Mostrando 55899 resultados

Descripción archivística
Imprimir vista previa Ver :

18494 resultados con objetos digitales Muestra los resultados con objetos digitales

Pergamí 1

  • ES 7055_AMSM PERG-001
  • Unidad documental simple
  • 13/12/1272
  • Parte deFons Pergamins

Bernat Corne, procurador del Comte d'Empúries, estableix a Vidal de Torrent, Bernat Trobat i Pere Cabrer una part d'un bosc dit Pinar situat a la parròquia de Santa Margalida, tengut sota alou de la porció del Comte d'Empúries, confrontant amb la mar, l'estany de l'Albufera, amb un rafal tengut pel dit Comte d'Empúries, amb rafal tengut pel Bisbe i Capítol de Girona i amb l'alqueria de Santa Eulària. Es retén per al Comte les salines, i la fusta del pinar, que serà d'ús comú per a la gent de la predita parròquia de Santa Margalida i per a la de la parròquia de Sant Joan de Muro. Faran cens d'una masmudina.

Fons Pergamins

  • ES 7055_AMSM PERG
  • Fondo
  • 1272-1681

Ajuntament de Santa Margalida

Pergamí 3

  • ES 7055_AMSM PERG-003
  • Unidad documental simple
  • 04/08/1321
  • Parte deFons Pergamins

Dalmau de Bànyuls, Lloctinent del rei de Mallorca, per tal de posar fi a la controvèrsia existent entre els homes de la vila i parròquia de Sant Joan de Muro (“ville et parrochie Sancti Johannis de Muro”) , d’una banda, i entre els homes de la vila i parròquia de Santa Margalida de Muro, d'una banda, i, de l'altra (“ville i parrochie Sancte Margarite de Muro”), per raó de les escoltes marítimes a que estan obligades. El lloctinent reial, Dalmau de Bànyuls, ordenà que les escoltes es facin a mitges entre ambdues parròquies, de manera que cada alberg, alqueria o rafal estigui obligat a fer una escolta. Els síndics i procuradors de totes dues parròquies, Pere Bosc i Berenguer Mulet, síndics de la vila i parròquia de Sant Joan de Muro, i Pere Fornari i Bernat Albertí, síndics i procuradors de la vila i parròquia de Santa Margalida de Muro, concreten com es duran a termes les dites escoltes marítimes.

Lligalls

Sèrie formada pels 63 lligalls de comptabilitat i administració que formen part del fons documental de la Companyia de Jesús, encara que també reuneixen documentació traspaperada del fons de la Universitat Literària de Mallorca i documentació procedent de l'Institut Balear.

S'han catalogat 9 lligalls que no apareixen al catàleg original de Lladó i Ferragut, alguns dels quals has estat dividits en diversos ítems a causa de la seva naturalesa i unitat.

Pergamins

Sèrie formada per 25 unitats documentals -al seu torn formades per un nombre variable de pergamins-, majoritàriament actes notarials relacionades amb comptabilitat i administració que formen part del fons documental de la Companyia de Jesús. Aquests pergamins han estat separats dels seus lligalls per a la seva millor preservació i conservació.

S'han catalogat 4 pergamins de lligalls que no apareixen al catàleg original de Lladó i Ferragut.

Fons Jesuïtes de Monti-Sion

  • ES 7040 AHUIB FJMS
  • Fondo
  • 1335 - 1889

El fons documental dels Jesuïtes -o Companyia de Jesús- de l'església i col·legi de Monti-Sion de Palma, es troba format per 204 unitats documentals, entre llibres, lligalls i els pergamins extrets dels lligalls per a la seva millor conservació. Concretament, es tracta de 130 llibres més, aproximadament, 5.240 documents solts.

Pel que fa al contingut del fons, es tracta sobretot de documentació relacionada amb l'administració i la comptabilitat de la sagristia de l'església de Monti-Sion. Això inclou l'administració de les herències, mandes pies i censals deixades per nombroses famílies benestants, destacant-ne algunes com els Bassa, Comelles, Castell, Moll o Nicolau, entre d'altres.

Així mateix, el fons també inclou documentació relacionada amb altres institucions sorgides dels Jesuïtes, com la Congregació de l'Esperit Sant o els Col·legis de Sant Martí de Palma i Sant Ignasi de Pollença. Finalment, també hi apareixen documents traspaperats del fons de la Universitat Literària de Mallorca.

Companyia de Jesús

Pergamí 4

  • ES 7055_AMSM PERG-004
  • Unidad documental simple
  • 06/07/1337
  • Parte deFons Pergamins

Trasllat d'una butla papal a la qual s'insta al bisbe que exhorti als rectors per a la construcció i ornamentació de les seves esglésies parroquials.
Notaris: Ponç Bonhivern, Ramon de Setcases i Guillem Marimon
Notari que fa la còpia: Pere Massó

Pergamí 5

  • ES 7055_AMSM PERG-005
  • Unidad documental simple
  • 04/09/1338
  • Parte deFons Pergamins

Concòrdia entre els síndics de la universitat de Santa Margalida, Pere Albertí, Guillem Rovira, Bernat Rubí i Guillem Monge i Francesc Arnau donzell, senyor del Pinar, situat al terme de la parròquia de Santa Margalida, sobre els drets de l'empriu de la fusta d'aquell pinar per part dels habitants de Santa Margalida. la gent de Santa Margalida tendrà "perpetuo ademprivium in dicto pinario modo ad bsocandum et faciendum dentals, cametas, mànechs de reyas, taleras, espigons, jous, brujons de furno, perxas de barracas e de estables sine tegulis. Ita quod unum animal possit ferre tres perxas et non ultra. Ita quod dictum ademprivium habeatis et omnia alia nescessaria ad laborationes vestras".

