Retrat familiar de Climent i la seva dona Margalida Company "Peçol" asseguts al carrer Progrés amb els seus fills i prenent la fresca.

Posta de sol al camí de l'Alzinar del terme de Sant Joan. Aquests dos safareigs són immensos, i a hores d'ara (2021) estan absolutament abandonats.

Posta de sol al camí de l'Alzinar del terme de Sant Joan. Aquests dos safareigs són immensos, i a hores d'ara (2021) estan absolutament abandonats.

Posta de sol des del pinar de Son Juny, al terme de Sant Joan.

Sortida de sol per darrere del molí d'Aigua. Aquest molí està situat a la carretera de Sant Joan a Vilafranca (Ma 3222) i dona nom a la contrada. Limita amb Son Burixó a llevant i amb Son Esteve al sud. Posteriorment a la realització d'aquesta fotografia de Climent Picornell el molí fou restaurat, però a hores d'ara (setembre de 2021) torna estar molt deteriorat i és a punt de caure.

Retrat de Margalida Company "Peçol", esposa de Climent, al corral de Sant Joan tot nevat.

Fotografia d'un ametlerar a la zona del Rafal Aixat, a Sant Joan.

Fotografia de l'ametlerar i les cases de la possessió del Rafal Aixat.

Fotografia de l'ametlerar i les cases de la possessió del Rafal Aixat.

Retrat de Margalida Company "Peçol" i una amiga assegudes a la paret que enrevoltava l'antic camp de futbol de Son Juny de la vila de Sant Joan.

Un arc de Sant Martí al pla de les Veles de Sant Joan. Podem observar a l'esquerra el Moli d'Aigua, Son Burixó, Son Esteve... Al fons es divisen les muntanyes de la Serra de Llevant.

Bales de palla rodones. A finals del segle XX aquestes bales de palla rodones començaren a substituir les típiques bales de palla rectangular i de mides més petites.

Bales de palla rodones. A finals del segle XX aquestes bales de palla rodones començaren a substituir les típiques bales de palla rectangular i de mides més petites.
Segurament Climent va aprofitar les ombres per fer-se un autoretrat.

Bales de palla cilíndriques després de la sega en un camp del Pla de Mallorca, al terme de Sant Joan, i segurament realitzada des dels camps de la possessió de Carrutxa. De dreta a esquerra, s'hi poden albirar les possessions de l'Almudiana, Tagamanent i Meià.

Bales de palla cilíndriques després de la sega en un camp del Pla de Mallorca, al terme de Sant Joan, i segurament realitzada des dels camps de la possessió de Carrutxa. De dreta a esquerra, s'hi poden albirar les possessions de l'Almudiana, Tagamanent i Meià.

Bales de palla cilíndriques després de la sega en un camp del Pla de Mallorca, al terme de Sant Joan. De dreta a esquerra, s'hi poden albirar les possessions de Tagamanent, Meià, Rafal Aixat i Solanda.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Retrat de Bel Sorell "des Forn", amb un dels seus fills, davant Can Mateu des Forn (cas forner Fosser, forn des de 1881), al carrer Major de Sant Joan.

Vista d'un camp de blat a punt per a la recol·lecta entre figueres a Sant Joan. Al fons es pot observar el puig de Bonany.

Vista del puig de Bonany des del terme municipal de Sant Joan.

Felip Vaquer amb el seu ca eivisenc a l'aguait.

Felip Vaquer, pagès, caçador, garriguer, jurat..., a punt per iniciar una eixida i trobar alguna bestiola per dur a l'olla.

Retrat d'un caçador, en aquest cas es tracta de Bernat Fullana, caminant per paisatges camperols santjoaners.

Felip Vaquer fa sonar el seu reclam natural en una sortida a caçar

Fotògrafs de la natura caminen per un camp llaurat a la recerca de llocs del terme de Sant Joan per retratar. Al fons observam el capcurucull del puig de Sant Nofre.

Toni Picornell Company i sa mare Margalida passegen per damunt el rostoll de la zona de Carrutxa, amb un ramat d'ovelles al darreres i les possessions de Meià (esquerra) i Tagamanent (dreta).

Camp llaurat a la zona dels Calderers. Fotografia realitzada amb un gran angular.

Camp llaurat, al fons es pot distingir la serra de Tramuntana (el Massanella i el puig Major). Aquest indret és a la zona dels Calderers.

Camp sembrat de llegums, amb el puig de Bonany al fons.

Camp sembrat de pebrers. Pagès esquitxant amb un tractor.Es tracta de les terres que conra la família Vidal, socis de la productora i distribuïdora Agroïlla.

