Aquest molí d'aigua està situat a la carretera de Sant Joan a Vilafranca i dona nom a la contrada. Limita amb Son Burixó a llevant i amb Son Esteve al sud.

Garbes de faves a punt, devora el Molí d'Aigua al sud de la vila de Sant Joan.

Fotografia de l'ametlerar i les cases de la possessió del Rafal Aixat.

Fotografia de l'ametlerar i les cases de la possessió del Rafal Aixat.

Vista de la possessió de Meià des de la zona de Solanda, al terme de Sant Joan.

Pou de pedra amb les seves piques/abeuradors per a animals enmig d'un sementer. Sembla que es tracta de la zona entre els termes de Sant Joan, Llorito i Sineu, al fons a la dreta es distingeix el puig de Sant Nofre.

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

Banda de Cornetes i Tambors del Centre Cultural.

Porcs blancs en un sementer de figueres, segurament baix del puig de Sant Nofre a Sant Joan. Al fons es pot veure la silueta de la serra de Tramuntana i més a prop, a la dreta, el campanar de la vila de Sineu.

Rafel Bauzà Fiol "RIbes" trasllada les ovelles de tanca. Fotografia feta a una finca de la zona de sa Bastida (Sant Joan).

És temps de recollir el gra. L'agost de 1999 Arnau Gayà "de Son Perdut" en plena acció de recol·lecció amb una "cosetxadora" típica de l'època.

Un tractor campa per un dels camins del terme de Sant Joan.

Un pagès passa l'arada estirada per un mul per enmig les cebes enrevoltat de boira. Sembla que es tracta del pagès santjoaner Josep Bauzà Matas "Curt".

Pageses entrecaven tomatigueres a l'hort de Son Gil.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Part de la família Nigorra Garí, amos de la possessió de sa Bastida de Sant Joan, vigilen part de la guarda d'ovelles de la finca.

Un pagès passa els esterrossadors amb la somera per tal de deixar la terra a punt de sembrar. Es tracta de Joan Bauzà, "Lligadet", que feia hort a la zona de Son Santos a Sant Joan..

Matances. Penjant botifarrons en una canya perquè se sequin. El més major és Arnau Company, sogre de Climent el nostre fotògraf.

Dinar a Ca na Coloma entre amics, casa de Climent Picornell (geògraf), al carrer Major de Sant Joan. Hi apareixen Sagrari Moranta i Margalida Munar.

Un pagès passa els esterrossadors amb la somera per tal de deixar la terra a punt de sembrar. Es tracta de Joan Bauzà, "Lligadet", que feia hort a la zona de Son Santos a Sant Joan..

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Un grup de santjoaners visionen l'eclipsi solar de l'agost de 1999 a la Rota (torre de l'aigua), a la vila de Sant Joan. A la instantània hi apareixen el topògraf Joan Nigorra i la seva esposa Maria José, també topògrafa. La visualització es realitzava amb la projecció en una cartolina a través de l'aparell topogràfic.

Un grup de santjoaners visionen l'eclipsi solar de l'agost de 1999 a la Rota (torre de l'aigua), a la vila de Sant Joan. A la instantània hi apareixen el topògraf Joan Nigorra i el geògraf Climent Picornell. La visualització es realitzava amb la projecció en una cartolina a través de l'aparell topogràfic.

El pare de Climent Picornell, Antoni, cavant la terra en un tros del terme dde Sant Joan.

Fotografia realitzada des de la zona de Solanda mirant cap a la possessió de Son Brondo, la qual es pot distingir a la dreta pel calor rosenc característic de les cases.

Camp sembrat d'ordi, blat . Síquia neta de la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.

Camps llaurats a la zona de Son Niell (Son Gual), a mestral de la vila de Sant Joan. Al fons podem veure el puig de Sant Nofre.

Camps llaurats a la zona del pla de Gossalba. S'hi observen les cases de la possessió i al fons el capcurucull del puig de Sant Nofre. Actualment (2023), en aquesta possessió hi ha sembrades un bon nombre d'oliveres i es dedica a produir oli i al lloguer turístic.

Camps llaurats , figuera

Camps sembrats d'hortalisses a la zona de sa Bastida. Entre aquestes hortalisses podem veure en primer pla unes bladeres. Es tracta de les terres que conra la família Vidal, socis de la productora i distribuïdora Agroïlla.

Camps sembrats pebrers. Pagès esquitxant amb tractor. Es tracta de les terres que conra la família Vidal, socis de la productora i distribuïdora Agroïlla.

Canal i safareig de l'hort de la possessió de la Bastida del terme de Sant Joan.

Pagès llaurant amb el tractor

Sínia amb els alguns cadufs de metall espatllats.

Es tracta de Carles Esteban Picornell, parent del nostre fotògraf.

Retrat d'Aina Sastre Català, veïna de Climent al carrer Progrés de Sant Joan.

Retrat d'Aina Sastre Català, veïna de Climent al carrer Progrés de Sant Joan.

Veïnada de Climent del carrer Progrés de la vila de Sant Joan.

Es tracta del fill de Miquel Bauzà "Puça", Miquel Àngel, veïnat de Climent al carrer Progrés de Sant Joan.

Laura Pastor, veïna d'en Climent.

Retrat d'Antoni Picornell "Climent", pare del nostre fotògraf, al portal de casa seva, al carrer Desert de la vila de Sant Joan.

