Showing 3206 results

Authority record

Galmés, Salvador

  • AHUIB
  • Person
  • Sant Llorenç des Cardassar, 1878-1951

Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat sacerdot el 1904; per aquell mateix temps cursà estudis lliures a la facultat de dret de Barcelona, on es llicencià el 1907. Cap al 1911, per influència d’Antoni M. Alcover, començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull, i aviat n'assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Alcover (1919-23). Lul·lista http://goo.gl/SCQyI8

Basili de Rubí

  • AHUIB
  • Person
  • 1899-1986

Caputxí català que gairebé fou afusellat. Pogué fugir a Itàlia i després tornà i fou nomenat director dels seminaris caputxins d'Olot i Barcelona. El seu nou original era Francesc de Paula Malet i Vallhonrat, nat a Rubí. Fou fundador de l’entitat Franciscàlia (1948), editor de la revista "Estudios Franciscanos" des de la represa (1948) i iniciador i director de la col·lecció “Critèrion” http://goo.gl/SpwwTt

Samper, Baltasar

  • AHUIB
  • Person
  • 1888-1966

Baltasar Samper i Marquès (Palma, 1888 - Ciutat de Mèxic, 1966) fou musicòleg, pianista i compositor. Fill i germà de músics es traslladà a Barcelona on fou deixeble d'Enrique Granados. Fou l'encarregat de realitzar algunes missions de recerca de l'"Obra del Cançoner Popular de Catalunya" a les illes Balears. S'exilià a Tolosa de Llenguadoc i, posteriorment, a Mèxic.
És l'autor de la música del reportatge "Mallorca: isla de la calma" (1927), del qual els fulls apareguts al petit fons Francesc Sureda i Blanes, coneguda actualment com "Suite Mallorca".

http://goo.gl/3JZICX

http://goo.gl/8jiY50

http://goo.gl/zdjmPV

Gabriel Ribas de Pina

  • AHUIB
  • Person
  • 1814-1873

Va néixer a Palma el 1814 en el si d'una família de l'aristocràcia i tradicional mallorquina, propietaris de grans finques a localitats com Pina, Santa Eugènia i es Capdallà. Des dels 8 anys ingressà a l'Orde Tercera dels Franciscans. El 1842 partí cap a Roma, on va dir la seva primera missa. El 1844 tornà a Mallorca on es deicà a recórrer "a peu" tots els pobles de l'illa per predicar la doctrina franciscana. El 1856 funda, juntament amb la seva germana Josep, a Pina la Congregació de les Filles de la MIsericòrdia, que es dedicarien a servir els malalts i a l'educació i ensenyança de les nines. També promogué la construcció d'una església.

Entre 1845 i 1873 predicà un total de 3.447 sermons. Publicà també algunes obres de caire religiós: "Mes de Maria" (1846, de la qual es feren tres edicions), "Dia cristià..." (1856, dues edicions) i una història de l’orde franciscà.

http://goo.gl/PLkK5R

Alcover i Maspons, Joan

  • AHUIB
  • Person
  • 1854 - 1926

Joan Alcover va néixer i morir a Palma (3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926). Fou poeta, assagista i polític. Fill de família benestant, estudià batxillerat a l'Institut Balear, fou deixeble de Pons i Gallarza i condeixeble, entre d’altres, de Costa i Llobera, Joan Ll. Estelrich i Antoni Maura; es llicencià en Dret a Barcelona. Tornà a Mallorca i exercí llocs diversos en la judicatura. Fou diputat a Madrid pel partit liberal, liderat pel seu amic Antoni Maura.
Com a poeta cal relacionar-lo inicialment amb la Renaixença. La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, que d'una manera o altra el perseguiren durant la seva vida: mort de fills, viudatge...
Alguna de les obres més famoses són: "La relíquia" (1903), "La Balanguera" (himne oficial de Mallorca).
"La serra", homenatge a Costa i Llobera., "Cap al tard", recull poètic (1909), "Poemes bíblics", recull poètic (1918), "Desolació", expressió dels seus sentiments.

