Vista prèvia d'impressió Tanca

S'estan mostrant 12901 resultats

Descripció arxivística
With digital objects
Vista prèvia d'impressió View:

La infanta Isabel [de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Rebuda a l'escala del vaixell pel batle de Palma Antoni Pons Reus.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

La infanta Isabel [de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
A punt per iniciar la marxa pels carrers de Palma.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Arribada a Palma de la infanta entre les autoritats civils i militars.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Esperant la infanta Isabel [de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Una gentada espera veure la infanta.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
La gent mira passar el carruatge de la infanta pel moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
El carruatge de la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
El carruatge de la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Una gentada al moll espera la infanta.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Els militars formats esperen la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

["Carrusel" marí a l'arribada de la infanta Isabel de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Espectacle marítim en honor a la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

["Carrusel" marí a l'arribada de la infanta Isabel de Borbó]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Espectacle marítim en honor a la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

"Carrusel" marí a l'arribada de la infanta Isabel de Borbó

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Espectacle marítim en honor a la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

[La infanta Isabel de Borbó a Capitania]

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Visita de la infanta a Capitania.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

La infanta Isabel [de Borbó] a Capitania

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Visita de la infanta a Capitania.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

La infanta Isabel [de Borbó] a Capitania

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Visita de la infanta a Capitania.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Enderrocament de les murades [de Palma]

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Enderrocament de les murades [de Palma]

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Enderrocament de les murades [de Palma]

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Enderrocament de les murades [de Palma]

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Enderrocament de les murades [de Palma]

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Porta de Sant Antoni [Enderrocament de les murades de Palma]

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de la Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Enderrocament de les murades [de Palma]. Porta de Sant Antoni (?)

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons sembla la inscripcio de Jeroni Juan diu Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Enderrocament de les murades [de Palma]. Porta de Sant Antoni

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de la Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Enderrocament de les murades [de Palma]. Església dels Caputxins

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de l'església dels Caputxins
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Enderrocament de les murades [de Palma]. Els Socors

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona dels Socors. L'edifici que hi apareix és l'actual (2013) Col·legi de Sant Agustí
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Curses de bicicletes

Diapositiva en què s'observa un moment d'una cursa de bicicletes, esport per excel·lència de l'època .Potser es tracta del velòdrom del Tirador, situat a la zona de la Riera, prop dels instituts i el Fortí.

El Born [de Palma]

Diapositiva on es pot veure passeig del Born el 1904, segons s'indica a la vorera de la diapositiva. Suposam que la vista està feta des de l'actual plaça de la Reina, ja que al fons es veuen l'obelisc de la plaça de les Tortugues i les muntanyes.

Port de Palma

Diapositiva on es pot veure el port de Palma. La Seu al fons i els vaixells al moll. Més que el port de Palma podríem dir que és una vista de la façana marítima de Palma.

La infanta [Isabel de Borbó] amb el batle. 1913

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913)
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Curses de bicicletes

Diapositiva en què s'observa un moment d'una cursa de bicicletes, esport per excel·lència de l'època .Potser es tracta del velòdrom del Tirador, situat a la zona de la Riera, prop dels instituts i el Fortí.

Carrer "Conquistador" Manifestació de protesta per la mort de Canalejas

Diapositiva d'una manifestació a Palma per la mort en un atemptat a Madrid de Canalejas (1912).
José Canalejas Méndez (1854-1912). Polític espanyol que a l'hora de la seva mort per atemptat a la Puerta del Sol de Madrid era president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol pel Partit Liberal. Havia ostentat càrrecs diversos a l'administració de l'estat. El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antoni Maura i Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordres religioses.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Atemptat_contra_Jos%C3%A9_Canalejas

Podeu veure un curtmetratge de l'època ons es representa l'atemptat i es veu la gran consternació que produí la seva mort a través de grans manifestacions populars. http://www.youtube.com/watch?v=9mq8XCooL5k

Hem pogut determinar aquestes dates i fets gràcies a la nota apareguda a l'"ABC" del 18-11-1912, pàg. 10 a l'article "Duelos y homenajes" http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1912/11/18/010.html

Protesta per l'assassinat de Canalejas

Diapositiva d'una manifestació a Palma per la mort en un atemptat a Madrid de Canalejas (1912).
José Canalejas Méndez (1854-1912). Polític espanyol que a l'hora de la seva mort per atemptat a la Puerta del Sol de Madrid era president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol pel Partit Liberal. Havia ostentat càrrecs diversos a l'administració de l'estat. El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antoni Maura i Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordres religioses.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Atemptat_contra_Jos%C3%A9_Canalejas

