Batle de Campanet entre 1887 i 1891.

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Íñigo de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola. Els membres d'aquest orde es coneixen popularment com a jesuïtes. Amb gairebé 20.000 membres, és l'orde més gran de l'església catòlica en l'actualitat

Cranach-Presse fou una editorial fundada pel comte Harry Kessler, especialitzada en obres d'edició limitada molt elaborades.

Font: https://fr.wikipedia.org/wiki/Cranach_Press

"Institució de promoció cultural dependent de la Conselleria d’Educació i Cultura del govern de les Illes Balears, creada el 1971 com a institut d’estudis locals, dependent de la Diputació Provincial de Balears, amb seu a Palma.

Desenvolupament enciclopèdic
Té el caràcter de fundació pública i l’objectiu de fomentar la investigació científica sobre temes relacionats amb les Balears, editar publicacions sobre les Illes, assessorar el Govern Balear sobre temes culturals i promoure la difusió de la cultura pròpia. La seva creació suposava la culminació d’un procés iniciat al final dels anys seixanta i que recollia una proposta dels professors Ángel Raimundo Fernández i Santiago Sebastián López de la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB. La proposta es canalitzà a través del diputat provincial Martí Ensenyat i Riera i fou aprovada a l’agost del 1971. Presidia l’Institut Josep Alcover i Llompart, el primer director fou Bartomeu Payeras i Franch i el vicedirector, Mateu Serra i Simó. Funcionava a través d’un patronat executiu i d’un consell general, en el qual, a més, hi havia un representant de les seccions d’Humanitats, Ciències, Investigació i Documentació i Defensa de la Natura, un de l’Escola Lul·lística i de la Societat d’Història Natural i quatre personalitats. Entre el 1971 i el 1979 es definiren les àrees d’actuació i es publicaren la Revista Balear i setze monografies. També col·laborà amb activitats culturals puntuals com la preparació d’un CHCA i el Congrés d’Història de la Mediterrània. El 1979 passà a dependre del Consell General Interinsular i l’any següent s’aprovaren els nous estatuts, pels quals l’organisme passà a regir-se per un consell general (president, vicepresident, quatre membres dels Consells Insulars, membres de les entitats culturals i dues personalitats en representació de la vida científica de les Illes Balears) i una comissió permanent que gestionava les decisions del consell general. Desaparegué el càrrec de director i les seves funcions foren assumides pel nou càrrec de secretari general. Entre el 1979 i el 1983 aparegué la revista Estudis Baleàrics i se celebraren les I Jornades d’Estudis Històrics Locals. Començà també la diversificació de les publicacions en col·leccions com “Monuments de les Illes Balears” i “Actes de les Jornades d’Estudis Històrics Locals”, amb catorze monografies i dotze números de la revista Estudis Baleàrics. Es produí, doncs, un impuls quantitatiu i qualitatiu que es manifestà en l’increment del pressupost d’activitats i alhora es marcaren les línies d’actuació que, encara avui, continuen.

El 1983, l’Institut passà a dependre de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. L’any 1986 es redactaren nous estatuts, amb què adquiria la categoria d’organisme autònom vinculat a la Conselleria d’Educació i Cultura. Era regit per una junta de govern, que marcava les directrius i aprovava les activitats, formada pel conseller d’Educació i Cultura, el director general de Cultura, un representant de la gestió econòmica de la Conselleria, un representant del consell acadèmic i el secretari general de l’Institut. També es creà un consell acadèmic com a òrgan assessor, constituït per tretze membres: cinc persones designades pel conseller, un representant de la universitat, tres representants dels Consells Insulars i tres membres en representació de les entitats culturals i científiques de les Illes Balears. Des del 1983, continuà la tendència de diversificació de les publicacions i l’increment de les activitats no editorials com ara congressos, simposis, cicles de conferències, exposicions i activitats audiovisuals. El 1990 es reformaren de nou els estatuts, pels quals es configurà com una entitat autònoma de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Des dels seus orígens, l’Institut es marcà com a fita la col·laboració amb altres entitats culturals. El 1972 s’incorporà al Patronat Josep Maria Quadrado, del CSIC. És membre de la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals (CECEL). Està adherit a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i és la seu del Patronat Ramon Llull. A més, manté relacions especials amb els centres culturals i científics de les Illes Balears com l’Ateneu de Maó, l’Escola Lul·lística de Mallorca, l’Institut d’Estudis Eivissencs, l’Institut Menorquí d’Estudis, la Societat Arqueològica Lul·liana o la Societat d’Història Natural. N’han estat responsables directes: B. Payeras i Franch (1971-79), Jordi Gayà i Estelrich (1980-88), Ramon Maria Servalls i Batle (1989-91), Pius Tur i Mayans (1991-91), Josepa Terrassa i Barceló (1992-93) i Xavier del Hoyo i Bernat (des del 1993). Ha gaudit sempre de la col·laboració de les figures intel·lectuals més rellevants del país com Àlvar Santamaria, Guillem Colom, Josep Maria Llompart o Josep M. Quintana.