http://goo.gl/2vxNJf

http://goo.gl/oLCmq6

Oliver, Bartomeu

  • AHUIB
  • Person
  • Binissalem, 1894 - Caracas, 1972

Nat a Binissalem. Instructor i cofundador dels Exploradors a Binissalem. Fou catedràtic i fundà una escola a Barcelona (a Sarrià), l'Institut Tècnic Eulàlia, centre en llengua catalana basat en l’ensenyança activa. Durant la Guerra civil espanyola es tras lladà a Veneçuela (a Caracas), on fou degà de la Universitat. I allà morí el 1972.
Obtingué el primer premi La Flor natural amb el poema "De ma terra", amb el lema "Vermadoret", del segon concurs regional o certamen escolta del març de 1917.
Fou col·laborador a la Fundació Bernat Metge

http://goo.gl/oguBwL

http://goo.gl/waeMzG

Mariano Ferrer

  • Person

Segon Secretari de la Academia Médico-Práctica de Mallorca

Rafael Evinent

  • Person
  • 1726-1814

Rafael Evinent i Muntaner
Bunyola, Mallorca, 1726 —Palma, Mallorca, 1814
Metge i catedràtic de la Universitat Lul·liana de Mallorca.
Fundador de l’Acadèmia Medicopràctica de Mallorca, de la qual fou el primer censor (1789). Escriví diversos opuscles i contribuí a la difusió dels progressos de la medicina a Mallorca.
[Gran Enciclopèdia Catalana] http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0025633.xml?s.q=opuscles#.VImI3TGG-So

Coautor amb Joaquín Jaquotot i José Llabrés de "Breve instrucción de el modo y medios de socorrer a los muertos aparentes que se llaman asphíticos"

Joshep Rossell

  • Person

Examinador i Celador de la Academia Médico-Práctica de Mallorca

Rafael Rosselló

  • Person

Examinador de l'Academia Médico-Práctica de Mallorca

Antonio Matheu

  • Person

Examinador de la academia Médico-Práctica de Mallorca

Sebastián Bosch

  • Person

Celador i Examinador de la Academia Médico-Práctica de Mallorca

Guiscafrè Danús, Jaume

  • Person
  • 17/10/1968

Llicenciat (1992) i doctorat, amb premi extraordinari, (2006) en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears. Professor titular del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, on imparteix assignatures de teoria de la literatura i de folklorística. Treballa en projectes de recerca I+D sobre literatura oral popular catalana en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Les seves línies de recerca són la literatura oral popular, el folklore, l’arxivística folklòrica i la història de la folklorística. Des del 1992, col·labora amb Josep A. Grimalt en l'edició crítica i comentada de l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó , d'Antoni M. Alcover, de la qual s'han publicat ja sis volums. A part d'articles en revistes especialitzades, ha publicat, entre d'altres, La poesia oral: gèneres, funcionalitat i supervivència (2007, amb Caterina Valriu), El rondallari Aguiló: Transcripció, edició i estudi introductori (2008) o Erotisme i tabús en l'etnopoètica (2013, amb Anna Francés). És membre fundador del Grup d'Estudis Etnopoètics (GEE), del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB) i de l'European Research Group on Oral Narrative/Grup de Recerca Europeu en Narrativa Oral (ERGON/GRENO).

