Bernat Corne, procurador del Comte d'Empúries, estableix a Vidal de Torrent, Bernat Trobat i Pere Cabrer una part d'un bosc dit Pinar situat a la parròquia de Santa Margalida, tengut sota alou de la porció del Comte d'Empúries, confrontant amb la mar, l'estany de l'Albufera, amb un rafal tengut pel dit Comte d'Empúries, amb rafal tengut pel Bisbe i Capítol de Girona i amb l'alqueria de Santa Eulària. Es retén per al Comte les salines, i la fusta del pinar, que serà d'ús comú per a la gent de la predita parròquia de Santa Margalida i per a la de la parròquia de Sant Joan de Muro. Faran cens d'una masmudina.

Dalmau de Bànyuls, Lloctinent del rei de Mallorca, per tal de posar fi a la controvèrsia existent entre els homes de la vila i parròquia de Sant Joan de Muro (“ville et parrochie Sancti Johannis de Muro”) , d’una banda, i entre els homes de la vila i parròquia de Santa Margalida de Muro, d'una banda, i, de l'altra (“ville i parrochie Sancte Margarite de Muro”), per raó de les escoltes marítimes a que estan obligades. El lloctinent reial, Dalmau de Bànyuls, ordenà que les escoltes es facin a mitges entre ambdues parròquies, de manera que cada alberg, alqueria o rafal estigui obligat a fer una escolta. Els síndics i procuradors de totes dues parròquies, Pere Bosc i Berenguer Mulet, síndics de la vila i parròquia de Sant Joan de Muro, i Pere Fornari i Bernat Albertí, síndics i procuradors de la vila i parròquia de Santa Margalida de Muro, concreten com es duran a termes les dites escoltes marítimes.

Trasllat d'una butla papal a la qual s'insta al bisbe que exhorti als rectors per a la construcció i ornamentació de les seves esglésies parroquials.
Notaris: Ponç Bonhivern, Ramon de Setcases i Guillem Marimon
Notari que fa la còpia: Pere Massó

Concòrdia entre els síndics de la universitat de Santa Margalida, Pere Albertí, Guillem Rovira, Bernat Rubí i Guillem Monge i Francesc Arnau donzell, senyor del Pinar, situat al terme de la parròquia de Santa Margalida, sobre els drets de l'empriu de la fusta d'aquell pinar per part dels habitants de Santa Margalida. la gent de Santa Margalida tendrà "perpetuo ademprivium in dicto pinario modo ad bsocandum et faciendum dentals, cametas, mànechs de reyas, taleras, espigons, jous, brujons de furno, perxas de barracas e de estables sine tegulis. Ita quod unum animal possit ferre tres perxas et non ultra. Ita quod dictum ademprivium habeatis et omnia alia nescessaria ad laborationes vestras".

Maria, muller d'Andreu Mates, dóna dot matrimonial a Joana Abellars

Catarina, vídua d'Arnau Burguès, i el seu fill Ramon Burguès, senyors de la cavallaria que fou de Francesc Arnau d'Illa, situada a Santa Margalida, estableixen en emfiteusi a Bernat Calafat un tros de pati perquè s'hi construesquin uns porxos.

Bernat Calafat, de Santa Margalida, fa donació a Pere Llorenç, Guillem Roig i Joan Pastor, jurats de Santa Margalida, i en nom de la dita universitat, d'un tros de pati que té a la plaça de Santa Margalida, situat sota alou de la Cavallaria de Ramon Burguès i de na Catarina, sa mare, amb la condició que dins dos anys s'hi construesqui un porxo públic al qual s'hi han d'installar els senyals heràldics del dit Burguès.

Ramon sa Torre, donzell, i Catarina, vídua de Pere Torrella, curadors de l'heretat de Joanet, fill de dit difunt, reconeixen haver rebut 500 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 100 morabetins censals. El dit censal havia estat creat per en Pere Albertí difunt, per en Pere Fornari, per n’Antoni Cerdà i en Pere de Femenia, habitadors de la parròquia de Santa Margalida en favor d’en Pere de Torrella cavaller difunt “super quandam alqueriam vestri dicti Anthonii Serdani vocata Benicalvell quam per liberum et franchum alodium habens et possidens in dicta parrochia Sancte Margarite de Muro” l’1 de juliol de 1374.

