Showing 207 results

Archival description
Fons Pergamins
Print preview View:

205 results with digital objects Show results with digital objects

Pergamí 5

Concòrdia entre els síndics de la universitat de Santa Margalida, Pere Albertí, Guillem Rovira, Bernat Rubí i Guillem Monge i Francesc Arnau donzell, senyor del Pinar, situat al terme de la parròquia de Santa Margalida, sobre els drets de l'empriu de la fusta d'aquell pinar per part dels habitants de Santa Margalida. la gent de Santa Margalida tendrà "perpetuo ademprivium in dicto pinario modo ad bsocandum et faciendum dentals, cametas, mànechs de reyas, taleras, espigons, jous, brujons de furno, perxas de barracas e de estables sine tegulis. Ita quod unum animal possit ferre tres perxas et non ultra. Ita quod dictum ademprivium habeatis et omnia alia nescessaria ad laborationes vestras".

Pergamí 11

Guillem Mulet, escrivà de la reina d'Aragó (comprovar), reconeix haver rebut dels prohoms, del clavari i de la universitat de Santa Margalida 100 florins d'or, que són la contribució de Santa Margalida a les despeses ocasionades per la venguda del rei per tal de pacificar el regne.

Pergamí 14

Transllat fet pel notari Joan Terriola d'una clàusula d'una venda d'una renda sobre un alou franc de la Vila d'Huialfàs, de l'any 1391, a la qual s´'hi assenyalen els confrontes de dit alou.

Pergamí 17

Bernat Albertí, fill i hereu donatari dels béns que foren den Bernat Albertí de Montblanc, difunt, (“Bernardus Albertini filius et heres ac donatarius omnium bonorum que fuerunt domini Bernardi Albertini de Monblanch parrochie Sancte Margarite de Muro quondam”) per tal de pagar les 136 lliures que deu a na Marquesina, germana seva per part de pare (“sorori mee ex linea paterna”), muller de Pere Garriga de Roqueta (“Petri Garriga de Roqueta dicti parrochie”) de la dita parròquia, “pro resta illorum jurium vobis consernentium super bonis meis et que fuerunt dicti patris nostri pro suplimento iuris nature quam pro cuplimento (?) illorum iurium vobis consernentium super dictis bonis pro dote et augmento et aliis juribus quam et que domina Anthonia quondam mater vestra uxor prima dicti patris nostri habebat super bonis dicti patris nostri” li cedeix el dret sobre aquelles 8 lliures censals que li fa la universitat de Santa Margalida, que valen 100 lliures.

Pergamí 21

Elicsén, vídua de Lluís Sanglada, mercader de la Ciutat de Mallorca, reconeix que en Mateu Font i en Francesc Albertí, jurats i síndics de Santa Margalida, li han pagat 151 lliures, 9 sous i 6 diners per a la quitació de 10 lliures 4 sous censals que li fa la dita universitat, i que li havien estat venuts en dit nom per en Guillem Roig el 3 de desembre de 1438.

Pergamí 23

Francesc Font “senior”, habitador de la Serra de Muro, reconeix haver rebut 106 lliures 4 sous i 6 diners en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 8 lliures censals que li fa la dita universitat, que li havien estat venudes en dit nom per en Pere Camps, jurat de dita universitat, el dia 25 d’octubre de 1434.

Pergamí 29

Encarregament de la universitat de Santa Margalida en 40 lliures censals amb Joaneta, muller de Tomàs Desbach, donzell de Mallorca, per preu de 500 lliures, que són per quitar les 40 lliures censals que la dita universitat fa en dues pagues a Pere Segura mercader. Jurats: (tres) Guillem Fuxà major de dies, Martí Dalmau i Gabriel Figuera;consellers: Bernat Fuxà major de dies, Antoni Rosselló, “Jacme Palafanguer”, Joan Albertí menor, Joan Fuxà, Francesc Font, Pere Pastor del molí i en Simó Monge.

