- ES 7040 AHUIB FCPB-3-3-0098
- Ítem
A punt d'enfornar el pa en un forn de llenya tradicional.
A punt d'enfornar el pa en un forn de llenya tradicional.
Màquina segadora en plena activitat recol·lectora.
Gàbia enganyadora per caçar animals, bàsicament salvatgina.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Carrossa desfilant durant la festa de Sant Cristòfol a l a vila de Sant Joan.
Dona pegant foc al forn de llenya
Madò Jerónia Sales llescant un pa
Madò Jerònia Mesquida Salas fou durant molts anys la madona de la possessió de sa Bastida de Sant Joan. Aquí la podem veure llescant un pa gros (segurament de 2 kg) amb un trinxet (ganivet tradicional de forma voltada).
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà). En aquest cas empren "baverons".
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà). En aquest cas empren "baverons".
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà). En aquest cas empren "baverons".
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà). En aquest cas empren "baverons".
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà). En aquest cas empren "baverons".
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà). En aquest cas empren "baverons".
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà). En aquest cas empren "baverons".
Passant l'arada envoltat de boira
Un pagès passa l'arada estirada per un mul per enmig les cebes enrevoltat de boira. Sembla que es tracta del pagès santjoaner Josep Bauzà Matas "Curt". Sembla que a la zona del Pou Nou, al terme de Sant Joan.
Passant l'arada envoltat de boira
Un pagès passa l'arada estirada per un mul per enmig les cebes enrevoltat de boira. Sembla que es tracta del pagès santjoaner Josep Bauzà Matas "Curt".
Passant l'arada envoltat de boira
Un pagès passa l'arada estirada per un mul per enmig les cebes enrevoltat de boira. Sembla que es tracta del pagès santjoaner Josep Bauzà Matas "Curt". Sembla que a la zona del Pou Nou, al terme de Sant Joan.
Unes cases i una mola abandonada
Devora unes cases foravileres una mola de pedra abandonada enmig del boci de terra.
Un pagès passa els esterrossadors amb la somera per tal de deixar la terra a punt de sembrar. Es tracta de Joan Bauzà, "Lligadet", que feia hort a la zona de Son Santos a Sant Joan..
Un pagès passa els esterrossadors amb la somera per tal de deixar la terra a punt de sembrar. Es tracta de Joan Bauzà, "Lligadet", que feia hort a la zona de Son Santos a Sant Joan..
Un pagès passa els esterrossadors amb la somera per tal de deixar la terra a punt de sembrar. Es tracta de Joan Bauzà, "Lligadet", que feia hort a la zona de Son Santos a Sant Joan..
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà).
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà).
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà).
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà).
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà).
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà).
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà).
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà).
Ferradures i altres ormeigs que s'usen per a cavalls, ases, someres... Aquesta fotografia pertany al grup de les anteriors, a les mateixes instal·lacions agrícoles.
Pagès a les seves instal·lacions agrícoles
Pagès a punt d'entrar a una de les depèndències de les seves instal·lacions agrícoles. Damunt el portal podem observar la data de construcció de forma molt clara, 1943. Era costum posar la data en què es duien a terme les obres de construcció.
Pagès a les seves instal·lacions agrícoles
Pagès carregat amb un sac a l'esquena a les seves instal·lacions agrícoles.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona dels Calderers. En primer pla, una sembradora antiga a l'ombra d'una figuera.
Murada i cases de Defla, Sineu
Dona caminant per les murades vora el Baluard de Sant Pere
Processó a l'exterior de l'església de Sant Francesc
Madones en un carrer de Mancor, amb l'església al fons
Vista del Jonquet i les drassanes de Palma
Home pujant la Costa de la Seu
Vista de la badia de Palma, la murada i Dalt Murada
Vista de les cases d'una possessió de la Serra
Vista de la badia de Palma, amb la Seu al fons
Grup de pescadors dins una barca
Caseta de figueral amb cisterna
Assecant fruita prop d'un molí
Traginant aigua dins un corral
Grup de pagesos esclovellant ametlles (II)
Família pagesa davall un canyís
Grup de pagesos descansant amb música i ball
Retrat familiar en una casa benestant
Grup de pagesos esclovellant ametlles
Grup de dones al voltant d'un pou
Carrer d'un poble de la Serra de Tramuntana
Dona jove llegint en un terrat de Sineu, amb la Serra al fons
Nin i dones en una cuina pagesa
Fira a la Plaça del Fossar de Sineu
Rua a les Rambles de Palma (II)
Processó a la Plaça del Fossar de Sineu
Família dinant als voltants de Lluc
Família dinant als voltants de Lluc (II)