Concòrdia entre els síndics de la universitat de Santa Margalida, Pere Albertí, Guillem Rovira, Bernat Rubí i Guillem Monge i Francesc Arnau donzell, senyor del Pinar, situat al terme de la parròquia de Santa Margalida, sobre els drets de l'empriu de la fusta d'aquell pinar per part dels habitants de Santa Margalida. la gent de Santa Margalida tendrà "perpetuo ademprivium in dicto pinario modo ad bsocandum et faciendum dentals, cametas, mànechs de reyas, taleras, espigons, jous, brujons de furno, perxas de barracas e de estables sine tegulis. Ita quod unum animal possit ferre tres perxas et non ultra. Ita quod dictum ademprivium habeatis et omnia alia nescessaria ad laborationes vestras".

Guillem Mulet, escrivà de la reina d'Aragó (comprovar), reconeix haver rebut dels prohoms, del clavari i de la universitat de Santa Margalida 100 florins d'or, que són la contribució de Santa Margalida a les despeses ocasionades per la venguda del rei per tal de pacificar el regne.

Transllat fet pel notari Joan Terriola d'una clàusula d'una venda d'una renda sobre un alou franc de la Vila d'Huialfàs, de l'any 1391, a la qual s´'hi assenyalen els confrontes de dit alou.

Bernat Albertí, fill i hereu donatari dels béns que foren den Bernat Albertí de Montblanc, difunt, (“Bernardus Albertini filius et heres ac donatarius omnium bonorum que fuerunt domini Bernardi Albertini de Monblanch parrochie Sancte Margarite de Muro quondam”) per tal de pagar les 136 lliures que deu a na Marquesina, germana seva per part de pare (“sorori mee ex linea paterna”), muller de Pere Garriga de Roqueta (“Petri Garriga de Roqueta dicti parrochie”) de la dita parròquia, “pro resta illorum jurium vobis consernentium super bonis meis et que fuerunt dicti patris nostri pro suplimento iuris nature quam pro cuplimento (?) illorum iurium vobis consernentium super dictis bonis pro dote et augmento et aliis juribus quam et que domina Anthonia quondam mater vestra uxor prima dicti patris nostri habebat super bonis dicti patris nostri” li cedeix el dret sobre aquelles 8 lliures censals que li fa la universitat de Santa Margalida, que valen 100 lliures.

Elicsén, vídua de Lluís Sanglada, mercader de la Ciutat de Mallorca, reconeix que en Mateu Font i en Francesc Albertí, jurats i síndics de Santa Margalida, li han pagat 151 lliures, 9 sous i 6 diners per a la quitació de 10 lliures 4 sous censals que li fa la dita universitat, i que li havien estat venuts en dit nom per en Guillem Roig el 3 de desembre de 1438.

Francesc Font “senior”, habitador de la Serra de Muro, reconeix haver rebut 106 lliures 4 sous i 6 diners en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 8 lliures censals que li fa la dita universitat, que li havien estat venudes en dit nom per en Pere Camps, jurat de dita universitat, el dia 25 d’octubre de 1434.

Encarregament de la universitat de Santa Margalida en 40 lliures censals amb Joaneta, muller de Tomàs Desbach, donzell de Mallorca, per preu de 500 lliures, que són per quitar les 40 lliures censals que la dita universitat fa en dues pagues a Pere Segura mercader. Jurats: (tres) Guillem Fuxà major de dies, Martí Dalmau i Gabriel Figuera;consellers: Bernat Fuxà major de dies, Antoni Rosselló, “Jacme Palafanguer”, Joan Albertí menor, Joan Fuxà, Francesc Font, Pere Pastor del molí i en Simó Monge.