Pergamí 32

Blai Font, ciutadà de Mallorca, hereu d'Antonina, muller de Pere Albertí de Castellet, difunta, reconeix haver rebut 200 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 20 lliures censals que li fa la dita universitat, pagades amb diners que són part de les 2.050 lliures (duarum mille quinquaginta librarum”) procedents de l’encarregament censal de 200 lliures fet el 10 de juliol de l’any present amb en Pere Ramon de Santmartí

Pergamí 34

Joana, muller de Tomàs Desbach, donzell de Mallorca, reconeix haver rebut 1000 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 80 lliures censals que li fa la dita universitat, i 133 lliures 18 sous i 2 diners per "rata" del dit censal, pagades amb diners que són part de les 2.050 lliures (duarum mille quinquaginta librarum”) procedents de l’encarregament censal de 200 lliures fet el 10 de juliol de l’any present amb en Pere Ramon de Santmartí.

Pergamí 35

Bernat Femenia de la parròquia de Santa Margalida reconeix haver rebut 200 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 16 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 36

Mateu de "Morrano?", receptor a Mallorca dels béns confiscats per raó d'apostasia i d'heretgia, reconeix haver rebut 200 lliures per a la quitació d'aquelles 16 lliures censals que la dita universitat fa a Antoni Vidal, condemnat per crims d'apostasia i d'heretgia.

Pergamí 37

Joana, muller d'Huguet Desmas, Cília, muller de Joan Despí, ciutadans, i Francina, muller de Mateu de Sant Joan, donzell, curadores de Bernat Rovira, mercader de Mallorca dement ("morbo dementie") reconeixen haver rebut, en nom dels jurats de Santa Margalida, 100 lliures per a la quitació de de 8 lliures censals que fa la dita universitat a dit Rovira, com també 21 lliures, 13 sous i 4 diners que són per a censals deguts i "rata" del dit censal.

Pergamí 38

Cília, vídua i curadora de l'heretat de Miquel Moix, ciutadà de Mallorca, estableix en emfiteusi a Antoni Serra de la parròquia de Muro un rafal o alqueria ("raffallum seu alcarea") dit la Bisbal, situat al terme de Santa Margalida sota alou del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 8 lliures portades a la Ciutat de Mallorca. Dit Serra ha fet entrada de 175 lliures.

Pergamí 39

Pere Molines de Santa Margalida, com a curador assignat per la cúria de les cavallaries de Santa Margalida de l'heretat de Jaume Femenia difunt, ret a Gabriel Monge de Muro unes cases tingudes a cens de 16 sous a dit Gabriel Monge. Les cases estan situades a la Vila de Santa Margalida al carrer de l'església, confrontant amb el fossar.

Pergamí 43

Pere Ramon de Sant Martí, donzell, reconeix haver rebut 50 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida, que són per a la quitació de 4 lliures censals d'aquelles 14 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 46

La universitat de Santa Margalida reconeix deure 800 lliures a Pere Ramon sa Fortesa pels danys que foren causats als seus béns i als del seu pare Ramon sa Fortesa en el temps de la germania pels habitants de Santa Margalida i altres agermanats de l'illa. La universitat de Santa Margalida haurà depagar 100 lliures cada anys fins haver satisfet la totalitat d'aqueixa quantitat.

Pergamí 47

Miquel Sbert de Santa Margalida ven a Pere Molines d'aqueixa vila unes cases situades a la dita vila, al terme de les Jovades, tengudes sota alou de l'esglèsia de Santa Margalida per preu de 20 lliures.

Pergamí 49

Concòrdia i transacció entre la universitat de Santa Margalida i Damià Femenia, fill de Bernat difunt, condemnat pels oïdors de comptes al pagament de 120 lliures per raó de talles. Dit Damià pagarà 80 lliures, quedant alliberat del pagament de la resta.

Pergamí 50

Joan Monge, habitador al lloc d'Alcudiola de Santa Margalida, per tal de satisfer aquelles 50 lliures que deu a la universitat de Santa Margalida per raó d'una talla que havia recaptat antany, s'encarrega en 4 lliures censals pagadores per la festa de Tots Sants sobre un alou que el notari infrscrit té a la vila de la Pobla.

Pergamí 51

Gabriel Monge de la vila de Muro reconeix haver rebut 8 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació d'aquells 16 sous censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 52

Gabriel Monge de la vila de Muro fa donació a la universitat de Santa Margalida d'unes cases i clos de terra que té a la vila de Santa Margalida sota laou i jurisdicció de les cavallaries de Pere Ramon sa Fortesa, que li havien estat retudes pel curador de l'heretat de Jaume Femenia difunt.

