Vicenç Rotger Buïls (Alaior, 1916 - Palma, 2 de juliol del 2014) fou un empresari nascut a Menorca i resident a Mallorca des del 1924. Va ser el fundador i president del Grup Rotger. Una de les tasques bàsiques que realitzà des de les primeries del turisme balear fou l'edició de postals amb vistes, sobretot, de Palma i de Mallorca, així com de la seva terra natal Menorca. Una de les activitats per la qual va ser més conegut fou la distribució de premsa escrita de la Península i estrangera arreu de l'illa. També participà en el món del turisme i treballà en la creació d'hotels, com per exemple el Son Vida. Se'l relaciona amb el món agrícola ja que comprà diverses explotacions tant a Mallorca com a Menorca.
Quant al món cultural fou un reconegut mecenes, fins i tot arribà a crear l'Espai Cultural Rotger a Alaior (escola de música). I també és coneguda la seva activitat en el món musical mallorquí: des del 1984 organitzà una vetlada musical, amb la presència de músics de reconegut prestigi internacional. a la possessió de Son Ripoll, que els seus fills han continuat.
Considerat com un empresari emprenedor, promotor de la cultura, li atorgaren la medalla de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de les Balears el 1991, una placa de reconeixement del Consell de Menorca el 1998 i el premi Ramon Llull el 2004.
(Font: Viquipedia)

Alfred Zerkowitz (Barcelona 1933- ?), fotògraf, continuà i modernitzà la tasca que havia començat el seu pare Adolf Zerkowitz (Viena, 1884 — Barcelona, 1972), la família del qual s'establí a Barcelona el 1914.
El pare, Adolf s'inicià en el negoci fotogràfic després de la primera guerra mundial. S'especialitzà en la realització i l’edició de postals de ciutats, paisatges i monuments,. Catalunya, Mallorca i Menorca foren algunes de les zones més retratades tant per Adolf com, posteriorment, pel fill Alfred.
Alfred Zerkowitz modernitzà i actualitzà la forma de reproduir les fotografies, passà de les plaques de vidre en blanc i negre, al negatiu de pel·lícula en color. També expandí el negoci arreu de l'estat espanyol, tot oferint les postals que deixaren ja la tècnica del bromur per adoptar la tipologia actual.