons documental inclou principalment correspondència i còpies dels dietaris, a més d'altra producció literària i documentació personal.
Quadre de classificació provisional:
Simó i Roca, Guillem
Aquest petit fons està format per diverses publicacions periòdiques del segona meitat del segle XX, més algunes de la primera meitat. Consisteix principalment en la publicació Lealtad, de la secció balear del partit polític Fuerza Nueva, a més de nombrosos números de la revista estatal i altres publicacions diverses.
Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears
La documentació continguda en el fons de la Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears es troba dividida en una sèrie de subfons organitzats de forma temática, els quals són: Epidèmies diverses (EPI), Acords de les sessions de la Junta Superior de Sanitat (ASJ), Disposicions de la Junta Superior de Sanitat (DJS), Correspondència amb la Junta Suprema de Sanitat (SPR), Expedients de correspondència de la Junta Superior de Sanitat (ECJ), Comunicacions de la Junta Provincial de Sanitat (COJ), Càrrecs de la Junta Superior de Sanitat (CJS), Impresos emesos per la Junta Superior de Sanitat (IJS), Comptes de recaptació de drets sobre embarcacions de la ciutat d'Alcúdia (CEA), Comunicacions de la Junta de Sanitat d'Andratx (CJA) i, finalment, Documents solts de la Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears (DSJ)
Cadascun dels subfons es troba dividit al seu torn en les respectives sèries i subsèries. Dins cadascuna de les sèries els documents s'ordenen per dates de creació quedant al final aquells dels quals no consta la data.
Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears
Fons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Universitat de les Illes Balears (UIB)
Fons històric del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB
Documentació diversa i dispersa recollida des d'abans de la creació del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears pel doctor Joan MIralles i Montserrat.
Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
El fons consta de 169 unitats d'instal·lació. La documentació es guarda en capses, llibres i lligalls que contenen totes les activitats que s'han guarda del Cercle d'Obrers Catòlics: llibres d'actes, comptabilitat, correspondència, incidències, canvis de domicili, afiliats, normatives...
Cercle d'Obrers Catòlics
Aquest petit fons està format per diverses publicacions periòdiques del primer terç del segle XX, col·leccionades d'una manera dispersa sense ordenar, i al voltant de la preguerra, la guerra civil i de la postguerra.
Dalmau Julià, Bartomeu
El fons Antoni Pons Pastor consisteix en una documentació diversa produïda i replegada per ell mateix per tal d'elaborar i realitzar les seves obres i escrits, a més de referències de premsa que li interessaven.
Pons Pastor, Antoni
Pesta 1820: Artà, Capdepera, Sant Llorenç i Son Servera
La documentació continguda en el fons de la Pesta de 1820 es troba dividida en una sèrie de subfons organitzats de forma temática, els quals són: Correspondència (COR), Partes Sanitaris - Informes (PSI), Oficis Sanitaris i esborranys (OSE), Actes de les sessions de la Junta Superior de Sanitat durant els anys de la pesta (AJS) i Documents Diversos (DDV).
Cadascun dels subfons es troba dividit al seu torn en les respectives sèries i subsèries. Dins cadascuna de les sèries els documents s'ordenen per dates de creació quedant al final aquells dels quals no consta la data.
Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears
24 documents diversos ,i 2 documents de subfons "Biblioteca Movimiento" (NO TROBATS)
Ajuntament de Campanet
Fons Vicenç Rotger Buïls de targetes postals
Es tracta d'un fons d'unes 5.000 postals i una vuitantena de plaques de vidre, a més d'unes poques diapositives, que s'editaren entorn dels anys 50. 60 i 70 del segle XX a Mallorca. Era el temps del "boom" turístic illenc i per tant s'hi poden observar tota una sèrie d'activitats socials, econòmiques, urbanístiques i de concepció humana d'aquella època que revolucioaren les illes Balears, la qual passà d'una societat preturística, antiga i bàsicament pagesa a una de caire més modern i avançat.
Rotger Buïls, Vicenç
Fons Jaume Grimalt d'agricultura
El fons Jaume Grimalt, arribat en cinc caixes de cartró, es troba format per vuit llibres, tres publicacions, dos mecanoscrits (un d'ells enquadernat) i cinc lligalls de números de revistes.