Pergamí 55

Pere Ramon sa Fortesa, donzell, reconeix haver rebut 800 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida, per raó dels danys que havien sofert els seus béns de Santa Margalida (en temps de la germania).

Pergamí 56

Transacció entre Ramon de Sant Martí, donzell, curador de Jordi de Sant Martí, hereu de Pere Antoni de Sant Martí, difunt, i la universitat de Santa Margalida relativa a les 88 lliures censals que tenia dret a rebre de la dita universitat i al redelme que li havien de pagar durant nou anys els habitants de Santa Margalida sobre tots els fruits i el bestiar.

Pergamí 67

Pere Joan Font, ciutadà de Mallorca, reconeix haver rebut 426 lliures, 13 sous i 1 diner per a la quitació de 32 lliures censals que li fa la dita universitat. D'aqueix import, 400 lliures són per a la quitació i 26 lliures, 13 sous i 1 diner són per una pensió i "rata" del censal.

Pergamí 69

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Ramon Torrella, cavaller, sobre la forma de contribució a les talles i càrregues de la universitat de Santa Margalida per les possessions que el dit Torrella tenia a aqueix terme i que havien estat del sagristà Cerdà i del cavaller Salvador Cerdà, difunts. .Dit Torrella és alliberat de la contribució a les talles i càrregues, però ell i els seus successors en la possessió dels béns restaran obligats al pagament de 3 lliures i 4 sous censals a la dita universitat.

Pergamí 70

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Miquel Joan de Sant Martí, sobre la forma de contribució a les talles i càrregues de la universitat de Santa Margalida per les possessions i terres de Castellet, situades a la cavallaria de Castellet.Dit Sant Martí és alliberat de la contribució a les talles i càrregues a canvi del pagament de 20 lliures censals cada any.

Pergamí 71

Pere Molines, Bernat Femenia d'Hero i Antoni Serra, jurats de Santa margalida i els consellers d'aqueixa universitat, atenint que els jurats s'encarregaren en certes quantitats de diner amb Joan Fuxà de la Serra de Muro per raó de cert forment que deixà a la dita universitat i que fou repartit entre els seus pobladors, fan gràcia als jurats que la universitat pagui l'import d'aqueixs diners.

Pergamí 77

Bartomeu Ferragut, ferrer, Pere Pastor, Margalida, vídua de Guillem Femenia, i Mateu Muntaner, tots de Santa Margalida, i Pere Mestre, notari, reconeixen fer diversos censals al comú de les almoines de la parròquia de Santa Margalida.

Pergamí 82

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Pere Monjo, pagès de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 83

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Francesc Calafat de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 3 lliures i 9 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 86

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Joan Seguí sastre, natural de Sineu, però habitador de Santa Margalida 2 quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de4 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 87

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Andreu Alòs de Santa Margalida dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 8 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 92

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Bartomeu Gili, pagès de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 2 lliures i 13 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 94

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Joan Calafat de Santa Margalida dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures i 10 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 95

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Pere Femenia ferrer de Santa Margalida dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 98

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Pere Tous, un dels jurats de Santa Margalida, sis quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 12 lliures . L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 102

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Pere Femenia ferrer, de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 2 lliures i 7 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 104

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Jaume Riera i Bernardí Mateu, agricultors de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures i 3 sous. Els establerts han fet entrada de 5 sous.(comprovar cens).

Pergamí 117

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Pere Castelló pagès de Santa Margalida mitja quarterada i quaranta sous (sólidos), de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de2 lliures i 2 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 120

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Arnau Alòs de Santa Margalida 3 quarterades de terra dites "lo puig comú" de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 30 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 125

Miquel Vivot, donzell de Mallorca, reconeix haver rebut 1037 lliures, 2 sous i 4 diners en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 80 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 127

Pere Capó, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Miquel Anfós de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens d'1 lliura i 12 sous. La dita quarterada és part d'quelles dues que foren establertes a Onfore Calafat, que les va desemparar. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 130

Miquel Gallard, de Valldemossa, reconeix haver rebut 835 lliures, 5 sous i 4 diners en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 64 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 135

Els jurats de Santa Margalida redueixen a Antoni Femenia les 5 lliures 8 sous censals que fa a la dita universitat per dues quarterades, situades a Alcudiola, que li havien estat establertes a 4 lliures censals.

