S'estan mostrant 1898 resultats

Descripció arxivística
Palma
Vista prèvia d'impressió View:
Ascendent

739 resultats amb objectes digitals Mostra els resultats amb objectes digitals

Ajuntament de Palma

Inclou quatre publicacions de l'Ajuntament de Palma:

  • Quaderns d'animació sociocultural, nº4
  • Bases de política cultural municipal i a barriades. Serveis culturals
  • Proposta sobre les tarifes d'aigua
  • Reglament de participació ciutadana

Ajuntament de Palma

Ajuntament de Palma

Inclou 7 fulletons editats per l'Ajuntament de Palma:

  • Participa i viu la ciutat. Revisió del Pla General d'Ordenació Urbana. 1981.
  • Programa de salut escolar.
  • Departament de dinàmica educativa.
  • Àrea d'Acció Social.
  • Els serveis socials municipals al teu costat.
  • 8 de març de 1993. Les joves s'expressen a través de la dança [sic.], el teatre, la moda, l'escriptura...
  • Servici [sic.] d'Informació, Documentació i Préstec de Joventut.

Ajuntament de Palma

Altar barroc [de la Seu]

Altar barroc [de la Seu]

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Antic cor

Antic cor

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Antic presbiteri de la Seu

Antic presbiteri de la Seu

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Antic presbiteri de la Seu

Antic presbiteri de la Seu

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Una gentada al moll espera la infanta.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Arribada a Palma de la infanta entre les autoritats civils i militars.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
La gent mira passar el carruatge de la infanta pel moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
El carruatge de la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
El carruatge de la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Els militars formats esperen la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Articles publicats al diari La Almudaina (1950-1952)

Retalls de 26 articles de premsa, publicats al diari La Almudaina en castellà. Inclou els següents articles:

  • Evocación de Péguy, 12 febrer 1950 (sense signar)
  • El mostassaf, 18 febrer 1950
  • Dos nuevas versiones del “Llibre d’Amic e Amat”, 5 març 1950
  • Obras y doctrinas espirituales de Jerónimo Nadal, 26 març 1950
  • Gide y la puerta estrecha, 6 març 1951
  • En la línia del bien, 27 abril 1951
  • Espinilla y don Marcelino, 3 juny 1951
  • Ocio y profesión, 17 juny 1951
  • La cruz en la cima, 24 juny 1951
  • El doctor Albert Schweitzer, 12 agost 1951
  • Crecimiento, 1952
  • Jaspers y los existencialistes, 3 febrer 1952
  • Reloj de movimientos, 10 juliol 1952
  • Figuras en el paisaje, 16 juliol 1952
  • Contrastes, 20 juliol 1952
  • Estudis, 27 juliol 1952
  • El carácter oriental, 1 agost 1952
  • El pez y el canario, 8 agost 1952
  • Historia sagrada, 15 agost 1951
  • Calle de la Almudaina, 20 agost 1952
  • Calle de la Almudaina (II), 30 agost 1952
  • Hierros artísticos, 4 setembre 1952
  • Lugar opropbioso, 9 setembre 1952
  • El balcón de los “Canamunts”, 18 setembre 1952
  • En “Figuera” en jaulado, 5 octubre 1952
  • Los lugares tentadores, 30 novembre 1952

Assassinat de Canalejas

Diapositives sobre una manifestació a Palma per la mort en un atemptat a Madrid de Canalejas (1912).
José Canalejas Méndez (1854-1912). Polític espanyol que a l'hora de la seva mort per atemptat a la Puerta del Sol de Madrid era president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol pel Partit Liberal. Havia ostentat càrrecs diversos a l'administració de l'estat. El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antoni Maura i Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordes religiosos.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Atemptat_contra_Jos%C3%A9_Canalejas

Podeu veure un curtmetratge de l'època on es representa l'atemptat i es veu la gran consternació que produí la seva mort a través de grans manifestacions populars. http://www.youtube.com/watch?v=9mq8XCooL5k

Hem pogut determinar aquestes dates i fets gràcies a la nota apareguda a l'"ABC" del 18-11-1912, pàg. 10 a l'article "Duelos y homenajes" http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1912/11/18/010.html

Associació d'Amics del Poble Saharaui de les Illes

Inclou 7 fulletons editats per l'Associació d'Amics del Poble Saharaui de les Illes:

  • Amb 20 anys n'hi ha prou. El Sàhara per als saharauis.
  • Sàhara en el cor. Campanya d'observadors/es i cooperants.
  • Apoyo total al pueblo saharaui. Manifestación: En plaza de España. Sábado, día 12 de noviembre, a las 7 de la tarde.

Associació d'Amics del Poble Saharaui

Associacions de veïns

Inclou 29 fulletons editats per diverses associacions de veïns, principalment de Palma:

  • Veïnats, número 1. Desembre 1982.
  • Les associacions de veïns per una ciutat millor.
  • ¡¡¡Quiero alquilar un piso!!!
  • ¡¡¡Vull llogar un pis!!!
  • ¿Qué pasará con mi alquiler?
  • Què passarà amb el meu lloguer?
  • Mujer, juntas pintamos mucho. Participa.
  • Veïns Sense Fronteres. Butlleta d'inscripció.
  • Associació de Veïns de Son Gotleu. Programa d'activitats 1992/1993.
  • Asociación de Vecinos de Son Gotleu. Programa de actividades 1992/1993.
  • Comité para la defensa de los derechos barriales.
  • Soli-sud. Campanya de solidarirar amb els països del sud. Federació d'Associacions de Veïns de Palma. (Duplicat)
  • Federació d'Associacions de Veïns de Palma. Estudi dels pressupostos municipals. Febrer 1995.
  • Presentació de Veïns Sense Fronteres.
  • Federació d'Associacions de Veïns de Palma. Setmana d'activitats de ball de bot. 1995.
  • Federació d'Associacions de Veïns de Palma. II Congrés. 1995.
  • Les associacions de veïns, nucli del moviment veïnal.
  • El moviment veïnal a la Palma d'avui.
  • La ciutat que volem
  • La dimensió participativa de la democràcia.
  • Propostes a la ciutat que volem.
  • La ciutat que volem. (duplicat)
  • La dimensió participativa de la democràcia. (duplicat)
  • II Congrés de les Associacions de Veïns Federades.
  • Les associacions de veïns, nucli del moviment veïnal. (duplicat)
  • La dimensió participativa de la democràcia. Esmenes.
  • Les relacions amb l'Ajuntament.

Veïns Sense Fronteres

Associacions d'estudiants

Inclou 3 fulletons editats per diverses associacions d'estudiants:

  • Comunicat de premsa: L'AUIB exigeix un canvi a la UIB.
  • Programa electoral AUIB. Per a una universitat pública plural, equilibrada, crítica i independent. Democràtica.
  • Amb Rotger, una passa enrera. Manifestació contra l'ordre Rotger, pel dret a aprendre en la nostra llengua. Bloc d'Estudiants Independentistes.

Associació d'Universitaris de les Illes Balears (AUIB)

Bando por quanto se observan muchos abusos perjuiciales a la salud publica, y cada dia se aumenta...

Bando por quanto se observan muchos abusos perjuiciales a la salud publica, y cada dia se aumenta el numero de cirujanos, sangradores, barberos, parteras o comadres, clérigos, frayles, charlatanes y otros muchos que hacen ilusorias las anteriores providencias dadas por el Govierno. Firmado por Antonio Cornel, Tomás Sáez de Parayuelo, Tomás Quartero, y Nicolás Campaner Sastre de la Geneta.

Resultats 1 a 100 de 1898