- ES 7040 AHUIB FCPB-2-1-2-0001
- Unidad documental simple
- maig de 1981
Vista del puig de Sant Nofre des del camí de la Bastida, amb les cases de la possessió a la part central de la imatge.
1185 resultados con objetos digitales Muestra los resultados con objetos digitales
Vista del puig de Sant Nofre des del camí de la Bastida, amb les cases de la possessió a la part central de la imatge.
Fotografia del puig de Sant Nofre, situat al terme municipal de Sant Joan. La fotografia està realitzada al peu del puig. Aquesta taca terrosa que es veu a la paret despoblada es coneix amb el nom de la Taula de Sant Nofre.
Un contarella sineuera diu que quan el sol de migdia pega en aquella zona i és vista des de les escales de l'església de Sineu sant Nofre posa taula.
Canal de l'Albufera, prop del puig de Sant Martí d'Alcúdia.
Fotografia del poble de Petra feta des del puig de Bonany, al fons es poden observar la mar i les muntanyes (massís d'Artà) de la zona de la Colònia de Sant Pere i Betlem: el cap Ferrutx, sa Tudossa, el puig de Ferrutx...
Canal de l'Albufera, prop del puig de Sant Martí d'Alcúdia. Sembla de la mateixa tirada de fotos que l'anterior.
Vista de la zona de desembocamnet del torrent de na Borges a Son Serra de Marina. Aquell any l'aigua del torrent no arribava a la mar. És indicatiu que cotxes tot terreny passen indiscriminadament en direcció a les dunes.
Canal de l'Albufera, prop del puig de Sant Martí d'Alcúdia. Sembla de la mateixa tirada de fotos que l'anterior.
Canal de l'Albufera, al fons apareixen les muntanyes de la zona de la Colònia de Sant Pere i Betlem.
Sineu i la serra de Tramuntana
Vista parcial de la vila de Sineu des del puig de Sant Nofre (Sant Joan). En primer terme el campanar de l'església de Sineu. Al fons hi ha el puig Major presidit per les dues famoses bolles (radars) i les intal·lacions militars.
L'Albufera amb la presència de la central elèctrica del Murterar.
Vista parcial de la vila de Montuïri des de la zona baixa després de fortes pluges, ja que es poden veure el camps negats.
Cova i avenc al castell de Santueri
L'Albufera amb la presència de la central elèctrica del Murterar.
Petjades de gavina ben marcades damunt l'arena de la platja.
Restes naturals al Salobrar de Campos, a finals dels anys noranta del segle XX.
Cova i avenc al castell de Santueri
Barques amarrades a l'Albufera de Muro
Vista panoràmica de la vila de Sineu amb l'església al centre, realitzada des de la zona baixa del sud del poble.
Restes naturals al Salobrar de Campos, a finals dels anys noranta del segle XX.
Panoràmica aèria del poble d'Artà amb Sant Salvador i l'església parroquial en primer pla.
Cova i avenc al castell de Santueri
Torrentada al poble de Pina (municipi d'Algaida).
Vista panoràmica del poble de Petra des de les foranes del nord.
Restes naturals al Salobrar de Campos, a finals dels anys noranta del segle XX.
Vista de Fornalutx amb de la vall Sóller emboirinada.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona dels Calderers. En primer pla, una sembradora antiga a l'ombra d'una figuera.
Restes naturals al Salobrar de Campos, a finals dels anys noranta del segle XX.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona del puig de Consolació.
Restes naturals al Salobrar de Campos, a finals dels anys noranta del segle XX.
Canalitzacions de pedra seca als Pixarells
Torrents de drenatge a la possessió dels Pixarells d'Escorca (segons informació de Tomàs Vibot).
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona del puig de Consolació.
Camp de sembrat entre figueres al Pla de Mallorca.
Vista del castell de Santueri. És una fortificació inexpugnable situada damunt uns penya-segats de les serres del Migjorn de Mallorca a una alçada de 408 metres. És possible que el nom provengui del llatí sanctuarium 'santuari'. El recinte, defensat per torres, murades i penya-segats, té una superfície de 426 àrees (Viquipèdia). Està situat al terme municipal de Felanitx.
Canalitzacions de pedra seca als Pixarells
Sembrat entre ametlers i ovelles
Camp de sembrat entre figueres i una guarda d'ovelles al Pla de Mallorca.
Fotografia del puig de Sant Nofre, situat al terme municipal de Sant Joan. La fotografia està realitzada des del camí de la possessió de sa Bastida, just passat el portell d'entrada.
Castell del Rei amb ocellot de vigia
Cabres a la serra de Tramuntana
Comellar ja segat de la possessió de sa Bastida de Sant Joan, en un sementer baix del puig de Sant Nofre. Tot presidit per un cel esplendorós, típic del nostre fotògraf Climent.
Vista panoràmica de Llorito (oficialment Lloret de Vistalegre des de principis del segle XX), amb el campanar de l'Església i l'antic Convent dels Dominics. Al fons s'observa part de la serra de Tramuntana.
Corral de figueres de moro a Sant Joan
Vista d'un corral de figueres de moro a la vila de Sant Joan, amb el campanar de l'església al fons.
A l'Albufera una vela era un tros de terra conreable que s'havia guanyat a la zona humida que tenia una forma llarguera i els costats desiguals. Suposam que aquesta zona de l'Albufera és conegut amb aquest nom.
Vista de Llorito (oficialment Lloret de Vistalegre des de principis del segle XX), amb el campanar de l'Església al fons. En primer pla es poden observar dos automòbils antics abandonats: possiblement un Ford (esquerra) i un Renault Dauphine (dreta)
A l'Albufera una vela era un tros de terra conreable que s'havia guanyat a la zona humida que tenia una forma llarguera i els costats desiguals. Suposam que aquesta zona de l'Albufera és conegut amb aquest nom.