Pergamí 139

Joan Pasqual Guillemet, blanquer deMallorca, reconeix haver rebut a la taula de la Universitat i consignació de Mallorca 308 lliures en nom dela universitat de Santa Margalida per a la quitació de 24 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 140

Mateu Femenia, pagès de Santa Margalida, reconeix haver rebut 968 lliures i 15 sous en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 64 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 142

Llorenç Caldès de la Vila de la Pobla, fa gràcia a Pere Pasqual del molí del Grec , a sa muller Agneta Pasquala i Guardiola, a Joan Pasqual, pare del dit Pere, i a Francina Guardiola i Pisana, mare de la dita Agneta, que puguin quitar aquelles 6 lliures censals que li han venut pagant-li 75 lliures.

Pergamí 145

Concòrdia entre els jurats de Santa Margalida i Francesc Font de Roqueta relativa a la contribució a les talles de Santa Margalida pels béns que dit Francesc posseïa a dit terme. Els jurats de Santa Margalida reconeixen haver rebut 200 lliures de dit Francesc per raó de talles "vagals" i Francesc Font s'obliga a contribuir a les talles amb 18 lliures censals cada any.

Pergamí 148

Pere Femenia, notari de Mallorca, ven al seu gendre Gabriel Estelric, mercader de Mallorca, aquelles 10 lliures, 13 sous i 4 diners censals que li fan Pere Torrents, ferrer de Petra, sa muller Bàrbara i el seu fill Pere, per preu de 133 lliures, 6 sous i 8 diners.

Pergamí 156

Miquel Simonet, donzell, reconeix haver rebut 518 lliures i 18 sous en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 40 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 157

Antoni Amer, prevere beneficiat a l'església parroquial de Muro, reconeix haver rebut 165 lliures i 11 sous en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 12 lliures i 18 sous censals que la universitat de Santa Margalida havia de prestar al seu benefici eclessiàstic.

Pergamí 158

Elisabet Armengol i Malet, muller de Pere Jordi Amengual, ciutadà militar, reconeix haver rebut 325 lliures en nom de la universitat de Santa Margalida, per a la quitació de 26 lliures censals que li fa la dita universitat, i 52 lliures més per dues pensions impagades.

Pergamí 162

Joan Tous fill de Joan, de Santa Margalida, ven a Antoni Estelrich sabater de Santa Margalida mitja quarterada de vinya situada a la possessió de Vernissa, al lloc dit el Pinar, al terme de Santa Margalida, tinguda sota alou i jursidicció de la Baronai que fou del Comte d'Empúries per valor de 37 lliures i 10 sous.

Pergamí 163

Joan Palleres, dit del molí de la Rata, del lloc de Búger de la vila de Campanet, allibera el seu cunyat Joan Pasqual, dit del molí del Grec, del lloc de Búger de la vila de Campanet, d'aquelles 150 lliures que en Pasqual havia de pagar a dit Palleres, hereu universal de Margalida Pasqual difunta, muller den Palleres i germana de dit Pasqual.

Pergamí 166

Concòrdia entre Ramon sa Fortesa, Comte de Formiguera, donya Unissa Fuster, comtessa i mare de dit Comte, i Asbert Fuster, cavaller de l'hàbit de Calatrava, d'una banda, i Pere Molines i Antoni Monjo, jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat per aqueixa universitat, de l'altra banda. Ambdues parts es perdonen tots els plets criminals i civils en curs; però pel que fa al plet sobre la jursidicció de les cavallaries s'esperarà a que se dicti sentència, amb llibertat per apel·lar.

Pergamí 182

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Catarina Font i Esbert mitja quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 2 lliures i 1 sou. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 193

Joan Tous, fill de Joan, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a mestre Bernat Femenia paraire tres quarterades i un cortó de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 6 lliures i 11 sous. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 200

Joan Tous, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Damià Riudavets una quarterada de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 8 lliures. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 204

Joan Tous, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Gabriel Ribes una quarterada de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 5 lliuresi 12 sous. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 1

Bernat Corne, procurador del Comte d'Empúries, estableix a Vidal de Torrent, Bernat Trobat i Pere Cabrer una part d'un bosc dit Pinar situat a la parròquia de Santa Margalida, tengut sota alou de la porció del Comte d'Empúries, confrontant amb la mar, l'estany de l'Albufera, amb un rafal tengut pel dit Comte d'Empúries, amb rafal tengut pel Bisbe i Capítol de Girona i amb l'alqueria de Santa Eulària. Es retén per al Comte les salines, i la fusta del pinar, que serà d'ús comú per a la gent de la predita parròquia de Santa Margalida i per a la de la parròquia de Sant Joan de Muro. Faran cens d'una masmudina.