Blai Font, ciutadà de Mallorca, hereu d'Antonina, muller de Pere Albertí de Castellet, difunta, reconeix haver rebut 200 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 20 lliures censals que li fa la dita universitat, pagades amb diners que són part de les 2.050 lliures (duarum mille quinquaginta librarum”) procedents de l’encarregament censal de 200 lliures fet el 10 de juliol de l’any present amb en Pere Ramon de Santmartí

Joana, muller de Tomàs Desbach, donzell de Mallorca, reconeix haver rebut 1000 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 80 lliures censals que li fa la dita universitat, i 133 lliures 18 sous i 2 diners per "rata" del dit censal, pagades amb diners que són part de les 2.050 lliures (duarum mille quinquaginta librarum”) procedents de l’encarregament censal de 200 lliures fet el 10 de juliol de l’any present amb en Pere Ramon de Santmartí.

Bernat Femenia de la parròquia de Santa Margalida reconeix haver rebut 200 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 16 lliures censals que li fa la dita universitat.

Mateu de "Morrano?", receptor a Mallorca dels béns confiscats per raó d'apostasia i d'heretgia, reconeix haver rebut 200 lliures per a la quitació d'aquelles 16 lliures censals que la dita universitat fa a Antoni Vidal, condemnat per crims d'apostasia i d'heretgia.

Joana, muller d'Huguet Desmas, Cília, muller de Joan Despí, ciutadans, i Francina, muller de Mateu de Sant Joan, donzell, curadores de Bernat Rovira, mercader de Mallorca dement ("morbo dementie") reconeixen haver rebut, en nom dels jurats de Santa Margalida, 100 lliures per a la quitació de de 8 lliures censals que fa la dita universitat a dit Rovira, com també 21 lliures, 13 sous i 4 diners que són per a censals deguts i "rata" del dit censal.

Cília, vídua i curadora de l'heretat de Miquel Moix, ciutadà de Mallorca, estableix en emfiteusi a Antoni Serra de la parròquia de Muro un rafal o alqueria ("raffallum seu alcarea") dit la Bisbal, situat al terme de Santa Margalida sota alou del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 8 lliures portades a la Ciutat de Mallorca. Dit Serra ha fet entrada de 175 lliures.

Pere Molines de Santa Margalida, com a curador assignat per la cúria de les cavallaries de Santa Margalida de l'heretat de Jaume Femenia difunt, ret a Gabriel Monge de Muro unes cases tingudes a cens de 16 sous a dit Gabriel Monge. Les cases estan situades a la Vila de Santa Margalida al carrer de l'església, confrontant amb el fossar.

Pere Ramon de Sant Martí, donzell, reconeix haver rebut 50 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida, que són per a la quitació de 4 lliures censals d'aquelles 14 lliures censals que li fa la dita universitat.

La universitat de Santa Margalida reconeix deure 800 lliures a Pere Ramon sa Fortesa pels danys que foren causats als seus béns i als del seu pare Ramon sa Fortesa en el temps de la germania pels habitants de Santa Margalida i altres agermanats de l'illa. La universitat de Santa Margalida haurà depagar 100 lliures cada anys fins haver satisfet la totalitat d'aqueixa quantitat.

Miquel Sbert de Santa Margalida ven a Pere Molines d'aqueixa vila unes cases situades a la dita vila, al terme de les Jovades, tengudes sota alou de l'esglèsia de Santa Margalida per preu de 20 lliures.

Concòrdia i transacció entre la universitat de Santa Margalida i Damià Femenia, fill de Bernat difunt, condemnat pels oïdors de comptes al pagament de 120 lliures per raó de talles. Dit Damià pagarà 80 lliures, quedant alliberat del pagament de la resta.

Joan Monge, habitador al lloc d'Alcudiola de Santa Margalida, per tal de satisfer aquelles 50 lliures que deu a la universitat de Santa Margalida per raó d'una talla que havia recaptat antany, s'encarrega en 4 lliures censals pagadores per la festa de Tots Sants sobre un alou que el notari infrscrit té a la vila de la Pobla.

Gabriel Monge de la vila de Muro reconeix haver rebut 8 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació d'aquells 16 sous censals que li fa la dita universitat.

Gabriel Monge de la vila de Muro fa donació a la universitat de Santa Margalida d'unes cases i clos de terra que té a la vila de Santa Margalida sota laou i jurisdicció de les cavallaries de Pere Ramon sa Fortesa, que li havien estat retudes pel curador de l'heretat de Jaume Femenia difunt.

