Person

Estelrich i Artigues, Joan

• Estelrich, Joan

Felanitx, 1896 - París, 1958

"Escriptor i polític.

De família tradicionalista, cursà els primers estudis a Maó, on publicà les revistes Cruz y Espada i Gaceta de Menorca (1912) i col·laborà també amb Joan March. Estudià filosofia i lletres a Barcelona. El 1917 fundà el periòdic regionalista La Veu de Mallorca. Afiliat a les Joventuts de la Lliga Regionalista, dirigí a Barcelona Quaderns d’Estudis (1918), la col·lecció “Minerva” i la Fundació Bernat Metge (1923-58), per a la qual traduí una part del volum primer dels Discursos de Ciceró (1923) i del segon de la Història d’Alexandre el Gran de Quint Curci (1926). En els anys de la Dictadura s’encarregà de la campanya internacional de la Lliga per la difusió del problema català; fundà com a plataforma Expansió Catalana (1919) i actuà a Ginebra en els ambients de la Societat de Nacions; publicà La qüestió de les minories nacionals (1928) i La question des minorités et la Catalogne (1929). Estigué molt lligat a Francesc Cambó, del qual fou secretari i de qui articulà el pensament polític. Col·laborador assidu i editorialista de La Veu de Catalunya, el 1930 intentà, ensems amb Valls i Taberner, la revisió del pensament de Prat de la Riba, abandonà la identificació entre catalanisme i nacionalisme i defensà la reunió de nacionalitats lliures dins un estat complex (El moment polític, Catalunya endins, 1930). Fou elegit diputat a corts per Girona (1931-36) i formà part del consell de govern de Lliga Catalana a partir del 1933; fou redactor del setmanari Després (1934-36). Durant la guerra civil col·labora activament en l’Oficina de premsa i propaganda establerta a París per Cambó a favor de l’exèrcit sublevat i dirigí Occident, revista de propaganda del govern de Burgos, i el 1937 publicà en diverses llengües l’al·legat La persecución religiosa en España, amb pròleg de Paul Claudel. Després de la guerra intentà mantenir una certa distància respecte a la dictadura i representà Espanya a la UNESCO des del 1952 fins a la mort. Com a assagista literari influït per Xènius, cal destacar la seva obra Entre la vida i els llibres (1926), conjunt de comentaris a diversos autors, com Maragall, Leopardi, Kierkegaard, etc., i Fènix o l’esperit de la Renaixença (1934). Després de la guerra publicà diversos volums d’assaig en castellà i col·laborà a Destino. L'any 2012 foren editats els seus Dietaris."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/joan-estelrich-i-artigues

Creació: 13/05/2022.