Fitxes / Cecília Maria Simón Comas
- ES 7040 AHUIB FOLK-TRE-TA-LPC0899-046
- Ítem
- 2008 - 2009
Part deFons Arxiu de Folklore
Simón Comas, Cecília María
2137 resultats directament relacionats Exclou els termes específics
Fitxes / Cecília Maria Simón Comas
Part deFons Arxiu de Folklore
Simón Comas, Cecília María
Fires de Palma (1880-1886) (sig: 285/1-02)
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres i de l'Escola de Magisteri de José Francisco Fiol Veny, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Francisco Fiol Tur, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal de Magisteri Primari de Sebastián Fiol Sansó, nascut a Palma.
Escola Normal de Magisteri Primari
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Juan Fiol Oliver, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Luis Fiol Moya, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Jaime Fiol Moyà, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Guillermo Fiol Juan, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Francisco Fiol Juan, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Bartolomé Fiol Castaño, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres i de l'Escola Normal de Magisteri Primari de Jaime Fiol Borrás, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Fiol Barceló, Francisco de Asís
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres i de l'Escola Normal de Magisteri Primari de Francisco de Asís Fiol Barceló, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola de Magisteri de Jaime Fiol Arbós, nascut a Palma.
Escola de Magisteri
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Luis Fiol Alorda, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Inclou 10 programes de festes i publicacions de diversos pobles:
Ferret Jaume, Carlos - Beneficència municipal de Palma
Jefatura Provincial de Sanidad de Baleares
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres i de l'Escola Normal de Magisteri Primari de Francisco Ferrer Urbà, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Juan Ferrer Serra, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Juan Ferrer Gomila, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal de Magisteri Primari de Miguel Ferrer Flórez, nascut a Palma.
Escola Normal de Magisteri Primari
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Salvador Ferrer Ferrá, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Cristobal Ferrer Ferrá, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres d'Obdulio Ferrer Company, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola de Magisteri de Miguel Ferrer Cifre, nascut a Palma.
Escola de Magisteri
Part deFons Josep Sureda i Blanes
3 cartes en què Ferrà-Ponç demana a Sureda Blanes (i aquest accepta) col·laborar a la revista Lluc, de la qual en fou secretari.
Ferrà-Ponç, Damià
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola de Magisteri de Gabriel Juan Ferrá Homar, nascut a Palma.
Escola de Magisteri
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola de Magisteri d'Adolfo Fernandez Rodado, nascut a Palma.
Escola de Magisteri
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Pedro Fernandez Martinez, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Rafael Feliu Quadreny, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Feliu de la Peña Gimeno, José R.
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres i de l'Escola de Magisteri de Jose Feliu de la Peña Gimeno, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Jorge Felani Carbonell, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Família pujant la Costa de la Seu
Facultat de jurisprudència (sig: 282/2-03)
Vista del portal principal de la Seu
Rotger Buïls, Vicenç
Vista exterior de l'hotel Son Vida, amb la torre característica d'aquest establiment turístic de luxe.
Rotger Buïls, Vicenç
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal de Magisteri Primari d'Antonio Eyaralar Vives, nascut a Palma.
Escola Normal de Magisteri Primari
Extracto del oficio hecho por la Sociedad Económica para que la Academia continue su labor.
Exposición-Homenaje: Ramón Casas 1866-1932
Part deFons Josep Sureda i Blanes
Tríptic d'una exposició d'homenatge al pintor Ramon Casas organitzada a les Galeries Costa, de Palma.
Expedients de correspondència de la direcció de l'Institut Balear de l'any 1889
Part deFons Jesuïtes de Monti-Sion
Lligall format per 221 documents solts. Es tracta d'una sèrie de 22 expedients de correspondència de la direcció de l'Institut Balear corresponents l'any 1889 i que es degueren traspaperar del fons de l'IInstitut Ramon Llull en el moment en què es traslladà la documentació de la Universitat Literària de Mallorca i dels Jesuïtes. Finalment el lligall va ser arxivat en aquest darrer fons.
