S'estan mostrant 15356 resultats

Descripció arxivística
Fons Municipal Històric Image
Vista prèvia d'impressió View:

15356 resultats amb objectes digitals Mostra els resultats amb objectes digitals

Fons Vicenç Rotger Buïls de targetes postals

  • ES 7040 AHUIB FVRB
  • Fons
  • Des de aprox 1950

Es tracta d'un fons d'unes 5.000 postals i una vuitantena de plaques de vidre, a més d'unes poques diapositives, que s'editaren entorn dels anys 50. 60 i 70 del segle XX a Mallorca. Era el temps del "boom" turístic illenc i per tant s'hi poden observar tota una sèrie d'activitats socials, econòmiques, urbanístiques i de concepció humana d'aquella època que revolucioaren les illes Balears, la qual passà d'una societat preturística, antiga i bàsicament pagesa a una de caire més modern i avançat.

Rotger Buïls, Vicenç

Fons Guillem Simó i Roca

  • ES 7040 AHUIB FGSR
  • Fons
  • 1965 - 2017

El fons es troba dividit en dos subfons. Per una part, un subfons gràfic que inclou l'obra pictòrica/gràfica de Guillem Simó --formada per prop de 500 dibuixos i pintures--, a més de fotografies; i, per altra part, el subfons documental inclou principalment correspondència i còpies dels dietaris, a més d'altra producció literària i documentació personal.

Quadre de classificació provisional:

  1. FONS GRÀFIC
    1.1. DIBUIXOS I AQUAREL·LES
    1.2. FOTOGRAFIES
  2. FONS DOCUMENTAL
    2.1. CORRESPONDÈNCIA
    2.1.1. Correspondència de Guillem Simó
    2.1.2. Correspondència de Carme Vidal relacionada amb Guillem Simó
    2.2. DIETARIS
    2.3. ESCRITS
    2.4. DOCUMENTACIÓ PERSONAL
    2.5. PUBLICACIONS SOBRE GUILLEM SIMÓ I ROCA
    2.6. DOCUMENTS SOLTS

Simó i Roca, Guillem

Fons Sebastià Serra i Busquets

  • ES 7040 AHUIB FSSB
  • Fons
  • 1968 - 2001

La major part dels documents que constitueixen aquest fons han estat recopilats a partir de les primeres eleccions (1977) de l'època de transició democràtica espanyola fins a l'actualitat. Els fons documental malgrat el seu caràcter heterogeni, segons la seva tipologia es pot dividir en tres grans grups:

  • Documentació referent a la temàtica política
  • Documentació relacionada amb el món de la Universitat
  • Publicacions de caire divers que fan referència, sobretot, a temàtica política, social, cultural, ecològica i nacionalista.

Al grup de la documentació de caire polític, té especial interès la sèrie de partits polítics i eleccions, que arreplega programes i propaganda electoral dels distints partits polítics a les eleccions tant generals com autonòmiques del període democràtic. També és interessant la documentació del PSM, d'aquesta mateixa sèrie documental, perquè permet traçar una evolució d'aquest partit. Aquest conjunt documental està integrat per fulletons, cartells i propaganda, tant electoral com referent a activitats de caire social i cultural i de distintes entitats de les Illes Balears i de l'àmbit dels Països Catalans. També es pot trobar documentació legislativa, com projectes de lleis i programes de Govern aprovats, informes i anàlisis realitzats pel Govern de les Illes Balears, programes elaborats també pel govern de les Illes i memòries d'activitats de distints organismes de les illes, com per exemple les del Consell Insular de Mallorca, del Parlament de les Illes Balears o de la Conselleria de Comerç i Indústria o de la Direcció Provincial de Treball i Seguretat Social.
Pel que fa al grup de documentació relacionada amb la Universitat es poden trobar des de fitxes per realitzar enquestes sobre la investigació a la Universitat de Palma de Mallorca (1980), a documentació de cursos i congressos als que ha assistit Sebastià Serra.
Finalment, el darrer grup documental està integrat per publicacions vinculades a la ideologia i a la carrera política del productor. S'han d'esmentar que no hi ha col·leccions senceres de cap de les publicacions i que de moltes d'aquestes només hi ha exemplars solts.

Serra i Busquets, Sebastià

Quintos. Sant Joan

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

Pesca amb puu

Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà). En aquest cas empren "baverons".

Pesca amb puu

Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà). En aquest cas empren "baverons".

Resultats 101 a 200 de 15356