Camp sembrat de pebrers. Pagès esquitant amb un tractor.Es tracta de les terres que conra la família Vidal, socis de la productora i distribuïdora Agroïlla.

Hort sembrat de tomatiqueres i altres hortalisses a la zona de la zona de Son Gil, al terme de Sant Joan de Mallorca.

Camp sembrat d'hortalisses a la posta del sol a l'hort de Son Gil.

Camp sembrat d'ordi, blat . Pou i sembrat a la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.

Camp sembrat d'ordi, blat . Síquia neta de la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.

Camp sembrat d'ordi, blat . Síquia neta de la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.

Camp sembrat d'ordi, blat . Síquia neta de la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.

Camp sembrat d'ordi, blat . Síquia neta de la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.

Vistes de camps engrogueïts, segats i fora segar, amb garrovers i ametlers típic del Pla de Mallorca, segurament al terme de Sant Joan.

Camps de la zona del Pla de Mallorca, al terme de Sant Joan.

Camps d'hortalisses sembrades a la zona de Calicant entre els termes de Sant Joan i Petra. Al fons es pot veure el puig de Bonany i abaix Calicant d'en Joan del Sabater Coix.

Vista de les terres de la possessió de la Bastida al terme de Sant Joan, amb la serra de Tramuntana tota nevada al fons i el puig de Sant Nofre, a la dreta. Aquesta instantània esta feta des del camí de cas Saboner.

Camps llaurats

Camps llaurats prop del puig de Sant Nofre, mirant cap al nord. Al fons el campanar de l'església de Sineu i el puig Major i la serra de Tramuntana

Fotografia realitzada des de la zona de Solanda mirant cap a la possessió de Son Brondo, la qual es pot distingir a la dreta pel calor rosenc característic de les cases.

Camps llaurats a la zona de Son Niell (Son Gual), a mestral de la vila de Sant Joan. Al fons podem veure el puig de Sant Nofre.

Camps llaurats a la zona del pla de Gossalba. S'hi observen les cases de la possessió i al fons el capcurucull del puig de Sant Nofre. Actualment (2023), en aquesta possessió hi ha sembrades un bon nombre d'oliveres i es dedica a produir oli i al lloguer turístic.

Camps llaurats , figuera

Camps negats al terme municipal de Sant Joan.

Camps negats al terme municipal de Sant Joan.

Vista de la possessió de Solanda la terme de Sant Joan.

Camps segats amb bales de palla rodones. A finals del segle XX aquestes bales de palla rodones començaren a substituir les típiques bales de palla rectangular i de mides més petites. En aquesta instantània, realitzada des de la zona de la possessió de Son Brondo, es poden observar les cases de Tagamanent (centre-dreta), Meià (centre) i Rafal Aixat (centre-esquerra).

Camps segats amb bales de palla rodones. A finals del segle XX aquestes bales de palla rodones començaren a substituir les típiques bales de palla rectangular i de mides més petites. Al fons es pot observa el puig de Sant Nofre.

Camp sembrat d'ordi, blat . Pou, síquia i sembrat a la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.

Sementer de cereals a la zona de la possessió dels Calderers de Sant Joan. Les cases de la possessió es poden intuir al centre de la fotografia.

Camps de la zona del pla de Solanda de Sant Joan. Al fons, l'esquerra es divisa el puig de Bonany. A la dreta, més a prop, les cases de la possessió de Solanda i a la part superior els Castellots. La fotografia sembla que es va fer des de la zona de Carrutxa.

Camps sembrats d'hortalisses, pagès esquitxant. Estracta d'Antoni Company "Foc" a l'hort de Son Gil.

Camps sembrats de blederes amb el pagès traginant capses amb la carrereta, reg per degoteig.

Camps sembrats d'hortalisses a la zona de sa Bastida. Entre aquestes hortalisses podem veure en primer pla unes bladeres. Es tracta de les terres que conra la família Vidal, socis de la productora i distribuïdora Agroïlla.

Camps sembrats pebrers. Pagès esquitxant amb tractor. Es tracta de les terres que conra la família Vidal, socis de la productora i distribuïdora Agroïlla.

Canal i safareig de l'hort de la possessió de la Bastida del terme de Sant Joan.

Retrat d'un home damunt un carro passant per camins camperols negats.

Marta Jordà Català, filla d'uns veïnats, al carrer del Progrés de Sant Joan.

Es tracta de Magdalena "de ca s'Estafeter", veïnada de Climent Picornell al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.

Caseta enmig de fora vila, amb la marca de la creu amb guix devora el portal, que indica que el bestiar no hi podia pasturar.