Palma

Taxonomia

Codi

Nota(es) d'abast

Nota(es) sobre l'origen

Mostra la nota(es)

Termes jeràrquics

Palma

Termes equivalents

Palma

Termes associats

Palma

2221 Descripció arxivística results for Palma

Ascendent

2221 resultats directament relacionats Exclou els termes específics

Plaça de la Reina

Postals que ens mostren aquest indret que uneix el centre de Palma amb la part de l'Hort del Rei (antigament el Líric), del passeig Marítim i la zona d'oci. Més contretament es troba entre el Born i el carrer Conquistador. Aquesta plaça es va formar quan es va enderrocar el convent dels mínims, que ocupava el jardí a la part de llevant. La part de ponent es dedica ala circulació i té una font al mig. Al jardinet hi ha un monument dedicat al poeta Joan Alcover que es féu el 1927 a instància de l'Associació dper la Cultura de Mallorca i és obra del català Esteve Monegal,

Rotger Buïls, Vicenç

Plaça de les Tortugues

Vista de la plaça de les Tortugues, nom popular, abans plaça Pius XII i el nom actual és plaça rei Joan Carles I. Al fons el carrer Jaume IIII.
La font de les Tortugues, en honor a la princesa d'Astúries i situada al seu centre, dóna nom popular a la plaça. La font està formada per una gran tassa circular del centre de la qual s'eleva d un gran obelisc que descansa damunt quatre tortugues de bronze. Al cap damunt de l'obelisc hi ha una ratapinyada de bronze, símbol dels reis d'Aragó.

http://bit.ly/2msFDgE

Rotger Buïls, Vicenç

Plaça de les Tortugues

Vista de la plaça de les Tortugues, nom popular, abans plaça Pius XII i el nom actual és plaça rei Joan Carles I.
La font de les Tortugues, en honor a la princesa d'Astúries i situada al seu centre, dóna nom popular a la plaça. La font està formada per una gran tassa circular del centre de la qual s'eleva d un gran obelisc que descansa damunt quatre tortugues de bronze. Al cap damunt de l'obelisc hi ha una ratapinyada de bronze, símbol dels reis d'Aragó.

http://bit.ly/2msFDgE

Rotger Buïls, Vicenç

Plaça de les Tortugues

Vista de la plaça de les Tortugues, nom popular, abans plaça Pius XII i el nom actual és plaça rei Joan Carles I.
La font de les Tortugues, en honor a la princesa d'Astúries i situada al seu centre, dóna nom popular a la plaça. La font està formada per una gran tassa circular del centre de la qual s'eleva d un gran obelisc que descansa damunt quatre tortugues de bronze. Al cap damunt de l'obelisc hi ha una ratapinyada de bronze, símbol dels reis d'Aragó.

http://bit.ly/2msFDgE

Rotger Buïls, Vicenç

Plaça de les Tortugues

Vista de la plaça de les Tortugues, nom popular, abans plaça Pius XII i el nom actual és plaça rei Joan Carles I.
La font de les Tortugues, en honor a la princesa d'Astúries i situada al seu centre, dóna nom popular a la plaça. La font està formada per una gran tassa circular del centre de la qual s'eleva d un gran obelisc que descansa damunt quatre tortugues de bronze. Al cap damunt de l'obelisc hi ha una ratapinyada de bronze, símbol dels reis d'Aragó.

http://bit.ly/2msFDgE

Rotger Buïls, Vicenç

Plaça de les Tortugues i carrer Jaume III

Vista de la plaça de les Tortugues, nom popular, abans plaça Pius XII i el nom actual és plaça rei Joan Carles I. Al fons podem veure el carrer Jaume III.
La font de les Tortugues, en honor a la princesa d'Astúries i situada al seu centre, dóna nom popular a la plaça. La font està formada per una gran tassa circular del centre de la qual s'eleva d un gran obelisc que descansa damunt quatre tortugues de bronze. Al cap damunt de l'obelisc hi ha una ratapinyada de bronze, símbol dels reis d'Aragó.

http://bit.ly/2msFDgE

Rotger Buïls, Vicenç

Plaça Gomila.

