Showing 4207 results

Archival description
Arxiu Municipal de Santa Margalida
Print preview View:

336 results with digital objects Show results with digital objects

Pergamí 206

La germana Francesca Garau, priorissa de Sant "Triginis" i les monges de dit convent reconeixen haver rebut 50 lliures de Nadal Crespí del lloc de Búger de la vila de Campanet, paraire, per a la quitació de 4 lliures censals que dit Nadal els fa per una peça de terra situada al lloc de Búger, al terme de Campanet.

Pergamí 205

Joan Tous, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Pere Pou, pagès de dita vila, una peça de terra de tenor de cinc quarterades de terra, de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 13 lliures. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 204

Joan Tous, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Gabriel Ribes una quarterada de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 5 lliuresi 12 sous. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 203

Joan Tous, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Miquel Vives sastre mitja quarterada de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 3 lliures i 12 sous. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 202

Joan Tous, fill de Joan, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Miquel Vidal àlies Vidal (sic) una quarterada de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 6 lliures 8 sous i 8 diners. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 201

Joan Tous, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Gabriel Ribes àlies Lladoner una quarterada de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 4 lliures i 6 sous. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 200

Joan Tous, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Damià Riudavets una quarterada de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 8 lliures. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 199

Joan Tous, fill de Joan, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Antoni Moragues una quarterada de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida sota lou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 7 lliures i 1 sou. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 198

Joan Tous, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Antoni Calafat prevere 21 quarterades de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 49 lliures. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 197

Joan Tous,jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Mateu Muntaner una quarterada de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida sota lou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 7 lliures i 4 sous. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 196

Joan Tous, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Joan Maimó Canet dues quarterades de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 4 lliures i 2 sous. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 195

Joan Tous, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Antoni Calafat prevere una quarterada i mitja de terra de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 12 lliures. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 194

Joan Tous, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Miquel Estelrich àlies Vador una quarterada de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 7 lliures i 7 diners. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 193

Joan Tous, fill de Joan, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a mestre Bernat Femenia paraire tres quarterades i un cortó de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 6 lliures i 11 sous. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 192

Joana Julià i Garriga, vídua de Jaume Joan Julià, per tal de pagar als creditors del seu fill, Jaume Joan Julià, cavaller de l'ordre de Calatrava, ven a la universitat de Santa Margalida la seva possessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida, sota alou del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, per preu de 4100 lliures.

Pergamí 191

Bartomeu Castelló, blanquer de Mallorca, reconeix haver rebut 3668 lliures i 5 sous en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 165 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 190

Pere Pons àlies Sabater, curador de Margalida Pons àlies Perot, del lloc de Búger de la parròquia de Campanet, ven a Joan Llopis àlies Portugal dos trasts de terra situats a Búger, de pertinences del Ravellar per 24 Ll.

Pergamí 189

Ramon Despuig estableix a Joan Pasqual dit del molí de Búger dues cases situades al lloc de Búger, tingudes en alou propi, a cens de 8 sous allodials inquitables i de 32 sous quitables. Dit Pasqual ha fet entrada de 20 lliures.

Pergamí 188

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Bartomeu Nicolau prevere de la vila de Porreres, una quarterada de terra de pertinences de la possessió de Son Monjo, que abans fou den Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 35 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 187

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Margalida Alòs i Pou, vídua d'Andreu Alòs d'Alcudiola, unes casetes i tres trossos de terra contigus, de pertinences de la possessió de Son Monjo d'Alcudiola, situades al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 9 lliures i 5 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous. Aquestes casetes i closos ja havien estat establerts a Sebastià Pou, pare de dita Margalida, però no s'havia firmat l'acte d'establiment.