Hayton Natiar i Juceff Ben Maimó Aletzar, jueus de Mallorca, reconeixen haver rebut 193 Lliures de Pere Fornari i Jaume Garriga, jurats de la parròquia de Santa Margalida, “pro rata” d'aquelles 240 Lliures en les quals en Pere de Femenia i n’Antoni Cerdà, aleshores jurats, i el dit Jaume Garriga “nobis tenebamini et obligati eratis cum instrumento comande inde facto in posse notarii infrascripti” el 30 de desembre de 1383. Entre els testimonis: en Simó de Ferreres habitador de la parròquia de Santa Margalida.

Hayton Natiar i Juceff Ben Maimó Aletzar, jueus de Mallorca, reconeixen haver rebut 47 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida, que els hi restaven a pagar d'aquelles 240 Lliures en que s'havia encarregats aqueixa universitat amb dits jueus.

Guillem Mulet, escrivà de la reina d'Aragó (comprovar), reconeix haver rebut dels prohoms, del clavari i de la universitat de Santa Margalida 100 florins d'or, que són la contribució de Santa Margalida a les despeses ocasionades per la venguda del rei per tal de pacificar el regne.

Transllat fet pel notari Joan Terriola d'una clàusula d'una venda d'una renda sobre un alou franc de la Vila d'Huialfàs, de l'any 1391, a la qual s´'hi assenyalen els confrontes de dit alou.

Francesc Font de la Serra de Muro fa gràcia a la universitat de Santa Margalida que puguin quitar aquelles 8 lliures censals que li fa aqueixa universitat sobre un alou franc situat a Campanet pagant 100 lliures.

La documentació consta de dues parts: la primera part conté els assentaments del clavari, compresos entre els fulls 1 i el 20. La resta de la documentació, i dins els buits de les pàgines, donen un inventari de l'església, de 1514, i llistes de batles i oficials municipals, des del dia 8 de maig de 1513 fins el dia 13 de maig de 1526.

En Pere de Femenia, en Guillem Monge i en Jaume Font “senior” jurats l’any present, i en Pere Vey, en Francesc Matamala, en Bernat Albertí “junior”, en Jaume Vey, en Pere de Lluc-roig, en Bernat de Puigserver “junior” i en Jaume Castelló “junior”, set dels consellers de la Universitat de Santa Margalida, “pro urgente necessitate dicte parrochie et singularium eiusdem hoc est pro emendis vitualibus” s’encarreguen amb 8 lliures censals en nom la universitat de Santa Margalida a favor de Bernat Albertí major, de l'alqueria de Montblanc (“Bernardo Albertini seniori alquerie de Muntblanch dicte parrochie”), sobre un alou que Pere Puig de Muro té al terme d'Huialfàs, per preu de 100 lliures.

Na Margalida, vídua, curadora de l'heretat de francesc Riu difunt, fa gràcia que la universitat de Santa Margalida pugui quitar aquelles 23 lliures 6 sous i 8 diners que li fa sobre un rafal anomenat Binicalvell que Esteve Cerdà de Santa Margalida té en alou franc, que valen 350 lliures, fent quatre pagaments, això és, tres de 100 lliures i un de 50. Jurats: Pere Balaguer, Esteve Cerdà, Bernat Albertí “junior” i Tomàs Dalmau. Testimonis: Guillem Monge, Bernat Femenia, Guillem Femenia, Bernat Jordà i Pau Terriola.

Bernat Albertí, fill i hereu donatari dels béns que foren den Bernat Albertí de Montblanc, difunt, (“Bernardus Albertini filius et heres ac donatarius omnium bonorum que fuerunt domini Bernardi Albertini de Monblanch parrochie Sancte Margarite de Muro quondam”) per tal de pagar les 136 lliures que deu a na Marquesina, germana seva per part de pare (“sorori mee ex linea paterna”), muller de Pere Garriga de Roqueta (“Petri Garriga de Roqueta dicti parrochie”) de la dita parròquia, “pro resta illorum jurium vobis consernentium super bonis meis et que fuerunt dicti patris nostri pro suplimento iuris nature quam pro cuplimento (?) illorum iurium vobis consernentium super dictis bonis pro dote et augmento et aliis juribus quam et que domina Anthonia quondam mater vestra uxor prima dicti patris nostri habebat super bonis dicti patris nostri” li cedeix el dret sobre aquelles 8 lliures censals que li fa la universitat de Santa Margalida, que valen 100 lliures.

