"Va néixer a Son Servera el 12 de juny de 1784, fill d’Antoni Lliteras i de Francisca Ana Gili. I hi va morir dia 17 de desembre de 1854, assistit pel metge D. Miquel Nebot.

Metge del poble de Son Servera, ha esdevingut un personatge clau i cabdal en la història de la vila, sobretot per la seva participació activa en la vida política i sanitària.

Cursà els estudis de medicina en l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Medicina i Cirurgia. I l’any 1820 fou nomenat secretari de l’Ajuntament, càrrec que ocupà fins al 1839.

En els documents conservats en l’Arxiu Municipal, apareix sempre amb el nom de ‘Juan Lliteras’ o com a ‘Doctor Lliteras’. Només en un expedient de 1852 trobam el seu nom complet: ‘Juan Lliteras Gili’.

Segons els padrons conservats, morí l’any 1854 a l’edat de 70 anys, ja que apareix inscrit en el padró de l’any 1854 però ja no en el de 1855, en el qual apareix la seva dona, Catalina Terrassa, ja com a viuda, domiciliats en el carrer des Molí (actual c/ de Pere Antoni Servera), n. 13-14 de Son Servera.

Fou uns dels metges més compromesos amb l’epidèmia de la pesta bubònica que va assolar la vila de Son Servera l’any 1820, tal com es pot comprovar en les conclusions publicades l’any 1821 per la Junta de Sanitat:

«Demostrà el seu bon sentit clínic, i amb molta vocació i sense por a la mort en el compliment del seu deure mèdic. Gràcies a ell es posa fi a una actuació dubtosa que va minvant tota la comarca de Llevant. Mostra un gran aplom davant l’epidèmia i una gran autoritat per la seva certesa diagnòstica. És, en definitiva, un bon clínic capaç de definir-se rotundament.»

El doctor Lliteras es va mantenir, també, com a secretari i representant de la vila durant els tres períodes d’independència del municipi. Va ocupar els càrrecs de secretari, de metge municipal i de vocal de les juntes municipals de Sanitat i de Beneficència, a més de participar activament en les comissions de divisió territorial del terme convocades perla Diputació. Enmolts d’acords dels llibres d’actes es fa constar l’agraïment del consistori vers el metge:

«El primer de gener de 1821, reunit l’Ajuntament de Son Servera, s’analitzà un greu problema: no tenien secretari per al consistori i, a més, “[…] En este pueblo no hay otro individuo que pueda ejercerlo que el doctor en Medicina Juan Lliteras.” […]»[5]

Quan acabà l’epidèmia, el poble quedà minvat d’habitants, pobre i gairebé sense capacitat de reacció. Aleshores el doctor Lliteras, per tal de poder subsistir, es plantejà de marxar per exercir la professió en un altre municipi, cosa que provocà una gran consternació entre els serverins, fins al punt que s’obliga el consistori a contractar-lo com a empleat municipal:

«[…] que la peste de bubón que tanto hagejo a este vecindario en los meses de mayo, junio, julio y parte de agosto del año anterior 1820, días aciagos en que el citado facultativo despreciando decididamente su propia existencia la propuso al bien general esforzando en sumo grado su acreditado celo y pericia… los mas ilustres y hacendados de este pueblo que se han presentado y solicitan no se permita que el citado facultativo Dr. Lliteras se separe de este pueblo […]»

I és que, a més, el doctor Lliteras fou l’artífex de moltes de les millores sanitàries que es feren a la vila després de l’epidèmia, tals com ara la neteja de carrers, l’ampliació de les finestres de ventilació de les cases, l’eliminació de les figueres, la construcció dels rentadors, etc. El capítol titulat ‘Expurgo’ del llibre La peste bubónica en Son Servera (1820), de Pedro Servera Nebot, inspector municipal de Sanitat, i publicat el 1932, així ho expressa:

«Se han verificado expurgos en algunas casas en que ha habido enfermos de peste; pero, una vez terminada la epidemia, una brigada procede al expurgo general bajo la dirección del Dr. Lliteras. Se queman las ropas y muebles en mal estado que usaran los apestados. Se fumigan las casas con todo lo que contienen, derribándose algunas de escaso valor. Una vez terminado el expurgo de la urbe, es ocupada de nuevo, y se procede luego al de los campamentos, donde la función se simplifica por confiarlo casi todo a la acción del fuego. Terminadas estas operaciones en todos los pueblos epidemiados, se retira el cordón sanitario y quedan restablecidas, a fin de enero, las relaciones de las villas azotadas por la pestes con las restantes y entre sí.»

Cap al 1844 el metge Lliteras, preocupat per la salubritat de les aigües i també per qüestions higièniques, va costejar la construcció d’uns rentadors, amb una conducció d’aigua des de l’abeurador. El 1850 es mogué un plet entre el doctor Lliteras i el consistori per la utilització dels rentadors, que fins aleshores havien estat tancats amb una porta malgrat que poguessin ser emprats per tots els veïnats. S’ha de tenir en compte que les aigües brutes eren les principals transmissores de febres tifoides i altres infeccions. Per això el fet de mantenir tancades les instal·lacions en garantia de la seva higiene. El metge s’ha d’enfrontar un cop més a la incomprensió de les autoritats. Amb tot, al final els rentadors es mantenen tancats, però la clau i la seva custòdia passen a ser municipals."

Font: "El metge Lliteres ja és fill il·lustre del poble": http://tvserverina.com/el-metge-lliteres-ja-es-fill-il%C2%B7lustre-del-poble/