Pergamí 6

  • ES 7055_AMSM PERG-006
  • Unidad documental simple
  • 12/03/1368
  • Parte deFons Pergamins

Catarina, vídua d'Arnau Burguès, i el seu fill Ramon Burguès, senyors de la cavallaria que fou de Francesc Arnau d'Illa, situada a Santa Margalida, estableixen en emfiteusi a Bernat Calafat un tros de pati perquè s'hi construesquin uns porxos.

Pergamí 7

  • ES 7055_AMSM PERG-007
  • Unidad documental simple
  • 12/03/1368
  • Parte deFons Pergamins

Bernat Calafat, de Santa Margalida, fa donació a Pere Llorenç, Guillem Roig i Joan Pastor, jurats de Santa Margalida, i en nom de la dita universitat, d'un tros de pati que té a la plaça de Santa Margalida, situat sota alou de la Cavallaria de Ramon Burguès i de na Catarina, sa mare, amb la condició que dins dos anys s'hi construesqui un porxo públic al qual s'hi han d'installar els senyals heràldics del dit Burguès.

Fons Pergamins Esporles

  • ES 7020_AMES FPE
  • Fondo
  • 1370 - 1673

Aquesta secció s’ha establit acudint als aspectes formals dels documents que l’integren, prevalent aquest criteri sobre el contingut i la seva funció. Comprèn 10 pergamins datats del 1370 a 1673, la majoria són referits a redempció de censos.

Ajuntament d'Esporles

Pergamí 8

  • ES 7055_AMSM PERG-008
  • Unidad documental simple
  • 21/12/1383
  • Parte deFons Pergamins

Ramon sa Torre, donzell, i Catarina, vídua de Pere Torrella, curadors de l'heretat de Joanet, fill de dit difunt, reconeixen haver rebut 500 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 100 morabetins censals. El dit censal havia estat creat per en Pere Albertí difunt, per en Pere Fornari, per n’Antoni Cerdà i en Pere de Femenia, habitadors de la parròquia de Santa Margalida en favor d’en Pere de Torrella cavaller difunt “super quandam alqueriam vestri dicti Anthonii Serdani vocata Benicalvell quam per liberum et franchum alodium habens et possidens in dicta parrochia Sancte Margarite de Muro” l’1 de juliol de 1374.

Pergamí 9

  • ES 7055_AMSM PERG-009
  • Unidad documental simple
  • 26/01/1384
  • Parte deFons Pergamins

Hayton Natiar i Juceff Ben Maimó Aletzar, jueus de Mallorca, reconeixen haver rebut 193 Lliures de Pere Fornari i Jaume Garriga, jurats de la parròquia de Santa Margalida, “pro rata” d'aquelles 240 Lliures en les quals en Pere de Femenia i n’Antoni Cerdà, aleshores jurats, i el dit Jaume Garriga “nobis tenebamini et obligati eratis cum instrumento comande inde facto in posse notarii infrascripti” el 30 de desembre de 1383. Entre els testimonis: en Simó de Ferreres habitador de la parròquia de Santa Margalida.

Pergamí 10

  • ES 7055_AMSM PERG-010
  • Unidad documental simple
  • 10/10/1385
  • Parte deFons Pergamins

Hayton Natiar i Juceff Ben Maimó Aletzar, jueus de Mallorca, reconeixen haver rebut 47 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida, que els hi restaven a pagar d'aquelles 240 Lliures en que s'havia encarregats aqueixa universitat amb dits jueus.

Pergamí 11

  • ES 7055_AMSM PERG-011
  • Unidad documental simple
  • 19/10/1395
  • Parte deFons Pergamins

Guillem Mulet, escrivà de la reina d'Aragó (comprovar), reconeix haver rebut dels prohoms, del clavari i de la universitat de Santa Margalida 100 florins d'or, que són la contribució de Santa Margalida a les despeses ocasionades per la venguda del rei per tal de pacificar el regne.

