Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908. Es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs. Fou canonge de la seu barcelonina el 1918. De jove col·laborà al diari tarragoní La Cruz i al setmanari vallenc Pàtria . Aviat esdevingué un elegant estilista i un intel·ligent apologeta. Fou un dels principals promotors a Catalunya dels moviments d’avantguarda cristiana: bíblic, social i litúrgic. Hereu espiritual d’aspectes fonamentals de la doctrina de Torras i Bages i fins de Balmes, excel·lí com a pensador i periodista, sobretot a través de La Paraula Cristiana , que fundà el 1925 i dirigí des de la seva fundació i que exercia una gran influència en el camp intel·lectual, i també d' El Bon Pastor , que fundà per renovar la pastoral i l’homilètica de la clerecia. Des del 1920 col·laborà a La Veu de Catalunya i als inicis d' El Matí i, escadusserament, a La Publicitat , Vida Cristiana , Quaderns d’estudi i Claror . Milità al moviment catalanista i participà en debats públics sobre temes polítics, socials i religiosos.

http://goo.gl/GSjMHG

Químic orgànic.
"Estudià el batxillerat a l’Institut Ramon Llull i ciències químiques a la Universitat de València. S’inicia en la investigació sota la direcció del professor Antonio Madinaveitia a la Universitat Complutense de Madrid, on assoleix el grau de doctor.
Completa la seva formació a l’Institut Pasteur de París sota la direcció del professor E. Fourneau. El 1928 obté la càtedra de química orgànica a la Universitat de Salamanca, després a la de Santiago de Compostel·la, on resta fins a la seva jubilació l’any 1971. La seva tasca investigadora, de tota manera, continuà als Laboratoris de Química Orgànica del Consell Superior d’Investigacions Científiques fins al 1982, data de les seves tres darreres publicacions científiques al voltant de la síntesi d’anàlegs de l’hormona juvenil d’insectes. Morí a Santiago de Compostel·la el dia 31 de juliol de 1996.
Entre les distincions honorífiques concedides al professor Ribas Marquès hi figuren: Gran Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi, Medalla d’Or de la Universitat de Salamanca, Premi a la Ciència de l’Excma. Diputació Provincial de la Corunya, Premi de Ciències del Consell Superior d’Investigacions Científiques de 1972, fill adoptiu i Medalla d’Argent de la Ciutat de Santiago de Compostel·la, Premi Xunta de Galícia d’Investigació Científica de 1987, Medalla Castelao de la Xunta de Galícia de 1991. Ha estat membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències d’Espanya i Acadèmic de número de la de Galícia, així com membre de l’American Chemical Society i de diverses societats científiques europees.
El professor Ribas realitzà una brillant tasca investigadora a l’àrea de la química de les substàncies naturals, en especial sobre la química dels alcoloides, que es va traduir en la direcció de 68 tesis doctorals, la publicació de 135 treballs científics originals i la creació de l’Escola Compostel·lana de Química de Substàncies Naturals, de gran prestigi internacional. La major part de la seva activitat científica la va realitzar a Santiago, al Departament de Química Orgànica de la Universitat i als Laboratoris de Química Orgànica del Consell Superior d’Investigacions Científiques. D’entre els seus nombrosos deixebles, vuit han arribat a ser catedràtics d’universitat, investigadors en centres científics a l’estranger, professors d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques, professors de batxillerat i professionals de la indústria."

Font: https://www.uib.cat/digitalAssets/271/271351_cv.pdf

"Heinrich Otto Wieland (Pforzheim, Alemanya 1877 - Munic 1957) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1927.

Va néixer el 4 de juny de 1877 a la ciutat de Pforzheim, situada a l'estat alemany de Baden-Württemberg. Va estudiar química a les universitats de Berlín, Stuttgart i Munic, on es doctorà el 1901. El 1917 va succeir Adolf von Baeyer com a professor de química de la universitat de Munic i, entre 1925 i 1953, fou professor de química orgànica a les universitats de Friburg i Munic.

Wieland morí el 5 d'agost de 1957 a la seva residència de Munic.