Pergamí 6

Catarina, vídua d'Arnau Burguès, i el seu fill Ramon Burguès, senyors de la cavallaria que fou de Francesc Arnau d'Illa, situada a Santa Margalida, estableixen en emfiteusi a Bernat Calafat un tros de pati perquè s'hi construesquin uns porxos.

Pergamí 10

Hayton Natiar i Juceff Ben Maimó Aletzar, jueus de Mallorca, reconeixen haver rebut 47 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida, que els hi restaven a pagar d'aquelles 240 Lliures en que s'havia encarregats aqueixa universitat amb dits jueus.

Pergamí 15

Francesc Font de la Serra de Muro fa gràcia a la universitat de Santa Margalida que puguin quitar aquelles 8 lliures censals que li fa aqueixa universitat sobre un alou franc situat a Campanet pagant 100 lliures.

Pergamí 16

Na Margalida, vídua, curadora de l'heretat de francesc Riu difunt, fa gràcia que la universitat de Santa Margalida pugui quitar aquelles 23 lliures 6 sous i 8 diners que li fa sobre un rafal anomenat Binicalvell que Esteve Cerdà de Santa Margalida té en alou franc, que valen 350 lliures, fent quatre pagaments, això és, tres de 100 lliures i un de 50. Jurats: Pere Balaguer, Esteve Cerdà, Bernat Albertí “junior” i Tomàs Dalmau. Testimonis: Guillem Monge, Bernat Femenia, Guillem Femenia, Bernat Jordà i Pau Terriola.

Pergamí 18

Els jurats i els consellers de Santa Margalida, atenent que aqueixa universitat fa censals per valor de 24 lliures i 8 sous a diversos censualistes, s'encarrega en 24 lliures censals amb Francesc Font de la Serra de Muro, per tal de redimir aquelles 24 lliures 8 sous censals.
Jurats: Pere Albertí, Pere Pastor, Llorenç de Puigserver, Pere Camps; consellers: Jaume Albertí, Ponç Gil, Pere Vey “junior”, Pere Cellera “junior”, Pere Alòs, Joan Monge, Guillem Roig i Jaume Barceló. També subscriuen el document: Guillem Monge, Jaume Roig i Bernat Femenia, habitadors de la dita parròquia.
Censals:
8 lliures al venerable Antoni de Quint “junior” ciutadà
8 lliures i 8 sous al venerable Jaume Albertí de la vila d’Inca
8 lliures a la venerable senyora Marquesa muller d’en Pere Garriga de Sineu “que solebat morare in alqueria de Roqueta dicte parrochie”.
A raó de 100 sous per morabatí. Fan l’encarregament “advertentes quod utilius est nobis et singularibus dicte universitatis et parrochie facere dictos census uni soli censualerii quam tribus”
Testimonis: Antoni Calafat, Martí Serra, Gabriel Rissech, Julià Alber, Guillem Pastor i Bernat Albertí.

Pergamí 19

Jaume Albertí de la vila d'Inca, atenint haver rebut 105 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 8 lliures i 8 sous censals que li fa la dita universitat, segons encarregament del 13 de juliol de 1413, com també 5 lliures i 19 sous per cens de temps passat, retorna a aqueixa universitat tots els drets que li pertanyien sobre el dit censal.

Pergamí 20

Marquesa, muller de Pere Garriga de Sineu, reconeix haver rebut dels jurats de Santa Margalida 100 lliures per a la quitació de 8 lliures censals que li fa la dita universitat, que foren venudes pels jurats de Santa Margalida per son pare, en Bernat Albertí, dia 14 d’abril de 1402.