Els jurats i els consellers de Santa Margalida, atenent que aqueixa universitat fa censals per valor de 24 lliures i 8 sous a diversos censualistes, s'encarrega en 24 lliures censals amb Francesc Font de la Serra de Muro, per tal de redimir aquelles 24 lliures 8 sous censals.
Jurats: Pere Albertí, Pere Pastor, Llorenç de Puigserver, Pere Camps; consellers: Jaume Albertí, Ponç Gil, Pere Vey “junior”, Pere Cellera “junior”, Pere Alòs, Joan Monge, Guillem Roig i Jaume Barceló. També subscriuen el document: Guillem Monge, Jaume Roig i Bernat Femenia, habitadors de la dita parròquia.
Censals:
8 lliures al venerable Antoni de Quint “junior” ciutadà
8 lliures i 8 sous al venerable Jaume Albertí de la vila d’Inca
8 lliures a la venerable senyora Marquesa muller d’en Pere Garriga de Sineu “que solebat morare in alqueria de Roqueta dicte parrochie”.
A raó de 100 sous per morabatí. Fan l’encarregament “advertentes quod utilius est nobis et singularibus dicte universitatis et parrochie facere dictos census uni soli censualerii quam tribus”
Testimonis: Antoni Calafat, Martí Serra, Gabriel Rissech, Julià Alber, Guillem Pastor i Bernat Albertí.

Jaume Albertí de la vila d'Inca, atenint haver rebut 105 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 8 lliures i 8 sous censals que li fa la dita universitat, segons encarregament del 13 de juliol de 1413, com també 5 lliures i 19 sous per cens de temps passat, retorna a aqueixa universitat tots els drets que li pertanyien sobre el dit censal.

Marquesa, muller de Pere Garriga de Sineu, reconeix haver rebut dels jurats de Santa Margalida 100 lliures per a la quitació de 8 lliures censals que li fa la dita universitat, que foren venudes pels jurats de Santa Margalida per son pare, en Bernat Albertí, dia 14 d’abril de 1402.

Elicsén, vídua de Lluís Sanglada, mercader de la Ciutat de Mallorca, reconeix que en Mateu Font i en Francesc Albertí, jurats i síndics de Santa Margalida, li han pagat 151 lliures, 9 sous i 6 diners per a la quitació de 10 lliures 4 sous censals que li fa la dita universitat, i que li havien estat venuts en dit nom per en Guillem Roig el 3 de desembre de 1438.

En Francesc Grua, llibrer i Martí Grua ciutadà de Mallorca, hereus de Margalida, vídua de Pere Calafat, mercader de Mallorca, reconeix haver rebut 60 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 4 lliures i 16 sous censals que li fa la dita universitat, i que li foren venudes en dit nom per en Guillem Monge de Campfullós el dia 16 de març de 1437.

Francesc Font “senior”, habitador de la Serra de Muro, reconeix haver rebut 106 lliures 4 sous i 6 diners en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 8 lliures censals que li fa la dita universitat, que li havien estat venudes en dit nom per en Pere Camps, jurat de dita universitat, el dia 25 d’octubre de 1434.

