Diapositives en què s'observen diferents llocs de Palma en el moment de l'enderrocament de les murades medievals que l'envoltaven. La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample. La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals. El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913). Rebuda a l'escala del vaixell pel batle de Palma Antoni Pons Reus. El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913). A punt per iniciar la marxa pels carrers de Palma. El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913). Arribada a Palma de la infanta entre les autoritats civils i militars. El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913). Una gentada espera veure la infanta. El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913). La gent mira passar el carruatge de la infanta pel moll. El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913). El carruatge de la infanta al moll. El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913). El carruatge de la infanta al moll. El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913). Una gentada al moll espera la infanta. El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913). Els militars formats esperen la infanta al moll. El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913). Espectacle marítim en honor a la infanta al moll. El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913). Espectacle marítim en honor a la infanta al moll. El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913). Espectacle marítim en honor a la infanta al moll. El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913). Visita de la infanta a Capitania. El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913). Visita de la infanta a Capitania. El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913). Visita de la infanta a Capitania. El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample. La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals. El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample. La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals. El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample. La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals. El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample. La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals. El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample. La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals. El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de la Porta de Sant Antoni. La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample. La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals. El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons sembla la inscripcio de Jeroni Juan diu Porta de Sant Antoni. La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample. La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals. El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de la Porta de Sant Antoni. La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample. La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals. El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Diapositiva en què s'observa un moment d'una cursa de bicicletes, esport per excel·lència de l'època .Potser es tracta del velòdrom del Tirador, situat a la zona de la Riera, prop dels instituts i el Fortí.
Diapositiva on es pot veure passeig del Born el 1904, segons s'indica a la vorera de la diapositiva. Suposam que la vista està feta des de l'actual plaça de la Reina, ja que al fons es veuen l'obelisc de la plaça de les Tortugues i les muntanyes.
Diapositiva on es pot veure el port de Palma. La Seu al fons i els vaixells al moll. Més que el port de Palma podríem dir que és una vista de la façana marítima de Palma.
Diapositiva on es poden veure vaixells a vapor i amb veles al port de Palma. En primer pla personatges i mariners, al fons la badia de Palma i les muntanyes de la serra de na Burguesa.
Diapositiva on es pot veure el menjador o refectori del convent de Santa Clara de Palma. Podeu veure una descripció de les monges actuals i una fotografia a
http://www.colsant.quijost.com/10cl/01mo/05_01.php
Diapositiva on es pot veure part del pati (claustre) del convent de Santa Magdalena de Palma. En primer pla veiem que s'hi exposa un retaule de la Mare de Déu.
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913) El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Diapositiva en què s'observa un moment d'una cursa de bicicletes, esport per excel·lència de l'època .Potser es tracta del velòdrom del Tirador, situat a la zona de la Riera, prop dels instituts i el Fortí.
Diapositiva d'una manifestació a Palma per la mort en un atemptat a Madrid de Canalejas (1912). José Canalejas Méndez (1854-1912). Polític espanyol que a l'hora de la seva mort per atemptat a la Puerta del Sol de Madrid era president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol pel Partit Liberal. Havia ostentat càrrecs diversos a l'administració de l'estat. El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antoni Maura i Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordres religioses.
Podeu veure un curtmetratge de l'època ons es representa l'atemptat i es veu la gran consternació que produí la seva mort a través de grans manifestacions populars.
http://www.youtube.com/watch?v=9mq8XCooL5k
Diapositiva d'una manifestació a Palma per la mort en un atemptat a Madrid de Canalejas (1912). José Canalejas Méndez (1854-1912). Polític espanyol que a l'hora de la seva mort per atemptat a la Puerta del Sol de Madrid era president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol pel Partit Liberal. Havia ostentat càrrecs diversos a l'administració de l'estat. El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antoni Maura i Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordres religioses.
Podeu veure un curtmetratge de l'època ons es representa l'atemptat i es veu la gran consternació que produí la seva mort a través de grans manifestacions populars.
http://www.youtube.com/watch?v=9mq8XCooL5k
Documentació generada pel consolat de l'Uruguai des de 1903 a 1989. A través dels documents que la conformen es poden seguir les passes de del emigrants i viatgers i les anades i vingudes de vaixells que partien cap a l'Uruguai a la primera meitat del segle XX. La documentació d'aquest fons fa referència bàsicament a l'administració i a assumptes del consolat. Els 25 llibres i les 22 capses contenen 364 expedients. Hi trobam seccions com administració, assumptes consulars, visats i documents solts. Hi ha llibres de registre, llibres d'actes, llibres de comptabilitat, correspondència, publicacions, fotografies...
Diapositives sobre una manifestació a Palma per la mort en un atemptat a Madrid de Canalejas (1912). José Canalejas Méndez (1854-1912). Polític espanyol que a l'hora de la seva mort per atemptat a la Puerta del Sol de Madrid era president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol pel Partit Liberal. Havia ostentat càrrecs diversos a l'administració de l'estat. El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antoni Maura i Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordes religiosos.