Pere Ramon sa Fortesa, donzell, reconeix haver rebut 800 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida, per raó dels danys que havien sofert els seus béns de Santa Margalida (en temps de la germania).

Transacció entre Ramon de Sant Martí, donzell, curador de Jordi de Sant Martí, hereu de Pere Antoni de Sant Martí, difunt, i la universitat de Santa Margalida relativa a les 88 lliures censals que tenia dret a rebre de la dita universitat i al redelme que li havien de pagar durant nou anys els habitants de Santa Margalida sobre tots els fruits i el bestiar.

Pere Joan Font, ciutadà de Mallorca, reconeix haver rebut 426 lliures, 13 sous i 1 diner per a la quitació de 32 lliures censals que li fa la dita universitat. D'aqueix import, 400 lliures són per a la quitació i 26 lliures, 13 sous i 1 diner són per una pensió i "rata" del censal.

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Ramon Torrella, cavaller, sobre la forma de contribució a les talles i càrregues de la universitat de Santa Margalida per les possessions que el dit Torrella tenia a aqueix terme i que havien estat del sagristà Cerdà i del cavaller Salvador Cerdà, difunts. .Dit Torrella és alliberat de la contribució a les talles i càrregues, però ell i els seus successors en la possessió dels béns restaran obligats al pagament de 3 lliures i 4 sous censals a la dita universitat.

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Miquel Joan de Sant Martí, sobre la forma de contribució a les talles i càrregues de la universitat de Santa Margalida per les possessions i terres de Castellet, situades a la cavallaria de Castellet.Dit Sant Martí és alliberat de la contribució a les talles i càrregues a canvi del pagament de 20 lliures censals cada any.

Pere Molines, Bernat Femenia d'Hero i Antoni Serra, jurats de Santa margalida i els consellers d'aqueixa universitat, atenint que els jurats s'encarregaren en certes quantitats de diner amb Joan Fuxà de la Serra de Muro per raó de cert forment que deixà a la dita universitat i que fou repartit entre els seus pobladors, fan gràcia als jurats que la universitat pagui l'import d'aqueixs diners.

Bartomeu Ferragut, ferrer, Pere Pastor, Margalida, vídua de Guillem Femenia, i Mateu Muntaner, tots de Santa Margalida, i Pere Mestre, notari, reconeixen fer diversos censals al comú de les almoines de la parròquia de Santa Margalida.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Pere Monjo, pagès de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Francesc Calafat de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 3 lliures i 9 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Joan Seguí sastre, natural de Sineu, però habitador de Santa Margalida 2 quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de4 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Andreu Alòs de Santa Margalida dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 8 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Bartomeu Gili, pagès de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 2 lliures i 13 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Joan Calafat de Santa Margalida dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures i 10 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Pere Femenia ferrer de Santa Margalida dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Pere Tous, un dels jurats de Santa Margalida, sis quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 12 lliures . L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Pere Femenia ferrer, de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 2 lliures i 7 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Jaume Riera i Bernardí Mateu, agricultors de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures i 3 sous. Els establerts han fet entrada de 5 sous.(comprovar cens).

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Pere Castelló pagès de Santa Margalida mitja quarterada i quaranta sous (sólidos), de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de2 lliures i 2 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Arnau Alòs de Santa Margalida 3 quarterades de terra dites "lo puig comú" de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 30 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Miquel Vivot, donzell de Mallorca, reconeix haver rebut 1037 lliures, 2 sous i 4 diners en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 80 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pere Capó, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Miquel Anfós de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens d'1 lliura i 12 sous. La dita quarterada és part d'quelles dues que foren establertes a Onfore Calafat, que les va desemparar. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Miquel Gallard, de Valldemossa, reconeix haver rebut 835 lliures, 5 sous i 4 diners en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 64 lliures censals que li fa la dita universitat.

Els jurats de Santa Margalida redueixen a Antoni Femenia les 5 lliures 8 sous censals que fa a la dita universitat per dues quarterades, situades a Alcudiola, que li havien estat establertes a 4 lliures censals.

