Mostrando 3055 resultados

Registro de autoridad

Catany i Jaume, Antoni

  • ACAT
  • Persona
  • 1942-2013

Antoni Catany i Jaume va néixer a Llucmajor el 15 d'agost de 1942 i fou un fotògraf mallorquí de formació bàsicament autodidacta i "que un curs per correspondència, cap a l’any 1957, suposà l’inici d’un llarg i pacient aprenentatge que el portà a l’assoliment de veritables conquestes visuals, d’autèntics encontres amb la bellesa." Morí a Barcelona el 14 d’octubre de 2013. https://www.fundaciotonicatany.cat/?page_id=2

Jaume III

  • AHUIB
  • Persona
  • 1315–1349

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 2004 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus. Si clicau damunt la URL següent podreu veure el decret signat pel mallorquí i aleshores president del consell de ministres d'Espanya Antoni Maura Montaner.

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Sagristà i Llompart, Emili

  • AHUIB
  • Persona
  • 1875-1963

Capellà. El seu pare era militar de Marina i això li va permetre tenir una acurada educació. Essent encara seminarista, fou bibliotecari del Seminari i assistent del Bisbe Campins; tot just acabada la carrera, ingressà a l’administració del Capítol de la Seu de Mallorca com a tinent arxiver i oficial de secretaria. Ja de capellà, a partir de 1905, fou professor del Seminari Conciliar de Sant Pere, i impartí classes de física, química, història natural i astronomia. Promogué el Museu d’Història Natural i el Gabinet de física del Seminari. Fou responsable de l’observatori astronòmic i meteorològic del Seminari, des del 1910 fins a la seva mort. També fou col·laborador de mossèn Alcover en les tasques del Diccionari. És autor dels treballs de "La telegrafía sin hilos" (1899); guanyador del certamen literari del Seminari d’aquell any; "Elementos de astronomía" (1944) i d’articles sobre la història i l'arquitectura de la Seu de Palma. També va escriure sobre la Seu i diverses reformes que s'hi dugueren a terme: "La Catedral de Mallorca: un capítulo de su historia antigua : los corredores de los cirios" (1948), "La Catedral de Mallorca : El enigma de la Capilla de la Trinidad" (1952)... A més dels seus coneixements científics tenia molta afició per l'astronomia i la fotografia.

Torrandell, Antoni

  • AHUIB
  • Persona
  • 1881-1963

Antoni Torrandell Jaume
Inca, 17 de juliol de 1881 - Palma, 15 de gener de 1963
Compositor, pianista i professor.
Després d’iniciar els estudis musicals amb el seu pare, Joan Torrandell Campamar, organista de l’església parroquial d’Inca, els va continuar a Palma amb Josep Balaguer i Bartomeu Torres. Posteriorment, a Madrid, fou alumne de piano de José Tragó i d’harmonia de Pedro Fontanilla, i va obtenir, per unanimitat, el primer premi de piano l’any 1900 i el d’harmonia l’any 1903.
El gener de 1905 es va instal·lar a París, on va ampliar els estudis de piano amb Ricard Viñes i els d’orgue, contrapunt, fuga i orquestració amb Charles Tournemire, catedràtic del Conservatori de París, membre de l’Schola Cantorum, deixeble i successor de César Franck.
A partir de 1908, el compositor mallorquí comença a oferir recitals a les sales parisenques més prestigioses i comença a publicar les seves primeres obres per a piano. En el concurs internacional de la Société Nationale des Beaux-Arts de París, va ser premiada la seva obra "Sonata" op. 21 per a violoncel i piano, la qual va ser interpretada el 3 de juny de 1913 al Grand Palais des Champs-Élysées.
Residí a la capital francesa fins al 1914, any en què hagué de tornar a Mallorca a causa de la Primera Guerra Mundial. Aquí seguí fent concerts i component, entre altres obres, la "Missa Pro-Pace", que va ser estrenada a la catedral de Palma el 1916 en versió per a orgue, cor i solistes.
El desembre de 1918 retorna a la capital francesa, on va recuperar els seus contactes i va reprendre l’activitat com a intèrpret i compositor. Amb motiu del naixement del seu primer fill, Joan, el 12 d’agost de 1920, Torrandell va compondre "Nativité", per a piano, violí i violoncel. El 24 de desembre de 1921 neix Bernat, a qui Torrandell va dedicar "Berceuse pendant la tempête" op. 35 per a soprano, violoncel i piano, amb text de Georges Blanchard. Però el 2 de març de 1923, la mort de Joan va sumir la família en el dolor, i el mestre escrigué la lletra i la música de "Sûpreme Spoir" op. 36 per a soprano, violí, viola i violoncel i va compondre els primers compassos del "Rèquiem", la seva obra mestra, que va reprendre el 1933. El 5 de març de 1924 va néixer el seu tercer fill, que rebé el nom de Joan en memòria del germà desaparegut. Dos anys després va escriure, amb motiu d’aquesta efemèride, "Sommeil paisible" op. 39, per a violí, violoncel i piano.
El 1929 la Société Génerale et Internationale de l’Edition Phonographique et Cinematographique va subscriure un contracte amb el compositor, per un període de deu anys, renovable cada cinc, per a tota la seva producció. Torrandell va compondre algunes obres inspirades en cants de la seva terra natal, "Chant de l’élagueur", "Copeo" i "Sonatine Majorquine". El dia de Pasqua de 1932 es va estrenar a la catedral d’Orleans, amb gran èxit, la "Missa Pro-Pace" que ja havia donat a conèixer prèviament a Mallorca. El desembre de 1932, la Salle Debussy de París va dedicar una sessió al músic mallorquí, la qual va comportar-li crítiques molt positives.
L’any 1933, amb motiu de la mort de la seva mare, Torrandell es va veure obligat a tornar a Mallorca per atendre el seu pare, octogenari i malat. A l’illa va actuar en recitals i va continuar component; també es va retrobar amb Manuel de Falla, que en aquells moments era de viatge a Mallorca. Després de la mort del seu progenitor, el febrer de 1935, Torrandell va viatjar novament a París a fi de tornar a fixar la residència a França, però com que no va voler nacionalitzar-se francès, arran de les guerres, primer la Guerra Civil Espanyola i després la Segona Guerra Mundial, va haver de retornar a la seva illa natal, amb la idea de reincoporar-se al futur Conservatori de Palma. El 1935 es va crear aquest centre i sorprenentment es va prescindir de Torrandell, amb l’argument que la càtedra que requeria el seu nivell artístic no havia estat autoritzada, perquè a l’illa encara no hi havia alumnes que necessitassin ensenyaments superiors.
Durant la Guerra Civil, la docència va ser gairebé nul·la i Torrandell va passar llargs períodes a la seva casa de camp, dedicat a la composició de la Marxa heroica i el Concert per a piano i orquestra i a completar el Rèquiem. Finalitzada la guerra, la duresa de la postguerra va motivar la seva retirada de la vida activa com a concertista per dedicar-se a la docència i a la composició. Els seus darrers concerts els va fer a Barcelona i a Palma el març de 1941.
La Segona Guerra Mundial el va fer desistir de tornar a París. L’obra torrandelliana va ser divulgada a poc a poc, amb les limitacions dels mitjans locals. El 1949, l’Orquestra Simfònica de Mallorca va estrenar la "Simfonia núm. 1" per a violí i orquestra, dirigida per Eaktay-Ahn, amb Umberto Bisi com a solista. El 1950 es varen estrenar "Fiesta báquica" a Madrid i "Où va le nuage" i "S’il revenait", a Palma. L’any següent, l’Orquestra Simfònica de Mallorca també va estrenar l’obra "Valle de Muza" i el 1956, el "Concert en Si menor" per a piano i orquestra, amb Leopold Querol. L’any 1959, Torrandell va aconseguir el Premi Ciutat de Palma de composició pel seu "Rèquiem", obra que no va ser estrenada fins el 1984, vint-i-tres anys després de la seva mort.
Torrandell és un dels representants més autèntics de l’Schola Cantorum de París, la característica principal de la qual es fonamenta en un sincer fervor i en una severíssima escola harmònica i contrapuntística. El sòlid procés de formació del compositor balear, el seu estil musical, el complex treball harmònic, la rica textura o la perfecció melòdica a favor del text, són elements que situen Torrandell en el grup de compositors universalistes, que fugen d’allò que resulta fàcil i cultiven una música continguda, plena de veritat i compromesa. El catàleg del compositor revela una estètica musical que, com la seva indestructible personalitat introspectiva i el seu elevat nivell d’exigència personal, fuig de la facilitat i troba en el virtuosisme i, alhora, en l’austera virtut el llenguatge adequat, al marge d’ismes de la vida efímera i de l’experimentació avantguardista. Torrandell es manté fidel a la seva estètica al llarg de tota la vida.

Josep M. Tous i Maroto

  • AHUIB
  • Persona
  • 1870-1949

Fou professor a l’Institut Balear i arxiver de l’ajuntament de Palma. Col·laborà a "Es Ca d’Inca" , "Catalunya , Migjorn", etc. Com a poeta començà conreant la poesia en castellà; després participà sovint als jocs florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920. Publicà els reculls "Flors d’ametller" (1903) i "Instantànies" (1904). Tanmateix, constitueixen la seva aportació més destacada les seves obres teatrals, típiques representants del teatre costumista mallorquí de caràcter ciutadà, que aconseguiren un gran èxit popular. Entre aquestes cal destacar sobretot "Mestre Lau es Taconer" (estrenada el 1933), "Es nirvis de sa neboda" (1934) i "El tio de l’Havana" (1934), publicades totes tres el 1947. "Ara ve s’avion", del 1948, és basada en episodis de la guerra civil. És autor també de biografies de "Manuela de los Herreros" i "Joan Alcover", i de diverses obres en castellà, com "De la isla dorada" (1912), "Bosquejos de antaño" (1922) i "Guía de la Isla de Oro" (1933). (reproduït de http://xurl.es/ho42j).

Fèlix Campaner Rosselló

  • AHUIB
  • Persona
  • 1798-1872

Fèlix Campaner Rosselló, magistrat, es casà amb María Josefa de Ferrates, amb qui no tengué descendència. Morí a Ciutat el 30 d’abril de 1872, a l’edat de 74 anys, amb testament que havia ordenat el 25 de febrer de 1859 i codicil que havia atorgat el 3 de desembre de 1867, ambdós davant el notari de Ciutat Gaietà Socies, en què, entre altres coses, deixà al seu germà Jaume Marià Campaner Rosselló la tercera part que li corresponia de Ca les Bernades o Cal Jutge. Després de fer diversos llegats en metàl·lic i en espècie, nomenà hereu universal usufructuari el seu germà Antoni Àlvar Campaner Rosselló i propietari, el seu nebot Àlvar Campaner Fuertes, fill d’aquest darrer, que heretà la resta dels seus béns, mobles i arrels, drets, accions, crèdits presents i futurs, inclosos els compresos en la part del fideïcomís que vengué a esser de lliure disposició seva, la seva llegítima paterna. http://xurl.es/wgq94

Polític. Diputat a Corts el 1841, 1843 i 1854. Aquell any va formar part de la junta provisional de govern de les Balears, després del pronunciament de Vicálvaro. Fou membre del partit Unió Liberal des de la seva fundació (1854).
GEM

Henri Barbusse

  • AHUIB
  • Persona
  • 1873-1935

Escriptor francès. Autor de "L'Enfer" (1908); " Le Feu" (1916, Premi Goncourt), relat ambientat en la Primera Guerra Mundial el realisme de la qual va esvalotar el públic més conservador. L'any 1917, va esdevenir co-fundador i primer president de la Association républicaine des anciens combattants (Arac - Associació d'antics combatents). Admirador de la Revolució russa ("Le Couteau entre les dents", 1921), va afiliar-se al Partit comunista francès l'any 1923; va animar el moviment i la revista "Clarté" i va intentar definir una «literatura proletària». Va ser un dels instigadors del moviment pacifista Amsterdam-Pleyel, del qual va ser president. També va escriure poesia: "Les pleureuses" (1895), que s'emmarca en simbolisme. És conegut com l'exaltador literari de la revolució bolxevic. Va viure a Rússia i hi va escriure una biografia de Stalin (1935). Està soterrat al Cementiri del Père-Lachaise a París.

http://goo.gl/w7AMm6

http://goo.gl/NdPFPH

Eric Walrond

  • AHUIB
  • Persona
  • 1898-1966

Eric Walrond (de nom complet Eric Derwent Walrond, nascut el 1898 a Georgetown, Guaiana Britànica [actualment, Guaiana], i mort el 1966 a Londres, Anglaterra), escriptor caribeny que va estar associat amb el moviment literari Renaixement de Harlem, a Nova York.
Fill de pare de la Guaiana i mare de Barbados, Walrond es va criar a la Guaiana Britànica, Barbados i Panamà. Entre 1916 i 1918 va treballar a la Zona del Canal de Panamà com a funcionari del Govern i reporter del Star-Herald de Panamà. El 1918 va emigrar a Nova York, on va ser alumne del City College (1922-24) i la Universitat de Colúmbia.
El llibre més conegut de Walrond és "Tropic Death", publicat a Nova York el 1926; es tracta de relats curts.

