El fons consisteix en la correspondència rebuda per Josep Sureda i Blanes de part de persones i institucions vinculades al món acadèmic i cultural, a més del material utilitzat per l'escriptor per a les seves obres: Notes, quaderns, mecanoscrits, etc. També inclou nombroses publicacions, tant seves com d'altres autors. Quadre de classificació:

1. CORRESPONDÈNCIA REBUDA PER JOSEP SUREDA BLANES
   1.1. CORRESPONDÈNCIA DE PERSONES
   1.2. CORRESPONDÈNCIA D’INSTITUCIONS
2. PUBLICACIONS
   2.1. PUBLICACIONS DE JOSEP SUREDA BLANES
   2.1.1. Publicacions biogràfiques
   2.1.2. Publicacions culturals
   2.1.3. Publicacions científiques
   2.1.4. Publicacions sobre Artà
   2.2. PUBLICACIONS SOBRE JOSEP SUREDA BLANES
   2.3. PUBLICACIONS D’ALTRES AUTORS
   2.3.1. Publicacions culturals
   2.3.2. Publicacions científiques
   2.3.3. Publicacions periòdiques
3. MECANOSCRITS
   3.1. TEXTOS BIOGRÀFICS
   3.2. TEXTOS CULTURALS
   3.3. TEXTOS CIENTÍFICS
4. QUADERNS DE NOTES
   4.1. NOTES BIOGRÀFIQUES
   4.2. NOTES CULTURALS
   4.3. NOTES CIENTÍFIQUES
5. SOBRES DE NOTES
   5.1. NOTES BIOGRÀFIQUES
   5.2. NOTES CULTURALS
   5.3. NOTES CIENTÍFIQUES
6. FITXES BIBLIOGRÀFIQUES
7. RETALLS DE PREMSA
   7.1. RETALLS D’ARTICLES DE JOSEP SUREDA BLANES
   7.2. RETALLS D’ARTICLES SOBRE JOSEP SUREDA BLANES
   7.3. ALTRES RETALLS DE PREMSA
8. MISCEL·LÀNIA
   8.1. FOTOCÒPIES
   8.2. FULLETONS
   8.3. CARPETES
   8.4. DOCUMENTACIÓ VARIADA

La documentació continguda en el fons de l'Academia Médico_Práctica de Mallorca. Esta dividida en dos subfons: el subfons "Memòries" i el subfons "Documents".
El Subfons "Memòries" agrupa per anys entre 1789 i 1800 ( els anys 1791-1793 no hi figuren) un conjunt de dissertacions presentades pels metges acadèmics, en les quals fan observacions i descripcions de malalties i remeis o bé topografies mèdiques d'un municipi determinat. Aquestes dissertacions son revisades críticament mitjançant una censura redactada per un acadèmic amb el rang de censor. A la documentació, disertació i censura es presenten com un únic document i van físicament lligades per l'enquadernació. No totes les dissertacions existents duen associada una censura, bé perquè no es va realitzar o bé perquè s'ha perduda. També en alguns casos es troben censures sense la corresponent dissertació, en aquest cas sempre perquè aquesta s'ha perduda.
El subfons "Documents" està integrat per partes sanitaris elaborats pels metges acadèmics i que descriuen la situació sanitària dels diversos municipis de Mallorca o de la ciutat de Palma en un determinat lapse de temps. Així mateix conté correspondència remesa o rebuda per l'AMPM, corolaris meteorològics i altres informes sobre la situació higiènica i sanitària de diversos àmbits geogràfics. Actes i notes de les reunions dels òrgans de govern de l'AMPM, Inventaris i llistats i documents diversos de caràcter administratiu entorn a la institució.

El fons Jaume Grimalt, arribat en cinc caixes de cartró, es troba format per vuit llibres, tres publicacions, dos mecanoscrits (un d'ells enquadernat) i cinc lligalls de números de revistes.

118 diapositives que retraten alguns fets remarcables i paisatges entre 1903 i 1913 a Palma i a Mallorca: sortida de València i arribada a Palma de les restes de Jaume III,visita de la infanta Isabel de Borbó a Palma, enderrocament e les murades, reforma de la Seu, vistes d'alguns llocs de Mallorca i convents de Palma.
Jeroni Juan les va rebre, suposadament, d'un eclesiàstic amic seu. Per altra banda, no sabem ben bé qui és l'autor de les diapositives, però segons l'especialista Maria Josep Mulet podrien atribuir-se a Emilio Sagristà (capellà contemporani als esdeveniments històrics que s'hi reprodueixen). A més, cal esmentar que Jeroni Juan, a més de fer fotografies, es dedicà a recollir material fotogràfic d'Emili Sagristà, de Julio Virenque i d'Antoni Vives. La gran col·lecció de Jeroni Juan Tous es troba al Museu de Mallorca en procés d'inventari i catalogació.