Podeu veure un curtmetratge de l'època ons es representa l'atemptat i es veu la gran consternació que produí la seva mort a través de grans manifestacions populars. http://www.youtube.com/watch?v=9mq8XCooL5k

Hem pogut determinar aquestes dates i fets gràcies a la nota apareguda a l'"ABC" del 18-11-1912, pàg. 10 a l'article "Duelos y homenajes" http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1912/11/18/010.html

Confidencials, 2. Retorn

Confidencials, 2. Retorn, per Josep M. Tous i Maroto. Al mig del full doblegat hi ha 3 fulls manuscrits del poeta amb la seva signatura al final, datat el 1947. Aquests 3 fulls corresponen a la versió original manuscrita del poema que hi ha a la impressió de "Confidencials", 2. El full imprès du la signatura manuscrita de l'autor, el poeta Tous i Maroto.

Confidencials, 5. Elegia

Confidencials, 5. Elegia, per Llorenç Moyà Gilabert de la Portella. Està datat a Mallorca el 3 de juny de 1948 i va signat per l'autor del poema Llorenç Moyà. Al mig del full doblegat hi ha un poema solt també signat per ell amb el títol de "Nadal de mitjan segle" (va imprès damunt una cartolina tipus postal (14.5 cm x 9 cm), datat per les Festes de Nadal 1949-50. El full Confidencial. 5 consta de dos poemes "Elegia" i "L'Assumpta".

Confidencials, 7. Única flor i Renunciació

Confidencials, 7. Única flor i Renunciació, per Rusticus Silviger. Està datat a Mallorca el 10 de juny de 1948 i va signat per Rusticus Silviger i també hi ha una altra signatura que sembla és la de F. Sureda Blanes; aquest fet podria demostrar que el pseudònim Rusticus Silviger és del mateix Sureda.

Confidencials, 10. Visió i Senyora de Castellitx

Confidencials, 10. Visió i Senyora de Castellitx, per Mossèn Bartomeu Guasp. Està datat la primavera de 1949, 12 de maig, i va signat per Bartomeu Guasp Gelabert, Pre. [prevere]. Al mig del full doblegat hi ha els dos poemes publicats, Visisó i Senyora de Castellitx, manuscrits originals i signats per Bartomeu Guasp, Pre., que emplenen 4 fulls a una cara (21,2 cm x 16.8 cm). A més, hi ha un petit full a part que inclou un poema que no va sortir publicat al full, Sentiments, signat pel poeta mateix.

Confidencials, 11. El Comte de Raixa i Cançó de les transformacions

Confidencials, 11. El Comte de Raixa i Cançó de les transformacions, del "Cançoner Popular de Mallorca" (inèdit), recollit per P. R. Ginard Bauçà. Està datat la primavera de 1949, segona temporada. El full va signat pel pare Ginard i enmig del full hi ha tres folis mecanografiats (a doble cara), i també signats, dels dos poemes que s'imprimiren en aquest full.

Confidencials, 12. L'amor en vetlla i Poemes

Confidencials, 12. L'amor en vetlla i Poemes, per Miquel Gayà. Està datat el 2 de juny de 1949, segona temporada de primavera. El full va signat per Miquel Gayà. Enmig del full hi ha 4 fulls manuscrits amb poemes signats a Felanitx l'1-11-54 (?) per Mossèn Barceló, Pvre.

Confidencials, 13. Escomesa

Confidencials, 13. Escomesa, per Llorenç Moyà Gilabert de la Portella. Està datat el 9 de juny de 1949, segona temporada de primavera. El full va signat per Llorenç Moyà mateix. Enmig del full hi ha tres fulls manuscrits amb poemes originals signats a Binissalem el juliol de 1948. A més, hi ha un full imprès (es tracta de Confidencials, 5, del 1948, també de Llorenç Moyà) amb correccions a llapis indicatives per a la impremta.

Carta per a Fèlix Campaner

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner (en aquest cas tio i diputat a les Corts per les Balears), resident a Madrid. Du la data Barcelona 12 de gener de 1855.

Carta per a Fèlix Campaner

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner (en aquest cas es tracta del "tio"), resident a Palma. Du la data Barcelona 25 de abril de 1857.

Carta per a Fèlix Campaner

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner (en aquest cas es tracta del "tio"), resident a Palma. Du la data Barcelona 27 d'agost de 1857.

Carta per a Fèlix Campaner

Carta manuscrita signada per Álvaro [Campaner] i dirigida a Fèlix Campaner (en aquest cas es tracta del "tio"), resident a Palma. Du la data Barcelona 5 de novembre de 1857.

Resultats 1 a 100 de 12901