Més informació, per exemple, a http://goo.gl/xmoJfb

Galmés, Salvador

  • AHUIB
  • Persona
  • Sant Llorenç des Cardassar, 1878-1951

Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat sacerdot el 1904; per aquell mateix temps cursà estudis lliures a la facultat de dret de Barcelona, on es llicencià el 1907. Cap al 1911, per influència d’Antoni M. Alcover, començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull, i aviat n'assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Alcover (1919-23). Lul·lista http://goo.gl/SCQyI8

Basili de Rubí

  • AHUIB
  • Persona
  • 1899-1986

Caputxí català que gairebé fou afusellat. Pogué fugir a Itàlia i després tornà i fou nomenat director dels seminaris caputxins d'Olot i Barcelona. El seu nou original era Francesc de Paula Malet i Vallhonrat, nat a Rubí. Fou fundador de l’entitat Franciscàlia (1948), editor de la revista "Estudios Franciscanos" des de la represa (1948) i iniciador i director de la col·lecció “Critèrion” http://goo.gl/SpwwTt

Samper, Baltasar

  • AHUIB
  • Persona
  • 1888-1966

Baltasar Samper i Marquès (Palma, 1888 - Ciutat de Mèxic, 1966) fou musicòleg, pianista i compositor. Fill i germà de músics es traslladà a Barcelona on fou deixeble d'Enrique Granados. Fou l'encarregat de realitzar algunes missions de recerca de l'"Obra del Cançoner Popular de Catalunya" a les illes Balears. S'exilià a Tolosa de Llenguadoc i, posteriorment, a Mèxic.
És l'autor de la música del reportatge "Mallorca: isla de la calma" (1927), del qual els fulls apareguts al petit fons Francesc Sureda i Blanes, coneguda actualment com "Suite Mallorca".

http://goo.gl/3JZICX

http://goo.gl/8jiY50

http://goo.gl/zdjmPV

Gabriel Ribas de Pina

  • AHUIB
  • Persona
  • 1814-1873

Va néixer a Palma el 1814 en el si d'una família de l'aristocràcia i tradicional mallorquina, propietaris de grans finques a localitats com Pina, Santa Eugènia i es Capdallà. Des dels 8 anys ingressà a l'Orde Tercera dels Franciscans. El 1842 partí cap a Roma, on va dir la seva primera missa. El 1844 tornà a Mallorca on es deicà a recórrer "a peu" tots els pobles de l'illa per predicar la doctrina franciscana. El 1856 funda, juntament amb la seva germana Josep, a Pina la Congregació de les Filles de la MIsericòrdia, que es dedicarien a servir els malalts i a l'educació i ensenyança de les nines. També promogué la construcció d'una església.

Entre 1845 i 1873 predicà un total de 3.447 sermons. Publicà també algunes obres de caire religiós: "Mes de Maria" (1846, de la qual es feren tres edicions), "Dia cristià..." (1856, dues edicions) i una història de l’orde franciscà.

http://goo.gl/PLkK5R

Alcover i Maspons, Joan

  • AHUIB
  • Persona
  • 1854 - 1926

Joan Alcover va néixer i morir a Palma (3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926). Fou poeta, assagista i polític. Fill de família benestant, estudià batxillerat a l'Institut Balear, fou deixeble de Pons i Gallarza i condeixeble, entre d’altres, de Costa i Llobera, Joan Ll. Estelrich i Antoni Maura; es llicencià en Dret a Barcelona. Tornà a Mallorca i exercí llocs diversos en la judicatura. Fou diputat a Madrid pel partit liberal, liderat pel seu amic Antoni Maura.
Com a poeta cal relacionar-lo inicialment amb la Renaixença. La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, que d'una manera o altra el perseguiren durant la seva vida: mort de fills, viudatge...
Alguna de les obres més famoses són: "La relíquia" (1903), "La Balanguera" (himne oficial de Mallorca).
"La serra", homenatge a Costa i Llobera., "Cap al tard", recull poètic (1909), "Poemes bíblics", recull poètic (1918), "Desolació", expressió dels seus sentiments.

http://goo.gl/2vxNJf

http://goo.gl/oLCmq6

Oliver, Bartomeu

  • AHUIB
  • Persona
  • Binissalem, 1894 - Caracas, 1972

Nat a Binissalem. Instructor i cofundador dels Exploradors a Binissalem. Fou catedràtic i fundà una escola a Barcelona (a Sarrià), l'Institut Tècnic Eulàlia, centre en llengua catalana basat en l’ensenyança activa. Durant la Guerra civil espanyola es tras lladà a Veneçuela (a Caracas), on fou degà de la Universitat. I allà morí el 1972.
Obtingué el primer premi La Flor natural amb el poema "De ma terra", amb el lema "Vermadoret", del segon concurs regional o certamen escolta del març de 1917.
Fou col·laborador a la Fundació Bernat Metge

http://goo.gl/oguBwL

http://goo.gl/waeMzG

Rotger Buïls, Vicenç

  • AHUIB
  • Persona
  • 1916 - 2014

Vicenç Rotger Buïls (Alaior, 1916 - Palma, 2 de juliol del 2014) fou un empresari nascut a Menorca i resident a Mallorca des del 1924. Va ser el fundador i president del Grup Rotger. Una de les tasques bàsiques que realitzà des de les primeries del turisme balear fou l'edició de postals amb vistes, sobretot, de Palma i de Mallorca, així com de la seva terra natal Menorca. Una de les activitats per la qual va ser més conegut fou la distribució de premsa escrita de la Península i estrangera arreu de l'illa. També participà en el món del turisme i treballà en la creació d'hotels, com per exemple el Son Vida. Se'l relaciona amb el món agrícola ja que comprà diverses explotacions tant a Mallorca com a Menorca.
Quant al món cultural fou un reconegut mecenes, fins i tot arribà a crear l'Espai Cultural Rotger a Alaior (escola de música). I també és coneguda la seva activitat en el món musical mallorquí: des del 1984 organitzà una vetlada musical, amb la presència de músics de reconegut prestigi internacional. a la possessió de Son Ripoll, que els seus fills han continuat.
Considerat com un empresari emprenedor, promotor de la cultura, li atorgaren la medalla de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de les Balears el 1991, una placa de reconeixement del Consell de Menorca el 1998 i el premi Ramon Llull el 2004.
(Font: Viquipedia)

Rubió i Balaguer, Jordi

  • AHUIB
  • Persona
  • Barcelona, 1887-1982

Jordi Rubió i Balaguer (Barcelona, 1887 - Barcelona, 1982), fou un eminent bibliotecari, professor, filòleg i historiador de la literatura catalana, remarcable pel paper fonamental que va tenir en la definició, organització i gestió de les biblioteques catalanes.

http://goo.gl/WBeif4

Universitat de les Illes Balears (UIB)

  • AHUIB
  • Entidad colectiva
  • 1978

El filòsof, poeta i teòleg Ramon Llull fundà el Col·legi de Miramar, que fou un dels primers centres d'estudi i de recerca de l'època.
És per això que la Universitat de les Illes Balears és hereva d'una llarga tradició que es remunta a Mallorca a l'any 1483, data en què fou creat l'Estudi General Lul·lià com a centre d'ensenyament superior, mitjançant un privilegi reial atorgat pel rei Ferran el Catòlic. El 1691, com a resultat de la reconversió de l'Estudi General Lul·lià, es crea la Universitat Lul·liana de Mallorca, els estatuts de la qual varen ser aprovats el 1697. El 1772 passarà a denominar-se Universitat Literària de Mallorca, i el 1829 queda adscrita a la Universitat Catalana de Cervera.
Però el 1951 reneix l'Estudi General per impulsar la cultura a Mallorca i restaurar els estudis universitaris. Al llarg de diversos anys s'hi varen realitzar cursos de Dret i de Filosofia i Lletres, suprimits per raons econòmiques. El 1959 es crea la Càtedra Ramon Llull, adscrita a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, que promou cursos per a l'obtenció del títol de doctor i uns cursos d'estiu altament apreciats en l'àmbit de la filologia, que posteriorment es varen estendre a altres branques científiques.
Finalment, el procés de transició a la democràcia a Espanya i l'impuls econòmic experimentat a les Balears de la mà del desenvolupament turístic, constitueixen les condicions idònies per a la creació, el 1978, de l'actual Universitat de les Illes Balears.

GOB

  • AHUIB
  • Entidad colectiva
  • 1973-...

El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB, a causa del seu primer nom: Grup d'Ornitologia Balear) és una associació no governamental fundada el 1973. S'estructura en quatre seccions insulars (GOB-Mallorca, GOB-Menorca, GOB-Eivissa (GEN) i GOB-Formentera).

El fundador va ser Josep Maria Casasayas Truyols, sense afany lucratiu i declarada d'Utilitat Pública, els objectius de la qual són la defensa, la divulgació i l'estudi de la natura i el medi ambient a les Illes Balears.[cal citació]

Les seves activitats, desenvolupades en bona part per persones voluntàries, es centren principalment en l'educació ambiental en escoles i a l'aire lliure, les campanyes per la protecció d'espais naturals de gran valor ecològic, la recuperació d'animals silvestres accidentats, la realització d'estudis sobre zoologia i botànica, el muntatge d'exposicions fixes i itinerants o en la recuperació de la finca de La Trapa, a Andratx (Mallorca).

És membre de la Unió Mundial per a la Conservació de la Natura (UICN) i de l'Oficina Europea de Medi Ambient (OEMA). Entre les seves actuacions, destaquen la recuperació d'espècies en perill d'extinció, la implantació de mesures ambientals com l'estalvi de recursos o el reciclatge, l'educació ambiental. Té una secció ornitològica de molta activitat des de la seva fundació.

Mulet Gutiérrez, Maria-Josep

  • AHUIB
  • Persona
  • 1959

És llicenciada en Història de l'art (1982). Coordinadora de la Gran Enciclopèdia de Mallorca del 1988 al 1990. Des de 1989 és professora del departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears. Especialitzada en l'estudi de la història de la fotografia a les Balears. Actualment (2012) dirigeix el 'Màster universitari en Patrimoni cultural: investigació i gestió.
En referència al fons Jeroni Juan Tous és la persona que va fer l'estudi inicial d'aquest llegat fotogràfic.