Tini Picornell, fill de Climent, en bicicleta davant cals seus padrins a Sant Joan.

Retrat de Toni Picornell, damunt les espatlles del seu padrí Toni Picornell, pare del nostre fotògraf Climent, a un boci de terra del camí de Son Baró del terme municipal de Sant Joan, conegut amb el nom del Rafal.

Retrat d'un personatge popular de Sant Joan, Pep Gonella, el dia de la Festa del Quart Diumenge a Consolació, durant la tradicional actuació de la banda de música.

Es tracta de Miquel Florit "de cas Sastre", fotògraf afeccionat de la vila de Sant Joan.

Es tracta de Margalida Company "Peçol", esposa de Climent Picornell, asseguda al corral i prenent un cafè amb llet..

Es tracta de l'amo en Joan de Meià, Joan Oliver Monjo. Segurament, és una fotografia feta davant les cases de Meià al terme municipal de Sant Joan.

Sembradora antiga de ferro a fora vila, terme de Sant Joan.

Màquina segadora en plena activitat recol·lectora.

Plaça de la Constitució poc temps després que els solars fossin adquirits per l'Ajuntament de Sant Joan. Es pot observar que eren les festes per mor de l'enramellat del paperí.

Personatge retratat observant el que semblen els safareigs de la possessió de la Bastida de Sant Joan.

Antoni Picornell "Climent", pare del nostre fotògraf, seu a la fresca davant casa seva al carrer fra Lluís Jaume de la vila de Sant Joan..

Retrat de l'esposa de Climent, Margalida Company "Peçol".

Retrat de l'amo en Sebastià Garí Nigorra "des Puig" sota el puig de Sant Nofre. Aquest personatge fou l'amo de la possessió de la Bastida al terme municipal de Sant Joan.

Toni Picornell "Climent", pare del nostre fotògraf Climent, davant el portal de casa seva al carrer Desert de la vila de Sant Joan.

Jerònia Bauzà, mare de Climent, davant el portal de ca seva al carrer Desert de Sant Joan.

Retrat de Margalida Company "Peçol", esposa de Climent. davant una portassa a la vila de Sant Joan.

Es tracta d'Arnau Gayà Rebasa "de Son Perdut", treballant al camp.

La mare de Climent, Jerònia Bauzà amb el seu ca davant el portal de ca seva, al carrer Desert de la vila de Sant Joan.

Retrat de Joan Estradas, gendre de Felip Vanrell (oncle de Climent), a la finca coneguda com Ca na Seca, al terme municipal de Sant Joan.

Retrat de Bartomeu Nigorra Picornell "Xicota", amo durant molts anys de la possessió de la Bastida del terme de Sant Joan.

Retrat de Marta Jordà Català, veïnada de Climent, al carrer Progrés de la Vila de Sant Joan.

Retrat de l'amo'n Toni de la Fàbrica de les Gomes, taller de recautxutats que hi havia a la vila de Sant Joan.

Retrat de l'amo en Sebastià Català, veïnat de Climent al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.

Retrat de l'amo en Sebastià Garí "des Puig", que va ser amo de la possessió de la Bastida del terme de Sant Joan.

Retrat de Climent Picornell, geògraf i cosí del nostre fotògraf, a la cuina de casa seva (Ca na Coloma), al carrer Major de la vila de Sant Joan.

Retrat de Climent Picornell, geògraf i cosí del nostre fotògraf, a la cuina de casa seva (Ca na Coloma), al carrer Major de la vila de Sant Joan.

Retrat de Miquel Florit, "de cas Sastre", botiguer enamorat de la fotografia. Sempre es passejava amb la màquina de retratar a punt.

Pla mitjà d'un home de Sant Joan, Bernat Fullana Matas amb la seva filla al coll, segurament durant les festes patronals.

Guillem Company "Foc" i el seu net Guillem a l'hort de Son Gil, a Sant Joan, devora un cirerer

Retrat familiar de Climent i la seva dona Margalida Company "Peçol" asseguts al carrer Progrés amb els seus fills i prenent la fresca.

Toni, fill de Climent amb un grup de nins al carrer.

Primer pla de Sebastià Català assegut al carrer Progrés amb la seva neta Aina, veïnats de Climent.

Tres dones majors prenen la fresca assegudes al carrer fra Lluís Jaume del Sant Joan, entre les quals hi ha la mare de Climent (a la dreta).

Família de Joan Bauzà Beina - Jerònia Morey Company, amb la seva filla i la germana de Jerònia

Fills de Climent Picornell al costat de la carretera davant un punt quilomètric

Retrat de Margalida Company "Peçol", esposa de Climent, i de la veïnada Catalina Català "Feleu", assegudes al portal de la casa del carrer Progrés de la vila de Sant Joan.

Retrat de Mateu Gayà (amb el tamborino) i el fill petit de Climent, Arnau Picornell, després de la pujada al romiatge del Quart Diumenge asseguts a les escales del santuari de Consolació.

Retrat de la colla Joan Morey (flabioler) i Rafel Bauzà (xeremier) a l'esplanada del santuari de Consolació, tot just després d'haver acabat la pujada al romiatge de la Festa del Quart Diumenge.

Jerònia Bauzà "Vidala, mare de Climent, i Margalida Company "Peçol" pel camí de Son Baró al terme de Sant Joan.