Pergamí 24

1455, octubre, 5, Ciutat de Mallorca.- Encarregament censal de la universitat de Santa Margalida, que fan en nom seu Joan Riera i en Jaume Femenia, dos dels jurats, tenint poder atorgat pel Consell de la Universitat del 25 de setembre del mateix any, per valor de 50 morabetins, a favor d'Antonina muller del venerable Pere Albertí habitador de Santa Margalida, per preu de 250 lliures, a fi de poder satisfer aquelles 750 lliures, que són la segona paga a què havia estat condemnada la dita universitat després de la revolta forana, i que són part de les 150.000 lliures que havia de pagar tota la Part Forana amb idèntic motiu. L’encarregament és autoritzat pel lloctinent general del regne. S’hi reprodueix el consell de la Universitat on es decideix dur-lo a terme: “A vint-e-sinch del mes de satembre any mill quatre-cents sinquanta-sinch los die mes e any demunt dits los honrats Joan Riera, Antoni Vey e Jaume Femania jurats l’any present de la parròquia de Sancta Margualida de Muro ensemps ab los honrats en Guillem Gill, Johan Monge, Bernat Fuxà, Guabriell Columbàs, Guabriell Stelrich, Mertí Vey, Pere Molines, Mertí Delmau, consellers de la dita parròquia de Sancta Margualida de Muro, los die e any presents ajustats e congreguats en lo loch acustumat tenir (sic) e celebrar concell per los actes de la dita parròquia. En lo qual concell fonch preposat per hun dels jurats de la dita parròquia sient senyors ja sap la seviesa de cascun de vosaltres com la nostra parròquia és molt vexade e axecutada per peguar e satisffer aquelles set-centes sinquante liures qui són vingudes a peguar per la segona pagua del tayll del senyor rey per condempnació de las cent sinquanta mília liuras que tota la part Fforana és stade condempnada. E per ditala segona pagua se requer fer per lo magnífich mossèn Francí d’Arill lochtinent del senyor rey fer grans execucions en la dita parròquia e singulars de aquella. E considera (sic) la gran pobresa en la qual la dita parròquia e singular de aquella són possats seria de parer que·s donàs potestat a alguns del dit consell que en nom de la dita parròquia e singulars de aquella pusquen manlevar e haver per via de venda o encarreguar censal o en altre manera que trobar poran fins a quantitat de les dites set-centes sinquanta loures la qual preposació feta tot lo dit concell concordantment determanaren que fos donada e attribuïda potestat als discrets en Johan Riera e Jaume Femania dos dels dits jurats sobra les dites coses per tant lo dit concell concordantment saguint la voluntat de la dita determinació o concell de grat e de certa sciència fa constitueix e ordona síndichs e procuradors certs e specials los dits discrets Johan Riera e Jaume Famania e cascun d’ells per lo tot ço és que en nom de la dita parròquia e singulars de aquella e de cascun d’ells per lo tot pusquen vendre e de nou encarregar sobra la demunt dita parròquia e singulars de aquella en hun contracta, dos o més e una persona o moltes censals axí de diners com de forment fins en quantitat de les dites set-centas sinquanta liuras les quals haien a servir a depposar e peguar la dita segona pagua del tayl del senyor rey per la qual segona pagua la dita parròquia és a present molt axecutada E les quals vendes pusquen fer mitgensant auctoritat e decret del dit magnífich lochtinent reyal an aquells dits censalers atorgade en e sobra tots los alous loismes fadigues de la dita parròquia e singulars de aquella e altres béns lurs portades en Ciutat o en aquell loch en lo qual ab los compredors convenir se poran ab peatge de sinch solidos o deu solidos e los dits contracte o contractes fer e fermar en poder de qualsevol notari o notaris ab totes e qualsevol promatenses stipulaciones (sic) peatges obligacions renunciacions clàusules specials axí de evicció expressa menysfalliment de tota redució (sic) cesament de pagua com de tot altre empetxament qui seguir se posqués en qualsevol manera com encare ab pacte que los compradors puxen cascun any variar lurs accions axí envers la dita parròquia com envers los singulars de aquella e de cascun singular per lo tot segons a tota utilitat dels compradors dictar e ordonar se porà los quals encarregaments hagen a fer mitgensant emperò carta de poder rembra e quitar aquells. Promet tot lo dit concell en mà e poder del scrivà de la dita parròquia que tot so e quant per los dits dos jurats fet e fermat serà que ho hauran per bo e ferm e no ho revocaran per alguna causa o rehó sots obligació dels béns de la dita parròquia e singulars de aquella e de cascun per lo tot axí mobles com inmobles presents o esdevenidors lo present trellat fonch faelment tret e trelladat del libre determinacions (sic) de lademunt dita vila de Santa Margualida de Muro sots lo dit kalendari. E perquè an aquella plena ffe en cascun loch hi sia donade fo assí posat lo sagell reyall lo qual és tal”. Segueix la petició d’autorització per a l’encarregament efectuada en nom de la Universitat al lloctinent general per en Joan Monge, en Simó Monge i n’Andreu Femenia habitadors de la parròquia de Santa Margalida.