Gayà i Sitjar, Miquel

  • AHUIB
  • Persona
  • 1917-1990

Blauet de Lluc del 1927 al 1930 i deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, publicà llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina: L’atzur il·luminat (1944), Breviari d’amor (1946), Ruta dels cims (1951), Poema de l’Ave Maria (1953) i Miratges del record (1975). Col·laborador assidu de la revista Lluch, el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en Lluc, redactada totalment en català; en fou secretari —i pràcticament director— fins el 1972. És autor d’un assaig sobre La poesia de Miquel Ferrà (1960), i edità una Contribució a l’epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l’epistolari de Joan Alcover (1964), L’intimisme poètic de Guillem Colom (1978), La lletra i l’esperit (1978),Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà (1998) i el volum autobiogràfic Històries i memòries (1986). Traduí Vuit poemes d’André Rivoire (1946). http://xurl.es/qnyms

Sureda i Blanes, Francesc

  • AHUIB
  • Persona
  • 1888-1955

Francesc Sureda i Blanes va néixer a Artà el 1888 i va morir a Palma el 1955. Teòleg i lul·lista. Es llicencià i doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma; també es llicencià en dret (1930) a València. S'ordenà el 1912. Fou promotor (1914) de la Confederació Catòlica Mallorquina, primera manifestació de l'escoltisme a Mallorca. Fou professor a les universitats de Santander i de Múrcia. El 1918 es convertí en capellà castrense i fou destinat a l'Àfrica, on s'interessà per l'arqueologia i el folklore del Marroc. Com a lul·lista fundà la "Maioricensis Schola Lullistica", de la qual fou el primer rector. El 1936 signà la "Resposta al missatge dels catalans"
Fou acusat de catalanista i desterrat a Extremadura (1936-1942). Quan retornà a Mallorca promogué vetlades literàries que serviren per produir 13 fulls anomenats "Confidencials" (1948-49) (http://arxiu-historic.uib.es/arxiu_fitxers/13400626_article_Sureda_Blanes_Randa9.pdf), on s'incloïen poemes de Josep M. Tous i Maroto, Llorenç Moyà, Miquel Gayà i Sitjar, Rafel Ginard...

Moyà Gilabert de la Portella, Llorenç

  • AHUIB
  • Persona
  • Binissalem, 1916 - Palma, 1981

Advocat i escriptor, treballà al jutjat municipal de Palma (Mallorca). De família de parla castellana, inicià la seva obra literària en castellà —publicà la novel·la La tribu de la encina—, però molt aviat, influït per M.A.Salvà, G.Colom i M.Ferrà, es dedicà a la poesia en català. Publicà La bona terra (1949), encara dintre de l’estètica de l’escola mallorquina, però evolucionà cap un marcat barroquisme amb Ocells i peixos (1953) iFlos Sanctorum (1956), i amb Debades t'obren solcs els navilis, Ulisses (1956) introduí en la seva obra els mites clàssics amb finalitat de denúncia. Aquestes mateixes característiques presenten les seves obres teatrals Fàlaris (1962), El fogó dels jueus (1963), Una tragèdia i una farsa (1969) i el recull de tres entremesos sota el títol d'El ball de les baldufes (1981). Cal destacar també el recull de narracions A Robines també plou (1963). http://xurl.es/wxbwm

Guasp i Gelabert, Bartomeu

  • AHUIB
  • Persona
  • 1893-1976

Bartomeu Guasp i Gelabert (Alaró, 1893 – Palma, 1976), fou un sacerdot, historiador, escriptor i poeta mallorquí. Ordenat sacerdot l'any 1920, publicà articles i llibres sobre història eclesiàstica de Mallorca, entre els quals destaca La vida ermitana a Mallorca des del segle XIII a l'actualitat (1946).
El 1924, quan era capellà de l'església de Pòrtol (Marratxí), recopilà una llista dels capellans encarregats, vicaris 'in capite', ecònoms i rectors de l'església de Pòrtol, en un quadern manuscrit intitulat Notes vàries (recollides dels llibres i papers d'aquest arxiu vicarial) que podran servir per una Monografia històrica de l'Església de Nostra Senyora del Carme de Pòrtol que serví posteriorment el 1975 a mn. Cristòfor Tries i Serra per fer-ne la llista completa, en la qual Guasp hi figura entre els anys 1922-26.
Col·laborà en la publicació quinzenal Documenta. Noticias históricas i documentales referentes a la villa de San Juan, que es va editar des de 1941 fins al desembre de 1947.
Deixeble i admirador de Llorenç Riber i de Miquel Costa i Llobera, la seva obra s'adscriu a la tradició de l'Escola mallorquina i mostra especial atenció pels temes religiosos i paisatgístics. http://xurl.es/pcjxy

http://xurl.es/juhjx

Campaner, Àlvar

  • AHUIB
  • Persona
  • 1834-1819

Va néixer a Valverde del Camino, Huelva (1834) i morí a Palma (1819), era numismata i historiador. Descendent d’una família de magistrats, es doctorà en lleis. Era fill del magistrat Antoni Àlvar Campaner Rosselló, mort el 15 de gener de 1868, i de Mercedes de Fuertes Delgado. Després d’esser destinat (1879-84) a diverses localitats espanyoles, fou nomenat fiscal de l’Audiència de Mallorca. Era propietari de Cal Jutge o Ca les Bernades (Ciutat), Son Campaner o Cal Jutge (Inca) i Son Sastre de la Geneta (Selva). Fundà i dirigí la revista Memorial Numismático Español i fou autor de les obres Nociones históricas del pueblo de Caimari (1732-1884), inèdita, transcrita per Pau Morro i complementada per Gabriel Melià, Numismática Balear (1879), Indicador manual de Numismática Española (1881), texts oficials a l’Escola Diplomàtica, Cronicón mayoricense (1881), recull de notícies sobre Mallorca ordenades cronològicament (1229-1800) i Bosquejo histórico de la dominación islamita en las islas Baleares (1888), elaborada a partir de fonts llatines i àrabs que confrontava amb les versions angleses i franceses del moment. L’obra és encara de consulta obligada per a l’estudi de la dominació islàmica a Mallorca, a excepció d’alguns judicis de valor motivats per les seves creences religioses i de concretes afirmacions que l’aparició posterior de noves fonts ha modificat. La seva afecció al col·leccionisme li permeté de desenvolupar amb precisió les seves investigacions sobre numismàtica i ceràmica, i participar en els debats que s’establiren sobre l’origen de la ceràmica medieval i moderna de producció atribuïda a Mallorca. En morir, la col·lecció numismàtica es dispersà, però la de ceràmica es conserva al Museu Diocesà de Mallorca.
Es casà amb Lluïsa Bennàsser Frontera, amb qui tengué una sola filla, Lluïsa Campaner Bennàsser. Morí el 20 d’abril de 1894, amb testament que havia ordenat el 13 de juny de 1890 davant el notari de Ciutat Gaietà Socies.

http://xurl.es/4lycp

http://xurl.es/n0nls

Joaquim Maria Bover de Rosselló

  • AHUIB
  • Persona
  • 1810-1865

Polígraf. Col·leccionà tota mena de documents, d’antiguitats i de notícies. Des del 1833 fou cronista general del regne de Mallorca. El 1837 fundà l’Academia Mallorquina de Literatura, Antiguitats i Belles Lletres, i el 1840 fou nomenat corresponent de l’Academia de la Historia. Escriví obres sobre els temes més diversos. Excel·lí sobretot com a historiador, malgrat algunes ingenuïtats, errors i arbitrarietats. Cal remarcar l’edició de les històries de Mallorca de Joan Dameto i Vicenç Mut i l’extensa Biblioteca de escritores baleares (1868). Entre els seus escrits inèdits hi ha Diccionario manual mallorquín-castellano i diverses poesies en català antic, literari i dialectal. http://xurl.es/uoycq

Alphonse Daudet

  • AHUIB
  • Persona
  • 1840-1897

Novel·lista francès. Després de publicar Les amoureuses (1858), poesies una mica afectades, es dedicà al periodisme durant deu anys. Lettres de mon moulin (1869), el seu primer recull de contes, assenyala el principi d’una carrera literària que produí Le Petit Chose (1868), Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon (1872), Les contes du lundi (1873), entre les més famoses de les seves obres, i una obra de teatre, L’Arlésienne (1872). Classificat com a realista a causa de la seva temàtica regionalista provençal, fou un impressionista que presentava la realitat de manera poc objectiva. Manifestà una sensibilitat aguda, un cert desordre en la composició i un estil nerviós; la psicologia encertada i el viu sentit de la realitat pintoresca de la seva prosa produïren personatges immortals com Tartarin. Jack (1876), Le Nabab (1877), Numa Roumestan (1881) i Sapho (1884) són obres que tenen un gran valor com a quadres de costums. Ofereixen un interès sociohistòric les obres inspirades en la vida diària del món literari: Souvenirs d’un homme de lettres (1888), Trente ans de Paris (1888), À travers ma vie et mes oeuvres (1888). http://xurl.es/e53a4

Torrandell, Bernat

  • AHUIB
  • Familia
  • (1921-2014)

Fill primogènit d'Antoni Torrandell. Es casà amb la deixeble del seu pare, la pianista marsellesa Colette Truyol. Ambdós han dedicat la seva vida a donar a conèixer arreu del món l'obra musical d'Antoni Torrandell.
Bernat Torrandell va morir a l'edat de 92 anys a Palma el gener del 2014. Durant gran part de la seva vida es dedicà a recopilar la informació sobre el seu pare, que donà com a fruit un llibre (inèdit, 2013) de més de 500 pàgines.

http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/cultura/bernat-torrandell-actualiza-obra-padre-aniversario-muerte.html

http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/cultura/fallece-anos-bernat-torrandell-hijo-del-compositor-antoni-torrandell.html

http://arxiu-historic.uib.es/arxiu_fitxers/UH_22-01-2014_Torrandell_p50-51.pdf

Santos Balmori

  • AHUIB
  • Persona
  • 1899-1992

Santos Balmori fou un pintor mexicà d'ascendència asturiana. Estudià a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i a l'Académie de la Grande Chaumière de París. A Mèxic va estar relacionat amb l'acolliment d'exilats espanyols de la guerra civil espanyola, sobretot nins i orfes.

http://goo.gl/j2uxyR

http://goo.gl/M5dWhQ

Cardó, Carles

  • AHUIB
  • Persona
  • 1884-1958

Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908. Es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs. Fou canonge de la seu barcelonina el 1918. De jove col·laborà al diari tarragoní La Cruz i al setmanari vallenc Pàtria . Aviat esdevingué un elegant estilista i un intel·ligent apologeta. Fou un dels principals promotors a Catalunya dels moviments d’avantguarda cristiana: bíblic, social i litúrgic. Hereu espiritual d’aspectes fonamentals de la doctrina de Torras i Bages i fins de Balmes, excel·lí com a pensador i periodista, sobretot a través de La Paraula Cristiana , que fundà el 1925 i dirigí des de la seva fundació i que exercia una gran influència en el camp intel·lectual, i també d' El Bon Pastor , que fundà per renovar la pastoral i l’homilètica de la clerecia. Des del 1920 col·laborà a La Veu de Catalunya i als inicis d' El Matí i, escadusserament, a La Publicitat , Vida Cristiana , Quaderns d’estudi i Claror . Milità al moviment catalanista i participà en debats públics sobre temes polítics, socials i religiosos.

http://goo.gl/GSjMHG

Can Ribes

  • AHUIB
  • Entidad colectiva
  • 1830-1960

La fàbrica tèxtil de Can Ribes. Fou fundada durant la dècada de 1830 per Gabriel Ribas, pare de la dona d'un emprenedor procedent de l'àmbit rural, Vicenç Juan Rosselló, que l'heretà i la féu canviar fins a convertir-la en un autèntic referent en el sector tèxtil de les Balears, tot això a partir l'obrador que havia deixat l'esmentat sobre Gabriel Ribas.