Miralles i Monserrat, Joan

  • Person
  • Montuïri, 1945

Joan Miralles, va néixer a Montuïri, és filòleg i folklorista. És catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears des de 1983. Es va llicenciar en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona (1969), el mateix 1969 va defensar la tesi de llicenciatura "Contribución al estudio de la onomástica mallorquina" i el 1978 obtingué el doctorat en Filologia Catalana amb la tesi "Un llibre de cort reial mallorquí del segle XIV. Introducció, transcripció i estudi lingüístic" (premi extraordinari de Filologia, Universitat de Barcelona, 1978). Ha impartit docència a la UIB des del curs 1970-71. Entre el 1980 i el 1998 va ser director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. És membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i de la comissió per a l'elaboració d'una proposta d'estàndard oral de l'IEC. Ha estat membre de la comissió redactora de l'avantprojecte de Llei de Normalització Lingüística per a la comunitat autònoma de les Illes Balears. Ha participat en el projecte finançat europeu PATROM (Patronymica Romanica), en el marc del qual prepara un "Diccionari històric de l'antroponímia romànica" i en el projecte del Ministeri d'Educació i Ciència Gramàtica del Català Antic. La seva recerca s'ha concretat en més d'una vintena de llibres publicats, com per exemple: "Un poble, un temps" (1974), "Els carrers de Montuïri" (1977), "Qüestionari sobre història i cultura popular de Mallorca" (1978), "La investigació de les fonts orals. Guia didàctica" (1980), "Vida i obra d’en Pere Capellà (Mingo Revulgo)" (1980), "La festa de l’Estendard" (1981), "La història oral. Qüestionari i guia didàctica" (1985), "Receptari de cuina del segle XVIII del P. Jaume Nartí i Oliver", amb la col·laboració de Francesca Cantallops (1989), "Catàleg de noms propis de persona", amb la col·laboració d’Antoni Llull (1989), "Onomàstica i literatura" (1996) i "Història i cultura popular, tots dos aplecs de treballs apareguts anteriorment; Corpus d’antropònims mallorquins del segle XIV" (1997) i "Discursos per la llengua" (1999), recull de discursos pronunciats des del 1982. Col·laborà en el "Diccionari de la llengua catalana" (1995). Actualment (2014), és el president de la Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic de la UIB (CTAL).

Més informació: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/joan-miralles-i-monserrat

Bujosa Homar, Francesc

  • Person
  • 1947-2020

Francesc Bujosa i Homar va néixer el 1947 a Esporles. Es llicencià i doctorà
en Medicina a la Universitat de València. Ha seguit la carrera universitària i ha
estat professor adjunt a la Universitat de València i catedràtic d’Història de la
Ciència, a la Universitat de Saragossa. El 1991 es va incorporar com a
catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de les Illes Balears, on
actualment imparteix l’ensenyament. Ha estat president de la Sociedad
Española de Historia de la Medicina i és actualment acadèmic numerari de la
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. Francesc Bujosa ha publicat
15 llibres i més de dos centenars de capítols de llibre, articles de revista, o
veus d’enciclopèdies, sempre de temes relatius a la història de la ciència.
Entre els seus llibres destaquen els següents: Orígenes históricos del concepto
de afasia, La Academia Médico Práctica de Mallorca i Historiografía y
Filosofía de la Medicina en España. La història de la ciència no esgota,
tanmateix, l’interès de Francesc Bujosa. Sol dir que li agrada tot manco
l’òpera, i escriu al diaris sobre els temes que el sedueixen: els cavalls de trot,
l’art o la ciència. Pensa que només hi ha una activitat més noble que la lectura:
la conversa. http://diari.uib.es/digitalAssets/124/124874_1_curriculum_bujosa.pdf

Cid Rafael, Felipe

  • Person
  • 1930-2015

Catedràtic d'Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva gran importància acadèmica rau en el fet d'haver estat el gran impulsor de l'Epistemologia històrica a Catalunya mitjançant les seves nombroses obres i de la Museologia mèdica, en fundar el Museu d'Història de la Medicina l'any 1979 a Barcelona. https://ca.wikipedia.org/wiki/Felip_Cid_i_Rafael

Dausset, Jean

  • Person
  • 1916-2009

Fue profesor de medicina experimental del Collège de France. Sus trabajos se han centrado fundamentalmente en el campo de la inmunología. Su descubrimiento del sistema HLA (Human Leucoccyte Antigens), le supuso ser galardonado con el Premio Nobel de Fisiología o Medicina en 1980, compartido con Baruj Benacerraf y George Davis Snell. https://es.wikipedia.org/wiki/Jean_Dausset

Forteza Forteza, Santiago

  • Person
  • 1914-2008

va néixer a Felanitx (Mallorca) l'any 1914. Era doctor en medicina i cirurgia per la Universitat Central de Madrid i s'especialitzà en odontologia. Va ser director de l'Hospital Provincial de Palma des de l'any 1975 fins a l'any 1981. També fou president de l'Il·lustre Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estoatòlegs de Balears des de l'any 1984 fins a l'any 1988. Després va publicar diversos estudis sobre ondontologia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_Forteza_i_Forteza