Joan Pasqual Guillemet, blanquer deMallorca, reconeix haver rebut a la taula de la Universitat i consignació de Mallorca 308 lliures en nom dela universitat de Santa Margalida per a la quitació de 24 lliures censals que li fa la dita universitat.

Mateu Femenia, pagès de Santa Margalida, reconeix haver rebut 968 lliures i 15 sous en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 64 lliures censals que li fa la dita universitat.

Llorenç Caldès de la Vila de la Pobla, fa gràcia a Pere Pasqual del molí del Grec , a sa muller Agneta Pasquala i Guardiola, a Joan Pasqual, pare del dit Pere, i a Francina Guardiola i Pisana, mare de la dita Agneta, que puguin quitar aquelles 6 lliures censals que li han venut pagant-li 75 lliures.

Concòrdia entre els jurats de Santa Margalida i Francesc Font de Roqueta relativa a la contribució a les talles de Santa Margalida pels béns que dit Francesc posseïa a dit terme. Els jurats de Santa Margalida reconeixen haver rebut 200 lliures de dit Francesc per raó de talles "vagals" i Francesc Font s'obliga a contribuir a les talles amb 18 lliures censals cada any.

Pere Femenia, notari de Mallorca, ven al seu gendre Gabriel Estelric, mercader de Mallorca, aquelles 10 lliures, 13 sous i 4 diners censals que li fan Pere Torrents, ferrer de Petra, sa muller Bàrbara i el seu fill Pere, per preu de 133 lliures, 6 sous i 8 diners.

Miquel Simonet, donzell, reconeix haver rebut 518 lliures i 18 sous en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 40 lliures censals que li fa la dita universitat.

Antoni Amer, prevere beneficiat a l'església parroquial de Muro, reconeix haver rebut 165 lliures i 11 sous en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 12 lliures i 18 sous censals que la universitat de Santa Margalida havia de prestar al seu benefici eclessiàstic.

Elisabet Armengol i Malet, muller de Pere Jordi Amengual, ciutadà militar, reconeix haver rebut 325 lliures en nom de la universitat de Santa Margalida, per a la quitació de 26 lliures censals que li fa la dita universitat, i 52 lliures més per dues pensions impagades.

Joan Tous fill de Joan, de Santa Margalida, ven a Antoni Estelrich sabater de Santa Margalida mitja quarterada de vinya situada a la possessió de Vernissa, al lloc dit el Pinar, al terme de Santa Margalida, tinguda sota alou i jursidicció de la Baronai que fou del Comte d'Empúries per valor de 37 lliures i 10 sous.

Joan Palleres, dit del molí de la Rata, del lloc de Búger de la vila de Campanet, allibera el seu cunyat Joan Pasqual, dit del molí del Grec, del lloc de Búger de la vila de Campanet, d'aquelles 150 lliures que en Pasqual havia de pagar a dit Palleres, hereu universal de Margalida Pasqual difunta, muller den Palleres i germana de dit Pasqual.

Concòrdia entre Ramon sa Fortesa, Comte de Formiguera, donya Unissa Fuster, comtessa i mare de dit Comte, i Asbert Fuster, cavaller de l'hàbit de Calatrava, d'una banda, i Pere Molines i Antoni Monjo, jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat per aqueixa universitat, de l'altra banda. Ambdues parts es perdonen tots els plets criminals i civils en curs; però pel que fa al plet sobre la jursidicció de les cavallaries s'esperarà a que se dicti sentència, amb llibertat per apel·lar.

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Catarina Font i Esbert mitja quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 2 lliures i 1 sou. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Joan Tous, fill de Joan, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a mestre Bernat Femenia paraire tres quarterades i un cortó de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 6 lliures i 11 sous. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Joan Tous, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Damià Riudavets una quarterada de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 8 lliures. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Joan Tous, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Gabriel Ribes una quarterada de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 5 lliuresi 12 sous. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Documentació del clavari i oïdors de comptes, extraccions d'ofici i consells de l'Ajuntament.