Jesuïtes

  • AHUIB
  • Entidad colectiva
  • 1561

La Companyia de Jesús va ser fundada per Ignasi de Loiola en 1539 i aprovada pel papa Pau III l'any següent. A Mallorca arriben els Jesuïtes l'any 1561 i els Jurats de la ciutat els cedeixen la capella de Monti-sión on estava instal·lat l'Estudi General que ha de canviar la seva seu. Amb l'ajuda de benefactors van comprant les cases del voltant i el 1571 comencen les obres de l'església i col·legi que acaben el 1683. Les seves activitats se centren en la docència, apostolat i actes religiosos, associacions, missions, ajuda espiritual i material davant desastres. El 1627 es crea un segon col·legi a Palma amb el llegat testamentari de Catalina Simonet i el seu marit Pedro Antonio Sant Martí de 10.000 lliures, anomenat col·legi de Sant Martí. Es funda un tercer col·legi a Pollença amb els béns donats pel pare jesuïta Hugo Núñez de Berard el 19 juny 1686. Els Jesuïtes són expulsats de Mallorca l'any 1767 i Carles III cedeix el col·legi de Monti-sion per a seu de la Universitat Literària.

Gual, Jaume

  • AHUIB
  • Persona
  • 1959

Jaume Gual és geògraf (1982) i graduat en Arts aplicades. Es dedica a la fotografia com a professional des del 1987. Combina la tasca comercial per encàrrec amb projectes personals.
És autor de les fotografies de llibres com 'Façanes de botigues de Palma' (1986), 'Els brodats a Mallorca' (1996), 'El camino de Santiago' (1997)...

Palou Pons, Antoni

  • AHUIB
  • Persona
  • 1888-1951

Antoni Palou Pons va néixer a sa Pobla (Mallorca) el 1888 i cursà els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Mallorca. Fou ordenat capellà el 2 de novembre de 1913. Desenvolupà el càrrec de prefecte al Seminari des del 1917 fins al 1923. Aquell mateix any fou nomenat regent de la parròquia de sa Pobla, lloc que ocupà fins poc abans de la mort. Durant la llarga estada a la seva vila natal treballà en els camps de la instrucció religiosa i augment de la vida religiosa dels seus feligresos.

Pons Pastor, Antoni

  • AHUIB
  • Persona
  • Palma, 1888-1976

Historiador, de família sollerica, va néixer a Palma. Ingressà al Seminari de Sant Pere de Palma el 1903 i s'ordenà prevere el 1913. De forma autodidàctica, es dedicà a la història, sobretot de l'edat mitjana a Mallorca. Fou col·laborador de "L'Aurora" i de "L'Almudaina" (d'ideologia nacionalista). Fou signant del conegut manifest "Resposta al missatge dels catalans". Publicà també articles d'investigació a revistes especialitzades com "Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana", "Estudios Lulianos", "Estudis Universitaris Catalans", "Hispania", "Sefarad". Va estudiar magisteri i es dedicà també a l'ensenyament durant molts d'anys. Fou capellà de pobles com Estellencs,el Molinar, la Soledat i Puigpunyent. També fou capellà del Manicomi Provincial (després conegut amb el nom de Clínica Mental de Jesús i més tard Hospital Psiquiàtric) des de 1933 al 1958 , aproximadament.

Colette Truyol

  • AHUIB
  • Persona
  • 1928-2004

Colette Truyol va néixer el 1928 a Marsella, on estudià piano al conservatori. Després es traslladà a Mallorca i continua els estudis musicals al conservatori de Palma, del qual fou professora titular. El títol superior de Música l'aconseguí al conservatori de València el 1950. Fou alumna, deixeble i difusora de l'obra del seu mestre, Antoni Torrandell. Es casà amb el fill del músic, Bernat Torrandell. Fill i nora del mestre Torrandell dedicaren la seva vida a difondre i interpretar l'obra del músic mallorquí arreu del món. A més a més, aconseguí la diplomatura en llengua francesa per la Universitat de Touluse.
Colette Truyol realitzà multitud de concerts per tot el món, sobretot, per tal de donar a conèixer les obres del seu sogre. Morií a Palma l'octubre de 2004.

Estudi General de Mallorca

  • AHUIB
  • Entidad colectiva
  • 1483-1673

El Gran i General Consell de Mallorca sol·licità a Ferran el Catòlic la creració d'un Estudi General d'Arts i Ciències. El Rei signà a Còrdova el 30 d'agost de l'any 1483 el corresponent privilegi pel qual es creà l'Estudi General de Mallorca. Els corrents de pensament que el promogueren estan inserits en un context lul·lià. A Randa, entre 1453 i 1460, ja hi havia impartit ensenyaments lul·lians Pere Joan Llobet, graduat a l'Estudi General de París. El 1478 Beatriu de Pinós donà els seus béns al Regne de Mallorca per al manteniment d'una escola que fomentàs la docència i la investigació sobre Ramon Llull. Ratificà aquesta donació en testament de l'11 de novembre de 1484. Tres anys abans, el 1481, Agnès de Quint assignà una renda de cent lliures per a la dotació d'una càtedra lul·liana que fou ocupada pel mestre Pere Daguí. Aquest és el context en què s'atorgà el privilegi per a la creació de l'Estudi General de Mallorca, que havia de seguir el model de Lleida fundat l'any 1300.
L'Estudi General esdevingué Universitat pel breu pontifici de Climent X l'any 1673.

Escola de Treball Social

  • AHUIB
  • Entidad colectiva
  • 1959-1998

L’origen de l’Escola Universitària de Treball Social de la Universitat de les Illes Balears (UIB) és l’Escola Diocesana d’Assistència Social, fundada a Palma el 1959 des de Càritas Diocesana pel bisbe Jesús Enciso de Viana. Una de les activitats de Càritas a nivell general era precisament promoure escoles d’assistència social.
Després del nomenament de president de la junta directiva de l’Escola d’Assistència Social el senyor Juan Marqués Bennaser, se’n va procedir a la constitució. Bàrbara Pons Marqués en fou nomenada també secretària, la qual va ser la vertadera impulsora de l’Escola de Palma i qui la dirigí fins el 1969. Com a seu de l’escola es va triar l’Estudi General Lul·lià, que havia estat seu de l’antiga Universitat Lul·liana, tot això quan era rector Gerardo Thomás.

L’Estatut per a la constitució jurídica de l’escola data de 25 de setembre de 1959, i el 15 de novembre del mateix any el bisbe Enciso la inaugurà oficialment.

La necessitat de donar formació cada vegada més exigent als professionals dels serveis socials, fou la causa per la qual el bisbe Enciso fundà una Escola d’Assistents Socials, seguint els models europeus, i en la línia de les altres escoles espanyoles de l’Església. Funcionava des de feia temps la Unió Catòlica Internacional de Serveis Socials, UCISS, de la qual en formava part la Federació Espanyola d’Escoles de l’Església de Servei Social, FEISS. En aquell moment hi havia una sola Escola de Assistència Social Oficial de l’Estat amb seu a Madrid. Calia donar oficialitat civil, a nivell nacional, als assistents socials, a fi que tinguessin uns estudis i un títol que pogués ser valorat per la seva professionalitat i competència. Des del principi es va veure la necessitat que aquests estudis fossin universitaris.

Després de moltes peripècies econòmiques, que amenaçaven la mateixa existència de l’escola, i després de demanar ajuda tant a l’Ajuntament com al Consell Insular i Interinsular, es va arribar a un pacte entre la Diòcesi i les autoritats civils per tal de donar-li suport, i es va formar el Patronat de l’Escola de Assistència Social.

Les escoles d’assistents socials es transformaren en escoles universitàries de treball social mitjançant l’Ordre de 22/6/83. Es regulen a través de la disposició de la Llei General d’Educació, Decret 2293/1973, de 17 de agost, i Reial Decret 1850/1981, de 20 d’agost. Foren anys de lluita: per organitzar l’escola, mitjançant instruments com tenir un reglament; per finançar l’Escola; per un pla d’estudis; per formar part de la Universitat. El mes de novembre de 1984 quedà adscrita l’Escola d’Assistents Socials com a “Escola de Treball Social” a la Universitat de les Illes Balears. Signaren l’acord el bisbe de Mallorca, Teodor Úbeda Gramage, i el rector de la UIB, Nadal Batlle Nicolau.

Primerament va funcionar amb un pla d’estudis que no va ser aprovat pel Ministeri d’Educació i Ciència i, per tant, els títols de la primera promoció que es tramitaren a Madrid varen ser retornats a Mallorca. El 1989 es va publicar un pla d’estudis que, segons el servei de títols del Ministeri d’Educació i Ciència, es va aplicar amb efectes retroactius (des del moment en què s’impartiren els estudis de la diplomatura).

Cercle d'Obrers Catòlics

  • AHUIB
  • Entidad colectiva
  • 1877-1973

Els cercles d’obrers catòlics, entitats creades amb la finalitat d’afavorir l’associacionisme obrer de caràcter confessional, s’incrementaren notablement arrel de la creixent preocupació dels papes pels problemes socials, plasmada en diverses encícliques, en particular la de Lleó XIII '"Rerum Novarum" (‘Sobre les coses noves’) el 1891. El principal impulsor d’aquestes associacions fou el jesuïta Antoni Vicent, que creà els primers a Manresa el 1865. La tasca d’aquest religiós i els seus coreligionaris tengué una influència molt forta del francès Albert de Mun; tots donaren als cercles un caire alhora religiós, econòmic, recreatiu i instructiu. Aquestes entitats, en darrer terme, depenien del bisbe de la diòcesi.
El primer Cercle d’Obrers Catòlics que es fundà a Mallorca fou el de Palma el 1877. Es difongueren per tola l’Illa. El de Manacor, per exemple, que és dels primers, data de 1880. Un esborrany firmat per Quadrado, diu “trasformada la Sociedad Católica en otra titulada Circulo de Obreros Católicos” (1877).

Universitat Literària de Mallorca

  • AHUIB
  • Entidad colectiva
  • 1673-1835

El Papa Climent X erigí la Universitat Literària de Mallorca mitjançant breu apostòlic, datat el 17 d'abril i executat l'any 1691, encara que el camí dels estudis superiors a Mallorca van ser aprovats inicialment l'any 1483 pel rei Ferran el Catòlic. Els estatuts es realitzaren el 1697 i un any després es publicaren per l'impressor Melchor Guasp, sota el títol de "Constituciones Estatutos y Privilegios de la Universidad Luliana del Reino de Mallorca". Hi havia quatre facultats amb els estudis de teologia, dret, medicina i filosofia. En la seva etapa d'Estudi General tenia la seu a la capella de Monti-sion, al call palmesà, però quan arribaren els Jesuïtes el 1561 els lliuraren el seu edifici i s'hagueren de traslladar a unes cases del carrer Sant Roc. Amb l'expulsió dels Jeuïtes el 1767, Carles III concedí a la Universitat el col·legi de Monti-sion i conservà la propietat de la seu de l'Estudi General. La Universitat el 1829 es transformà en seminari depenent de la Universitat de Cervera, primer, i de la de València, després. Fou suprimida l'any 1835.