Gallart Monés, Francisco

  • Person
  • 1880-1960

Després de fer el batxillerat a l’Institut de Reus on s’ha traslladat amb la família, fent un gran esforç econòmic, estudia Medicina a Barcelona i es llicencia el 1901. De seguida, per poder subsistir, obre la seva consulta privada alhora que es mostra un metge de gran perícia. Amb els treballs de recerca clínica que més tard han de servir de base per a la seva tesi doctoral, guanya tres cops seguits, de 1903 a 1906, els premis anuals de l’Acadèmia del Cos Mèdic Municipal, on ingressa com a metge supernumerari el 1905 i és ascendit a numerari el 1909. L’activitat assistencial és un objectiu formatiu en els primers anys d’exercici a l’Hospital de Santa Creu des del 1906, al costat de Pere Esquerdo, mestre que poc després es converteix en el seu sogre.

El 1911, l’Ajuntament de Barcelona nomena Francesc Gallart vicedirector tercer de l’Institut d’Higiene Urbana, ajudant de Lluís Claramunt, qui li encarrega la desinfecció del carrer de Llull al Poble Nou. El 1912, a Madrid, defensa la seva tesi doctoral Estudio clínico de las adenopatías traqueo-bronquiales en general Estudio clínico de las adenopatías traqueo-bronquiales en general. Tot seguit, emprèn un viatge d’ampliació d’estudis per diferents centres europeus i, de tornada, s’encarrega del Laboratori d’Anàlisi Química del Servei de Medicina General del doctor Esquerdo. En aquest moment, s’inicia el definitiu interès de Gallart Monés per la Patologia Digestiva i, el 1913, funda l’Escola de Patologia Digestiva, que anys després continua viva amb l’obra del seu fill Antoni Gallart Esquerdo.

Gallart Monés guanya la plaça de metge numerari a l’Hospital de Santa Creu el 1919, assumint la direcció del Servei de Medicina General on hi trasllada la seva Escola. Els primers anys, s’esdevenen una prova de les noves formes de fer la Medicina, contemporània i moderna. Per una banda, treballa per envoltar-se d’un equip competent i, per l’altre, mira de trobar el finançament necessari per dotar tècnicament l’Escola. Entre els anys 1922 i 1925, crea el seu propi dispensari i aconsegueix equipar-lo amb aparells de raigs X, laboratori d’anàlisis químiques i bacteriològiques, seccions de metabolisme basal i terapèutica física. Disposa, també, d’un museu d’anatomia patològica. El 1929, aquests espais es consoliden amb el trasllat al nou Hospital de Santa Creu, ara, Sant Pau.

Des de 1913 fins a la seva jubilació el 1951, cada any amb l’excepció del parèntesi de la Guerra Civil, Gallart Monés organitza els cursos d’ampliació d’estudis amb els quals defineix els límits d’una especialitat clarament diferenciada i la necessitat d’aprofundir en el seu coneixement per materialitzar l’ensenyament superior de l’especialitat. L’Escola del doctor Gallart atrau experts i professors d’arreu del món, reforça les relacions internacionals i consolida l’ensenyament clínic. Al mateix temps, des del seu Servei, Francesc Gallart organitza i fomenta la participació als congressos mèdics i l’intercanvi amb les societats científiques especialitzades. Les publicacions i la recerca dels professionals del seu equip avalen la tasca d’investigació que es realitza a l’Escola de Gallart. Assolida l’autonomia universitària, la Patologia Digestiva passa a formar part del currículum docent i Gallart Monés és nomenat professor lliure de la Universitat de Barcelona.