Des del 1981 organitza les Jornades d’Estudis Històrics Locals i n’edita les actes. El 1987 organitzà el XIII CHCA, centrat en l’anàlisi del regne privatiu de Mallorca (1230-1349), la incorporació de Menorca (1287) i les relacions de la Corona d’Aragó amb l’Atlàntic. Se n’han publicat els quatre volums d’actes, ponències i comunicacions (1989-90). Des del 1989 organitza diversos cicles de conferències sobre diferents temes i en col·laboració amb altres entitats. És la seu del Patronat Ramon Llull, que té per objectiu la publicació de la nova edició de les obres d’aquest autor (1985), i creà la Comissió de les Illes Balears per a la Commemoració del V Centenari del Descobriment d’Amèrica, que edità la col·lecció “Amèrica”, en què es publicaren una quinzena d’obres (1991-92) sobre temes d’història d’Amèrica i de les Balears. El 1995 aparegué la sèrie “Divulgació”, amb l’objectiu de fomentar a un públic majoritari l’interès pels espais naturals, els itineraris històrics, la vida i l’obra de personatges il·lustres o diversos aspectes de qualsevol matèria humanística o científica relacionada amb les Illes Balears. El 1996, es realitzà el simposi 25 Anys de l’Institut amb el tema “La Transició a les Illes Balears”. També es reprengué la sèrie “Temps de Poesia”, un projecte que enregistrava en cassets la veu dels poetes de les Illes Balears, llegint els seus poemes. Els darrers anys també ha dedicat especial atenció a la salvaguarda del patrimoni audiovisual (exposicions fotogràfiques, edició de discos compactes i vídeos).

Edita les publicacions periòdiques Estudis Baleàrics (des del 1981) i Revista de Ciència (des del 1987). La primera pretén la divulgació interdisciplinària de la investigació que es fa a les Balears. Els seus articles abracen gairebé tots els àmbits del saber. En un principi no estaven relacionats entre ells; posteriorment, els números de la revista han passat a estructurar-se al voltant d’un tema central que dona cohesió temàtica als articles, com la naturalesa de les Pitiüses (núm. 16, març 1985), la Inquisició (21, juny 1986), la cultura popular (24, març 1987), el s. xix (25, juny 1987), el cinema i la fotografia (26, setembre 1987). D’altra banda, n’han estat membres del consell de redacció importants investigadors de les Illes com Joan Alegret, Maria Barceló, Catalina Cantarellas, Joan Miralles o Isabel Moll. Revista de Ciència començà a editar-se l’any 1987 i presenta els avenços científics més recents, bibliografia, recensions de llibres i esdeveniments científics d’interès. En són col·laboradors habituals Guillem Matheu, Climent Picornell o Antoni Rodríguez i Perea. A més, ha publicat més de seixanta llibres sobre antropologia, art, arxivística, bibliografia, biologia, dret, ortografia, filosofia, geologia, geografia, història, literatura, lul·lisme, patrimoni, prehistòria i història de l’art de les Illes. Aquest caràcter multidisciplinari ha convertit la Institució en una peça clau per a la divulgació de la investigació històrica actual a les Balears. Tot i no disposar de biblioteca, el règim actual de funcionament permet l’accés a bona part de la informació.