Escola Normal de Mestres Alberta Giménez

  • AHUIB
  • Entidad colectiva
  • 1872

L’escola es va crear el 1872. El Ministeri d’Instrucció Publica confià a Alberta Giménez la direcció de l’Escola Normal de Mestres de les Balears, càrrec que exercí fins el 1912. L’any 1948 es va crear l'Escola Alberta Giménez, la qual, des de l’octubre de 1972, està situada al barri de la Vileta de Palma. Fou adscrita a la Universitat de les Illes Balears el 1978 i amb l’aparició de la LOGSE passà a tenir el nom d' Escola Universitària Alberta Giménez. Des del curs 2005-06 és un centre d’ensenyament superior, i des de 2014 ha passat a estar adscrit a la Universidad Pontificia Comillas, sota el nom de Centro de Enseñanza Superior Alberta Giménez.

Departament de Filologia Catalana i Lingüística General

  • AHUIB
  • Entidad colectiva
  • 1978 (?)

El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General acull les àrees de Filologia Catalana, Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, Lingüística General i Lingüística Romànica.
Organitza el grau de Llengua i Literatura Catalanes, la llicenciatura en Filologia Catalana (en extinció), Màster de llengua i literatura catalanes: oralitat i escriptura i el programa de doctorat en Filologia Catalana. Així mateix, proporciona docència de les seves àrees als estudis de mestre i a les llicenciatures en altres filologies.
Edita juntament amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat la col·lecció «Biblioteca Marian Aguiló», dedicada a estudis de llengua i literatura catalanes.
La comissió tècnica del departament executa les funcions que l’Estatut d’Autonomia i la Llei de normalització lingüística atorguen a la Universitat de les Illes Balears en matèria d’assessorament en tot allò que faci referència a la llengua catalana. http://dfc.uib.cat/

Infanta Isabel de Borbó

  • AHUIB
  • Persona
  • 1851-1931

Isabel de Borbó i Borbó coneguda amb el sobrenom de "La Chata", era la filla primogènita de la reina Isabel II d'Espanya i germana d'Alfons XII. L'afició pels viatges la féu conèixer molt de món: Amèrica i Europa. Abandonà l'estat amb la seva família, a l'exili, després de l'adveniment de la Segona República, quan ja tenia més de vuitanta anys. Morí pocs dies després d'arribar a la seva residència prop de París.
El juliol de 1913 visità Mallorca, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Gaudí, Antoni

  • AHUIB
  • Persona
  • 1852-1926

Arquitecte. La seva revolució de l’arquitectura i de les arts plàstiques obre els camins de l’art actual i futur.
L’obra de Gaudí és una recerca de la perfecció de l’art, de la perfecció personal i de la perfecció de la societat humana. Ell ho expressava així:«Per fer les coses bé cal: primer, l’amor; segon, la tècnica».
Era un home de profundes conviccions religioses, amor a la seva terra i a la societat que l'envoltava. La primera etapa com a arquitecte està dominada per obres de caire urbà i social: col·laborà al parc de la Ciutadella amb els dissenys dels fanals i una parada de flors amb quiosc; construí la fàbrica i una sèrie d'habitatges per a l'Obrera Mataronense... La segona és quan comença a treballar a la Sagrada Família, cap allà el 1900 i en la qual intenta aconseguir una plàstica i unes formes estructurals pròpies. Era el temps en què construí el Capricho de Comillas, els pavellons i el palau Güell, Can Calvet. Entre el 1900 i 1917 és quan realitza la seva activitat més innovadora, crea el parc Güell, la reforma de can Batlló, la Pedrera, les escoles de la Sagrada Família... Efectua la reforma de la Seu de Mallorca entre el 1904 i el 1914. Del 1918 a la seva mort (1926) es tancà a la Sagrada Família.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18230&p_ex=gaud%ED

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0029421&BATE=Antoni%2520Gaud%25C3%25AD%2520i%2520Cornet

http://www.bcn.cat/publicacions/b_mm/bmm58/bmm58_qc36.htm

Jaume i Rovira, Andreu

  • AHUIB
  • Persona
  • 1943-1969 (suposadament dates en què fou cònsol)

Andreu Jaume i Rovira fou cònsol de l'Uruguai a Palma. Es veu que aquest consolat passava de pares a fills des d'Alexandre Jaume. El primer llibre del fons que hi ha a l'AHUIB data de 1903 i va signat per aquest personatge. Andreu Jaume i Rovira en va fer donació a l'AHUIB.
La UIB, segons acord normatiu publicat al FOU (28 de febrer de 1992) recepciona el fons. http://www.uib.cat/fou/acord/16/1607.html

Ginard i Bauçà, Rafel

  • AHUIB
  • Persona
  • Sant Joan, 1899-Artà,1976

Folklorista, escriptor i poeta. Va néixer a Sant Joan en el si d'una família pagesa i humil. De ben jovenet ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924. Fou premiat diverses vegades als jocs florals i publicà, a més de poemes escadussers, el recull de prosa Croquis artanencs (1929) i El cançoner popular de Mallorca (1960), introducció a l’obra de la seva vida, els quatre volums del monumental Cançoner popular de Mallorca (1966-74). Escriví, encara, una introducció al Blanquerna per a les Obras literarias de Ramon Llull (1948) i el pròleg al volum XXI de les Obres de Ramon Llull, amb una nota necrològica sobre Salvador Galmés. http://xurl.es/jqe37
El Consell de Mallorca va adquirir la seva casa natal, la qual ha convertit en casa museu i forma part de la xarxa que ha creat aquesta insititució. El Consell l'ha convertida en un centre cultural i d'investigació de tot allò que envolta la cultura popular. http://xurl.es/ju8dl

Riber i Campins, Llorenç

  • AHUIB
  • Persona
  • 1881-1958

De família modesta de procedència ciutadana, després d’uns primers estudis a l’Escolania de Lluc (a partir del 1892) passà el 1895 al seminari de Mallorca, on aviat es dedicà a la poesia. El 1900, el bisbe Campins el nomenà patge seu, i obtingué premis importants a certàmens i jocs florals a partir del 1903. Ordenat de sacerdot el 1905, aquell mateix any fou nomenat catedràtic de retòrica i poètica i perfecció de llatí al seminari. Entusiasta del moviment catalanista —ja de seminarista ajudà Antoni M. Alcover en l’Obra del Diccionari—, col·laborà activament a la revista literària Mitjorn (1906-07) i intervingué al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, 1906)... http://goo.gl/WqkTwT

Zerkowitz, A.

  • AHUIB
  • Persona
  • 1933

Alfred Zerkowitz (Barcelona 1933- ?), fotògraf, continuà i modernitzà la tasca que havia començat el seu pare Adolf Zerkowitz (Viena, 1884 — Barcelona, 1972), la família del qual s'establí a Barcelona el 1914.
El pare, Adolf s'inicià en el negoci fotogràfic després de la primera guerra mundial. S'especialitzà en la realització i l’edició de postals de ciutats, paisatges i monuments,. Catalunya, Mallorca i Menorca foren algunes de les zones més retratades tant per Adolf com, posteriorment, pel fill Alfred.
Alfred Zerkowitz modernitzà i actualitzà la forma de reproduir les fotografies, passà de les plaques de vidre en blanc i negre, al negatiu de pel·lícula en color. També expandí el negoci arreu de l'estat espanyol, tot oferint les postals que deixaren ja la tècnica del bromur per adoptar la tipologia actual.

Ediciones Soberanas

  • AHUIB
  • Persona
  • [1950 / 1960]

Segons hem pogut localitzar en la tesi doctoral "LA TARJETA POSTAL COMO DOCUMENTO" es tracta d'una empresa anomenada Ediciones Soberanas, situada a Saragossa. Mitjaçant el visionat de les seves postals impreses s'observa que n'editaren de Catalunya i també d'altres llocs de l'estat espanyol.

Picornell Bauzà, Climent

  • AHUIB
  • Persona
  • 1956-2003

Climent Picornell va néixer a Sant Joan (Mallorca) el 1956 i morí jove el 2003, després d'una llarga malaltia. Com a fotògraf, escrigué el seu cosí i professor de la UIB Climent Picornell, «tengué una carrera intensa i deixà molts de llibres, revistes i altres publicacions, testimoni del seu mestratge. La seva especialitat fou la fotografia de natura, amb gran preferència pels ocells. Té fotografies editades, entre altres, a "Història natural dels Països Catalans", a "Els endemismes de les Balears", a "Les orquídies de les Balears", a "Les Balears abans dels humans", a Anuaris del GOB, als CD-Rom sobre s'Albufera i a "Atlas de les illes Balears" de la Universitat de les Illes Balears, a més del llibre "Quaderns d'usos, costums i oficis", il·lustrant textos de Biel Frontera. "Mallorca: Imatges per a la felicitat", amb textos de Carme Riera i nombroses fotos seves, és testimoni del seu acurat treball paisatgístic. Fou Premi de Flora del Jardí Botànic de Sóller, Premi Nacional de fotografia FUJI i Premi del Festival Internacional de San Sebastià».
Les fotografies de Climent Picornell són sobretot de Mallorca, de la Serra de Tramuntana, del litoral, del pla de Mallorca, d’on era originari, de la natura en general i molt especialment d’ocells (gran coneixedor i observador de l’Albufera).
Els seus col·legues parlaren del seu mestratge, en concret, la majoria d’integrants de l’ AFONIB (Associació de Fotògrafs de Natura de les Illes Balears): “Es convertí en un mestre inigualable a l’hora de treballar la llum, generós i humil… Caldria destacar el seu arrelat compromís en la conservació del nostre entorn”.
Climent Picornell tècnicament tenia un gran domini dels escenaris, dels instants, dels enquadraments, amb una certa visió poètica. I era extraordinàriament exigent amb el seu treball i un sedàs propi primmirat.
Gairebé després del seu traspàs, l'associació de fotògrafs de natura AFONIB organitza de forma periòdica el concurs fotogràfic Memorial Climent Picornell, del qual a hores d'ara ja se n'han celebrat tretze edicions.

Juan Tous, Jeroni

  • ESP AU UIB JJT
  • Persona
  • 1906-1983

Jeroni Juan Tous va néixer a Artà (Mallorca) el 1906 i morí a Felanitx (Mallorca) el 1983. Fou fotògraf i assagista. El 1919 s'instal·là a Palma. Estudià humanitats i filosofia al seminari de Sant Pere de Palma. Treballà com a delineant amb els arquitectes Gabriel Alomar i Josep Ferragut, fins que entrà a formar part del patronat de la Ciutat antiga de Palma com a fotògraf. Al llarg de la seva vida formà un dels més importants arxius fotogràfics sobre obres d'art i patrimoni de Mallorca i d'Eivissa del darrer terç del segle XIX i principis del XX, integrat per imatges seves i d'altres fotògrafs d'aquella època. L'arxiu fotogràfic que recollí conté més de 10.000 negatius de vidre i de plàstic, de gran utilitat per als estudiosos d'història, sobretot de l'art local, que el 1982 fou adquirit pel Museu de Mallorca. La biblioteca del Consell de Mallorca té imatges seves. Jeroni Juan col·laborà en la instal·lació d'exposicions d'art, com per exemple "Mallorca vista por los pintores" (1957). També és autor dels estudis d'art "Iconografía del venerable Pedro Borguny" (1956), "Los candelabros de la Catedral de Mallorca" (1957) i "Grabadores mallorquines (siglos XVI al XVIII)" (1972), inclòs en la "Historia de Mallorca", coordinada per Josep Mascaró Passarius. És autor d'una monografia sobre el pintor Guillerm Mesqida, editada el 1982 per l'Ajuntament de Palma

Pons Frau, Josep

  • ESP AU UIB JPF
  • Persona
  • Sineu, 1883 - Palma, 1952

"Va ser un pintor, ceramista i fotògraf. Com a pintor cultivà el paisatge, la natura morta i el retrat. Va ser professor de ceràmica a l'Escola de Belles Arts." Font: Bibiloni, 2012
Enllaç al reportatge que IB3TV va emetre l'agost de 2022 sobre la seva figura: "Josep Pons Frau, a plena llum".

https://ib3.org/documentals?pl=1&cont=caa215f7-2dda-11ed-a5ea-040300000000

Fundació Art a la Seu

  • FAS
  • Entidad colectiva
  • 2002-2008

La Fundació Art a la Seu fou constituïda el dia primer de juliol de l’any 2002 per tal de dur endavant el projecte d’intervenció de l’artista Miquel Barceló a la capella de Sant Pere de la Seu, avui anomenada Capella del Santíssim.
En foren membres fundadors la Fundació Balears 21, la Diòcesi de Mallorca, la Universitat de les Illes Balears, la Fundació Turística i Cultural de les Illes Balears (FUNDATUR) i el Consell de Mallorca.
Una vegada finalitzada la intervenció de l’artista (revestiment mural de ceràmica, vitralls i mobiliari), es procedí a extingir la dita fundació el dia 11 de desembre de l’any 2008.

