Diapositiva on podem veure tres personatges. Sembla que és Sant Salvador de Felanitx i el personatge vestit de capellà podria ser Emili Sagristà.

Diapositiva on podem una generació davant la portalada del Palau Episcopal.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Rebuda a l'escala del vaixell pel batle de Palma Antoni Pons Reus.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
A punt per iniciar la marxa pels carrers de Palma.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Arribada a Palma de la infanta entre les autoritats civils i militars.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Una gentada espera veure la infanta.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
La gent mira passar el carruatge de la infanta pel moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
El carruatge de la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
El carruatge de la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Una gentada al moll espera la infanta.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Els militars formats esperen la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Espectacle marítim en honor a la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Espectacle marítim en honor a la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Espectacle marítim en honor a la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Visita de la infanta a Capitania.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Visita de la infanta a Capitania.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Visita de la infanta a Capitania.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de la Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons sembla la inscripcio de Jeroni Juan diu Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de la Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de l'església dels Caputxins
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona dels Socors. L'edifici que hi apareix és l'actual (2013) Col·legi de Sant Agustí
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Diapositiva en què s'observa un moment de l'acte religiós del bisbe Campins durant el 25è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu de Lluc que va tenir lloc el 10 d'agost de 1908

Diapositiva en què s'observa el moll de Palma, es poden veure alguns vaixells al fons de la fotografia

Diapositiva de l'interior de la Seu

Diapositiva en què s'observa un moment d'una cursa de bicicletes, esport per excel·lència de l'època .Potser es tracta del velòdrom del Tirador, situat a la zona de la Riera, prop dels instituts i el Fortí.

Diapositiva on es pot veure passeig del Born el 1904, segons s'indica a la vorera de la diapositiva. Suposam que la vista està feta des de l'actual plaça de la Reina, ja que al fons es veuen l'obelisc de la plaça de les Tortugues i les muntanyes.

Diapositiva on es pot veure el port de Palma. La Seu al fons i els vaixells al moll. Més que el port de Palma podríem dir que és una vista de la façana marítima de Palma.

Diapositiva on es pot veure un vaixell a vela i vapor al port de Palma en primer pla.

Diapositiva on es poden veure barques a vela (en primer pla) i vaixells a les drassanes del port de Palma.

Diapositiva on es poden veure vaixells a vapor i amb veles al port de Palma. En primer pla personatges i mariners, al fons la badia de Palma i les muntanyes de la serra de na Burguesa.

Diapositiva on es pot veure el pont del Gorg Blau abans que l'embassament les cobrís d'aigua.

Diapositiva on es pot veure l'interior del convent de Santa Clara de Palma.
Més informació sobre el convent de Santa Clara a http://www.colsant.quijost.com/10cl/01mo/05palma.php

Diapositiva on es pot veure el menjador o refectori del convent de Santa Clara de Palma.
Podeu veure una descripció de les monges actuals i una fotografia a http://www.colsant.quijost.com/10cl/01mo/05_01.php

Diapositiva on es pot veure l'interior del convent de Santa Clara de Palma.
Més informació sobre a http://www.colsant.quijost.com/10cl/01mo/05palma.php

Diapositiva on es pot veure la cisterna i el jardí a l'interior del convent de Santa Clara de Palma.
Més informació sobre a http://www.colsant.quijost.com/10cl/01mo/05palma.php

Diapositiva on es pot veure part del pati (claustre) del convent de Santa Magdalena de Palma. En primer pla veiem que s'hi exposa un retaule de la Mare de Déu.

Diapositiva on veiem una porxada interior del convent de Santa Magdalena de Palma, amb uns peculiars reixats a les finestres que hi donen.

Diapositiva on podem veure el claustre del convent de Sant Jeroni de Palma, presidit per una creu de pedra.

Diapositiva on podem veure el jardí / hort del convent de Sant Jeroni de Palma.

Diapositiva on podem veure la porxada del claustre del convent de les Caputxines de Palma.
Més informació a http://balearsculturaltour.net/itinerario.php?cod=30&id1=50&id=4&idioma=ca

Diapositiva on podem veure arcades i porxades del claustre convent de Manacor.
Més informació a http://www.manacor.org/wms/ofo/imgdb//archivo_adj231494.pdf

Diapositiva on podem veure una vista espectacular del santuari de Lluc des de Son Amer.
Més informació a http://www.mallorcaweb.com/reportatges/monestirs-i-santuaris/santuari-de-lluc/1/#inicicont

http://www.youtube.com/watch?v=yq3SvR1V9cA&feature=channel_page&fmt=35

Diapositiva on podem veure l'antic cambril del santuari de Lluc.
Més informació a http://www.mallorcaweb.com/reportatges/monestirs-i-santuaris/santuari-de-lluc/1/#inicicont

http://www.lluc.net/cat/guia-de-visita/basilica/

Diapositiva on podem veure l'antic cambril del santuari de Lluc.
Més informació a http://www.mallorcaweb.com/reportatges/monestirs-i-santuaris/santuari-de-lluc/1/#inicicont

http://www.lluc.net/cat/guia-de-visita/basilica/

Diapositiva on podem veure el refectori (menjador) del convent de les Caputxines de Palma.
Més informació a http://balearsculturaltour.net/itinerario.php?cod=30&id1=50&id=4&idioma=ca

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913)
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva en què s'observa un moment d'una cursa de bicicletes, esport per excel·lència de l'època .Potser es tracta del velòdrom del Tirador, situat a la zona de la Riera, prop dels instituts i el Fortí.