1455, octubre, 5, Ciutat de Mallorca.- Encarregament censal de la universitat de Santa Margalida, que fan en nom seu Joan Riera i en Jaume Femenia, dos dels jurats, tenint poder atorgat pel Consell de la Universitat del 25 de setembre del mateix any, per valor de 50 morabetins, a favor d'Antonina muller del venerable Pere Albertí habitador de Santa Margalida, per preu de 250 lliures, a fi de poder satisfer aquelles 750 lliures, que són la segona paga a què havia estat condemnada la dita universitat després de la revolta forana, i que són part de les 150.000 lliures que havia de pagar tota la Part Forana amb idèntic motiu. L’encarregament és autoritzat pel lloctinent general del regne. S’hi reprodueix el consell de la Universitat on es decideix dur-lo a terme: “A vint-e-sinch del mes de satembre any mill quatre-cents sinquanta-sinch los die mes e any demunt dits los honrats Joan Riera, Antoni Vey e Jaume Femania jurats l’any present de la parròquia de Sancta Margualida de Muro ensemps ab los honrats en Guillem Gill, Johan Monge, Bernat Fuxà, Guabriell Columbàs, Guabriell Stelrich, Mertí Vey, Pere Molines, Mertí Delmau, consellers de la dita parròquia de Sancta Margualida de Muro, los die e any presents ajustats e congreguats en lo loch acustumat tenir (sic) e celebrar concell per los actes de la dita parròquia. En lo qual concell fonch preposat per hun dels jurats de la dita parròquia sient senyors ja sap la seviesa de cascun de vosaltres com la nostra parròquia és molt vexade e axecutada per peguar e satisffer aquelles set-centes sinquante liures qui són vingudes a peguar per la segona pagua del tayll del senyor rey per condempnació de las cent sinquanta mília liuras que tota la part Fforana és stade condempnada. E per ditala segona pagua se requer fer per lo magnífich mossèn Francí d’Arill lochtinent del senyor rey fer grans execucions en la dita parròquia e singulars de aquella. E considera (sic) la gran pobresa en la qual la dita parròquia e singular de aquella són possats seria de parer que·s donàs potestat a alguns del dit consell que en nom de la dita parròquia e singulars de aquella pusquen manlevar e haver per via de venda o encarreguar censal o en altre manera que trobar poran fins a quantitat de les dites set-centes sinquanta loures la qual preposació feta tot lo dit concell concordantment determanaren que fos donada e attribuïda potestat als discrets en Johan Riera e Jaume Femania dos dels dits jurats sobra les dites coses per tant lo dit concell concordantment saguint la voluntat de la dita determinació o concell de grat e de certa sciència fa constitueix e ordona síndichs e procuradors certs e specials los dits discrets Johan Riera e Jaume Famania e cascun d’ells per lo tot ço és que en nom de la dita parròquia e singulars de aquella e de cascun d’ells per lo tot pusquen vendre e de nou encarregar sobra la demunt dita parròquia e singulars de aquella en hun contracta, dos o més e una persona o moltes censals axí de diners com de forment fins en quantitat de les dites set-centas sinquanta liuras les quals haien a servir a depposar e peguar la dita segona pagua del tayl del senyor rey per la qual segona pagua la dita parròquia és a present molt axecutada E les quals vendes pusquen fer mitgensant auctoritat e decret del dit magnífich lochtinent reyal an aquells dits censalers atorgade en e sobra tots los alous loismes fadigues de la dita parròquia e singulars de aquella e altres béns lurs portades en Ciutat o en aquell loch en lo qual ab los compredors convenir se poran ab peatge de sinch solidos o deu solidos e los dits contracte o contractes fer e fermar en poder de qualsevol notari o notaris ab totes e qualsevol promatenses stipulaciones (sic) peatges obligacions renunciacions clàusules specials axí de evicció expressa menysfalliment de tota redució (sic) cesament de pagua com de tot altre empetxament qui seguir se posqués en qualsevol manera com encare ab pacte que los compradors puxen cascun any variar lurs accions axí envers la dita parròquia com envers los singulars de aquella e de cascun singular per lo tot segons a tota utilitat dels compradors dictar e ordonar se porà los quals encarregaments hagen a fer mitgensant emperò carta de poder rembra e quitar aquells. Promet tot lo dit concell en mà e poder del scrivà de la dita parròquia que tot so e quant per los dits dos jurats fet e fermat serà que ho hauran per bo e ferm e no ho revocaran per alguna causa o rehó sots obligació dels béns de la dita parròquia e singulars de aquella e de cascun per lo tot axí mobles com inmobles presents o esdevenidors lo present trellat fonch faelment tret e trelladat del libre determinacions (sic) de lademunt dita vila de Santa Margualida de Muro sots lo dit kalendari. E perquè an aquella plena ffe en cascun loch hi sia donade fo assí posat lo sagell reyall lo qual és tal”. Segueix la petició d’autorització per a l’encarregament efectuada en nom de la Universitat al lloctinent general per en Joan Monge, en Simó Monge i n’Andreu Femenia habitadors de la parròquia de Santa Margalida.

Na Caterina, vídua d’en Pere Hilari, botiguer de la Ciutat de Mallorca, fa gràcia en Martí Vey, un dels jurats, i a en Joan Monge major, en Simó Monge, en Joan Monge menor, n’Andreu Femenia, en Bernat Fuxà, en Pere Gil, n’Antoni Vey, en Martí Dalmau i en Joan Riera, habitadors de Santa Margalida, tant en “nominibus vestris propiis” com en qualitat de síndics, que la universitat de Santa Margalida que pugui pagar aquelles 24 lliures censals que li fa sobre cert alou pagant-li 300 lliures, en encarregament fet “hodierna die” en poder del notari infrascrit.

Caterina, vídua de Pere Marí, botiguer de la Ciutat de Mallorca, fa gràcia a la universitat de Santa Margalida que pugui quitar aquelles 16 lliures censals que li fa la dita universitat pagant 200 lliures, segons encarregament fet el dia present el notari infrascrit. Entre els síndics de la Universitat: en Pere Gil.