Bover i Pujol, Jaume

  • JBOV
  • Persona
  • 1945

Jaume Bover i Pujol va néixer a Alsàcia (França) el 1945 és arxiver, bibliotecari, bibliòfil i autor de nombroses obres relacionades amb el món del llibre i d’història de les Balears. Gran aficionat a la confiteria i a la cuina, disciplina de la qual és col·leccionista. La seva col·lecció és composta per llibres de tota casta de temàtiques, des de la filosofia fins a la història.
Fou director de la Biblioteca Espanyola en Tànger, adscrita al Institut Cervantes. Treballà a la Biblioteca March i a l'Institut Català de Bibliografía de Barcelona.

http://ves.cat/eqvb

Grimalt Obrador, Jaume

  • JGO
  • Persona
  • S'Horta, Felanitx, 1937

"Jaume Grimalt Obrador és un enginyer agrònom mallorquí. Perit agrícola per l'Escola Tècnica de Perits Agrícoles de Barcelona i llicenciat en enginyeria agrònoma per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de Madrid.
Va començar la seva trajectòria professional el 1964 com a enginyer de la Direcció General de la Producció Agrària a Madrid per integrar-se en la Secció de Comercialització. Durant aquesta època va ser nomenat, en representació del Ministeri d'Agricultura d'Espanya, vocal de la Mutualitat Nacional Agrària de la Seguretat Social. A partir de 1969 és traslladat a les Illes Balears com a enginyer encarregat del Servei de Preus i Mercats de la Secretària General Tècnica del Ministeri d'Agricultura. A continuació desenvolupa diverses labors en el Servei Nacional de Productes Agraris (SENPA) i en la Direcció Territorial del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, tots a les Illes Balears.
El 1990 és nomenat director territorial del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació a les Illes Balears, lloc que va ocupar 7 anys fins al seu nomenament com a director de l'Àrea d'Agricultura i Pesca de la Delegació del Govern d'Espanya a les Illes Balears, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 2005. Paral·lelament a les seves obligacions amb les diferents administracions, va ser president del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Pla i Llevant de Mallorca (2003-2004), president del Consell Agrari Insular de Mallorca (2004) i és vocal del Consell d'Administració de Mercapalma (2005).
També ha col·laborat activament, per raó del seu càrrec, en la creació i posada en funcionament del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, i en la reestructuració i regularització del sector lacti. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Grimalt_Obrador

Miró i Ferrà, Joan

  • JMIR
  • Persona
  • 1893-1983

Joan Miró i Ferrà va néixer a Barcelona el 20 d'abril de 1893. Fou un artista plàstic (pintor, escultor, gravador. ceramista...) i un dels màxims representants del surrealisme, encara que mai no es va alinear definitivament en el moviment. "Mont-roig, París, Mallorca i més tard Nova York i el Japó. Mont-roig, una petita població de la comarca del Baix Camp, serà el contrapunt de l’agitació intel·lectual que viu a París als anys vint al costat dels poetes surrealistes, i de l’estímul de l’expressionisme abstracte que descobreix a Nova York als anys quaranta." Va viure a París i després de la Guerra Mundial es traslladà definitivament a Palma, on morí el 25 de desembre de 1983. https://www.fmirobcn.org/ca/joan-miro/

El Nido

  • NIDO
  • Entidad colectiva
  • 1909-1999

Els sabons «El nido», que així nomen els fets a Sa Saboneria, començaren la seva història el 1909, a Andratx. La fundaren quatre Coloms, d'aquí potser el nom triat per a l'empresa. Després, un dels fundadors, el pare de l'actual propietari, s'independitzà i muntà la seva empresa a Bunyola. Primer a ca na Cul de Foc, després al carrer Vinyetes. Allà hi són des de fa més de seixanta anys. Amants del seu passat, de quan la fàbrica donava feina a una desena de persones, de quan exportaven a Cuba i omplien el bàndol nacional de les seves aromes, els Colom guarden tot el relacionat amb la història d'«El Nido». Des de factures del 18 de juliol del 1936 a una
maleta de fusta plena de mostres dels diferents productes.

Martínez, Sandra: "Sa Saboneria de Bunyola", Diari de Balears, 09/02/1999

Serra i Busquets, Sebastià

  • SSB
  • Persona
  • Palma, 1950

Sebastià Serra i Busquets va néixer a Palma el 1950 i és historiador i polític. Es llicencià en Història a la Universitat de Navarra (1972) i es doctorà a la Universitat de les Illes Balears (UIB) (1981) amb la tesi La transició de la dictadura a la Segona República a les Illes Balears. Des de 1976 és professor d'Història contemporània i catedràtic (2007) del departament de Ciències Històriques i de les Arts de la UIB. Va ser professor de secundària entre 1977 i 1982. Des de 1986 és coordinador del Grup d'Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al Món Contemporani de la UIB. També fou professor d'Història dels mitjans de comunicació a les Balears al Màster de Periodisme i Comunicació (1991-1993) i director i professor del Màster d'Estudis Baleàrics: Ciències humanes i socials (1998-2001), ambdós impartits a la UIB. Des del 2000 és director del Centre d'Estudis i Documentació Contemporània (CEDOC) de la UIB i Sa Nostra, Caixa de Balears. Durant tots aquests i en l'actualitat les seves línies d'investigació són les migracions, els moviments socials i culturals a les Balears al segle XX i la premsa i la ràdio. Ha promogut gran quantitat d'activitats culturals, com el Seminari de Moviments Socials i Ideologies a la Mallorca Contemporània (des del 1985), la Fundació Emili Darder, de la qual és president des de la seva creació el 1987. A més, és un dels autors de l'Atlas de les Illes Balears (1979) i va ser col·laborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. És autor, juntament amb Mateu Morro, de l'Esquerra Nacionalista a Mallorca (1900-1936) (1986); amb Joan Font i Roig, de Foch i Fum (1988); "La emigración de las Islas Balears a Iberoamérica" dins Historia general de la emigración española (1992). També ha estat membre de l'equip investigador del Catàleg de publicacions periòdiques de les Illes Balears (1991-2000). El 1993, a En defensa del nostre país, recollí part dels seus articles d'opinió apareguts a la premsa local. Ha publicat, així mateix, un gran nombre d'articles de caràcter històric a publicacions diverses. Va ser coguionista de la sèrie de televisió Les Illes i els nostres emigrants (1993). Va ser l'editor de Turisme, societat i economia a les Illes Balears (1994) i Cultura i compromís polítics a la Mallorca contemporània (1995). Fou membre del consell assessor del col·leccionable Memòria Viva. Mallorca des de la mort de Franco fins avui 1975-1995 (1996). Coordinà La transició a les Illes Balears (1998) i Els anys vint a les Illes Balears (1999). És coautor de Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya (2000), Pere d'Alcàntara Penya. Balears a finals del segle XIX (2000), Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans (2000), Perspectives de final de segle a Balears (2000), El segle XX a Balears (2000) i Elements de canvi a la Mallorca del segle XX (2011).

Com a polític, el 1976 va ser un dels fundador del PSI (Partit Socialista de les Illes, que posteriorment formà la coalició PSI-PSP i participà activament en les tasques de conversió del PSI en PSM (Partit Socialista de Mallorca ¬1977¬). En aquest partit ocupà els càrrecs de secretari de política interior, secretari polític i secretari de política autonòmica (1983-1991). El 1983 va ser elegit diputat del Parlament balear i fou secretari segon de la mesa del Parlament i el 1987 va ser reelegit com a diputat. El 1991 tornà ser elegit diputat i dimití el 1993. Ha impulsat la legislació en matèria de medi ambient, acció social. Fou president de la Federació d'Esquerra Nacionalista de les Illes Balears-ENIB (1990-91) i del consell polític del PSM-Nacionalista de Mallorca (1992-2001). El 1991 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Palma i reelegit el 1995 i el 1999, en què fou portaveu del Grup Municipal del PSM-NM.

Fou guardonat amb el premi Ciutat de Palma d'Investigació (1992) i el premi Alzina del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa ¬GOB¬ (1984) i va ser membre de la junta directiva de l'Obra Cultural Balear.

Mulet Gomila, Antoni

  • Persona
  • Palma, 1887-1966

"Folklorista.

Es dedicà a l’estudi dels balls mallorquins i a la recol·lecció d’indumentària tradicional, de ceràmica i d’objectes casolans, que reuní en una casa museu a Gènova (Mallorca) i que actualment es conserven al museu de Lluc. Entre altres treballs escriví El traje en Mallorca (1955) i El baile popular en Mallorca (1956). Fou també eficaç impulsor i president del Foment del Turisme de Mallorca, i col·laborà en diverses guies turístiques i en altres activitats de promoció en aquest camp."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-mulet-i-gomila

Rocha, Alfredo

  • Persona
  • Manila, 1900 - Barcelona, 1987

"Médico, internista.

Hijo de médico y farmacéutico. Inició sus estudios primarios en Ilo-Ilo, pasando luego a Pau (Francia), y obtuvo el bachillerato en Barcelona. Licenciado en Barcelona, se doctoró con la tesis Divertículos del duodeno (1930). Amplió estudios en Francia, Gran Bretaña y Suiza. Profesor ayudante (1922), y profesor auxiliar en la Universidad Autónoma de Barcelona (1934-1936), fue director durante veinticinco años del Servicio de Gastroenterología del Hospital de la Cruz Roja, así como durante ocho años del Servicio de Medicina Interna de la Maternidad provincial. En 1953 sucedió a su maestro Francisco Esquerdo Redoreda como director del Servicio de Medicina Interna del Hospital de la Santa Cruz y de San Pablo. Académico numerario de la Real Academia de Medicina de Cataluña, donde ingresó en 1944 con el discurso Conceptos actuales sobre la dietética de los nefrópatas. En la misma entidad pronunció el discurso inaugural de curso La alimentación del anciano (1960). En 1967 presidió la Sociedad Española de Patología Digestiva. Fue también un gran virtuoso del violoncelo, y fue vicepresidente de la Asociación de Cultura Musical de Barcelona. Autor de más de un centenar de artículos sobre la especialidad digestiva, organizó y dirigió una veintena de cursos y asistió a numerosos congresos nacionales e internacionales."

