La Seu vista des del Mollet de pescadors, amb un vaixell de pesca artesanal en primer pla.

La Seu vista des d'un altre espigó del Mollet de pescadors, amb petites embarcacions de pesca i d'esbarjo.

Vista de la Seu i de la Llotja des del Mollet.

118 diapositives que retraten alguns fets remarcables i paisatges entre 1903 i 1913 a Palma i a Mallorca: sortida de València i arribada a Palma de les restes de Jaume III,visita de la infanta Isabel de Borbó a Palma, enderrocament e les murades, reforma de la Seu, vistes d'alguns llocs de Mallorca i convents de Palma.
Jeroni Juan les va rebre, suposadament, d'un eclesiàstic amic seu. Per altra banda, no sabem ben bé qui és l'autor de les diapositives, però segons l'especialista Maria Josep Mulet podrien atribuir-se a Emilio Sagristà (capellà contemporani als esdeveniments històrics que s'hi reprodueixen). A més, cal esmentar que Jeroni Juan, a més de fer fotografies, es dedicà a recollir material fotogràfic d'Emili Sagristà, de Julio Virenque i d'Antoni Vives. La gran col·lecció de Jeroni Juan Tous es troba al Museu de Mallorca en procés d'inventari i catalogació.

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva de la Setmana Santa a la Seu. No sabem si es féu el 1904. Potser és posterior.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva en què es veu el sarcòfag del rei Jaume III abans de ser traslladat a Mallorca.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Diapositiva en què la comissió de mallorquins recepciona les restes de Jaume III.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Diapositiva en què podem observar com les restes de Jaume III són tralladades en barca i amb els honors militars cap al vaixell que les durà a Palma, suposam que això és al port de València.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Diapositiva en què podem observar com les restes de Jaume III van camí del vaixell que les transportarà a Palma.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Diapositiva en què s'observa com les restes es traslladen pels carrers de Palma rumb a la Seu.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Antoni Picornell Company, fill del nostre fotògraf.

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva en què veiem el vaixell de guerra que transportà el cos de Jaume III del moll de València al de Palma. Al fons es perfilen la Seu i l'Almudaina.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Diapositiva en què s'observa com les restes es traslladen pels carrers de Palma rumb a la Seu.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Vista de Palma. del passeig Marítim, la Seu, el port i el Club Nàutic, des del castell de Bellver.

Vista de la Seu i de la Llotja des del Mollet.

Vista del molí Jack el Negro en primer pla i la Seu al fons.

http://bit.ly/2z5nL4x