El Papa Climent X erigí la Universitat Literària de Mallorca mitjançant breu apostòlic, datat el 17 d'abril i executat l'any 1691, encara que el camí dels estudis superiors a Mallorca van ser aprovats inicialment l'any 1483 pel rei Ferran el Catòlic. Els estatuts es realitzaren el 1697 i un any després es publicaren per l'impressor Melchor Guasp, sota el títol de "Constituciones Estatutos y Privilegios de la Universidad Luliana del Reino de Mallorca". Hi havia quatre facultats amb els estudis de teologia, dret, medicina i filosofia. En la seva etapa d'Estudi General tenia la seu a la capella de Monti-sion, al call palmesà, però quan arribaren els Jesuïtes el 1561 els lliuraren el seu edifici i s'hagueren de traslladar a unes cases del carrer Sant Roc. Amb l'expulsió dels Jeuïtes el 1767, Carles III concedí a la Universitat el col·legi de Monti-sion i conservà la propietat de la seu de l'Estudi General. La Universitat el 1829 es transformà en seminari depenent de la Universitat de Cervera, primer, i de la de València, després. Fou suprimida l'any 1835.