Podeu veure un curtmetratge de l'època on es representa l'atemptat i es veu la gran consternació que produí la seva mort a través de grans manifestacions populars.
http://www.youtube.com/watch?v=9mq8XCooL5k
La sèries documental "Correspondència" inclou tota la correspondència rebuda per l'Acadèmia Mèdico-Pràctica de Mallorca per part de metges, institucions i persones diverses, a més de correspodència d'acadèmics. Tots els documents es troben ordenats de forma cronològica i inclouen etiqueta de l'emissor i el receptor, així com de la localització geogràfica si s'escau.
![La infanta Isabel [de Borbó]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/8/8/880/jeroniJoanTous_002_142.jpg)
![La infanta Isabel [de Borbó]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/8/8/889/jeroniJoanTous_004_142.jpg)
![Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/8/9/898/jeroniJoanTous_005_142.jpg)
![Esperant la infanta Isabel [de Borbó]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/9/0/907/jeroniJoanTous_006_142.jpg)
![Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/9/1/916/jeroniJoanTous_007_142.jpg)
![Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/9/2/925/jeroniJoanTous_008_142.jpg)
![Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/9/3/934/jeroniJoanTous_009_142.jpg)
![Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/9/4/943/jeroniJoanTous_010_142.jpg)
![Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/9/5/952/jeroniJoanTous_011_142.jpg)
![["Carrusel" marí a l'arribada de la infanta Isabel de Borbó]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/9/6/961/jeroniJoanTous_012_142.jpg)
![["Carrusel" marí a l'arribada de la infanta Isabel de Borbó]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/9/7/970/jeroniJoanTous_014_142.jpg)
![[La infanta Isabel de Borbó a Capitania]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/9/8/988/jeroniJoanTous_017_bis__142.jpg)
![La infanta Isabel [de Borbó] a Capitania](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/9/9/997/jeroniJoanTous_018_142.jpg)
![La infanta Isabel [de Borbó] a Capitania](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/0/1006/jeroniJoanTous_019_142.jpg)
![Enderrocament de les murades [de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/8/3/836/jeroniJoanTous_044_142.jpg)
![Enderrocament de les murades [de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/8/4/842/jeroniJoanTous_045_142.jpg)
![Enderrocament de les murades [de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/0/1067/jeroniJoanTous_046_142.jpg)
![Enderrocament de les murades [de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/0/1069/jeroniJoanTous_047_142.jpg)
![Enderrocament de les murades [de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/0/1077/jeroniJoanTous_048_142.jpg)
![Porta de Sant Antoni [Enderrocament de les murades de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/0/1082/jeroniJoanTous_049_142.jpg)
![Enderrocament de les murades [de Palma]. Porta de Sant Antoni (?)](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/0/1087/jeroniJoanTous_050_142.jpg)
![Enderrocament de les murades [de Palma]. Porta de Sant Antoni](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/0/1092/jeroniJoanTous_051_142.jpg)
![[Moll de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/7/1736/jeroniJoanTous_039_142.jpg)
![Inauguració el dia de la Immaculada [8 de desembre] de la Seu](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/7/1741/jeroniJoanTous_040_142.jpg)
![El Born [de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/7/1758/jeroniJoanTous_054_142.jpg)
![Port de Palma [vaixells a vela i vapor]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/7/1768/jeroniJoanTous_057_142.jpg)
![Port de Palma [drassanes i barques a vela]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/7/1773/jeroniJoanTous_058_142.jpg)
![Port de Palma [vaixells a vapor i amb veles]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/7/1778/jeroniJoanTous_059_142.jpg)
![Convent de Santa Clara [de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/7/1793/jeroniJoanTous_096_142.jpg)
![Menjador [refectori] del convent de Santa Clara [de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/7/1798/jeroniJoanTous_097_142.jpg)
![Convent de Santa Clara [de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/8/1803/jeroniJoanTous_098_142.jpg)
![Convent de Santa Clara [de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/8/1808/jeroniJoanTous_099_142.jpg)
![Pati del convent de Santa Magdalena [de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/8/1813/jeroniJoanTous_100_142.jpg)
![Convent de Santa Magdalena [de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/8/1818/jeroniJoanTous_101_142.jpg)
![Convent de Sant Jeroni [de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/8/1823/jeroniJoanTous_102_142.jpg)
![Convent de Sant Jeroni [de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/8/1828/jeroniJoanTous_103_142.jpg)
![Convent de les Caputxines [de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/8/1836/jeroniJoanTous_104_142.jpg)
![Refectori del convent de les Caputxines [de Palma]](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/1/8/1841/jeroniJoanTous_105_142.jpg)
![La infanta [Isabel de Borbó] amb el batle. 1913](/uploads/r/arxiu-historic-de-la-universitat-de-les-illes-balears/8/7/871/jeroniJoanTous_001_142.jpg)
