- ES 7040 AHUIB FCPB-2-1-2-0001
- Unidad documental simple
- maig de 1981
Vista del puig de Sant Nofre des del camí de la Bastida, amb les cases de la possessió a la part central de la imatge.
Vista del puig de Sant Nofre des del camí de la Bastida, amb les cases de la possessió a la part central de la imatge.
Fotografia del puig de Sant Nofre, situat al terme municipal de Sant Joan. La fotografia està realitzada al peu del puig. Aquesta taca terrosa que es veu a la paret despoblada es coneix amb el nom de la Taula de Sant Nofre.
Un contarella sineuera diu que quan el sol de migdia pega en aquella zona i és vista des de les escales de l'església de Sineu sant Nofre posa taula.
Marta Jordà Català, filla d'uns veïnats, al carrer del Progrés de Sant Joan.
Pagès a la seva finca davant un cirerer a punt per collir-ne els fruits. Es tracta del santjoaner Antoni Company "Foc".
La parella són pare, Cosme Bauzà, i seva filla, en un Quart Diumenge de Quaresma (o també del Pa i Peix), que se celebra al Santuari de Consolació de Sant Joan.
Padrina arreglant una flassada
Pageses en plena acció de recol·lecció de faves a mà a la finca de Son Gil de Sant Joan.
Pagès a la finca de Son Gil, enmig del seu hort. Es tracta del santjoaner Antoni Company "Foc".
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona dels Calderers. En primer pla, una sembradora antiga a l'ombra d'una figuera.
Fill de pagès a la finca de Son Gil, enmig de l'hort en què es poden veure les tomatigueres. Es tracta del santjoaner Guillem Company "Foc".
Pageses enmig de l'hort en una finca de Sant Joan.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona del puig de Consolació.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona del puig de Consolació.
Retrat de Felip Vanrell, "de ca na Seca", amb la fura que tenia domesticada per anar a caçar.
Porcs blancs en un sementer de figueres, segurament baix del puig de Sant Nofre a Sant Joan. Al fons es pot veure la silueta de la serra de Tramuntana i més a prop, a la dreta, el campanar de la vila de Sineu.
Pagesos seguen alfals ("Medicago sativa") per al bestiar amb les típiques falcelles, a Pinyella al terme de Sant Joan.
Madò Pereta, tia del nostre fotògraf.
Fotografia del puig de Sant Nofre, situat al terme municipal de Sant Joan. La fotografia està realitzada des del camí de la possessió de sa Bastida, just passat el portell d'entrada.
Pageses en plena acció de recol·lecció de faves a mà a la finca de Son Gil de Sant Joan.
Comellar ja segat de la possessió de sa Bastida de Sant Joan, en un sementer baix del puig de Sant Nofre. Tot presidit per un cel esplendorós, típic del nostre fotògraf Climent.
Corral de figueres de moro a Sant Joan
Vista d'un corral de figueres de moro a la vila de Sant Joan, amb el campanar de l'església al fons.
Madò Jerónia Sales llescant un pa
Madò Jerònia Mesquida Salas fou durant molts anys la madona de la possessió de sa Bastida de Sant Joan. Aquí la podem veure llescant un pa gros (segurament de 2 kg) amb un trinxet (ganivet tradicional de forma voltada).
Paisatge de Son Amadora. Molí d'en Volo
Paisatge de la zona coneguda com les Veles i Son Amadora. És un lloc on antigament s'inundava fàcilment i on hi ha, per tant, aigua i molts de pous. Es tracta d'un lloc de molts de propietaris i petits trossos en què molt sovint hi sembren hortalisses. El molí de ferro és conegut com el d'en Volo. Al fons, el puig de Bonany.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona sud, segurament des del camí dels Calderers. Es pot observar perfectament l'església parroquial i la serra de Tramuntana (al fons).
El pastor i la seva guarda d'ovelles
Rafel Bauzà Fiol "RIbes" trasllada les ovelles de tanca. Fotografia feta a una finca de la zona de sa Bastida (Sant Joan).
El pastor i la seva guarda d'ovelles
Rafel Bauzà Fiol "RIbes" trasllada les ovelles de tanca. Fotografia feta a una finca de la zona de sa Bastida (Sant Joan).
Posta de sol amb el molí d'en Volo en primer pla, a la zona coneguda com les Veles i Son Amadora a Sant Joan.
