Showing 37513 results

Archival description
Catalan
Print preview View:

13015 results with digital objects Show results with digital objects

Quintos. Sant Joan

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

Quintos. Sant Joan

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

Quintos. Sant Joan

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

Quintos. Sant Joan

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

Quintos. Sant Joan

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

Results 1 to 100 of 37513