Pergamí 186

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Mateu Monjo àlies paraire, agricultor de Santa Margalida, dues quarterades de terra de pertinences de la possessió de Son Monjo d'Alcudiola, situades al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 9 lliures i 5 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 185

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Antoni Quetgles teuler, una quarterada de terra de pertinences de la possessió de Son Monjo d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 4 lliures i 5 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 184

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Joan Amengual àlies Burguet de Santa Margalida, prop de tres cortons de terra de pertinences de la possessió de Son Monjo d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 2 lliures i 16 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 183

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Pere Esbert de Santa Margalida, mitja quarterada de terra situada al lloc d'Alcudiola, al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 2 lliures i 1 sou. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 182

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Catarina Font i Esbert mitja quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 2 lliures i 1 sou. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 181

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Joan Font, picapedrer de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió de Son Monjo d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 4 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 180

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Pere Alòs , pagès de Santa Margalida, dues quarterades de terra de pertinences de la posessió de Son Monjo d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 8 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 179

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Francesc Morey, fill d'Antoni, de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió de Son Monjo d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 3 lliures i 5 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 178

Testament de Joana Pasqual i Tortrella, vídua de Joan Pasqual i Gordiola del lloc de Búger del terme de Campanet. Data de la còpia: 11 de juny del 1669.

Pergamí 177

Jaume Cladera, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Mateu Alemany de Santa Margalida dues quarterades de terra de pertinences de la posessió de Son Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de les cavallaries de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 16 lliures i 14 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 176

Els Consellers del Comú de l'església parroquial de Santa Eulària de la Ciutat de Mallorca reconeixen haver rebut 1008 lliures 6 sous i 10 diners en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 50 lliures censals que fa aqueixa universitat al comú de dita església.

Pergamí 175

Joana Femenia, vídua, i el seu fill Antoni Femenia, reconeixen haver rebut 60 lliures i ... sous d'Antoni Estelrich sabater de Santa Margalida per a la quitació de 5 lliures censals que li fa dit Estelrich.

Pergamí 174

Joan Femenia, Mateu Femenia i Antoni Femenia dits de Vernissa, de la vila de Santa Margalida estableixen en emfiteusi a Mestre Antoni Estelrich, sabater de Santa Margalida, una peça de terra de pertinences de la seva posessió de Vernissa, situada sota alou de la Baronia que fou del Comte d'Empúries a cens de 3 lliures i 5 sous. Dit Estelrich ha fet cinc sous d'entrada.

Pergamí 173

Pere Payeres del lloc de Búger de la vila de Campanet, ven a Pere Pons àlies Racano, teixidor de llana del lloc de Búger, mitja quarterada de terra situada al terme del lloc de Búger sota alou real, per preu de 5 sous.

Pergamí 172

Miquel Sunyer, doctor en lleis (?), reconeix haver rebut 406 lliures, 2 sous, i 6 diners en nom del a universitat de Santa Margalida per a la quitació de 20 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 171

Miquel Sunyer, doctor en medicina(?), reconeix haber rebut 507 lliures, 11 sous i 8 diners en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 25 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 170

Margalida Rotger i Serra, vídua de Martí Rotger de la Ciutat d'Alcúdia reconeix haver rebut 100 lliures en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 8 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 169

Catarina Comelles i Serra, vídua de Ferrer de Comelles, ciutadà de Mallorca, reconeix haver rebut 225 lliures en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 18 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 168

Catarina Comelles i Serra, vídua de Ferrer de Comelles, ciutadà de Mallorca, reconeix haver rebut 150 lliures en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 12 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergami 167

Sebastià Femenia, prevere natural de Santa Margalida, redueix aquelles 40 lliures censals que li fa la universitat de Santa Margalida a 28 lliures i 11 sous censals.

Pergamí 166

Concòrdia entre Ramon sa Fortesa, Comte de Formiguera, donya Unissa Fuster, comtessa i mare de dit Comte, i Asbert Fuster, cavaller de l'hàbit de Calatrava, d'una banda, i Pere Molines i Antoni Monjo, jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat per aqueixa universitat, de l'altra banda. Ambdues parts es perdonen tots els plets criminals i civils en curs; però pel que fa al plet sobre la jursidicció de les cavallaries s'esperarà a que se dicti sentència, amb llibertat per apel·lar.

Pergamí 165

Joanot Desclapers reconeix haver rebut 306 lliures 14 sous i 8 diners en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 24 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 164

Sebastià Tortrella, del lloc de Búger de la parròquia de Campanet entrega 120 lliures com a dot de la seva filla Joana Tortrella, la qual ha concertat el seu matrimoni amb Joan Pasqual del molí den Grec del lloc de Búger de la vila de Campanet.En Pasqual l'accepta com a legítima muller i reconeix haver rebut les 120 lliures de dot.