Pergamí 27

Joan Pellicer prevere, rector de l'església de Sencelles, fa gràcia a la universitat de Santa Margalida que pugui quitar aquelles 4 lliures censals que li fa la dita universitat, segons encarregament fet el mateix dia, pagant 50 lliures.

Pergamí 40

Joan Font, ciutadà de Mallorca, fill i hereu de Francesc Font, reconeix haver rebut 395 lliures i 5 sous en nom dels jurats de Santa Margalida que són per a la quitació de 26 lliures i 5 sous censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 57

Pere Torrens, fill de Gabriel, difunt, del lloc de Búger de la parròquia de Campanet, i la seva muller Andreva, filla d'Andreu Capó del dit lloc, per tal de pagar a Andreu Capó d'aqueix lloc les 56 lliures que li deven, li venen la meitat d'unes cases i clos de terra que tenen a Búger per indivís aqmb la seva germana Mariona Capó, tengut sota alou i jursidicció de Francesc Mir canonge, per preu de 16 lliures.

Pergamí 62

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Francina Font, vídua de Mateu Font, sobre la forma de contribució a les talles i càrregues de la universitat de Santa Margalida per la seva possessió dita la Marina de Son Real, la qual fou antigament den Salvador Estelrich. Els jurats de Santa Margalida l'alliberen de la contribució a canvi del pagament de dos ducats d'or censals, encarregats sobre un alou del notari devall escrit.

Pergamí 63

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Pere Joan Font, ciutadà de Mallorca, sobre la forma de contribució a les talles i càrregues de la universitat de Santa Margalida per les possessions que tenia a aqueix terme. Dit Font s'obliga a pagar 200 lliures per les talles de temps enrera i 8 lliures censals cada any per les venidores.

Pergamí 65

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Antoni sa Fortesa, ciutadà de Mallorca, sobre la forma de contribució a les talles i càrregues de la universitat de Santa Margalida per les possessions que tenia a aqueix terme. Dit sa Fortesa resta alliberat del pagament de les càrregues a canvi del pagament de 125 lliures.

Pergamí 79

Antoni Martorell, prevere i doctor en teologia, sagristà de la Seu de Mallorca, reconeix haver rebut 553 lliures, 11 sous i 8 diners en nom del a universitat de Santa Margalida per a la quitació de 40 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 88

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Joan Carreres fill de Bernat, de Santa Margalida, dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 5 lliures i 6 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 96

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Joan Molines, ferrer de Santa Margalida, dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 7 lliures i 6 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 107

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Cosme Serra de Santa Margalida dues quarterades i mitja de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 18 lliures i 8 sous i 9 diners. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 109

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Antoni Femenia de Santa Margalida dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 5 lliures i 8 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 113

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Antoni Quetgles de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens d' 1 lliura i 1 sos. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 115

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Jaume Riera, teixidor de lli de Santa Margalida, dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 116

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Gregori Alòs de Santa Margalida set cortons de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures, 12 sous i 9 diners . L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 119

Mateu Calafat, ( o Miquel?, revisar) de Santa Margalida, ret als jurats de Santa Margalida unes cases i closos de terra contigus, de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, que els jurats de Santa Margalida li havien establert el 4 d'abril de 1592 a cens de 6 lliures i 5 sous.

Pergamí 129

Miquel Galmés, doctor en medicina, de Sineu, reconeix haver rebut 163 lliures, 6 sous i 8 diners en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 12 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 131

Mateu Femenia, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Julià Vives de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 5 lliures i 10 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 132

Mateu Femenia, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Francesc Molines de Santa Margalida dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 1 lliures 2 sous i 6 diners. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pergamí 138

Ordenances referents a l'administració de la hisenda municipal de Santa margalida ordenades per Miquel Major, Regent de la cancelleria i visitador general al regne de Malloca.