Lectures
FERRER I FLÓREZ, M.: “Bartomeu Payeras i Franc”, Estudis Baleàrics, 56, 1996-97, p. 35-38.
HOYO BERNAL, X. del: “Breu història de l’Institut d’Estudis Baleàrics”, Estudis Baleàrics, 56, 1996-97, p. 7-18.
MATEU, G.: “L’Institut d’Estudis Baleàrics i el seu origen de l’antiga Diputació Provincial”, Estudis Baleàrics, 56, 1996-97, p. 39-48.
SALVÀ I TOMÀS, P.A.: “L’Institut d’Estudis Baleàrics entre 1986 i l’actualitat”, Estudis Baleàrics, 56, 1996-97, p. 53-58.
SANTAMARIA, À.: “Contexto histórico y ejecutoria de la primera época de l’Institut d’Estudis Baleàrics”, Estudis Baleàrics, 56, 1996-97, p. 19-34."

Font: https://www.enciclopedia.cat/diccionari-dhistoriografia-catalana/institut-destudis-balearics

"El Real Instituto de Estudios Asturianos o RIDEA (en asturlleonès, Real Institutu d'Estudios Asturianos) és un organisme públic cultural de la comunitat autònoma del Principat d'Astúries que depèn de la Diputació i està subordinat al Patronat Jsé Mª Cuadrado del CSIC. Els objectius d'aquesta entitat són: la recerca, el foment i l'orientació dels treballs i estudis relatius al patrimoni científic, cultural i artístic del Proncipat d'Astúries i el foment de la cooperació dels organismes públics de la comunitat autònoma i les institucions culturals, grups socials i centres asturias d'Espanya i l'estranger per a investigar i divulgar la cultura de la regió.

L'interès per a constituir aquesta entitat va nàixer amb l'Acord de la Diputació en sessió de 2 de juny de 1945. Es creà formalment l'ens el 10 d'octubre de 1945, quan els estatuts foren aprovats. Els estatuts de l'entitat foren modificats amb el pas del temps.

La LLei 7/1988, de 5 de desembre, modificà aquests estatuts, reorganitzant l'institut. El 8 de febrer de 1992, el Rei d'Espanya li va concedir el títol de Reial."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Real_Instituto_de_Estudios_Asturianos

Segon Secretari de la Academia Médico-Práctica de Mallorca

Rafael Evinent i Muntaner
Bunyola, Mallorca, 1726 —Palma, Mallorca, 1814
Metge i catedràtic de la Universitat Lul·liana de Mallorca.
Fundador de l’Acadèmia Medicopràctica de Mallorca, de la qual fou el primer censor (1789). Escriví diversos opuscles i contribuí a la difusió dels progressos de la medicina a Mallorca.
[Gran Enciclopèdia Catalana] http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0025633.xml?s.q=opuscles#.VImI3TGG-So

Coautor amb Joaquín Jaquotot i José Llabrés de "Breve instrucción de el modo y medios de socorrer a los muertos aparentes que se llaman asphíticos"

Examinador i Celador de la Academia Médico-Práctica de Mallorca

Examinador de l'Academia Médico-Práctica de Mallorca

Examinador de la academia Médico-Práctica de Mallorca

Celador i Examinador de la Academia Médico-Práctica de Mallorca

Llicenciat (1992) i doctorat, amb premi extraordinari, (2006) en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears. Professor titular del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, on imparteix assignatures de teoria de la literatura i de folklorística. Treballa en projectes de recerca I+D sobre literatura oral popular catalana en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Les seves línies de recerca són la literatura oral popular, el folklore, l’arxivística folklòrica i la història de la folklorística. Des del 1992, col·labora amb Josep A. Grimalt en l'edició crítica i comentada de l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó , d'Antoni M. Alcover, de la qual s'han publicat ja sis volums. A part d'articles en revistes especialitzades, ha publicat, entre d'altres, La poesia oral: gèneres, funcionalitat i supervivència (2007, amb Caterina Valriu), El rondallari Aguiló: Transcripció, edició i estudi introductori (2008) o Erotisme i tabús en l'etnopoètica (2013, amb Anna Francés). És membre fundador del Grup d'Estudis Etnopoètics (GEE), del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB) i de l'European Research Group on Oral Narrative/Grup de Recerca Europeu en Narrativa Oral (ERGON/GRENO).