Pergamí 163

Joan Palleres, dit del molí de la Rata, del lloc de Búger de la vila de Campanet, allibera el seu cunyat Joan Pasqual, dit del molí del Grec, del lloc de Búger de la vila de Campanet, d'aquelles 150 lliures que en Pasqual havia de pagar a dit Palleres, hereu universal de Margalida Pasqual difunta, muller den Palleres i germana de dit Pasqual.

Pergamí 162

Joan Tous fill de Joan, de Santa Margalida, ven a Antoni Estelrich sabater de Santa Margalida mitja quarterada de vinya situada a la possessió de Vernissa, al lloc dit el Pinar, al terme de Santa Margalida, tinguda sota alou i jursidicció de la Baronai que fou del Comte d'Empúries per valor de 37 lliures i 10 sous.

Pergamí 161

Joan Pou, prevere beneficiat a la Seu de Mallorca, procurador major de la Confraria de Sant Pere i Sant Bernat, reconeix haver rebut 150 lliures, 10 sous i 8 diners en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 12 lliures censals que aqueixa universitat fa a la dita confraria.

Pergamí 160

Miquel Melis, prevere doctor en teologia, de la Ciutat de Mallorca, reconeix haver rebut 560 lliures en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 44 lliures i 16 sous censalas que li fa la dita universitat, a més de 105 lliures per pensions i "rata" del dit censal.

Pergamí 159

Testament d'Agnès Pasquala i Gordiola, del molí den Costa del lloc de Búger.

Pergamí 158

Elisabet Armengol i Malet, muller de Pere Jordi Amengual, ciutadà militar, reconeix haver rebut 325 lliures en nom de la universitat de Santa Margalida, per a la quitació de 26 lliures censals que li fa la dita universitat, i 52 lliures més per dues pensions impagades.

Pergamí 157

Antoni Amer, prevere beneficiat a l'església parroquial de Muro, reconeix haver rebut 165 lliures i 11 sous en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 12 lliures i 18 sous censals que la universitat de Santa Margalida havia de prestar al seu benefici eclessiàstic.

Pergamí 156

Miquel Simonet, donzell, reconeix haver rebut 518 lliures i 18 sous en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 40 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 155

Gabriela Flor, filla adoptiva (de qui?, revisar) atenent que en anys passats s'havia encartat amb Pere Pasqual del lloc de Búger, dit del molí del Grec, pre servir a la seva casa, reconeix haver rebut d'Agneta Guardiola i Pasquala 20 lliures que són per a complement dels seus serveis:

Pergamí 154

Testament de Margalida Crespí, filla de... (Bartomeu?) Capó difunt, muller de Nadal Crespí del lloc de Búger de la parròquia de Campanet.

Pergamí 153

Pere Pasqual dit del molí, del lloc de Búger de la parròquia de Campanet, estableix en emfiteusi al seu nebot Miquel Capó, moliner del dit lloc, un trast de terra en el qual hi ha un molí de vent, amb els arreus de moldre, situat al terme de Campanet i tengut sota alou de Baltasar de Bruy, donzell, i d'Antonina Bennàsser de Santiani de Campanet.En Capó ferà cens de 4 lliures. Ha fet 70 lliures d'entrada.

Pergamí 152

Presidal decret autoritzant la vanda a diversos particulars de diverses partides censals que feien els pagesos de Santa Margalida com a concert per al pagament de talles, fins a valor de 200 lliures censals.

Pergamí 151

Antoni Femenia, fill de Baltasar Femenia de la possessió de Vernissa de Santa Margalida, estableix en emfiteusi a Mateu Serra àlies Jana de Santa Margalida una quarterada de terra al lloc dit el Pinar, tinguda sota alou i jursidcció de la Baronia que fou del Comte d'Empúries a cens de 4 Ll. i 10 sous. Dit Mateu Serra ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 150

Cristòfol Ginard, prevere beneficiat a la Seu, fa gràcia a la universitat de Santa Margalida que pugui redimir aquelles 50 lliures censals que li fa.