Cavalls a lloure corrent dins una tanca
Cara est del puig de les Vinyes
Paisatge de Son Amadora. Molí d'en Volo
Paisatge de la zona coneguda com les Veles i Son Amadora. És un lloc on antigament s'inundava fàcilment i on hi ha, per tant, aigua i molts de pous. Es tracta d'un lloc de molts de propietaris i petits trossos en què molt sovint hi sembren hortalisses. El molí de ferro és conegut com el d'en Volo. Al fons, el puig de Bonany.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona sud, segurament des del camí dels Calderers. Es pot observar perfectament l'església parroquial i la serra de Tramuntana (al fons).
Paisatge amb floretes i fassers
Paisatge primaverenc de la zona que enrevolta el Salobrar.
Vista panoràmica de Llorito (oficialment Lloret de Vistalegre des de principis del segle XX), amb l'Església i l'antic Convent dels Dominics. Al fons s'observa part de la serra de Tramuntana, concretament el puig Major, encara amb les dues bolles (radars militars).
Posta del sol a la serra de tramuntana
Sembrats amb ramat d'ovelles pasturant
Posta de sol amb el molí d'en Volo en primer pla, a la zona coneguda com les Veles i Son Amadora a Sant Joan.
Bonany i el seu entorn santjoaner
Vista del puig de Bonany des del terme municipal de Sant Joan.
Cims de la serra de Tramuntana
El molí d'en Volo en primer pla enlluernat pel sol, a la zona coneguda com les Veles i Son Amadora a Sant Joan.
Vista panoràmica de Llorito (oficialment Lloret de Vistalegre des de principis del segle XX) i el puig Major, que encara té les dues bolles (radars militars).
El sol i les restes del molí d'Aigua es mesclen estèticament. Aquest molí està situat a la carretera de Sant Joan a Vilafranca i dona nom a la contrada. Limita amb Son Burixó a llevant i amb Son Esteve al sud. Posteriorment a la realització d'aquesta fotografia de Climent Picornell el molí fou restaurat, però a hores d'ara (setembre de 2021) torna estar molt deteriorat i és a punt de caure.
Serra de Tramuntana. Carst típic de lluc
Serra de Tramuntana. El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la corrosió superficial com els rasclers i les dolines, o subterrània com els avencs i les coves, i el sistema de drenatge n'és fonamentalment subterrani (Viquipèdia). Aquest tipus de formacions rocoses són típiques de la zona de Lluc.
Racó ombrívol amb l'aigua que corre
Vista panoràmica de Llorito (oficialment Lloret de Vistalegre des de principis del segle XX) i el puig Major, que encara té les dues bolles (radars militars).
Arbre, segurament es tracta d'un ullastre situat entre roquissam en una encletxa, a la Serra de Tramuntana, castigat pel vent.
Vista panoràmica de Llorito (oficialment Lloret de Vistalegre des de principis del segle XX) i el puig Major, que encara té les dues bolles (radars militars). Es veuen perfectament l'església i el Convent dels Dominics.
Entre el cel blau, la ravenissa grogra i les muntanyes de la Colònia
Instantània d'un tros de terreny amb ravenissa groga que contrasta amb el cel blau i les muntanyes que es veuen al fons: cap Ferrutx, la Tudosssa...
Vista panoràmica des de Sant Nofre
Vista des del capcurucull del puig de Sant Nofre de camps situats als seus peus.
Teringa dels molins de Felanitx
Vista de la teringa de molins de Felanitx des del sud. Al fons podem veure el puig de Randa.
Serra de Tramuntana. Carst típic de Lluc
Vista de sembrats i ametlers del Pla de Mallorca.
Teringa dels molins de Felanitx
Vista de la teringa de molins de Felanitx des del sud. Al fons podem veure el puig de Randa.
La ravenissa blanca i el cel blau
Serra de Tramuntana. Carst típic de Lluc
Serra de Tramuntana. El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la corrosió superficial com els rasclers i les dolines, o subterrània com els avencs i les coves, i el sistema de drenatge n'és fonamentalment subterrani (Viquipèdia). Aquest tipus de formacions rocoses són típiques de la zona de Lluc.
Serra de Tramuntana. Carst típic de Lluc
Serra de Tramuntana. El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la corrosió superficial com els rasclers i les dolines, o subterrània com els avencs i les coves, i el sistema de drenatge n'és fonamentalment subterrani (Viquipèdia). Aquest tipus de formacions rocoses són típiques de la zona de Lluc.
Fotografia del poble de Petra feta des del puig de Bonany, al fons es poden observar la mar i les muntanyes (massís d'Artà) de la zona de la Colònia de Sant Pere i Betlem: el cap Ferrutx, sa Tudossa, el puig de Ferrutx...
La lluna a posta de sol i un sembrat de meloners
Camp de meloners sembrats en plàstic al pla de les Veles de Sant Joan, presidit per una lluna a entrada de fosca.
Serra de Tramuntana. Carst típic de Lluc
Serra de Tramuntana. El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la corrosió superficial com els rasclers i les dolines, o subterrània com els avencs i les coves, i el sistema de drenatge n'és fonamentalment subterrani (Viquipèdia). Aquest tipus de formacions rocoses són típiques de la zona de Lluc.
Al fons esquerre es veu la vila de Sant Joan. Fotografia realitzada prop de la possessió dels Calderers.
Fotografia del poble de Petra feta des del puig de Bonany, al fons es poden observar la mar i les muntanyes (massís d'Artà) de la zona de la Colònia de Sant Pere i Betlem: el cap Ferrutx, sa Tudossa, el puig de Ferrutx...