Grimalt Obrador, Jaume
Fons Can Ribes. Fàbrica tèxtil
El fons Can Ribes consta d’un total de 394 unitats d’instal·lació format bàsicament per capses arxivadores, llibres i quaderns, però també hi trobam blocs de notes, carpetes i un tub de cartró amb plànols.
Can Ribes
Els documents que constitueixen aquest fons es recopilaren des del primer moment que la Fundació fou constituïda i fins a la seva extinció. El conjunt s’ha dividit en sis grups (sèries) distribuïts en cinc capses: documentació relacionada amb les reunions dels membres de la Fundació; documentació de caràcter legal; documentació relacionada amb la part econòmica; certificats; correspondència; i finalment, documents diversos que no corresponen a cap d’aquestes classificacions.
Fundació Art a la Seu
Aquests documents ocupen vuit unitats d’instal·lació a la UIB (caixes d’arxiu de mida foli, de 10 cm de gruix), que sumen un total de 3.378 documents familiars, majoritàriament generats durant els segles XVIII i XIX, molt més abundant la documentació d’aquest últim segle. Hi ha uns quants documents que són datats al segle XVII. Hi ha un capbreu del Sant Sepulcre, de Francina Puigdorfila, que porta la data MDLXXII, així com un contracte d’arrendament del Mas Nou de MDLXXV. Les dates extremes dels Papers de Son Lledó són doncs 1572- 1891, si considerem aquests documents puntuals del segle XVI.
Aquesta documentació respon a una tipologia d’arxiu personal, familiar i domèstic, generada pels diferents membres. Organitzada en carpetes, que formen sèries, correspondències, comptabilitats, papers de família... reflecteix els principals episodis de la nissaga.
Genealogies pròpies i de les famílies amb qui s’entronquen, documents matrimonials, certificats de baptisme i algunes escriptures. Altres documents són relacionats amb el dret de la propietat, com testaments, plets, alous, censos (“censals”), accions, deutes, pagarés, hipoteques... Una testamentaria que va portar la senyora Aina Brondo (1829) amb altres
familiars.
Les cartes de família de la mateixa senyora Aina, la correspondència del senyor Gaspar, el pare, la del senyor Jordi, el germà canonge. La del senyor Felip, el nét, que en fou potser la figura més destacada, primer com a batlle, després com a governador civil i després com a diputat a Corts. El seu arxiu es relaciona amb els seus càrrecs personals, i la intervenció en la
remodelació de l’Hospital General, i les obres dels teatres, i aporta dades al coneixement de la vida ciutadana del segle XIX.
Conté unes comptabilitats molt variades generades per la despesa o el cobrament de les seves activitats corresponents. I els comptes domèstics, de despesa per aliments, compra de vaixella, obres de reforma de les cases, despeses generals d’enllumenat, contribucions.
També hi ha treballs de menestrals, ferrers, fusters, basters, lampistes, arranjament de cotxes i galeres, i relacionats amb el vestit, com costurera, sastre, barreteria, sabates. Tot un mostrari de documents, costums i oficis, que defineixen una època.
Dins les comptabilitats, n’hi ha algunes de les més primàries dins l’economia casolana, com el bescanvi de farina lliurada al forner per pa durant tot l’any, que sembla que es refereix al senyor Jordi, fill del senyor Gaspar, que era canonge, i del qual també hi ha documentació referida a obres piadoses.
Durant els anys 1882-1883 es manté correspondència gairebé diària, almenys més que setmanal, amb el majoral de Mainou (o Mas Nou), en la qual aquest dóna compte de la producció de la finca, en les seves diferents fases de l’any agrícola, així com de les
conseqüències climatològiques sobre “s’anyada”, de vi o d’oli, i la collita de l’ametlla. En fer-se un inventari d’aquests documents a l’arxiu de la UIB no es va alterar l’organització que hi havia originàriament, davant del risc de separar documents que podrien perdre la seva datació i el seu context. Això mateix fa que algun document traspaperat aparegui en una sèrie
que no sembla que sigui la seva, sense formar expedient. Però es va respectar el principi de procedència.