Albarans del clavari

LLIBRE DE CLAVARIA. NQ I. -A.M.S.P.
L'Arxiu Municipal de Sa Pobla posseeix un còdex de notable
valor histric i artistic a un temps, coma resta que els segles
ens han deixat, per reliquia.
Es tracta d'un llibre manuscrit, de començament del segle
XV, molt ben conservat, encara que incomplet, i de bella caligrafia
d'època.Altre temps formaria part del registre de l'arxiu municipal,
dins la sèrie de la comptabilitat, on el clavari de la
universitat de Huyalfas anotava amb diligència les rebudes i despeses
que es produirien, en nom dels jurats de la Vila.
No podem precisar quan començaria l'ofici de Clavari, ni sabriem
dir el nom dels primers que l'exerciren. Per aquesta incertesa
desconeixem igualment quan començaria l'escripturaciò o registe
dels llibres de clavariatge a la nostra vila.
Segurament desde el principi, quan Huyalfas, l'alqueria, fou
convertida en vila (any 1300), juntament amb la figura del Batle
reial es faria present el Saig, el Clavari i l'Escrivà, per ini ciar
la tasca de la nova Universitat.
Ara per ara,aquest llibre serà el primer de la sèrie de Clavaria,
que és la més completa del nostre arxiu, encara que no comença
fins ben entra~ el segle XVI. El nostre llibre avantatja el
títol més antic, en cent anys i ultra, puix que comença l'any
1401.
Dins el nostre arxiu formava un manyoc amb altres papers i
llibres incomplets de diverses matèries , d ' altra banda ben coneguts
del arxivers. Ara, per donar-li la preeminència que li correspon
ha estat objecte d'una meticulosa reparació primària en
vistes a la seva millor conservació.
El nostre còdex és incomplet. Quan passat el temps, aquelles
escriptures es convertirien en paper inútil (al dir d'una gent
il.literata), no es consideraria greuge de persona humana anar arrencant
fulles i potser quaderns a uns còdexs tan preuats i
plens de història nostrada, per emprar-los a usos qualsevols.
D'els fulls remanents en farien llistes de personal i inventaris,
per tal d'aprofitar els espais buits.
El nostre llibre de clavaria està escrit , tot ell , sobre paper,
a u~i altra cara. ~s de bona qualitat i deixa transpa
se l'empremta constant d'una filigrana de figura d 'àguila.
de 29 fulls, de nou foliats; de 29 x 22 cms. A una de les

encapçala així la llista de la seva comptabilitat municipal:
"Aquestes són les dades e despeses que jo Guillemó
Ventayol, clavari de la parròquia de Huyalfas
e fetes dels dinés cumuns que en mans
meves son venguts, les quals dades e despeses
he fetes de manament dels senyors jurats, les
quals són aquestes qui s segaxen, fetes en l'
any de la Nativitat de Nostre Senyor M C cec
primo" .
Els assentaments de clavari resten especificats en fulls. La resta, i dins els buits de les pàgines, donen un inventari
de l'esglèsia, de 1514, i llistes de batIes i oficials municipals.
De les noticies que es lletgeixen en el expre~t còdex ressalten
algunes sobre les festes de St. Antoni i de Santa Margalida;
algunes de Crestatx; algunes que fan referència a un pont que
està en construcció;també a un pou. Una notícia curiosa és la que
fa referència a una inundació "delobi"(=diluvi) que succeiria per
octubre o novembre de l'any 1403.

Albarans del Clavari 1401-1402 (SIG. 1119/1)

La documentació consta de dues parts: la primera part conté els assentaments del clavari, compresos entre els fulls 1 i el 20. La resta de la documentació, i dins els buits de les pàgines, donen un inventari de l'església, de 1514, i llistes de batles i oficials municipals, des del dia 8 de maig de 1513 fins el dia 13 de maig de 1526.

Pergamí 14

  • ES 7055_AMSM PERG-014
  • Unidad documental simple
  • 04/04/1402
  • Parte deFons Pergamins

Transllat fet pel notari Joan Terriola d'una clàusula d'una venda d'una renda sobre un alou franc de la Vila d'Huialfàs, de l'any 1391, a la qual s´'hi assenyalen els confrontes de dit alou.

Pergamí 15

  • ES 7055_AMSM PERG-015
  • Unidad documental simple
  • 11/12/1402
  • Parte deFons Pergamins

Francesc Font de la Serra de Muro fa gràcia a la universitat de Santa Margalida que puguin quitar aquelles 8 lliures censals que li fa aqueixa universitat sobre un alou franc situat a Campanet pagant 100 lliures.

Pergamí 13

  • ES 7055_AMSM PERG-013
  • Unidad documental simple
  • 14/04/1402
  • Parte deFons Pergamins

En Pere de Femenia, en Guillem Monge i en Jaume Font “senior” jurats l’any present, i en Pere Vey, en Francesc Matamala, en Bernat Albertí “junior”, en Jaume Vey, en Pere de Lluc-roig, en Bernat de Puigserver “junior” i en Jaume Castelló “junior”, set dels consellers de la Universitat de Santa Margalida, “pro urgente necessitate dicte parrochie et singularium eiusdem hoc est pro emendis vitualibus” s’encarreguen amb 8 lliures censals en nom la universitat de Santa Margalida a favor de Bernat Albertí major, de l'alqueria de Montblanc (“Bernardo Albertini seniori alquerie de Muntblanch dicte parrochie”), sobre un alou que Pere Puig de Muro té al terme d'Huialfàs, per preu de 100 lliures.

Resultados 1 a 100 de 55899