El 1925, Francesc Gallart juntament amb Joan Puig-Sureda, Cinto Reventós, Joan Codina i Emili Roviralta, funden l’Institut Policlínic de Sant Gervasi, on exerceix la pràctica privada. A més, els alumnes de la nova Clínica Plató poden assistir als cursos de Gastroenterologia de l’Escola de Patologia Digestiva de Gallart de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Metge compromès amb la professió mèdica catalana, Francesc Gallart i Monés participa de manera activa als Congressos de Metges de Llengua catalana des del congrés de 1913 fins al 1936. La vida professional del professor Gallart és analitzable a partir de seva nombrosa obra, més de 150 títols publicats a les principals revistes mèdiques catalanes, espanyoles i franceses de l’època. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia des del 1921, ingressa amb un discurs sobre la millora de la salut pública a la ciutat de Barcelona. El bienni 1926-1928, presideix l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i, el 1946, és elegit president –més tard amb caràcter honorífic- de la Societat Internacional de Gastroenterologia.

A partir de la jubilació del professor Francesc Gallart i Monés, es succeeixen els actes d’homenatge i reconeixement tant al país com a l’estranger. La brillant trajectòria professional del mestre és distingida amb les Grans Creus de l'Orde Civil d’Alfons X el Savi i la de Sanitat de la Legió d’Honor. Rep el nomenament de soci honorífic de la Societat de Gastroenterologia d'Alemanya, és nomenat cavaller de la Legió d’Honor de França i doctor ‘’honoris causa’’ per la Universitat de Burdeus. El 1957, l’Ajuntament del Prat de Llobregat nomena Francesc Gallart fill predilecte de la vila i dóna el seu nom a una de les seves avingudes. El 1962, rep la Medalla de la Ciutat a títol pòstum. http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=IKG

Gil Xamena, Juan

  • Person
  • 1927-

se licenció en Medicina y Cirugía por la Universidad de Barcelona y en ese mismo centro universitario cursó también su especialidad en Ginecología y Obstetricia. Ya en su etapa de estudiante obtuvo por oposición el título de interno en el departamento de Ginecología y Obstetricia del Hospital Clínico de Barcelona, donde siguió trabajando hasta el año 1954, en que se estableció en Palma, en una consulta privada ubicada cerca de la Plaça de la Sang (“estaba un emplazamiento muy práctico, porque toda la pagesia de Mallorca sabía en aquel entonces donde estaba La Sang”, recuerda). En esta consulta ha atendido a sus pacientes privados durante toda su vida hasta su jubilación, hace más de una década, aunque a lo largo de su dilatada carrera profesional también ha colaborado, en distintas etapas y de forma desinteresada, con diferentes centros hospitalarios de Mallorca, desde el Patronato Obrero hasta la Cruz Roja, donde por cierto contribuyó a poner las bases de la futura Asociación de Lucha contra el Cáncer de Baleares, que impulsaron a finales de los años sesenta los doctores Salvá y Calvet. Ha sido, en diferentes etapas, secretario, vicepresidente y presidente del Colegio Oficial de Médicos de las Islas Baleares, así como presidente de la Academia Médica Balear. http://www.saludediciones.com/2016/01/05/ante-la-enfermedad-las-mujeres-suelen-ser-mas-sufridas-que-los-hombres-y-tambien-mas-disciplinadas/

Ley Gracia, Adolfo

  • Person
  • 1908-1975

Cursà els estudis de medicina a Barcelona. Fou cap del Servei de Neurocirurgia a l’Hospital Clínic d’aquesta ciutat, i membre fundador de la Sociedad Luso-Española de l’especialitat. Dirigí l’Escola Professional de Neurocirurgia (1975). Escriví Tumores intracraneales i Abscesos cerebrales , entre altres obres, i diversos capítols de la Patología médica, de Pedro i Pons. http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0037105.xml

Massons Esplugas, José María

  • Person
  • 1913-2012

Fou un metge català nascut a Valls el 18 de gener de 1913. Estudià el batxillerat a Saragossa, on es graduà amb Premi Extraordinari l'any 1928, Becari de la Diputació de Tarragona entre 1930 i 1935, i es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona(1934), on va ser alumne d'August Pi i Sunyer i Premi Extraordinari de Llicenciatura l'any 1935 de la mateixa universitat. Exercí com a cirurgià al servei del cos de sanitat de les tropes republicanes i de les Brigades Internacionals en la guerra civil espanyola.

