Les Reials Acadèmies Provincials de Belles Arts foren creades pel Reial Decret de 1849 de la reina Isabel II i vinculades a la Reial Acadèmia de San Fernando de Madrid. En el cas de la de Balears, continuà amb la tasca de l'antiga Acadèmia de Nobles Arts, que s'havia creat el 1778 a instàncies de la Societat Econòmica d'Amics del País, i que havia iniciat la institucionalització de l'ensenyament artístic a Mallorca.
La Reial Acadèmia Provincial es feu càrrec de l'escola d'art, que fou actualitzada i organitzada en diferents seccions (aritmètica, dibuix, perspectiva, modelatge...), a més de vigilar el compliment de la normativa vigent en matèria d'art.
A partir del segle XX, en què l'ensenyament de les arts es derivà als estudis universitaris i a altres ensenyaments reglats, l'Acadèmia romangué amb funcions consultives en matèria de belles arts i com a entitat de referència en cultura artística.
L'Acadèmia va tenir un paper molt actiu en determinats moments de la història de les arts i els museus de les Illes Balears. Va estar a càrrec, per exemple, del Museu Provincial de Belles Arts, que s'ubicà primer a la Llonja i que després llegà els seus fons al Museu de Mallorca. També va tenir un paper primordial en la protecció monumental, com a membre de la Comissió Provincial de Monuments de les Balears, destacant el seu paper en casos concrets, com ara en el del claustre de sant Francesc de Palma. Actualment exerceix d'institució consultiva en diferents àmbits de la gestió artística i patrimonial, i programa activitats de promoció de les arts.

Joan O'Neill i Rossinyol (Palma, 1828 - Palma, 1907) fou un pintor mallorquí destacat pels seus paisatges i el seu Tratado del Paisaje.[1] Fou membre de número de la "Real Academia de Bellas Artes de Palma" (8-X-1858).

Biografia
Fill de Felix O'Neill i Gual (1808-1862) i de Ma. Antònia Rossinyol i Montaner, dona mallorquina acabalada, va contreure matrimoni amb Josepa Villalonga i Fortuny amb qui va tenir 10 fills. Home d'una gran sensibilitat artística, bon pintor i escriptor de certa qualitat va formar-se amb bons mestres com Carles de Haes i Agustí Buades, gràcies a la seva destacada situació social. La seva obra passa per diverses etapes: romàntica ("Castell de Durrestein"), ruptura amb el classicisme ("Estany amb arbreda"), realista ('Alzina") i finalment l'idealisme ("Pedregam de muntanya").

A la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer es pot veure la seva obra Camps de Sineu. Els seus mèrits artístics foren reconeguts: Membre de número de la "Real Academia de Bellas Artes de Palma" (8-X- 1858), Acadèmic corresponent de la "Real de Bellas Artes de San Fernando" (29-1-1866), "Officier d'académie (França)" (1-1-1885).[1] De la primera fou endemés secretari general interí (23-XII-1858) i amb propietat des de 1874[2] Al 1886 es dedicà a impartir classes de Historia i Teoria de les Bellas Artes. Feina que compaginava amb altres nomenaments que li reportaven poc econòmicament però que ajudaven a la malmesa economia familiar.[1]

Com a escriptor és autor del "Tratado del paisaje" i fins i tot d'obres dramàtiques ("La solución", "La gitana") i encara de poesies ("Poesias". 1853). La seva ideologia es pot situar dins el carlisme i la defensa de la tradició, com succeí a algunes famílies de l'aristocràcia mallorquina. Així dirigí la revista La Almudaina on defensa aquestes idees i això se agermana bé amb la seva simpatia vers "L'Ignorància", puix consta que fou agraciat amb el títol de IGNORANTÍSSIM l'any 1882, distinció humorística que concedia l'esmentada publicació, el que és mostra del bon humor que imperava entra la colla dels seus amics lletraferits. Va morir el 1907 sense restablir la restauració econòmica i social de la família.[1]

Referències
«Joan O´neille "el impulsor"» (en castellà). La pintura en Mallorca. [Consulta: 31 desembre 2021].
«Joan O’Neill i Rossinyol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
OSSORIO Y BERNARD, M. Galeria Biográfica de artistas españoles del siglo XIX [Madrid], Juny 1868, p.494.
FERRER FLOREZ, MIGUEL «Irlandesos a Mallorca (Els O'Ryan i els O'Neill)». Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics [Palma, 1999, p. 25-38.]