Guillem Simó i Roca va ser un escriptor, investigador, pintor i compositor mallorquí. Es va llicenciar en Filològica Romànica, especialitzant-se en llengua catalana, per la Universitat de Barcelona el 1973 i professionalment es dedicà a la docència en l'educació secundària.

Com a investigador va tocar diverses branques, com el projecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes de 1931, la prosa escrita en català a Mallorca als segles XVI, XVII i XVIII o la lingüística. Ple que fa a la producció literària, després de la seva mort fores pulicats els dietaris titulats "En aquesta part del món", que causaren un gran impacte en el món literari, i el poemari "19 poemes amb música (1973-2000)", però una bona part en resta inèdita.

Obres publicades

Estudis d'història:

• Notes per a una història del projecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes de 1931. «Randa», núm. 3, 1976
• El debat autonòmic a les Illes durant la Segona República. Eivissa: Can Sifre, 1991

Estudis d'història literària:

• Les profecies atribuïdes a Bernat de Mogoda. «Randa», núm. 7, 1978
• Pronòstics mallorquins del XVIII. «Randa», núm. 8 i 9, 1979
• Prosa costumista balear. Palma: Conselleria d'Educació i Cultura Illes Balears/Institut d'Estudis Baleàrics, 1982
• Els inicis literaris de Pere A. Penya. «Randa»,núm. 36, 1995.[3]

Estudis de lingüística:

• Ús de l'article definit a la llengua literària de Mallorca

Poesia:

• 19 poemes amb música (1973-2000). Palma: El Tall, 2004

Textos autobiogràfics:

• En aquesta part del món. Dietaris (1974-2003). Pollença: El Gall, 2005.
• En aquesta part del món. Dietaris (1974-2004). Barcelona: Acontravent, 2016.- (Obra Completa - Volum I). Versió ampliada i definitiva a cura de Carme Vidal i D. Sam Abrams..

Textos inèdits:

• Tardor al Nord d'Àfrica (recull de poemes).
• L'ànima de la vitrina (relats breus).

va ser un metge, escriptor i historiador mallorquí.[1] És conegut per un guia de Mallorca que va escriure i il·lustrar amb fotos seves el 1933 i que s'ha reeditat un centenar de vegades i traduït a catorze llengües.[2]

Era el fill de Jaume Escalas i Adrover (1847-1929) que era també metge i fotògraf.[3] De 1920 a 1963 va ser el director de l'hospital psiquiàtric de Palma i va contribuir a la modernització del tractament, era un pioner de la terapia pel treball. Als anys 1930, la seva concepció d'una granja agrícola que ocupava unes cinquanta persones i quasi podia viure en autoarquia, va rebre molt reconeixement internacional. També va actuar per a la prevenció i la higiene social.[4]

Era un fotògraf assidu, i el fons dels Escalas, pare i fill, conté més de 50.000 fotos que cobren el període del 1890 fins al 1975.[2] El 2009 es va organitzar una primera exposició retrospectiva de l'obra dels Escalas i una monografia sobre l'arxiu fotogràfic que cobreix un segle en imatges segons tres temes recurrents: el païsatge de l'Illa, la vida familiar i la psiquiatria.[5] El 2014 es va realitzar una exposició al claustre de la Catedral de Mallorca Palma des de la Seu on es van juxtaposar disset fotos de Jaume Escalas, fetes des de la Seu fa un segle amb fotos d'avui, realitzades des del mateix punt per Jaume Gual i Carbonell. https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Escalas_i_Real http://www.psiquifotos.com/2010/05/141-el-archivo-fotografico-escalas.html