Pergamí 149

Esteve Ribes, tenint poder atort pel consell d'aqueixa vila, venen a Catarina Reus i Serra aquelles 18 lliures censals que Francesc Font de Roqueta fa a dita Vila com a partit concertat (per al pagament de talles) per preu de 225 lliures.

Pergamí 148

Pere Femenia, notari de Mallorca, ven al seu gendre Gabriel Estelric, mercader de Mallorca, aquelles 10 lliures, 13 sous i 4 diners censals que li fan Pere Torrents, ferrer de Petra, sa muller Bàrbara i el seu fill Pere, per preu de 133 lliures, 6 sous i 8 diners.

Pergamí 147

Joana Seguina i Serra, vídua den Jaume Seguí de la Ciutat d'Alcúdia, cancella l'acte de vend ade 8 lliures censals atorgat per Pere Alòs, jurat de Santa Margalida, en nom d'aqueixa universitat, per preu de 100 lliures, ja que per a aquest encarregament no es comptava amb suficients poders i que posteriorment se'n feu un altre pel mateix valor.

Pergamí 146

Joan Serra, prevere de la Ciutat d'Alcúdia, cancella l'instrument d'encarregament fer per Pere Alòs, jurat de Santa Margalida, en nom d'aqueixa universitat, que és de 40 lliures per preu de 500 lliures, ja que per aquest encarregament no es comptava amb suficients poders i que posteriorment se'n feu un altre pel mateix valor.

Pergamí 145

Concòrdia entre els jurats de Santa Margalida i Francesc Font de Roqueta relativa a la contribució a les talles de Santa Margalida pels béns que dit Francesc posseïa a dit terme. Els jurats de Santa Margalida reconeixen haver rebut 200 lliures de dit Francesc per raó de talles "vagals" i Francesc Font s'obliga a contribuir a les talles amb 18 lliures censals cada any.

Pergamí 144

Francesc Font, dit de Roqueta, reconeix haver rebudes 801 lliures, 13 sous i 4 diners en nom dela universitat de Santa Margalida per a la quitació de 60 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 143

Testament d'Anna Julià, vídua i hereva de Jaume Julià, doctor en medicina. Fa una deixa de 8 lliures censals als jurats de Santa Margalida i al bací dels pobres de Santa Margalida.

Pergamí 142

Llorenç Caldès de la Vila de la Pobla, fa gràcia a Pere Pasqual del molí del Grec , a sa muller Agneta Pasquala i Guardiola, a Joan Pasqual, pare del dit Pere, i a Francina Guardiola i Pisana, mare de la dita Agneta, que puguin quitar aquelles 6 lliures censals que li han venut pagant-li 75 lliures.

Pergamí 141

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, i per tal de pagar els deutes creats per la compra de forments, s'encarreguen en 8 lliures censals per valor de 100 lliures amb Elisabet Serra i Campomara, muller d'Onofre Serra de Santa Margalida.

Pergamí 140

Mateu Femenia, pagès de Santa Margalida, reconeix haver rebut 968 lliures i 15 sous en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 64 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 139

Joan Pasqual Guillemet, blanquer deMallorca, reconeix haver rebut a la taula de la Universitat i consignació de Mallorca 308 lliures en nom dela universitat de Santa Margalida per a la quitació de 24 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 138

Ordenances referents a l'administració de la hisenda municipal de Santa margalida ordenades per Miquel Major, Regent de la cancelleria i visitador general al regne de Malloca.

Pergamí 137

"Onòfria" Font i Guiscafré, vídua de Bernat Font, reconeix haver rebut en nom de la universitat de Santa Margalida 823 lliures 2 sous i 2 diners per a la quitació de 64 lliures censals que fa la dita universitat a l'heretat del dit Font difunt, això és, 800 liiures per a laquitació del censal i 23 lliures 2 sous i 2 diners per "rata".

Pergamí 136

Joan Pellicer, rector de l'església parroquial de Santa Margalida i els preveres admesos a la dita església reconeixen que Jaume Julià, doctor en medicina, ha pagat 100 lliures a la comunitat de preveres de la dita església per a la quitació de 6 quarteres de forment censals que els fa per la seva possessió de la Bisbal.