Plaça Gomila.

Vista de la plaça Gomila, situada al barri del Terreno de Palma. En aquella època era una de les zones d'oci nocturn més actives i de moda de totes les Balears.

Rotger Buïls, Vicenç

Plaça Héroes del Baleares

Vista de la plaça que aleshores s'anomenava Héroes del Baleares. Popularment s'ha conegut com Sa Feixina. Monument que es féu durant la dictadura franquista (1947) en recordança al morts d'un vaixell de guerra que tenia com a nom El Baleares i que havia estat enfonsat el 1938. En fou el dissenyador l'escultor Josep Ortells (1887 - 1961).

https://goo.gl/rFPcSW

https://goo.gl/VCmhDk

Rotger Buïls, Vicenç

[Plànol de la Seu]

[Plànol de la Seu]

Diapositiva que ens mostra un plànol de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Pons i Marquès, Joan

8 cartes + 3 targetes on s'intercambien informacions i felicitacions. Es comenta la mort de l'amic comú Miquel Forteza i aspectes literaris i culturals.

Pons i Marquès, Joan

Pons Pastor, Antoni

11 cartes + 3 targetes on s'intercambien informacions i felicitacions.

Pons Pastor, Antoni

Port de Palma

Port de Palma

Diapositiva on es pot veure el port de Palma. La Seu al fons i els vaixells al moll. Més que el port de Palma podríem dir que és una vista de la façana marítima de Palma.

Porta de Sant Antoni [Enderrocament de les murades de Palma]

Porta de Sant Antoni [Enderrocament de les murades de Palma]

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de la Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Portal de la sagristia [de la Seu] abans l'arc del cor

Portal de la sagristia [de la Seu] abans l'arc del cor

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Protesta per l'assassinat de Canalejas

Protesta per l'assassinat de Canalejas

Diapositiva d'una manifestació a Palma per la mort en un atemptat a Madrid de Canalejas (1912).
José Canalejas Méndez (1854-1912). Polític espanyol que a l'hora de la seva mort per atemptat a la Puerta del Sol de Madrid era president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol pel Partit Liberal. Havia ostentat càrrecs diversos a l'administració de l'estat. El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antoni Maura i Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordres religioses.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Atemptat_contra_Jos%C3%A9_Canalejas

Podeu veure un curtmetratge de l'època ons es representa l'atemptat i es veu la gran consternació que produí la seva mort a través de grans manifestacions populars. http://www.youtube.com/watch?v=9mq8XCooL5k

Hem pogut determinar aquestes dates i fets gràcies a la nota apareguda a l'"ABC" del 18-11-1912, pàg. 10 a l'article "Duelos y homenajes" http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1912/11/18/010.html

Protesta per l'assassinat de Canalejas

Protesta per l'assassinat de Canalejas

Diapositiva d'una manifestació a Palma per la mort en un atemptat a Madrid de Canalejas (1912).
José Canalejas Méndez (1854-1912). Polític espanyol que a l'hora de la seva mort per atemptat a la Puerta del Sol de Madrid era president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol pel Partit Liberal. Havia ostentat càrrecs diversos a l'administració de l'estat. El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antoni Maura i Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordres religioses.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Atemptat_contra_Jos%C3%A9_Canalejas

Podeu veure un curtmetratge de l'època ons es representa l'atemptat i es veu la gran consternació que produí la seva mort a través de grans manifestacions populars. http://www.youtube.com/watch?v=9mq8XCooL5k

Hem pogut determinar aquestes dates i fets gràcies a la nota apareguda a l'"ABC" del 18-11-1912, pàg. 10 a l'article "Duelos y homenajes" http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1912/11/18/010.html

Resultats 1801 a 1900 de 2221

  • Resultats

  • 2221

  • No. termes específics

  • 0