Família Puigdorfila
La documentació del fons arxivístic Escola de Treball Social té una doble importància. D’una banda, com a font de coneixement de la història de l’ensenyament de treball social impartit a Mallorca: itinerari dels estudis, contactes, congressos, seminaris, cursets, la creixent necessitat de tenir una escola universitària, la seva evolució i les gestions pel seu assoliment. D’altra banda, l’estudi del que ha estat l’assistència social a Mallorca i les seves relacions amb la resta de l’Estat espanyol i Europa que es pot veure, sobretot, a través de les pràctiques, les reunions de FEISS i la correspondència.
Entre la documentació que generà es troben: el llibre d’actes de la Junta de l’Escola, els llibres de registre dels documents, comptabilitat, cartes, actes de reunions i claustres, acords, memòries de curs, certificacions oficials, contractes, tribunals, estatuts, reglaments, normatives, despeses i finançaments de totes les èpoques, informes, projectes, plans d’estudi, enquestes, sol·licituds de beques i de titulacions, etc. Queda constància de moltes gestions, dels contactes amb altres organitzacions, de l’activitat acadèmica, matrícules, proves de curs, certificacions d’estudi, pràctiques i actes jurídics. Comprèn els documents de l’Escola d’Assistència Social Diocesana i de l’Escola de Treball Social adscrita a la Universitat de les Illes Balears fins l’any 1983, que acabà impartint els estudis de Treball Social a la Facultat de Filosofia i Lletres.
Escola de Treball Social
Fons Emigració Balear a Amèrica
Universitat de les Illes Balears (UIB)
El fons de la fàbrica de sabó El Nido consta de 76 llibres o quaderns ordenats correlativament i agrupats temàticament, més un llibre solt.
El Nido
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Academia Médico-Práctica de Mallorca
La documentació continguda en el fons de l'Academia Médico_Práctica de Mallorca. Esta dividida en dos subfons: el subfons "Memòries" i el subfons "Documents".
El Subfons "Memòries" agrupa per anys entre 1789 i 1800 ( els anys 1791-1793 no hi figuren) un conjunt de dissertacions presentades pels metges acadèmics, en les quals fan observacions i descripcions de malalties i remeis o bé topografies mèdiques d'un municipi determinat. Aquestes dissertacions son revisades críticament mitjançant una censura redactada per un acadèmic amb el rang de censor. A la documentació, disertació i censura es presenten com un únic document i van físicament lligades per l'enquadernació. No totes les dissertacions existents duen associada una censura, bé perquè no es va realitzar o bé perquè s'ha perduda. També en alguns casos es troben censures sense la corresponent dissertació, en aquest cas sempre perquè aquesta s'ha perduda.
El subfons "Documents" està integrat per partes sanitaris elaborats pels metges acadèmics i que descriuen la situació sanitària dels diversos municipis de Mallorca o de la ciutat de Palma en un determinat lapse de temps. Així mateix conté correspondència remesa o rebuda per l'AMPM, corolaris meteorològics i altres informes sobre la situació higiènica i sanitària de diversos àmbits geogràfics. Actes i notes de les reunions dels òrgans de govern de l'AMPM, Inventaris i llistats i documents diversos de caràcter administratiu entorn a la institució.
Academia Médico-Práctica de Mallorca
Fons Andreu Jaume i Rovira (consolat de l'Uruguai a Mallorca)
Documentació generada pel consolat de l'Uruguai des de 1903 a 1989. A través dels documents que la conformen es poden seguir les passes de del emigrants i viatgers i les anades i vingudes de vaixells que partien cap a l'Uruguai a la primera meitat del segle XX. La documentació d'aquest fons fa referència bàsicament a l'administració i a assumptes del consolat. Els 25 llibres i les 22 capses contenen 364 expedients. Hi trobam seccions com administració, assumptes consulars, visats i documents solts. Hi ha llibres de registre, llibres d'actes, llibres de comptabilitat, correspondència, publicacions, fotografies...
Jaume i Rovira, Andreu