Pergamí 135

Els jurats de Santa Margalida redueixen a Antoni Femenia les 5 lliures 8 sous censals que fa a la dita universitat per dues quarterades, situades a Alcudiola, que li havien estat establertes a 4 lliures censals.

Pergamí 134

Els jurats de Santa Margalida venen, en nom de la dita universitat, un tros de terra situat a la plaça del Cardessar i tingut sota alou del vestuari de l'església de Santa Margalida a Mateu Mulet prevere per preu de 8 lliures.

Pergamí 133

Antoni Pelegrí, rector de l'església de Santa margalida, atorga títol de possessió d'un tros de terra sitaut a Santa Margalida, sota alou de l'església i rectoria de Santa Margalida als jurats de Santa Margalida, atenent que els jurats el posseixen d'ençà que hi ha memòria.

Pergamí 132

Mateu Femenia, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Francesc Molines de Santa Margalida dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 1 lliures 2 sous i 6 diners. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 131

Mateu Femenia, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Julià Vives de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 5 lliures i 10 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 130

Miquel Gallard, de Valldemossa, reconeix haver rebut 835 lliures, 5 sous i 4 diners en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 64 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 129

Miquel Galmés, doctor en medicina, de Sineu, reconeix haver rebut 163 lliures, 6 sous i 8 diners en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 12 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 128

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Mateu Monjo paraire de Santa Margalida tres quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 16 lliures i 10 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 127

Pere Capó, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Miquel Anfós de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens d'1 lliura i 12 sous. La dita quarterada és part d'quelles dues que foren establertes a Onfore Calafat, que les va desemparar. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 126

Pere Capó, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Martí Serra de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens d'1 lliura i 8 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 125

Miquel Vivot, donzell de Mallorca, reconeix haver rebut 1037 lliures, 2 sous i 4 diners en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 80 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 124

Pere Capó, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Miquel Monjo de Santa Margalida set cortons de terra, que havien estat establerts a Gregori Alòs, que els hi va retre, i que són de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 5 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 123

Miquel Artigues de Felanitx reconeix haver rebut 816 lliures i 15 sous en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 64 lliures censals que li fa la universitat de Santa Margalida.

Pergamí 122

Bartomeu Vicens àlies Codoy mercer (?) de la ciutat d'Alcúdia reconeix haver rebut 538 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 40 lliures que li feia la dita universitat.

Pergamí 121

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Margalida, vídua de Joan Estelrich d'Alcúdia un clos de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 5 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 120

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Arnau Alòs de Santa Margalida 3 quarterades de terra dites "lo puig comú" de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 30 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 119

Mateu Calafat, ( o Miquel?, revisar) de Santa Margalida, ret als jurats de Santa Margalida unes cases i closos de terra contigus, de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, que els jurats de Santa Margalida li havien establert el 4 d'abril de 1592 a cens de 6 lliures i 5 sous.

Pergamí 118

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Bernat Estelrich de Santa Margalida dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 10 lliures i 12 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 117

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Pere Castelló pagès de Santa Margalida mitja quarterada i quaranta sous (sólidos), de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de2 lliures i 2 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 116

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Gregori Alòs de Santa Margalida set cortons de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures, 12 sous i 9 diners . L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 115

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Jaume Riera, teixidor de lli de Santa Margalida, dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 114

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Julià Vives, natural d'Artà, però habitador a Santa Margalida, dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 12 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 113

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Antoni Quetgles de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens d' 1 lliura i 1 sos. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 112

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Sebastià Mestre de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens d' 1 lliura i 13 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 111

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a de Santa Margalida quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 2 lliures i 10 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 110

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell estableixen en emfiteusi a Antoni Monjo Barraca de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens d´1 lliura i 15 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 109

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Antoni Femenia de Santa Margalida dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 5 lliures i 8 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 108

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Joan Ferragut de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 107

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Cosme Serra de Santa Margalida dues quarterades i mitja de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 18 lliures i 8 sous i 9 diners. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Results 1 to 100 of 4207