https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Jim%C3%A9nez_D%C3%ADaz

La Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears és una institució científica de dret públic, continuadora de les successives Academia Médico Práctica de Mallorca, creada el 1788, i de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, fundada el 1831 sota els auspicis del rei Ferran VII. És la corporació científica més antiga de les Illes Balears.

Com a institució científica mèdica ha tingut operativitat científica ininterrompuda des de la seva fundació fins els nostres dies. L’any 1999 va passar a ser denominada, segons acord pres en sessió de govern, Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, i l’àmbit de la seva competència compren tot el territori de les Illes Balears. Té els objectius següents: 1) Potenciar el coneixement de les ciències de la salut entre els facultatius professionals de la salut en especial i la ciutadania en general; 2) Traslladar a la societat els avanços biomèdics; 3) Assessorar les administracions públiques de les Illes Balears sobre la prevenció, manteniment i millora de la salut de la ciutadania.

Les raons que justificaren la creació de la Academia Médico Práctica de Mallorca van ser, en primer lloc, les mateixes que expliquen la fundació de les acadèmies científiques a tot Europa a partir del segle XVII, quan el declivi de les universitats va convertir les acadèmies en el fòrum idoni per presentar les noves hipòtesis, per a discutir-les públicament i per aprovar-les segons els moderns criteris científics. La segona raó va ésser el creixent prestigi dels cirurgians, que havien sabut renovar els seus coneixements i les seves institucions docents: els metges van veure en les acadèmies l’ocasió de dur a cap un treball de renovació intel·lectual del seu ofici. El tercer factor, per ventura el més important, va ésser l’afany i la constància que la Real Sociedad de Amigos del País del Reino de Mallorca va aplicar en crear una institució que servís als metges per contrastar els seus coneixements, per donar a conèixer els principals problemes sanitaris i per proposar als poders públics les solucions més adients.

Així, el rector de la Universitat, a instàncies de la Real Sociedad Económica de Amigos del País del Reino de Mallorca, va dirigir el 1786 a tots els metges de Palma una convocatòria per a fundar una acadèmia mèdica. La proposta va aconseguir una ràpida i massiva adhesió. Dos anys després, l’11 de desembre de 1788, el rei Carles III signava la Reial Cèdula fundacional de l’Acadèmia.

Per part seva, els orígens de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, successora de la Academia Médico-Práctica de Mallorca, coincideixen amb la reorganització mèdica que va intentar el metge liberal Pere Castelló quan Francisco Tadeo Calomarde ocupava el Ministeri de gràcia i justícia. El 1827 s’havia creat la Real Junta Superior Gubernativa de Medicina y Cirugía del Reino i el 28 d’agost de 1830 es va dividir el Regne en diversos districtes. En cada un d’ells va establir-se una acadèmia de medicina i cirurgia, sota la dependència de la Junta superior ja esmentada. Varen sorgir així les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Valladolid, La Corunya, Sevilla, Cadis, Granada, València, Barcelona, Saragossa i Palma de Mallorca.

Al llarg dels anys la Reial Acadèmia s’ha mantingut en contacte amb la realitat científica de la societat illenca, acollint debats científics i donant a conèixer els successius progressos i novetats mèdics i quirúrgics. La seva acció va ésser fonamental per a la formació, el 1882, del Colegio Médico Farmacèutico. Aquesta corporació científica, amb la participació activa dels acadèmics de la Reial Acadèmia, va crear la Revista Balear de Medicina, Farmacia y Veterinaria (1885-1912), sens dubte la publicació de més nivell de les editades a Balears i una de les millors de l’Espanya del seu temps.

Molts dels professionals de més prestigi de la sanitat balear dels darrers 180 anys han ocupat plaça com acadèmics. És el cas de Mateu J.B. Orfila, Fernando Weyler Laviña, Bernat Riera Alemany o Emili Darder Cànaves.

La corporació és acadèmia associada a l’Institut d’Espanya. Només tenen aquesta consideració "les de major antiguitat, major prestigi i activitats més permanents".

El 1994 va ésser transferida del Ministerio de Educación y Ciencia a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, tot i que els successius titulars de la Conselleria de Salut i Consum han jugat un paper decisiu en el sosteniment de la institució. L’any 2013 va ésser assignada a la Conselleria de Presidència, amb el propòsit d'assegurar el suport institucional necessari per afavorir l'estabilitat, la independència i la projecció de l'Acadèmia.

La Reial Acadèmia custodia un notable arxiu històric, que amplia amb regularitat amb adquisicions documentals d’interès mèdic, convoca anualment diversos premis d’investigació en ciències de la salut i, des de 1986, edita la revista científica Medicina Balear, amb periodicitat quadrimestral.

Els vigents estatuts, aprovats en sessió extraordinària de 19 de juny de 2001, van ésser publicats en el BOIB nº125 de 18 d’octubre de 2001.

