Bases biológicas de la micropaleontología marina y sus aplicaciones tecnológicas y sanitarias
- ES AHRAMIB RAMIB-DRA-053
- Ítem
- 1982-04-30
Mateu Mateu, Guillermo
21647 resultats amb objectes digitals Mostra els resultats amb objectes digitals
Bases biológicas de la micropaleontología marina y sus aplicaciones tecnológicas y sanitarias
Mateu Mateu, Guillermo
Bases per a una història moderna d'Andorra. Antoni Morell
1 còpia del text "Bases per a una història moderna d'Andorra", ponència presentada per l'autor a les Jornades de Debat sobre els Països Catalans, que tingueren lloc del 9 a l'11 d'octubre de 1976 a Barcelona, convocades per l’Assemblea Permanent d’Intel·lectuals Catalans i l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB) en el marc del Congrés de Cultura Catalana.
Morell, Antoni
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Esglèsia basilical (possiblement Sant Pau de Roma).
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Basílica romana, mosaics i baldaquí. Vista de l'absis. Podria ser la basílica de Sant Pau de Roma.
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola de Magisteri.
Escola de Magisteri
Bassal d'aigua que corre entre les figueres, ja que les síquies veïnes s'han desbordat.
Bassal d'aigua que corre entre les figueres, ja que les síquies veïnes s'han desbordat.
Bastiments de les cases dels vicaris al carrer de l'Escola, Sa Pobla
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Imatge amb escales, taulons de fusta i pilars. Procés de construcció de les cases dels vicaris. Any 1929 aproximadament.
Bastinos / Benavides (sig: 249/4-03)
Bastinos e Hijo, Juan (sig: 293C/1-14)
Batismes de la Igla. Catedral del sigle de 1500 (sig BB MS I-8)
Part deManuscrits de la Real
Part deFons Municipal de Porreres
Part deFons Municipal de Pollença
Part deFons Municipal
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Femenina de Mestres de Micaela Batle Rosselló, nascuda a Felanitx.
Escola Normal Femenina de Mestres
Batlia de Santa Maria
Part deFons Municipal de Pollença
Part deFons Municipal de Deià
Part deFons Municipal
Part deFons Municipal Històric
Part deFons Municipal de Porreres
Part deFons Municipal Contemporani
Aquest grup de sèries conté les sèries S0002 i S0003
Part deFons Josep Sureda i Blanes
3 targetes sobre cultura i literatura.
Batllori, Miquel
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Batxiller en la facultat de filosofia (sig: 282/5-01)
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres.
Escola Normal Masculina de Mestres
Bauzá de Mirabo Maroto, María Luisa
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Femenina de Mestres de Maria Luisa Bauzà de Mirabó Maroto, nascuda a Vitoria.
Escola Normal Femenina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Femenina de Mestres i de l'Escola Normal de Magisteri Primari de Matilde Bauzá Lladó, nascuda a Palma.
Escola Normal Femenina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Femenina de Mestres de Catalina Bauzá Mayol, nascuda a Vilafranca.
Escola Normal Femenina de Mestres
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Femenina de Mestres de Josefa Bauzá Perez, nascuda a Palma.
Escola Normal Femenina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres.
Escola Normal Masculina de Mestres
Bauzá Roca, Antonio - Vilafranca de Bonany
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres i de l'Escola de Magisteri.
Escola Normal Masculina de Mestres
Bauzá y Coll, Juan (sig: 293C/1-23)
Bauza, Juan-Francisco-José - Essai sur les tumeurs stercorales (tesi doctoral)
Bauzá, Juan
Bauzá, Matías (sig: 293C/1-15)
Beati Raymundi Lulli Liber Proverbiorum (sig BB-MS-II-283)
Part deManuscrits de la Real
Tres parts:
1ª De centum nominibres dei
2ª De proverbiis naturalibus
3ª De moralibus proverbiis
El Bec d’Oca, torrent de Mortitx, a la serra de Tramuntana.
Bec de Ferrutx , oliveres i camps llaurats al municipi d'Artà, rumb de la Colònia de Sant Pere i tot presidit pel Bec de Ferrutx.
Bec de gall ("Gallus gallus domesticus")
Picornell Bauzà, Climent
Bec de gall ("Gallus gallus domesticus")
Picornell Bauzà, Climent
Bec de gall ("Gallus gallus domesticus")
Becafigues ("Muscicapa striata")
Retrat de Bel Sorell "des Forn", amb un dels seus fills, davant Can Mateu des Forn (cas forner Fosser, forn des de 1881), al carrer Major de Sant Joan.
Part deFons Josep Sureda i Blanes
1 carta personal, encara que fa referència a la Revolta Asturiana de 1934.
Belderrain Oteiza, Rafael
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola de Magisteri.
Escola de Magisteri
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres.
Escola Normal Masculina de Mestres
Bellpuig. Artà, nº17 (III època). Juny 1977
Número 17 (III època) de la revista Bellpuig. Artà. Juny 1977
Part deFons Josep Sureda i Blanes
Exemplar de la revista Bellpuig, nº10, 3ª època.
Part deFons Josep Sureda i Blanes
Exemplar de la revista Bellpuig, nº19, 3ª època.
Part deFons Josep Sureda i Blanes
Exemplar de la revista Bellpuig, nº36, 3ª època.
Part deFons Josep Sureda i Blanes
Exemplar de la revista Bellpuig, nº37, 3ª època.
Part deFons Josep Sureda i Blanes
Exemplar de la revista Bellpuig, nº40, 3ª època.