Saxífraga de tres dits ("Saxifraga tridactylites L.")
- ES 7040 AHUIB FCPB-1-1-5-0493
21647 resultats amb objectes digitals Mostra els resultats amb objectes digitals
Saxífraga de tres dits ("Saxifraga tridactylites L.")
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Saura Fargas, Juan - Es Mercadal
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
SATTEI (Sindicat Autònomic de Treballadors i Treballadores d'Estalvi a les Illes)
15 documents que inclouen comunicats, retalls de premsa fotocopiats, però també algun document intern com correspondència i una instància.
Sindicat Autònomic de Treballadors i Treballadores d'Estalvi a les Illes (SATTEI)
Satorras, Francisco (sig: 290/1-1-25)
S'Arracó - Assistència pública domiciliària
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
S'Arenal de Mallorca. Setembre 1982-Febrer 1983
Números 18 i 23 de la publicació S'Arenal de Mallorca. Setembre 1982-Febrer 1983.
Sarcòfag de Jaume III a la sagristia de la Seu de València
Diapositiva en què es veu el sarcòfag del rei Jaume III abans de ser traslladat a Mallorca.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus
Saponària petita ("Saponaria ocymoides")
Sanz, Miguel (sig: 290/1-1-24)
Sanz Gadea, Joaquín
Santiesteban, Mariano (sig: 290/1-1-21)
Santiago-Santorella, Josefina (sig: 290/1-1-20)
Part deFons Josep Sureda i Blanes
7 exemplars no consecutius del quinzenari Santanyí.
Consta de les següents entrevistes:
Arribas Palau, Antoni
Diapositiva on podem veure el tren passant pel poble de Santa Maria. encara funcionava amb màquina de vapor.
Santa Maria de Ripoll i el pi dels Moncades. Studia, nº85
Part deFons Josep Sureda i Blanes
Article de Sureda. Referència: Sureda Blanes, J. (1936), "Santa Maria de Ripoll i el pi dels Moncades", Studia, nº 85, p. 177-179
Santa Magdalena del Puig Inca (1892)
Part deComisión Provincial de Monumentos Histórico-Artísticos de Baleares
Consta de les següents entrevistes:
Arribas Palau, Antoni
Postals que mostren la zona costanera de la zona Sant Elm, antic poblet de pescadors del municipi d'Andratx, situat a ponent de Mallorca,
El cel blau, uns quants niguls i el puig de Sant Nofre es converteixen en un vertader quadre natural.
El cel blau, uns quants niguls i el puig de Sant Nofre es converteixen en un vertader quadre natural.
El cel blau, uns quants niguls i el puig de Sant Nofre es converteixen en un vertader quadre natural.
Camp de sembrat de la possessió de la Bastida de Sant Joan, en un sementer baix del puig de Sant Nofre. Tot presidit per un cel amenaçant.
Vista d'un cel blau esponerós amb el puig de Sant Nofre des del sementer de la Bastida que mira cap al sud.
Vista d'un cel blau esponerós amb el puig de Sant Nofre des del sementer de la Bastida que mira cap al sud.
Diapositiva on podem veure feligresos sortint de l'església de Sant Llorenç.
Arribas Palau, Antoni
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona dels Calderers. En primer pla, una sembradora antiga a l'ombra d'una figuera.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona sud, segurament des del camí dels Calderers. Es pot observar perfectament l'església parroquial i la serra de Tramuntana (al fons).
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona sud, segurament des del camí dels Calderers. Es pot observar perfectament l'església parroquial i la serra de Tramuntana (al fons).
Vista d'un ocells que són dins uns camps negats als baixos de la vila de Sant Joan.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona sud, des de la possessió dels Calderers.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona sud, des de la possessió dels Calderers.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona del puig de Consolació.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona del puig de Consolació.