Font: https://dbe.rah.es/biografias/42477/alfredo-rocha-carlotta

Rosselló Verger, Vicenç

  • Persona
  • Palma, 1931

"Cursà la carrera de filosofia i lletres a València entre els anys 1954 i 1959. Aviat s’especialitzà en geografia i restà a la Universitat de València com a professor adjunt de geografia. Més tard, l’any 1967, esdevingué catedràtic de la universitat de Múrcia, i el 1969 de la de València. La seva obra és variada en camps, però sobretot ha tractat els temes mallorquins i valencians, en la seva especialitat, que és la geografia física. Destaquen: Mallorca, el sur y el sureste (1964), El litoral valencià (1969, tesi doctoral), que estudia des de la geomorfologia al turisme i a l’origen dels nuclis de poblament del sector costaner, Evolución urbana de la ciudad de Murcia (1975), Geografía general de España (1978), Cincuanta-cinc ciutats valencianes (1984), Geografía humana del País Valenciano (1990), Portolans procedents de col·leccions espanyoles. Segles xv-xvii (1995), L’Albufera de València (1995), Geografia del País Valencià(1995), La cartografia catalana (2000), Diccionari de geografia física (2003), Les illes, redescobertes (2006), etc. Els seus articles han estat una aportació important a la toponímia (Toponímia, geografia i cartografia, 2004). Ha estat un dels principals impulsors dels estudis de toponímia al País Valencià, per la qual cosa se li ha dedicat una miscel·lània sobre estudis de toponímia valenciana."

Font: https://www.onomastica.cat/onomastica/estudiosos-onomastica/vicenc-rossello-verger/

Rubio, José Antonio

  • Persona
  • Zamora, 1903 - Valladolid, 1995

"Va ser un estudiós i acadèmic de la historiador del dret espanyol. Formà part del consell de direcció del diari El Norte de Castilla. Es va formar inicialment com a historiador al costat dels mestres alemanys dels primers decennis del segle xx. Va ser triat el 7 de desembre de 1984 membre de la Reial Acadèmia de la Història. Va prendre possessió el 26 d'abril de 1987.

l pare de José era propietari d'una fàbrica de farines situada en la ribera del Duero. En Madrid estudia dret i conviu a l'espai cultural de la Residència d'Estudiants. Lloc en el qual coneix Federico García Lorca. Millorant els seus coneixements d'alemany es trasllada a Munich on realitza estudis d'Economia i Dret històric. El 1926 realitza el doctorat a la Universitat de Friburg de Brisgòvia. en arribar a Espanya s'incorpora al Centre d'Estudis Històrics que presideix Menéndez Pidal.

Separat de la càtedra per ordre de la Presidència de la Junta Tècnica de l'Estat el 24 de setembre de 1937. Reintegrat al servei "mitjançant depuració" per Ordre Ministerial el 20 de gener de 1944. Anys després obté per oposició la Càtedra d'història del dret en la Universitat de La Laguna i el 1931 es trasllada a la Universitat de Sevilla. Els afanys per investigar la Teoria Econòmica el porten a viure a la Universitat de Colúmbia, abandonant els corrents historicistes alemanys. Retorna a Espanya i treballa a la Universitat de Valladolid. Ingressa el 1984 a la Reial Acadèmia de la Història amb discurs titulat "Una Crisis en la Ciencia Histórica". Durant 14 anys fou degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Valladolid. El 1984 va ingressar a la Reial Acadèmia de la Història."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Antonio_Rubio_Sacrist%C3%A1n

Salinas, Pedro

  • Persona
  • Madrid, 1891 - Boston, 1951

"Escritor, filólogo, y profesor, como poeta forma parte de la Generación del 27.

Matriculado en Derecho, no concluye estos estudios, y dos años después inicia la carrera de Filosofía y Letras en la Universidad Central de Madrid, doctorándose en 1917 con una tesis sobre ilustraciones del «Quijote».

Con 20 años, interesado en la poesía, busca una libertad formal en el ritmo y rima que le haría destacar entre sus contemporáneos, publicando en la revista «Prometeo» sus primeros versos. En 1913, recién licenciado, es nombrado secretario de la Sección de Literatura del Ateneo de Madrid, y trabaja como lector de español en la Sorbona de París, hasta 1917, que vuelve a España tras ganar la cátedra de Literatura española en la Universidad de Sevilla. Estos años en París, recién casado con Margarita Bonmatí, le permitieron traducir los primeros volúmenes de «En busca del tiempo perdido» de Marcel Proust.

Vive en Sevilla hasta 1929, donde conoció a otro gran poeta de la Generación del 27, Luis Cernuda, y durante el curso académico 1922-1923, realizará un lectorado de español en Cambridge.

Publica su primer libro de poemas «Presagios» en 1924, y ya trasladado en Madrid, a finales de los años 20, trabaja en el Centro de Estudios Históricos junto a Ramón Menéndez Pidal. Desde 1933 fue director de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo en Santander.

Durante la guerra civil española, es invitado por el Wellesley College (Boston), donde dio clases hasta 1939, para luego pasar a la John Hopkins University de Baltimore. Consiguió reunir a su familia que vivía en el exilio entre Argel y Francia y ya instalados en EE.UU., sigue con sus clases en Baltimore, excepto un periodo de 3 años, 1943 a 1946, dando clases en la Universidad de Río Piedras, de Puerto Rico, lugar donde está enterrado tras morir en Baltimore en 1951. Jaime Salinas Bonmatí, narra estas vivencias en su autobiografía «Travesías» que es un fiel reflejo de la vida del poeta en el exilio americano.

La obra de Pedro Salinas destaca, en general, por ser un intento de defender ls valores ideológicos más altos y desinteresados de la cultura europea anterior a la Segunda Guerra Mundial. Su honda humanidad nos lo presenta preocupado por descubrir en el lado oscuro de las cosas, aquello que las explica y nos ayuda, de paso, a encontrar nuestro propio camino.

Su obra poética está dividida tres etapas: inicial o de poesía pura, de plenitud o amorosa y del exilio:

Primera etapa: «Presagios» (1924), «Seguro azar» (1928) y «Fábula y signo» (1931) con influencias del nicaragüense Rubén Darío, los españoles Miguel Unamuno y Juan Ramón Jiménez entre otros y los movimientos vanguardistas de la época.

Segunda etapa: «La voz a ti debida» (1933), «Razón de amor» (1936), y «Largo lamento» (1939)

Tercera etapa: «El contemplado (1946)», «Todo más claro y otros poemas» (1949), y «Confianza», título póstumo y sugerido por su amigo Jorge Guillén de sus poemas recogidos durante 1942-1944 y 1955.

En prosa destacan los cuentos recogidos en «Víspera del gozo» (1926), la novela «La bomba increíble» (1950) y ensayos como «Literatura española. Siglo XX» (1941), «Jorge Manrique o tradición y originalidad» (1947) y «La poesía de Rubén Darío» (1948).

Su obra dramática está influenciada por el teatro de vanguardia en títulos como: «La estratoesfera», «La fuente del arcángel», y «Los santos». También destacan las obras breves: «La isla del tesoro», «El chantajista», «El parecido» y «La bella durmiente», «Sobre seguro» y «Caín o una gloria científica», y obras más extensas: «Judit y el tirano», y «El director».

Pedro Salinas también destaca como editor literario y por editar una versificación moderna del Poema del Cid. Su obra ha sido traducida a italiano, inglés, alemán, coreano, croata y francés. La Residencia de Estudiantes guarda una copia microfilmada del archivo de Pedro Salinas, aunque la mayoría de archivo personal se encuentra en la Houghton Library en Harvard, la Universidad de Johns Hopkins en Baltimore y la Sala Zenobia de la Universidad de Puerto Rico."

Font: https://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/creadores/salinas_pedro.htm

Thomàs, Joan Maria

  • Persona
  • Palma, 1896-1966

"Joan Maria Thomàs i Sabater va ser compositor i organista mallorquí. Va estudiar a Barcelona amb Domènec Mas i Serracant i Eusebi Daniel, a París amb Jean Huré, el gran musicògraf i organista de Sant Agustí de la capital francesa. El 1914, als dinou anys, fou nomenat organista suplent de la catedral de Palma. Acabats els estudis musicals, que simultaniejà amb els de la carrera eclesiàstica, començà la publicació d'obres per a orgue a Música Sacro-Hispana, essent presentat amb tons elogiosos pel mestre Eduard Torres. Després es dedicà a treballs de crítica i musicologia, col·laborant en diverses revistes d'Anglaterra, Alemanya, França i els Estats Units.

El 1926 fou nomenat representant del Musical Digest. El mateix any va crear l'Associació Bach per la música antiga i contemporània, amb la finalitat de divulgar tota mena de música, especialment la contemporània. També va ser l'impulsor d'uns festivals dedicats a Chopin que, entre el 1930 i el 1936, van portar a Mallorca algunes de les personalitats musicals més rellevants del moment. L'any 1931 va fundar la Capella Clàssica, amb què va donar concerts per tota la península Ibèrica i per a la qual Falla, amic seu, va escriure la Balada de Mallorca.

Com a organista, Joan Maria Thomàs donà nombrosos concerts a partir del 1926, en què inaugurà el gran orgue reformat de la catedral de Ciutat de Palma, donant de bon principi concerts en l'illa de les grans obres orgàniques de Johann Sebastian Bach, César Franck, Mendelssohn, etc. També va actuar a Barcelona, París, Donòstia i València. Com a musicògraf i conferenciant es donà a conèixer a Barcelona, on el 1929 prengué part, en unió de la pianista Blanca Selva, en el memorable cicle commemoratiu del centenari del Romanticisme.

Posteriorment presentà al Congrés Internacional de Musicologia, celebrat el 1936 a Barcelona, una comunicació amb aportacions inèdites a la història de l'organologia espanyola en el segle xviii. El 1934 fou nomenat professor d'estètica i història de la música del Conservatori i membre de l'Acadèmia provincial de Belles Arts de Ciutat de Palma. Tres anys abans Joan Maria Thomàs havia fundat l'obra a la qual va dedicar la major part de les seves múltiples activitats: la Capella Clàssica de Mallorca, entitat coral que, sota la seva direcció, assolí un gran prestigi artístic des del seu primer concert celebrat en el segon Festival Internacional de Valldemossa alternant amb el pianista Arthur Rubinstein. Més tard, i en un altre festival fou acompanyada la Capella per un altre gran pianista, Alfred Cortot.

Entre els mestres que accidentalment varen anar alternant amb Joan Maria Thomàs en la direcció del seu cor figuren Enrique Fernández Arbós i Manuel de Falla, qui, després d'haver dirigit la Capella en una magnífica versió seva de l'Ave Maria de Victoria, acceptà el títol de director honorari d'aquesta formació, a la qual dedicà la seva Balada de Mallorca, versió coral inèdita d'un fragment de Chopin elaborat pel compositor espanyol.

De manera intersticial en la seva dedicació a tasques de director, professor i musicògraf, va exercir la composició. La seva producció comprèn més d'un centenar d'obres, la majoria obres corals, però també obres per a piano, orgue, guitarra i per a cant i piano."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maria_Thom%C3%A0s_i_Sabater

Cirera Prim, Jaume

  • Persona
  • Vic, 1907 - Palma, 1989

"Jaume Cirera Prim (Vic, 1907 - Palma, 1989) va ser un químic, genealogista i bibliòfil d'origen català instal·lat a Mallorca.