Diapositiva d'una manifestació a Palma per la mort en un atemptat a Madrid de Canalejas (1912).
José Canalejas Méndez (1854-1912). Polític espanyol que a l'hora de la seva mort per atemptat a la Puerta del Sol de Madrid era president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol pel Partit Liberal. Havia ostentat càrrecs diversos a l'administració de l'estat. El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antoni Maura i Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordres religioses.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Atemptat_contra_Jos%C3%A9_Canalejas

Podeu veure un curtmetratge de l'època ons es representa l'atemptat i es veu la gran consternació que produí la seva mort a través de grans manifestacions populars. http://www.youtube.com/watch?v=9mq8XCooL5k

Hem pogut determinar aquestes dates i fets gràcies a la nota apareguda a l'"ABC" del 18-11-1912, pàg. 10 a l'article "Duelos y homenajes" http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1912/11/18/010.html

Diapositiva d'una manifestació a Palma per la mort en un atemptat a Madrid de Canalejas (1912).
José Canalejas Méndez (1854-1912). Polític espanyol que a l'hora de la seva mort per atemptat a la Puerta del Sol de Madrid era president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol pel Partit Liberal. Havia ostentat càrrecs diversos a l'administració de l'estat. El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antoni Maura i Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordres religioses.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Atemptat_contra_Jos%C3%A9_Canalejas

Podeu veure un curtmetratge de l'època ons es representa l'atemptat i es veu la gran consternació que produí la seva mort a través de grans manifestacions populars. http://www.youtube.com/watch?v=9mq8XCooL5k

Hem pogut determinar aquestes dates i fets gràcies a la nota apareguda a l'"ABC" del 18-11-1912, pàg. 10 a l'article "Duelos y homenajes" http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1912/11/18/010.html

Diapositiva on podem veure la font de la plaça central de Lluc, al fons s'observen les antigues porxades..
Més informació a http://www.mallorcaweb.com/reportatges/monestirs-i-santuaris/santuari-de-lluc/1/#inicicont

http://www.lluc.net/cat/guia-de-visita/basilica/

Diapositiva on podem veure l'església d'Escorca.

Diapositiva on podem veure les ruïnes del Castell del Rei.
Més informació a http://www.portalfora.es/castellsdemallorca/castelldelrei.html

Diapositiva on podem veure el Baluard de Sant Pere amb la Riera i la seva desembocadura al passeig Marítim.

Diapositiva on podem veure la Llotja de Palma, en una foto datada el 1904.
Més informació a http://ca.wikipedia.org/wiki/Llotja_de_Palma

Diapositiva on podem veure el claustre el convent de Santa Clara de Palma, amb una espècie de sarcòfag o imatge de pedra de la santa en primer pla.

Diapositiva on podem veure la plaça de Lluc.
Més informació a http://www.mallorcaweb.com/reportatges/monestirs-i-santuaris/santuari-de-lluc/1/#inicicont

http://www.lluc.net

Diapositiva on podem veure el tren passant pel poble de Santa Maria. encara funcionava amb màquina de vapor.

Diapositiva on podem veure feligresos sortint de l'església de Sant Llorenç.

Diapositiva on podem un grup de persones ben mudades que davallen per l'escalonada d'una església

Diapositiva on podem veure l'antic cambril del santuari de Lluc.
Més informació a http://www.mallorcaweb.com/reportatges/monestirs-i-santuaris/santuari-de-lluc/1/#inicicont

http://www.lluc.net/cat/guia-de-visita/basilica/

Diapositiva on podem veure la imatge de la Mare de Déu del Seminari, amb el nin Jesús damunt les cuixes.

Confidencials, 2. Retorn, per Josep M. Tous i Maroto. Al mig del full doblegat hi ha 3 fulls manuscrits del poeta amb la seva signatura al final, datat el 1947. Aquests 3 fulls corresponen a la versió original manuscrita del poema que hi ha a la impressió de "Confidencials", 2. El full imprès du la signatura manuscrita de l'autor, el poeta Tous i Maroto.

Confidencials, 3. L'ermità, per Emili Roca. Està datat a Mallorca el 15 d'abril de 1948 i va signat per l'autor del poema Emili Roca.

Confidencials, 5. Elegia, per Llorenç Moyà Gilabert de la Portella. Està datat a Mallorca el 3 de juny de 1948 i va signat per l'autor del poema Llorenç Moyà. Al mig del full doblegat hi ha un poema solt també signat per ell amb el títol de "Nadal de mitjan segle" (va imprès damunt una cartolina tipus postal (14.5 cm x 9 cm), datat per les Festes de Nadal 1949-50. El full Confidencial. 5 consta de dos poemes "Elegia" i "L'Assumpta".