Pergamí 146

Joan Serra, prevere de la Ciutat d'Alcúdia, cancella l'instrument d'encarregament fer per Pere Alòs, jurat de Santa Margalida, en nom d'aqueixa universitat, que és de 40 lliures per preu de 500 lliures, ja que per aquest encarregament no es comptava amb suficients poders i que posteriorment se'n feu un altre pel mateix valor.

Pergamí 147

Joana Seguina i Serra, vídua den Jaume Seguí de la Ciutat d'Alcúdia, cancella l'acte de vend ade 8 lliures censals atorgat per Pere Alòs, jurat de Santa Margalida, en nom d'aqueixa universitat, per preu de 100 lliures, ja que per a aquest encarregament no es comptava amb suficients poders i que posteriorment se'n feu un altre pel mateix valor.

Pergamí 161

Joan Pou, prevere beneficiat a la Seu de Mallorca, procurador major de la Confraria de Sant Pere i Sant Bernat, reconeix haver rebut 150 lliures, 10 sous i 8 diners en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 12 lliures censals que aqueixa universitat fa a la dita confraria.

Pergamí 165

Joanot Desclapers reconeix haver rebut 306 lliures 14 sous i 8 diners en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 24 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 169

Catarina Comelles i Serra, vídua de Ferrer de Comelles, ciutadà de Mallorca, reconeix haver rebut 225 lliures en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 18 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 172

Miquel Sunyer, doctor en lleis (?), reconeix haver rebut 406 lliures, 2 sous, i 6 diners en nom del a universitat de Santa Margalida per a la quitació de 20 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 187

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Margalida Alòs i Pou, vídua d'Andreu Alòs d'Alcudiola, unes casetes i tres trossos de terra contigus, de pertinences de la possessió de Son Monjo d'Alcudiola, situades al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 9 lliures i 5 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous. Aquestes casetes i closos ja havien estat establerts a Sebastià Pou, pare de dita Margalida, però no s'havia firmat l'acte d'establiment.

Pergamí 191

Bartomeu Castelló, blanquer de Mallorca, reconeix haver rebut 3668 lliures i 5 sous en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 165 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 196

Joan Tous, jurat major de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Joan Maimó Canet dues quarterades de terra de pertinences de la posessió de la Bisbal, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 4 lliures i 2 sous. L'establert ha fet 5 sous d'entrada.

Pergamí 3

Dalmau de Bànyuls, Lloctinent del rei de Mallorca, per tal de posar fi a la controvèrsia existent entre els homes de la vila i parròquia de Sant Joan de Muro (“ville et parrochie Sancti Johannis de Muro”) , d’una banda, i entre els homes de la vila i parròquia de Santa Margalida de Muro, d'una banda, i, de l'altra (“ville i parrochie Sancte Margarite de Muro”), per raó de les escoltes marítimes a que estan obligades. El lloctinent reial, Dalmau de Bànyuls, ordenà que les escoltes es facin a mitges entre ambdues parròquies, de manera que cada alberg, alqueria o rafal estigui obligat a fer una escolta. Els síndics i procuradors de totes dues parròquies, Pere Bosc i Berenguer Mulet, síndics de la vila i parròquia de Sant Joan de Muro, i Pere Fornari i Bernat Albertí, síndics i procuradors de la vila i parròquia de Santa Margalida de Muro, concreten com es duran a termes les dites escoltes marítimes.

Pergamí 22

En Francesc Grua, llibrer i Martí Grua ciutadà de Mallorca, hereus de Margalida, vídua de Pere Calafat, mercader de Mallorca, reconeix haver rebut 60 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 4 lliures i 16 sous censals que li fa la dita universitat, i que li foren venudes en dit nom per en Guillem Monge de Campfullós el dia 16 de març de 1437.

Pergamí 26

Caterina, vídua de Pere Marí, botiguer de la Ciutat de Mallorca, fa gràcia a la universitat de Santa Margalida que pugui quitar aquelles 16 lliures censals que li fa la dita universitat pagant 200 lliures, segons encarregament fet el dia present el notari infrascrit. Entre els síndics de la Universitat: en Pere Gil.

Pergamí 28

Joaneta, muller de Tomàs Desbach, donzell de Mallorca fa gràcia a la universitat de Santa Margalida que pugui quitar aquelles 40 lliures censals que li fa la dita universitat pagant 500 lliures, segons encarregament fet en el dia present, en dues pagues iguals.

Results 1 to 100 of 207