En acabar la guerra no fou depurat gràcies a la mediació del seu amic Joaquim Viola i Sauret. Durant un temps treballà a la càtedra de Farmacologia de Francisco García-Valdecasas a l'Hospital Clínic de Barcelona(1940-1956), on va obtenir plasma de vedella, sense anafilàxia com a substitut del plasma humà.

Creador i director del Laboratori de Productes Farmacèutics DROVYSSA.

Des de 1983 dedicat al cultiu de la Història de la Medicina, tema vers el qual en publicà sis llibres (entre ells la "Historia de la Sanidad Militar española" en quatre volums) i prop d'un centenar d'articles. Destacat en la seva activitat professional, investigadora, pedagògica en la universitat, cívica en defensa de la cultura catalana, social i acadèmica des de la Societat Catalana d'Història de la Medicina i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El 2008 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. També fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Mallorca i de la Nacional de Mèxic. https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Massons_i_Esplugas

Obrador Adrover, Antoni

  • Person
  • † 2006

Antoni Obrador i Adrover fou un metge i activista cultural mallorquí.

Com a activista cultural, va participar en la primera campanya a favor del mallorquí de 1973. Fou cap de servei digestiu i director gerent de l'Hospital Universitari de Son Dureta, professor al Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la UIB, de la qual en fou col·laborador honorífic el 2004, president de l'Acadèmia Mèdica Balear els cursos 1989 i 1992, membre de l'Associació Espanyola de Gastroenterologia i bibliotecari de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears i redactor de la revista Medicina Balear.

El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull a títol pòstum. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Obrador_i_Adrover

Pedro Pons, Agustín

  • Person
  • 1898-1971

Agustí Pedro i Pons va ser un metge català.

Catedràtic de Patologia i Clinica mèdiques de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona des del 1927, esdevingué el gran clínic català de la seva generació. Presidí l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1939-58) i l'Acadèmia de Medicina de Barcelona (1957-71). El seu tractat Patología y clínica médicas, on col·laboraren nombrosos especialistes, fou obra de consulta bàsica durant molts anys.

Molt vinculat a la vida cultural catalana, va ser un dels prohoms que adquiriren el Teatre Romea de Barcelona per evitar la seva desaparició, i reuní una biblioteca molt important, que a la seva mort passà a la Biblioteca de Catalunya. És enterrat al Cementiri de Montjuïc.

Entre els seus alumnes destaca Jaume Rotés Querol. https://ca.wikipedia.org/wiki/Agust%C3%AD_Pedro_i_Pons

Piulachs Oliva, Pedro

  • Person
  • 1908-1976

Pere Piulachs i Oliva va ser un metge i catedràtic cirurgià.

Metge i Escriptor. Doctor en Medicina amb Premi Extraordinari per la Universitat Central (1940). Metge de Guàrdia, per oposició, en el Servei d'Urgència de l'Hospital Clínic de Barcelona (1931). Catedràtic de Patologia Quirúrgica en les Facultats de Medicina de Santiago de Compostel·la (1940), Zaragoza i Barcelona (1943). Fundador de la Societat Catalana de Cirurgia (1953), de la qual va ser President fins a 1961. Fundador de l'Escola de Cirurgia Espanyola i del Primer Servei de Cirurgia Cardiovascular Español. Director de l'Escola Professional de Cirurgia General de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. President de l'Associació Espanyola de Cirurgians i de la Societat de Cirurgia del Mediterrani Llatí. Acadèmic Numerari de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Premi de Poesia "Ciutat de Barcelona" pel seu llibre "El vent encantat".

Condecorat amb la Gran Creu de l'Ordre Civil de Sanitat; Creus d'Alfonso X el Sabio, de l'Ordre d'Àfrica, Legió d'Honor Francesa; Gran Collaret de la Santé Publique i Estel de la Solidaritat Italiana.

Va publicar més de 25 obres i més de 400 treballs, ponències i monografies de temes quirúrgics i literaris, destacant "Lliçons de Patologia Quirúrgica", "La malaltia i el malalt", "Xoc traumàtic", "Ferides vasculars", "Malalties del tiroide", etc.