Anualment la secretaria general elabora la memòria del curs acadèmic. La Reial Acadèmia té en vigor diversos convenis subscrits amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i amb la Societat Balear de Medicina Intensiva i Unitats Coronàries.

El 2013 la revista científica académica Medicina Balear va ésser incorporada a la plataforma de la Biblioteca Digital de les Illes Balears de la UIB. En pocs mesos ha passat a ser la publicació científica balear líder en descàrregues. Igualment, la Reial Acadèmia va acordar amb la Universitat de les Illes Balears la impartició d’activitats formatives dels programes de doctorat en medicina, que han començat el curs acadèmic 2015.

Al llarg de l’any acadèmic la corporació, conscient del seu paper com a entitat generadora de coneixement, celebra sessions científiques, organitza cursos i taules rodones, du a terme presentacions de llibres i gestiona diverses activitats docents, amb l’objectiu de contribuir a la transferència del coneixement científic a la societat.

Entre els propòsits actuals de la institució acadèmica destaca la voluntat d’aprofundir en la col·laboració amb la Universitat i amb altres institucions representatives, promoure un programa d’activitats científiques coherent i obert a les col·laboracions externes, augmentar el nivell i impacte de la revista científica Medicina Balear, avançar en la catalogació del fons arxivístic de la Reial Acadèmia i millorar els canals de comunicació social.

El 1918 es va crear, a partir del Real Decret de 15 de maig de 1915, el Colegio Médico Provincial Obligatorio, la col·legiació obligatòria per a tots els metges mallorquins que conviuria durant un temps amb el Colegio Médico-Farmacéutico, de caràcter privat. Un any després, ambdues entitats es fusionarien i naixeria d'aquesta manera el primer col·legi oficial de les Illes sota la direcció de la Diputació Provincial. La nova corporació heretaria la metodologia experimental i el positivisme empíric que caracteritzava la pràctica mèdica dels professionals del Colegio Médico-Farmaceutico, amb el prestigi que això suposava.
Entre 1918 i 1936 l'activitat científica i cultural del Col·legi va ser molt desigual. En el 1918, amb l'excepció dels estudis de la pandèmia gripal, es pot dir que va ser pràcticament nul·la. Els anys compresos entre 1920 i 1924 van ser de gran pobresa cultural. A partir de llavors, el ritme col·legial científic va experimentar una revifalla, que perduraria fins la dècada següent fins l'esclat de la Guerra.
Per a solucionar els problema de les mancances que caracteritzaven el sector, com la falta d'ajuda mutua entre professionals, l'escassa d'inversió material i econòmica i els incompliments freqüents de la legislació, es crearia, al 1918, la Unión Médica Balear, que permetria atorgar un ingrés considerable als associats. Poc després s'instituiria las Sociedades de socorros mutuos, per tal de millorar l'exercici professional i fixar nous reglaments que oferissin un servei metge de qualitat.
Els anys 20 i 30 de la nova centúria, l'activitat medicinal a la Província va estar encaminada a la lluita contra la tuberculosi, la promoció de bones pràctiques d'higiene, l'adquisició de nous locals socials, la participació al VII Congrés de Metges de Llengua Catalana i la creació de l'Academia de Ciencias Médicas, a la qual s'unirien com a membres tots els metges col·legiats.

Bibliografia:
• TOMÁS MONSERRAT, J.: El Colegio de Médicos de Baleares (1882-1982). Palma: Colegio Oficial de Médicos de Baleares, 1985
• TOMÁS MONSERRAT, J.: La organización Médica en Baleares. Los Presidentes (1882-1999). Palma: Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, 1999

Grup polític d'àmbit local creat com agrupació d'electors l'any 1979 per presentar-se a les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista, posteriorment es va transformar en el partit polític Unió Independents d'Artà (UIA). Des de la seva fundació ha concorregut a totes les eleccions municipals celebrades al municipi d'Artà i ha format part del govern i detentat l'alcaldia durant 6 legislatures completes, entre 1979-2003, i part de 2 legislatures: 2003-2007 i 2011-2015, amb 5 batles i una batlessa presentats per les seves candidatures.

"L'Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó es troba en un edifici que dona a dos carrers i a la plaça Esplanada de dues plantes. Segueix un estil arquitectònic tradicional dels habitatges senyorials dels segles xviii i xix de Maó. Des del 1906 s'ha fet càrrec de la Revista de Menorca, que era publicada des del 1888.

A la primera planta s'hi troben el Saló d'Actes A. Victory Taltavull, el Museu d'Història Natural, la Sala Màrius Verdaguer, la Sala de Tertúlies Fernando Rubió i Tudurí, dues sales de biblioteca, la Sala Vives Llull, i altres dependències administratives. A la segona planta s'hi troben aules on s'imparteixen classes de pintura, dibuix, música i idiomes.