Joan Miralles, va néixer a Montuïri, és filòleg i folklorista. És catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears des de 1983. Es va llicenciar en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona (1969), el mateix 1969 va defensar la tesi de llicenciatura "Contribución al estudio de la onomástica mallorquina" i el 1978 obtingué el doctorat en Filologia Catalana amb la tesi "Un llibre de cort reial mallorquí del segle XIV. Introducció, transcripció i estudi lingüístic" (premi extraordinari de Filologia, Universitat de Barcelona, 1978). Ha impartit docència a la UIB des del curs 1970-71. Entre el 1980 i el 1998 va ser director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. És membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i de la comissió per a l'elaboració d'una proposta d'estàndard oral de l'IEC. Ha estat membre de la comissió redactora de l'avantprojecte de Llei de Normalització Lingüística per a la comunitat autònoma de les Illes Balears. Ha participat en el projecte finançat europeu PATROM (Patronymica Romanica), en el marc del qual prepara un "Diccionari històric de l'antroponímia romànica" i en el projecte del Ministeri d'Educació i Ciència Gramàtica del Català Antic. La seva recerca s'ha concretat en més d'una vintena de llibres publicats, com per exemple: "Un poble, un temps" (1974), "Els carrers de Montuïri" (1977), "Qüestionari sobre història i cultura popular de Mallorca" (1978), "La investigació de les fonts orals. Guia didàctica" (1980), "Vida i obra d’en Pere Capellà (Mingo Revulgo)" (1980), "La festa de l’Estendard" (1981), "La història oral. Qüestionari i guia didàctica" (1985), "Receptari de cuina del segle XVIII del P. Jaume Nartí i Oliver", amb la col·laboració de Francesca Cantallops (1989), "Catàleg de noms propis de persona", amb la col·laboració d’Antoni Llull (1989), "Onomàstica i literatura" (1996) i "Història i cultura popular, tots dos aplecs de treballs apareguts anteriorment; Corpus d’antropònims mallorquins del segle XIV" (1997) i "Discursos per la llengua" (1999), recull de discursos pronunciats des del 1982. Col·laborà en el "Diccionari de la llengua catalana" (1995). Actualment (2014), és el president de la Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic de la UIB (CTAL).

Més informació: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/joan-miralles-i-monserrat

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mois%C3%A8s_Broggi_i_Vall%C3%A8s

Francesc Bujosa i Homar va néixer el 1947 a Esporles. Es llicencià i doctorà
en Medicina a la Universitat de València. Ha seguit la carrera universitària i ha
estat professor adjunt a la Universitat de València i catedràtic d’Història de la
Ciència, a la Universitat de Saragossa. El 1991 es va incorporar com a
catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de les Illes Balears, on
actualment imparteix l’ensenyament. Ha estat president de la Sociedad
Española de Historia de la Medicina i és actualment acadèmic numerari de la
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. Francesc Bujosa ha publicat
15 llibres i més de dos centenars de capítols de llibre, articles de revista, o
veus d’enciclopèdies, sempre de temes relatius a la història de la ciència.
Entre els seus llibres destaquen els següents: Orígenes históricos del concepto
de afasia, La Academia Médico Práctica de Mallorca i Historiografía y
Filosofía de la Medicina en España. La història de la ciència no esgota,
tanmateix, l’interès de Francesc Bujosa. Sol dir que li agrada tot manco
l’òpera, i escriu al diaris sobre els temes que el sedueixen: els cavalls de trot,
l’art o la ciència. Pensa que només hi ha una activitat més noble que la lectura:
la conversa. http://diari.uib.es/digitalAssets/124/124874_1_curriculum_bujosa.pdf

http://www.raco.cat/index.php/RevistaRAMB/article/viewFile/70870/90424

Catedràtic d'Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva gran importància acadèmica rau en el fet d'haver estat el gran impulsor de l'Epistemologia històrica a Catalunya mitjançant les seves nombroses obres i de la Museologia mèdica, en fundar el Museu d'Història de la Medicina l'any 1979 a Barcelona. https://ca.wikipedia.org/wiki/Felip_Cid_i_Rafael

Fue profesor de medicina experimental del Collège de France. Sus trabajos se han centrado fundamentalmente en el campo de la inmunología. Su descubrimiento del sistema HLA (Human Leucoccyte Antigens), le supuso ser galardonado con el Premio Nobel de Fisiología o Medicina en 1980, compartido con Baruj Benacerraf y George Davis Snell. https://es.wikipedia.org/wiki/Jean_Dausset