Era conferenciant obligat en diferents Universitats d'Espanya, d'Europa i d'Amèrica. Va ocupar la Medalla Nº 6 de la Real Acadèmia Nacional de Medicina.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Piulachs_i_Oliva

Puigvert Gorro, Antonio

  • Person
  • 1905-1990

Antonio Puigvert Gorro fue un médico urólogo español.
Su padre era un médico de Serós (Lérida). Estudia medicina en la Universidad de Barcelona el 1928, donde fue discípulo de Manuel Serés i Ibars, y en 1933 ingresa en el Servicio de Urología del Hospital de la Santa Cruz y San Pablo, el que pasa a dirigir a partir de 1951. En 1943 funda un Instituto de Urología con una escuela de especialización urológica que posteriormente se convierte en la Fundación Puigvert. Realizó importantes aportes a la urología, e inventó numerosos instrumentos quirúrgicos como la sonda de Béniqué, la báscula para la cirurgía prostatoperineal, la jeringa para la pielografía de 20 ml a propulsión a rosca y ajustes especiales para las sondas de uréter (conocida como sonda tutor de Puigvert), la pinza de manijas desiguales, el separador doble y la pinza de disección y sutura.

En 1971 fue designado catedrático de Urología de la Universidad Autónoma de Barcelona. A pesar de mantener buenas relaciones con el régimen franquista en las elecciones al Parlamento de Cataluña de 1980 fue elegido diputado por la Esquerra Republicana de Catalunya (Izquierda Republicana de Cataluña). En 1986 recibe el Premio Cruz de San Jorge de la Generalidad de Cataluña, y también recibió la Medalla de Oro del Ayuntamiento de Barcelona, la cruz de caballero de la Legión de Honor (Francia), las grandes cruces de las Órdenes de Mayo y del Libertador (Argentina), y la gran cruz de la Orden de Isabel la Católica y la gran cruz de la Orden de Alfonso X el Sabio. https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Puigvert_Gorro

Reynés Font, Antonio

  • Person
  • 1888-1952

Antoni Reynés Font (Palma, 1888-1952). Odontòleg.

El 1905 obtingué el títol de batxillerat. L'any 1909 es va titular d'odontologia a la Facultat de Medicina de Madrid. Va fer pràctiques al gabinet del doctor Bernardino Landete i va perfeccionar estudis a "L'Ecole Française de Stomatologie" que dirigia el doctor Cruet a Paris. També es llicencià en Medicina a la Universitat de Valladolid el 1912, encara que sempre va fer de dentista. El 1914 es casà amb Margalida Ripoll Fargas.

Aviat es posà al front de la Clínica Odontolbgica per a pobres, un servei que creà 1'Ajuntament de Ciutat la primera dècada del segle. També fou dentista de 1'Associació de la Premsa de Balears, encara que es dedicà sobretot a exercir com a metge estomatòleg al seu despatx de la Rambla de Palma. Va ser tresorer (1923-1926) i president (1926-1929) del Cercle Odontològic de Palma i vocal de la Federación Odontológica Española (1926). Més endavant va ser vicepresident (1930-32), vocal (1932-34) i president (1941-1952) del Col·legi Oficial d'Odontòlegs de Balears.

Va ser President d'Honor, en representació de Mallorca, en el Primer Congrés d'Odontòlegs de Llengua Catalana celebrat a Palma l'estiu de l'any 1932, que coincidí amb el VII Congrés de Metges de Llengua Catalana. Llavors es decidí crear l'Associació General d'Odontòlegs de Llengua Catalana. Foren nomenats com a president el Dr. Joan Carol i com a vicepresident el mallorquí Josep Forteza-Rey.

Publicà la memòria "Perforaciones de la bóveda palatina y el velo del paladar" (Madrid, 1909) i "Clínicas dentales de beneficiencia", al diari "La Almudaina" (Palma, 1913). Fou membre del Consell de Redacció de la "Revista Balear de Ciencias Médicas" (1917).

Antoni Reynés també signà el manifest de resposta als catalans de l'any 1936, la pertinent "contra-resposta" i la seva adhesió al Moviment el dia 18 de setembre. El 1945 va ser nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Reyn%C3%A9s_Font

Results 301 to 400 of 3206