Sant Joan

Taxonomía

Código

Nota(s) sobre el alcance

Nota(s) sobre el origen

Mostrar nota(s)

Términos jerárquicos

Sant Joan

Términos equivalentes

Sant Joan

Términos asociados

Sant Joan

632 Descripción archivística results for Sant Joan

632 resultados directamente relacionados Excluir términos relacionados

Fotògraf en un camp

Fotògraf en un camp

Retrat de Guillem Florit "Marió" en una eixida fotogràfica per camps del terme de Sant Joan. Al fons es pot veure la silueta del puig de Sant Nofre i, a la dreta, les primeres cases del poble.

Quintos. Sant Joan

Quintos. Sant Joan

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

El tio Tomeu

El tio Tomeu

Tomeu Picornell, "Climent", oncle del nostre fotògraf. Al fons podem observar la silueta del seu germà Toni Picornell, "Climent", pare de Climent Picornell.

Grup de gent a les escales de Consolació

Grup de gent a les escales de Consolació

Grup de gent asseguts a les escales de Consolació el dia del Quart Diumenge (Festa del Pa i el Peix). Un home filma (Joan Font) amb una càmera i d'esquerra a dreta Andreu Bauzà "de Gossauba", Catalina Company "Turricana", Joana Blanch "de Ca na Blanc" i Joan Moratinos (més a la dreta).

Lligall de documentació solta

Lligall format per 64 documents solts o composts. Inclou, entre d'altres, a més d'inventaris i administracions de mandes pies, els següents documents:

  • Lletres apostòliques sobre facultats de la confraria de Sant Pere i Sant Bernat de la Catedral sobre poder ser visitats pel bisbe.

  • Lletres de fra benet Panyelles, bisbe de Mallorca, als sacerdots i confessors seglars i regulars sobre el breu de Benet XIV.

  • Còpia de la renúncia del P. Joaquim Conrado de la Companyia.

  • Reglament del custos de l'església i sagristia de la Universitat literària.

  • Inventari de robes, joies, quadres i altres efectes de l’església de la Real Universitat Literària que s’han entregat al seu custos, el dr. Rafel Barceló.

  • Sobre l’administració del reverned Miquel Nicolau i de Francisca Nicolau.

  • Pregó del procurador reial amb què es dona principi a la capbrevació de Mallorca.

  • Acta d’entrega de don Pedro Sancho, president del Col·legi de Monti-Sion de la suprimida Companyia de Jesús al Dr. Juan Antonio Sancho, prevere beneficiat a la Santa Església Catedral i custos elegit per el senyor Vicari General.

  • Memorial dels agravis o perjuís pretesos per lo il·lustrissim i reverend senyor bisbe e iglésia de Mallorca que són inferits a la portió temporal de la iglésia.

També inclou documents solts dels lligalls VI (62) LXIV (56) i LXXXXII (11, 38).

Batre a l'era

Batre a l'era

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Visionant l'eclipsi solar del 1999

Visionant l'eclipsi solar del 1999

Un grup de santjoaners visionen l'eclipsi solar de l'agost de 1999 a la Rota (torre de l'aigua), a la vila de Sant Joan. A la instantània hi apareixen el topògraf Joan Nigorra i el geògraf Climent Picornell. La visualització es realitzava amb la projecció en una cartolina a través de l'aparell topogràfic.

Visionant l'eclipsi solar del 1999

Visionant l'eclipsi solar del 1999

Un grup de santjoaners visionen l'eclipsi solar de l'agost de 1999 a la Rota (torre de l'aigua), a la vila de Sant Joan. A la instantània hi apareixen el topògraf Joan Nigorra, la seva esposa Maria José, el geògraf Climent Picornell i Margalida Company "Peçol", esposa del nostre fotògraf Climent Picornell. La visualització es realitzava amb la projecció en una cartolina a través de l'aparell topogràfic.

Camps de Calicant

Camps de Calicant

Camps d'hortalisses sembrades a la zona de Calicant entre els termes de Sant Joan i Petra. Al fons es pot veure el puig de Bonany i abaix Calicant d'en Joan del Sabater Coix.

Camps llaurats

Camps llaurats

Camps llaurats prop del puig de Sant Nofre, mirant cap al nord. Al fons el campanar de l'església de Sineu i el puig Major i la serra de Tramuntana

Bales de palla

Bales de palla

Bales de palla rodones. A finals del segle XX aquestes bales de palla rodones començaren a substituir les típiques bales de palla rectangular i de mides més petites.

Camps segats amb bales de palla

Camps segats amb bales de palla

Camps segats amb bales de palla rodones. A finals del segle XX aquestes bales de palla rodones començaren a substituir les típiques bales de palla rectangular i de mides més petites. En aquesta instantània, realitzada des de la zona de la possessió de Son Brondo, es poden observar les cases de Tagamanent (centre-dreta), Meià (centre) i Rafal Aixat (centre-esquerra).

Camps segats amb bales de palla

Camps segats amb bales de palla

Camps segats amb bales de palla rodones. A finals del segle XX aquestes bales de palla rodones començaren a substituir les típiques bales de palla rectangular i de mides més petites. Al fons es pot observa el puig de Sant Nofre.

Pagès

Pagès

Pagès a la seva finca davant un cirerer a punt per collir-ne els fruits. Es tracta del santjoaner Antoni Company "Foc".

Fent llenya

Fent llenya

Sebastià Garí Nigorra "des Puig", aleshores amo de la possessió santjoanera de sa Bastida, serra un garrover en un dels camps d'aquella contrada.

Tasques agrícoles

Tasques agrícoles

Sebastià Garí Nigorra "des Puig", aleshores amo de la possessió santjoanera de sa Bastida, realitza tasques agrícoles en aquesta possessió, amb el seu gendre Tomeu Nigorra Picornell "Xicota" (també amo de la possessió). Al fons es pot observar la presència majestuosa del puig de Sant Nofre, amb un cel radiant.

Sínia

Sínia

Sínia en ruïnes, a Sant Joan, a la zona del pla de les Veles. Objectiu fotogràfic ull de peix.

Resultados 101 a 200 de 632

  • Resultados

  • 632

  • No. término relacionado

  • 0