Consta dels expedients següents:
Institut Balear
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears
Part deFons Arxiu de Folklore
Cantallops Sánchez, Maria Rosa
Estudi monogràfic sobre els romanços d’en Bartomeu Pastor / Doro Ballermann
Part deFons Arxiu de Folklore
Guiscafrè Danús, Jaume
Estudi del folklore. Recull i interpretació de les produccions etnopoètiques / Aida Suñé Vaquer
Part deFons Arxiu de Folklore
Suñé Vaquer, Aida
Estudi de les poblacions gitanes de Son Banya i el Jonquet
Consta de les següents entrevistes:
Arribas Palau, Antoni
Estudi de les cançons curtes / Margalida Ferrer Cladera i Tonina Villalonga Abraham
Part deFons Arxiu de Folklore
Cladera Ferrer, Margalida
Estudi de la paremiologia / Maria Victòria Parra Moyà i Maria del Mar Jaume Simonet
Part deFons Arxiu de Folklore
Parra Moyà, Maria Victòria
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola de Magisteri d'Alberto Esteva Vich, nascut a Palma.
Escola de Magisteri
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Juan Estarellas Ripoll, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Gabriel Estarellas Moner, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Lucas Estarellas Marqués, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de José Estarellas Aloy, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Esperant la infanta Isabel [de Borbó]
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Una gentada espera veure la infanta.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Escultura "Es Foner" de Llorenç Rosselló
Escultura situada sota el palau de l'Almudaina a l'Hort del Rei de Palma.
Llorenç Rosselló fou l'escultor d'aquest foner
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hort_del_Rei
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Miguel Escandell Riera, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Escalas, Jaime - La fiebre amarilla en Palma en el presente siglo
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Vista de l'escala que davalla la murada, entre el palau de l'Almudaina i el palau March, amb una de les torres de l'Almudaina.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de l'escala que davalla la murada, entre el palau de l'Almudaina i el palau March.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de l'escala que davalla la murada, entre el palau de l'Almudaina i el palau March, amb una de les torres de l'Almudaina.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de l'escala que davalla la murada, entre el palau de l'Almudaina i el palau March, amb una de les torres de l'Almudaina.
Rotger Buïls, Vicenç
Escafi Tous, Pedro de Alcántara
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal de Magisteri Primari de Pedro de Alcántara Escafi Tous, nascut a Palma.
Escola Normal de Magisteri Primari
Consta de les següents entrevistes:
Arribas Palau, Antoni
Consta de les següents entrevistes:
Arribas Palau, Antoni
Vista del portal Major de la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic l'Escola Normal Masculina de Mestres d'Antonio Ensenyat Vidal, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic l'Escola Normal Masculina de Mestres d'Antonio Ensenyat Lázaro, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic l'Escola Normal Masculina de Mestres de Luís Ensenyat Alemany, nascut a Palma.
Escola Normal Masculina de Mestres
Endevinalles i embarbussaments / Maria Ripoll Barceló i Maria Melià Maimó
Part deFons Arxiu de Folklore
Melià Maimó, Maria
Endevinalles i embarbussaments / Francesca Llobera Morro i Margalida Mateu Cantallops
Part deFons Arxiu de Folklore
Mateu Cantallops, Margalida
Enderrocament de les murades [de Palma]. Porta de Sant Antoni (?)
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons sembla la inscripcio de Jeroni Juan diu Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Enderrocament de les murades [de Palma]. Porta de Sant Antoni
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de la Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Enderrocament de les murades [de Palma]
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Enderrocament de les murades [de Palma]
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Enderrocament de les murades [de Palma]
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Enderrocament de les murades [de Palma]
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Enderrocament de les murades [de Palma]
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Enderrocament de les murades de Palma
Diapositives en què s'observen diferents llocs de Palma en el moment de l'enderrocament de les murades medievals que l'envoltaven.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Embarcament de les restes de Jaume III
Diapositiva en què podem veure el moment de l'embarcament de les restes de Jaume III.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Yun Crespí Écija
Part deFons Arxiu de Folklore
Guiscafrè Danús, Jaume
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Xesca Munar Munar
Part deFons Arxiu de Folklore
Munar Munar, Xesca
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Quentin Peyras
Part deFons Arxiu de Folklore
Peyras, Questin
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Núria Ripoll Cañellas
Part deFons Arxiu de Folklore
Guiscafrè Danús, Jaume
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Mireia Pocoví Conde
Part deFons Arxiu de Folklore
Guiscafrè Danús, Jaume
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Miquel Miró Kittilä
Part deFons Arxiu de Folklore
Miró Kittilä, Miquel
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Mercè Seguí Cuquerella
Part deFons Arxiu de Folklore
Seguí Cuquerella, Mercè
Part deFons Arxiu de Folklore
Vicens Amengual, Maria Magdalena
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Maria Inés Garcia Juan
Part deFons Arxiu de Folklore
Garcia Juan, Maria Inés