Fou constituït oficialment l'any 1905. En el seu s'hi crearen entitats com la Cambra de Comerç, la Cambra Agrícola, el Grup Filharmònic (1916), els primers centres illencs de puericultura i lluita antituberculosa, un orfeó i grups excursionistes i esportius, com la Unió Esportiva Maó."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ateneu_Cient%C3%ADfic,_Literari_i_Art%C3%ADstic_de_Ma%C3%B3

"Editorial fundada el 1933, a Palma (Mallorca), per Francesc de B.Moll i Casasnovas, com a continuació de l’Editorial Alcover SL, fundada el 1930 i dissolta pel maig del 1933.

Les seves col·leccions més importants foren la ''Biblioteca Les Illes d'Or' i ''Els Treballs i els dies', de cultura baleàrica; la ''Biblioteca Raixa', de prosa, i “Balenguera”, de poesia, oberta a tots els Països Catalans. Ha publicat l’extens Diccionari català-valencià-balear i les Rondaies mallorquines d’Antoni M. Alcover. Dirigida per Francesc de B.Moll fins a la seva mort, en col·laboració amb els seus fills Aina i Francesc, i amb Josep M. Llompart, fou l’única editorial de les Illes que aconseguí una llarga continuïtat i un catàleg considerable. A més de les sèries en català, publicà nombroses edicions en castellà de llibres per a l’ensenyament d’idiomes, entre els quals el català de Mallorca, col·leccions de divulgació científica, etc. Afegí posteriorment les col·leccions “Scientia”, “Tomir”, “Biblioteca Bàsica de Mallorca”, “Poesia”, “Natura”, la reedició del Diccionari Català-Valencià-Balear i la publicació dels premis Ciutat de Palma de poesia i novel·la. Sotmès a greus dificultats econòmiques des de la segona dècada del 2000, l'octubre del 2014 l'empresa anuncià el tancament gradual. Al gener del 2016 fou creada la Institució Francesc de Borja Moll amb l’objectiu de promoure la figura i l’obra del lingüista i rescatar el fons de l'editorial. Presidida per l'exconseller de la Generalitat Francesc Homs i Ferret, la institució es proposava donar continuïtat al Diccionari català-valencià-balear, a l’edició de les Obres Completes d’Antoni Maria Alcover, Francesc de B. Moll i Gabriel Alomar; a les edicions crítica i popular de les Rondaies Mallorquines, i també a reeditar títols del catàleg adquirit."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/editorial-moll

"L'Institut Francès de Barcelona (IFB) és un institució educativa fundada a Barcelona el 1921 per Ernest Merimée, degà de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, a partir de l'Alliance Française à Barcelone i de les escoles franceses Ferdinand de Lesseps i grup escolar francès Carrer Sepúlveda, fundades el 1898. Es va posar en marxa el 1921. El 1922 l'historiador occità Jean-Jacques-Achille Bertrand es va convertir en el seu director.[2] El 1924 va posar en marxa cursos de secundària i organitzà conferències d'intel·lectuals francesos com Paul Valéry.

Fou clausurat durant la guerra civil espanyola. El 1939 en fou nomenat director Pierre Deffontaines,[3] que ocupà el càrrec fins al 1964. Tot i ser amic personal d'Henri Philippe Pétain, Deffontaines es va posar de part de la França Lliure el 1943. Des del 1945 els efectius de l'Institut es multiplicaren i va comptar amb una gran biblioteca, el Cercle Maillol i diversos cercles i activitats de difusió de la cultura francesa (literatura, cinema, esport). Això va fer que fos un referent cultural per als intel·lectuals catalans de la postguerra fins a començaments del 1970. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi"

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Franc%C3%A8s_de_Barcelona

Doctor i conegut Liberal va signar una carta en la qual felicitava "las Cortes" per l'abolició de l'Inquisició. Va ser atacat en un tumult al crit de "Viva la Fé" l'any 1813.

Fiscal de la Reial Audiència de Palma de Mallorca, des de 1787 fins a 1796; a l'any següent se li va donar el càrrec d'alcalde de Casa i Cort i en 1798, sent ministre Jovellanos, va ser nomenat regent de la Reial Audiència d'Oviedo, encara que no n'arribaria a prendre possessió, ja que de seguida va acceptar la magistratura de fiscal togat del Consell Suprem de Guerra.
Juan Gregorio Felipe Ramón Pérez Villamil y Paredes (Puerto de Vega, Principat d'Astúries, 1 de maig de 1754 - Madrid, 20 de febrer de 1824) va ser un polític asturià del regnat de Carles IV d'Espanya i Ferran VII. Destaca per haver estat l'instigador i autor intel·lectual del cèlebre Ban d'Independència o Ban dels alcaldes de Móstoles, que ha transcendit històricament com el document que va iniciar Guerra del Francès. https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_P%C3%A9rez_Villamil