Titulat a l'Escola Tècnica de Terrassa (1930) i diplomat en genealogia i heràldica pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (1968), residí a Mallorca des del 1931, quan la seva família passà a tenir, per ascendència paterna, la representació de les cases i llinatges dels Mas del Pla del Rei, Roig de Lluís, Serra-Poquet i Serra-Goiet. El juny de 1936 signà la Resposta als Catalans. Va ser membre de la junta directiva de la Societat Arqueològica Lul·liana i tresorer de l'Estudi General Lul·lià. Va ser membre fundador de la Unió de la Noblesa de l'Antic Regne de Mallorca (1955) i de l'Acadèmia Mallorquina d'estudis Genealògics, entitat que presidí (1986-89). Formà un arxiu i biblioteca molt complet en l'àmbit genealògic. Col·laborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana."

Ajudà a l'organització de la Biblioteca Bartomeu March

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Cirera_Prim

Serra, Eva

  • Persona
  • Barcelona, 1942-2018

"Historiadora i activista política.

Filla de l’arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols, i germana de l’activista Josep de Calassanç Serra i de la lingüista Blanca Serra i Puig. Llicenciada per la Universitat de Barcelona (1967), es doctorà l’any 1978 amb la tesi La societat rural catalana del segle XVII: Sentmenat, un exemple local del Vallès Occidental, 1590-1729, estudi sistemàtic de la producció agrícola i les relacions de producció des de la triple òptica estadística, narrativa i institucional, dirigida per Emili Giralt i publicada el 1988 amb el títol Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII. Baronia de Sentmenat 1590-1729. Col·laborà al volum Estructura social i econòmica del camp català (1983), que recull els textos de les sessions celebrades a l’Institut Municipal d’Història des del 1977; i a La revolució catalana de 1640 (1991). A banda dels estudis sobre el camp català, la seva aportació se centrà en l’estudi de les institucions catalanes i la seva relació amb la monarquia hispànica. Feu el pròleg al volum II de Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1994), fou responsable de l’edició i l’estudi introductori del llibre Secrets públics de Gaspar Sala i altres escrits (1995) i dirigí, amb Xavier Torres, Crisi institucional i canvi social. Segles XVI i XVII de la Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans (1997). Publicà també el volum de divulgació La Guerra dels Segadors (1966). Després de treballar per a diverses editorials (Salvat, Edicions 62, Enciclopèdia Catalana), el 1970 inicià la trajectòria acadèmica a la Universitat Autònoma de Barcelona, fins el 1975 que passà a la Universitat de Barcelona. Entre el 1991 i el 1997 impartí cursos a la Universitat Pompeu Fabra, i després tornà a la Universitat de Barcelona. Des de l’any 2002 era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Pòstumament fou editat el volum La formació de la Catalunya moderna (1640-1714) (2018), recull d’articles sobre la Catalunya anterior als decrets de Nova Planta, que el 2019 rebé el premi Ferran Soldevila del Congrés de Cultura Catalana. També pòstumament, rebé el premi In Memoriam de la Comissió de la Dignitat (2020).

Vinculada sempre a l’independentisme d’esquerres, milità des dels anys seixanta al Front Nacional de Catalunya, que abandonà el 1968 per incorporar-se al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), on el 1974 participà en l’escissió del PSAN-P, des del 1978 Independentistes dels Països Catalans (IPC). Per la seva militància independentista fou acusada de col·laborar amb ETA-PM i detinguda el febrer del 1977 i el juliol del 1980 amb la seva germana Blanca i altres militants independentistes, interrogada per la policia i alliberada sense càrrecs. Membre i impulsora activa dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), que defensaven l’alliberament dels presos polítics, el desembre del 1981 tornà a ser detinguda amb la seva germana Blanca, Pere Bascompte i Jaume Llussà, acusada de pertànyer a Terra Lliure, però de nou fou absolta. El 8 de juny de 1991, juntament amb Lluís Maria Xirinacs i Carles Benítez (exmembre de Terra Lliure), promogué l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació (AUA), que el 1993 s’integraria a l’Assemblea d’Unitat Popular (AUP), embrió de la CUP."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/eva-serra-i-puig

Gayà, Jordi

  • Persona
  • Sant Joan, 1948

"Medievalista i sacerdot.

Féu estudis al seminari de Mallorca i a la Universitat de Friburg de Brisgòvia (Alemanya), on s’interessà pel lul·lisme (fou col·laborador del Raimundus Lullus Institut) i es doctorà en teologia (1975) amb una tesi sobre la teoria lul·liana dels correlatius (1979). Ha editat l'Ars Notatoria i l'Astronomia de Ramon Llull. Secretari d'Estudios Lulianos i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, és professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/jordi-gaya-i-estelrich

Sbert Massanet, Joan

  • Persona
  • Palma, 1912-1978

"Joan Sbert Massanet fou un professor d'història i arxiver mallorquí.

Fill de Marià Sbert Canals, contralmirall de l'armada, i d'Amàlia Massanet Verd, filla de Joan Massanet Ochando, senador i diputat conservador i germana d'Antoni Maria Massanet Verd, bisbe de Sogorb des de 1907. Germà d'Antoni Maria Sbert. Va estudiar el batxillerat a l'Institut Balear. Es llicencià en història per la Universitat de Saragossa (1933). El juny de 1936 va signar la Resposta als Catalans. Professor ajudant a l'Institut d'Inca. Va ser depurat i traslladat. El BOE del 16 de setembre de 1937 du la relació de suspesos d'ocupació i sou, entre els quals hi ha el professor Sbert, per tres mesos, entre altres coses per haver signat la resposta als catalans. Va ser nomenat arxiver de l'Ajuntament de Ciutat de Mallorca el 14 d'abril de 1944. Organitzador amb Francesc de B. Moll de cursos de llengua catalana a la clandestinitat. Els cursos se celebraren al seu domicili, a l'entorn de 1948 i anys següents. Tot i que les autoritats franquistes havien requisat la gramàtica de Moll, no les havien aconseguit eliminar totes, i així el filòleg en podia proporcionar als estudiants clandestins. El 1963 Sbert va prendre part en el I Congrés d'Arxivers celebrat a Sevilla, a conseqüència del qual presentà una memòria a l'Ajuntament sobre organització dels serveis arxivístics i les seves possibles millores. El mateix any va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat Arqueològica Lul·liana. El 1970 va passar a ocupar el càrrec de bibliotecari per defunció de Joan Muntaner."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Sbert_Massanet

Simó i Roca, Guillem

  • Persona
  • Palma, 1945-2004

Guillem Simó i Roca va ser un escriptor, investigador, pintor i compositor mallorquí. Es va llicenciar en Filològica Romànica, especialitzant-se en llengua catalana, per la Universitat de Barcelona el 1973 i professionalment es dedicà a la docència en l'educació secundària.

Com a investigador va tocar diverses branques, com el projecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes de 1931, la prosa escrita en català a Mallorca als segles XVI, XVII i XVIII o la lingüística. Ple que fa a la producció literària, després de la seva mort fores pulicats els dietaris titulats "En aquesta part del món", que causaren un gran impacte en el món literari, i el poemari "19 poemes amb música (1973-2000)", però una bona part en resta inèdita.

Obres publicades

Estudis d'història:

  • Notes per a una història del projecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes de 1931. «Randa», núm. 3, 1976
  • El debat autonòmic a les Illes durant la Segona República. Eivissa: Can Sifre, 1991

Estudis d'història literària:

  • Les profecies atribuïdes a Bernat de Mogoda. «Randa», núm. 7, 1978
  • Pronòstics mallorquins del XVIII. «Randa», núm. 8 i 9, 1979
  • Prosa costumista balear. Palma: Conselleria d'Educació i Cultura Illes Balears/Institut d'Estudis Baleàrics, 1982
  • Els inicis literaris de Pere A. Penya. «Randa»,núm. 36, 1995.[3]

Estudis de lingüística:

  • Ús de l'article definit a la llengua literària de Mallorca

Poesia:

  • 19 poemes amb música (1973-2000). Palma: El Tall, 2004

Textos autobiogràfics:

  • En aquesta part del món. Dietaris (1974-2003). Pollença: El Gall, 2005.
  • En aquesta part del món. Dietaris (1974-2004). Barcelona: Acontravent, 2016.- (Obra Completa - Volum I). Versió ampliada i definitiva a cura de Carme Vidal i D. Sam Abrams..

Textos inèdits:

  • Tardor al Nord d'Àfrica (recull de poemes).
  • L'ànima de la vitrina (relats breus).

Riera Moragues, Gaspar

  • Persona
  • 1922-1993

Gaspar Riera i Moragues (Estellencs, Mallorca, 9 de maig de 1922 - Palma, 10 de juny de 1993) fou un pintor mallorquí. La seva obra pictòrica es va caracteritzar per la simplificació, l'equilibri i el silenci del paisatge.[1]
Biografia
Fill de carboners, va néixer a Estellencs, poble que va abandonar per formar part dels Blauets de Lluc i posteriorment es va establir a Palma als vint anys. Va treballar a un hotel a Cala Major durant deu anys, més endavant va fer feina a la redacció del diari Ultima Hora com a corrector i a la Llibreria Tous com a comptable. Mentrestant es dedicava a pintar, escriure i dibuixar de manera autodidacta.
Obra
En total, la seva creació pictòrica consta d'uns 1200 olis, desenes de aquarel·les, guixos, pastels i ceres, monotips, algunes peces de ceràmica, quaderns de dibuixos i un nombre important d'arxivadors i carpetes, actualment en procés de catalogació i inventari.
D’altra banda, l’obra literària esta formada per unes memòries manuscrites, més de 300 poemes, llibres manuscrits de poesia i dues monografies, una d'elles dedicada a Estellencs. Finalment, l'obra fotogràfica consta de més de 8000 fotografies en blanc i negre, fetes al llarg dels anys de les seves caminades per Mallorca, també en procés de catalogació.[2] https://campsite.bio/gasparriera

De Villalonga Zaydín, Aina

  • Persona
  • Palma, 1883-1961

Aina Villalonga i Zaydín (Palma, 1883 - Palma, 1961) va ser una autora teatral mallorquina. Era filla del tinent coronel d'Infanteria Joan Villalonga i de Josefina Zaydín.

Inicià la seva activitat artística de forma molt precoç escrivint literatura des dels dotze anys i debutant com a cantant als setze (l'activitat com a cantant fou molt passatgera). Segurament, l'inici de l'interès pel món literari tingué relació amb dos parents seus dedicats, també, a les lletres (la poetessa Margalida Caimari, germana de la seva àvia, i un oncle matern). Fou deixebla dels més reconeguts escriptors de l'època. Assistí a les reunions literàries que organitzava Pons i Gallarza (en les quals s'asseia devora Josep M. Quadrado) i tingué, després, a Tomàs Fortesa com a mestre. Fou al seu costat que es consagrà com a autora teatral. Traduí textos des de l'italià i escriví en català i en castellà i, tot i que és recordada, principalment, per la seva dedicació al teatre, també escriví novel·les i poesia i feu col·laboracions a El Correo de Mallorca i La Almudaina amb articles sobre la iconografia dels santcrists de Mallorca. L'inici de la seva producció teatral foren les obres dramàtiques que estrenà la companyia Catina-Estelrich, companyia que destacà per ser l'exponent més clar d'un moviment d'acció catòlica que comptava amb alguns teatres i autors ideològicament romàntics conservadors, la majoria dels quals eren partidaris del carlisme. L'any 1932 s'ocupà del secretariat de l'Agrupació de Dames Tradicionalistes Las Margaritas, organització femenina dels carlins.

Durant la seva intensa activitat com a autora teatral escriví una cinquantena d'obres, de les quals una vintena foren estrenades. El seu llegat literari mostra un silenci provocat per la Guerra Civil i els primers anys del franquisme. Els anys cinquanta marcaren la fi del seu auge i caigué en l'oblit teatral.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Aina_Villalonga_Zaydin

Resultados 1 a 100 de 3055