Confidencials, 6. Cançó de novembre i Poema (del recull inèdit "La Cançó del crepuscle", per Miquel Gayà [i Sitjar]. Està datat a Mallorca el 10 de juny de 1948 i va signat per l'autor del poema Miquel Gayà.

Confidencials, 7. Única flor i Renunciació, per Rusticus Silviger. Està datat a Mallorca el 10 de juny de 1948 i va signat per Rusticus Silviger i també hi ha una altra signatura que sembla és la de F. Sureda Blanes; aquest fet podria demostrar que el pseudònim Rusticus Silviger és del mateix Sureda.

Confidencials, 9. El vent a muntanya i Comunió, per P. R. Ginard Bauçà. Està datat el 5 de maig de 1949 i va signat per P. R. Ginard Bauçà [pare Rafel Ginard i Bauçà].

Confidencials, 10. Visió i Senyora de Castellitx, per Mossèn Bartomeu Guasp. Està datat la primavera de 1949, 12 de maig, i va signat per Bartomeu Guasp Gelabert, Pre. [prevere]. Al mig del full doblegat hi ha els dos poemes publicats, Visisó i Senyora de Castellitx, manuscrits originals i signats per Bartomeu Guasp, Pre., que emplenen 4 fulls a una cara (21,2 cm x 16.8 cm). A més, hi ha un petit full a part que inclou un poema que no va sortir publicat al full, Sentiments, signat pel poeta mateix.

Confidencials, 11. El Comte de Raixa i Cançó de les transformacions, del "Cançoner Popular de Mallorca" (inèdit), recollit per P. R. Ginard Bauçà. Està datat la primavera de 1949, segona temporada. El full va signat pel pare Ginard i enmig del full hi ha tres folis mecanografiats (a doble cara), i també signats, dels dos poemes que s'imprimiren en aquest full.

Confidencials, 12. L'amor en vetlla i Poemes, per Miquel Gayà. Està datat el 2 de juny de 1949, segona temporada de primavera. El full va signat per Miquel Gayà. Enmig del full hi ha 4 fulls manuscrits amb poemes signats a Felanitx l'1-11-54 (?) per Mossèn Barceló, Pvre.

Confidencials, 13. Escomesa, per Llorenç Moyà Gilabert de la Portella. Està datat el 9 de juny de 1949, segona temporada de primavera. El full va signat per Llorenç Moyà mateix. Enmig del full hi ha tres fulls manuscrits amb poemes originals signats a Binissalem el juliol de 1948. A més, hi ha un full imprès (es tracta de Confidencials, 5, del 1948, també de Llorenç Moyà) amb correccions a llapis indicatives per a la impremta.

Carta manuscrita dirigida a Àlvar Campaner, resident a Barcelona segons el matasegell, escrita en francès des de Madrid.

Carta manuscrita dirigida a Àlvar Campaner, resident a Barcelona segons el matasegell, escrita en castellà,.

Carta manuscrita signada per Jayme Voucherion (sembla) i dirigida a Joseph Curós (sembla), resident a Palma.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] (sembla) i dirigida a Fèlix Campaner, resident a Madrid. Du la data d'hivern i desembre de 1838.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner, resident a Palma. Du la data de gener de 1849 a Barcelona.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner, resident a Madrid. Du la data Oviedo 12 de març de 1842.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner, resident a Palma. Du la data Barcelona 8 de novembre de 1848.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner, resident a Palma. Du la data Barcelona 24 de juny de 1853.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner, resident a Palma. Du la data Barcelona 10 de febrer de 1854.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner, resident a Palma. Du la data Barcelona 3 de març de 1854.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner, resident a Palma. Du la data Barcelona 3 d'abril de 1854.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner, resident a Palma. Du la data Barcelona 21 d'abril de 1854.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner, resident a Palma. Du la data Barcelona 23 de juny de 1854.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner, resident a Palma. Du la data Barcelona 30 de juny de 1854.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner, resident a Palma. Du la data Barcelona 15 de juliol de 1854.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner (en aquest cas tio i diputat a les Corts per les Balears), resident a Madrid. Du la data Barcelona 12 de gener de 1855.

Full solt només amb l'adreça i el matasegell dirigit a Fèlix Campaner, resident a Palma. Du el segellat de Barcelona amb data de gener de 1857.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner, resident a Palma. Du la data Barcelona 28 de febrer de 1857.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner, resident a Palma. Du la data Barcelona 9 de març de 1857.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner (en aquest cas es tracta del "tio"), resident a Palma. Du la data Barcelona 25 de abril de 1857.

Full solt només amb l'adreça i el matasegell dirigit a Fèlix Campaner, resident a Palma. Du el segellat de Barcelona amb data 12 juny de 1857.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner (en aquest cas es tracta del "tio"), resident a Palma. Du la data Barcelona 27 d'agost de 1857.

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner (en aquest cas es tracta del "tio"), resident a Palma. Du la data Barcelona 5 de novembre de 1857.