Jaume Bover i Pujol va néixer a Alsàcia (França) el 1945 fou arxiver, bibliotecari, bibliòfil i autor de nombroses obres relacionades amb el món del llibre i d’història de les Balears. Gran aficionat a la confiteria i a la cuina, disciplina de la qual és col·leccionista. La seva col·lecció és composta per llibres de tota casta de temàtiques, des de la filosofia fins a la història.
Fou director de la Biblioteca Espanyola en Tànger, adscrita al Institut Cervantes. Treballà a la Biblioteca March i a l'Institut Català de Bibliografía de Barcelona.

http://ves.cat/eqvb

De família mallorquina, va ingressar en la congregació dels pares Missioners dels Sagrats Cors del Monestir de Lluc (Mallorca) en 1940, on es va ordenar prevere (1949). En sentir-se molt aviat atret per l'Arqueologia i realitzar les primeres excavacions, va decidir estudiar Filosofia i Lletres i es va llicenciar en la Universitat Complutense de Madrid (1960), en la qual es va doctorar amb una tesi sobre La cultura de les coves en la primera Edat del Bronze a Mallorca (1965), dirigida per M. Almagro Basch, que es publicaria poc després (1968).

Després d'una estada per a ampliar estudis a l'Escola d'Història i Arqueologia de Roma, va ser professor ajudant en la Universitat Complutense (1967- 1968), d'on va passar, com a col·laborador científic, a l'Institut Espanyol de Prehistòria del Consell Superior de Recerques Científiques (1972), per a ocupar-se de la seva biblioteca, conjunta amb la del Museu Arqueològic Nacional de Madrid (1970-1979), que a partir d'aquests anys actualitzava M. Almagro Basch. En l'Institut Espanyol de Prehistòria ha estat secretari (1980) i director (1981-1985), el mateix que de la seva revista, Treballs de Prehistòria (1981-1989). Des de 1990, després de la seva jubilació, és també director del Museu de Lluc i ha dirigit igualment la revista Lluc (1962-1963).

Durant més de quaranta anys (1945-1986) ha realitzat nombroses excavacions arqueològiques a Mallorca, així com a Menorca, especialment, en les coves d'enterraments mallorquines de l'Edat del Bronze i del Període Talaiòtic (Edat del Ferro), com la cova de “sa Cometa des Morts” (Escorca), la de Son Maimó (Petra) i la de Massana (Campanet), treballs que van constituir la base d'estudi de la seva tesi doctoral i d'una important monografia (1968).

Igualment, va participar en les excavacions de la necròpoli de Son Real (Santa Margarita) i en va dirigir la III Campanya d'excavacions submarines en el peci grec de “El Sec” (Calviá, Mallorca) en 1971. El seu interès també es va dirigir cap a la Prehistòria de Menorca, on ha excavat en les navetes de sa Cova, Son Morell Gran, Binimaimut i en la necròpoli rupestre de Cales Coves, l'estudi de les quals va publicar en 1982.

Va ser Premi Ramón Lull de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (2006), en reconeixement a la seva labor arqueològica sobre la Prehistòria Balear, en la qual pot ser considerat com un dels més coneguts estudiosos.

Obres:

• La necròpoli de la cova de ‘Sa Cometa des Morts’, prop de Lluch (Mallorca)”, en Arxiu Espanyol d'Arqueologia, 80 (1950), págs. 319-328
• Corpus de les inscripcions baleàriques fins a la dominació àrab, Biblioteca de l'Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma, 15, Roma, CSIC, Delegació de Roma, 1965
• Les coves sepulcrals del Bronze Antic a Mallorca, Bibliotheca Praehistorica Hispana, 9, Madrid, CSIC, 1968
• Necròpoli Protohistorica Cales Coves, Menorca, Bibliotheca Praehistorica Hispana, 20, Madrid, CSIC, 1982
• La Mastia dels textos clàssics”, en VV. AA., Història de Cartagena, III, Murcia, Ed. Mediterrani, 1986, págs. 235-254 i 257-290.

Mestra represaliada