Es tracta d'un fons d'unes 5.000 postals i una vuitantena de plaques de vidre, a més d'unes poques diapositives, que s'editaren entorn dels anys 50. 60 i 70 del segle XX a Mallorca. Era el temps del "boom" turístic illenc i per tant s'hi poden observar tota una sèrie d'activitats socials, econòmiques, urbanístiques i de concepció humana d'aquella època que revolucioaren les illes Balears, la qual passà d'una societat preturística, antiga i bàsicament pagesa a una de caire més modern i avançat.

El fons es troba dividit en dos subfons. Per una part, un subfons gràfic que inclou l'obra pictòrica/gràfica de Guillem Simó --formada per prop de 500 dibuixos i pintures--, a més de fotografies; i, per altra part, el subfons documental inclou principalment correspondència i còpies dels dietaris, a més d'altra producció literària i documentació personal.

Quadre de classificació provisional:

1. FONS GRÀFIC
   1.1. DIBUIXOS I AQUAREL·LES
   1.2. FOTOGRAFIES
2. FONS DOCUMENTAL
   2.1. CORRESPONDÈNCIA
   2.1.1. Correspondència de Guillem Simó
   2.1.2. Correspondència de Carme Vidal relacionada amb Guillem Simó
   2.2. DIETARIS
   2.3. ESCRITS
   2.4. DOCUMENTACIÓ PERSONAL
   2.5. PUBLICACIONS SOBRE GUILLEM SIMÓ I ROCA
   2.6. DOCUMENTS SOLTS

La major part dels documents que constitueixen aquest fons han estat recopilats a partir de les primeres eleccions (1977) de l'època de transició democràtica espanyola fins a l'actualitat. Els fons documental malgrat el seu caràcter heterogeni, segons la seva tipologia es pot dividir en tres grans grups:

• Documentació referent a la temàtica política
• Documentació relacionada amb el món de la Universitat
• Publicacions de caire divers que fan referència, sobretot, a temàtica política, social, cultural, ecològica i nacionalista.

Al grup de la documentació de caire polític, té especial interès la sèrie de partits polítics i eleccions, que arreplega programes i propaganda electoral dels distints partits polítics a les eleccions tant generals com autonòmiques del període democràtic. També és interessant la documentació del PSM, d'aquesta mateixa sèrie documental, perquè permet traçar una evolució d'aquest partit. Aquest conjunt documental està integrat per fulletons, cartells i propaganda, tant electoral com referent a activitats de caire social i cultural i de distintes entitats de les Illes Balears i de l'àmbit dels Països Catalans. També es pot trobar documentació legislativa, com projectes de lleis i programes de Govern aprovats, informes i anàlisis realitzats pel Govern de les Illes Balears, programes elaborats també pel govern de les Illes i memòries d'activitats de distints organismes de les illes, com per exemple les del Consell Insular de Mallorca, del Parlament de les Illes Balears o de la Conselleria de Comerç i Indústria o de la Direcció Provincial de Treball i Seguretat Social.
Pel que fa al grup de documentació relacionada amb la Universitat es poden trobar des de fitxes per realitzar enquestes sobre la investigació a la Universitat de Palma de Mallorca (1980), a documentació de cursos i congressos als que ha assistit Sebastià Serra.
Finalment, el darrer grup documental està integrat per publicacions vinculades a la ideologia i a la carrera política del productor. S'han d'esmentar que no hi ha col·leccions senceres de cap de les publicacions i que de moltes d'aquestes només hi ha exemplars solts.

1.750 unitats documentals

El fondo documental del padre Cristóbal Veny representa una valiosa aportación a la historiografía y arqueología españolas del siglo XX. Miembro de la orden de los Misioneros de los Sagrados Corazones y erudito infatigable, Veny dedicó su vida al estudio de la Antigüedad y al rescate del patrimonio arqueológico, especialmente en las Islas Baleares. Su archivo personal reúne correspondencia, manuscritos, informes de excavación, fotografías, planos y material bibliográfico que documentan décadas de investigación rigurosa y comprometida.
El fondo permite reconstruir tanto su trayectoria intelectual como su red de contactos con instituciones científicas y académicos nacionales e internacionales. Su meticuloso trabajo en yacimientos como Cometa dels Morts (Lluc) o Cales Coves (Menorca), y su contribución a la consolidación de la arqueología científica en España, quedan reflejados en estos documentos. Este conjunto constituye una fuente imprescindible para el estudio del desarrollo de la disciplina arqueológica y del contexto cultural en el que se inscribió la obra de Cristóbal Veny.