Va formular la teoria de la deshidrogenització i va explicar la constitució de molts productes de naturalesa completa, com la pteridina, les hormones sexuals i alguns alcaloides. Realitzà, així mateix, estudis complexos sobre els àcids biliars.

El 1927 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química per les seves investigacions sobre la composició dels àcids biliars. El premi fou anunciat el 13 de novembre de 1928, sent entregat el 10 de desembre d'aquell mateix any a Estocolm.

Wieland va tractar reeixidament de protegir a les persones, especialment als estudiants jueus, que van ser "restringits racialment" després de les lleis de Nuremberg. Els estudiants que eren expulsats de a universitat a causa d'aquesta llei van poder romandre en el grup de Wieland com a químics o com a "Gäste des Geheimrats" (convidats del consell privat)."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Heinrich_Otto_Wieland

"Joan Maria Thomàs i Sabater va ser compositor i organista mallorquí. Va estudiar a Barcelona amb Domènec Mas i Serracant i Eusebi Daniel, a París amb Jean Huré, el gran musicògraf i organista de Sant Agustí de la capital francesa. El 1914, als dinou anys, fou nomenat organista suplent de la catedral de Palma. Acabats els estudis musicals, que simultaniejà amb els de la carrera eclesiàstica, començà la publicació d'obres per a orgue a Música Sacro-Hispana, essent presentat amb tons elogiosos pel mestre Eduard Torres. Després es dedicà a treballs de crítica i musicologia, col·laborant en diverses revistes d'Anglaterra, Alemanya, França i els Estats Units.

El 1926 fou nomenat representant del Musical Digest. El mateix any va crear l'Associació Bach per la música antiga i contemporània, amb la finalitat de divulgar tota mena de música, especialment la contemporània. També va ser l'impulsor d'uns festivals dedicats a Chopin que, entre el 1930 i el 1936, van portar a Mallorca algunes de les personalitats musicals més rellevants del moment. L'any 1931 va fundar la Capella Clàssica, amb què va donar concerts per tota la península Ibèrica i per a la qual Falla, amic seu, va escriure la Balada de Mallorca.

Com a organista, Joan Maria Thomàs donà nombrosos concerts a partir del 1926, en què inaugurà el gran orgue reformat de la catedral de Ciutat de Palma, donant de bon principi concerts en l'illa de les grans obres orgàniques de Johann Sebastian Bach, César Franck, Mendelssohn, etc. També va actuar a Barcelona, París, Donòstia i València. Com a musicògraf i conferenciant es donà a conèixer a Barcelona, on el 1929 prengué part, en unió de la pianista Blanca Selva, en el memorable cicle commemoratiu del centenari del Romanticisme.

Posteriorment presentà al Congrés Internacional de Musicologia, celebrat el 1936 a Barcelona, una comunicació amb aportacions inèdites a la història de l'organologia espanyola en el segle xviii. El 1934 fou nomenat professor d'estètica i història de la música del Conservatori i membre de l'Acadèmia provincial de Belles Arts de Ciutat de Palma. Tres anys abans Joan Maria Thomàs havia fundat l'obra a la qual va dedicar la major part de les seves múltiples activitats: la Capella Clàssica de Mallorca, entitat coral que, sota la seva direcció, assolí un gran prestigi artístic des del seu primer concert celebrat en el segon Festival Internacional de Valldemossa alternant amb el pianista Arthur Rubinstein. Més tard, i en un altre festival fou acompanyada la Capella per un altre gran pianista, Alfred Cortot.

Entre els mestres que accidentalment varen anar alternant amb Joan Maria Thomàs en la direcció del seu cor figuren Enrique Fernández Arbós i Manuel de Falla, qui, després d'haver dirigit la Capella en una magnífica versió seva de l'Ave Maria de Victoria, acceptà el títol de director honorari d'aquesta formació, a la qual dedicà la seva Balada de Mallorca, versió coral inèdita d'un fragment de Chopin elaborat pel compositor espanyol.

De manera intersticial en la seva dedicació a tasques de director, professor i musicògraf, va exercir la composició. La seva producció comprèn més d'un centenar d'obres, la majoria obres corals, però també obres per a piano, orgue, guitarra i per a cant i piano."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maria_Thom%C3%A0s_i_Sabater