Bonany i el seu entorn santjoaner
Vista del puig de Bonany des del terme municipal de Sant Joan.
El molí d'en Volo en primer pla enlluernat pel sol, a la zona coneguda com les Veles i Son Amadora a Sant Joan.
Grup de persones al carrer del Sol
Retrat de gent mudada al carrer del Sol de la vila de Sant Joan.
És temps de recollir el gra. L'agost de 1999 Arnau Gayà "de Son Perdut" en plena acció de recol·lecció amb una "cosetxadora" típica de l'època.
El sol i les restes del molí d'Aigua es mesclen estèticament. Aquest molí està situat a la carretera de Sant Joan a Vilafranca i dona nom a la contrada. Limita amb Son Burixó a llevant i amb Son Esteve al sud. Posteriorment a la realització d'aquesta fotografia de Climent Picornell el molí fou restaurat, però a hores d'ara (setembre de 2021) torna estar molt deteriorat i és a punt de caure.
Tractor amb els ametlers en flor
Un tractor campa per un dels camins del terme de Sant Joan.
Retrat d'un xot passador, amb un banyam considerable i un bon picarol penjat al coll. En altres contrades en diuen "mardà".
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
Vista panoràmica des de Sant Nofre
Vista des del capcurucull del puig de Sant Nofre de camps situats als seus peus.
Retrat d'un xot passador, amb un banyam considerable i un bon picarol penjat al coll. En altres contrades en diuen "mardà".
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
Es tracta de Miquel Florit "de cas Sastre", fotògraf afeccionat de la vila de Sant Joan.
Retrat d'un xot passador, amb un banyam considerable i un bon picarol penjat al coll. En altres contrades en diuen "mardà".
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
La lluna a posta de sol i un sembrat de meloners
Camp de meloners sembrats en plàstic al pla de les Veles de Sant Joan, presidit per una lluna a entrada de fosca.
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
Tomeu Picornell, "Climent", oncle del nostre fotògraf. Al fons podem observar la silueta del seu germà Toni Picornell, "Climent", pare de Climent Picornell.
Al fons esquerre es veu la vila de Sant Joan. Fotografia realitzada prop de la possessió dels Calderers.
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
Vista d'un ocells que són dins uns camps negats als baixos de la vila de Sant Joan.
Vista d'un cel blau esponerós amb el puig de Sant Nofre des del sementer de la Bastida que mira cap al sud.
Vista d'un cel blau esponerós amb el puig de Sant Nofre des del sementer de la Bastida que mira cap al sud.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona sud, segurament des del camí dels Calderers. Es pot observar perfectament l'església parroquial i la serra de Tramuntana (al fons).
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona sud, des de la possessió dels Calderers.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona sud, des de la possessió dels Calderers.
Vista del puig de Sant Nofre des dels camps inferiors que miren cap a Sineu (al nord). Els sineuers a aquesta zona més pelada on es veu la pedra tenen una dita que diu "Sant Nofre posa taula", ja que al punt del migdia el sol il·lumina aquestes roques i des de l'església de Sat Marc de Sineu s'observa perfectament aquest efecte de reflecte lluminós.
La zona coneguda com el Pont de la Llosa (pronunciat "llova" a Sant Joan) negat després d'un fort aiguat, fet habitual. Aquesta zona va desaparèixer després de la renovació de la carretera de Sant Joan a Sineu (Ma-3232). Hi apareix un cotxe de l'època que també ha desaparegut del mercat, es tracta d'un Talbot Horizon.
Tres homes del club columbòfil de Sant Joan
Es tracta de Margalida Company "Peçol", esposa de Climent Picornell, asseguda al corral i prenent un cafè amb llet..
Retrat de Maria Bauzà "de Gosssalba" i Miquel Pastor "de Solanda" amb la seva filla davant la botiga de Cas Sastre (avui ja desapareguda), al carrer Major. Al fons podem veure el cosí Climent Picornell (geògraf).
La zona coneguda com el Pont de la Llosa (pronunciat "llova" a Sant Joan) negat després d'un fort aiguat, fet habitual. Aquesta zona va desaparèixer després de la renovació de la carretera de Sant Joan a Sineu (Ma-3232).
La zona coneguda com el Pont de la Llosa (pronunciat "llova" a Sant Joan) negat després d'un fort aiguat, fet habitual. Aquesta zona va desaparèixer després de la renovació de la carretera de Sant Joan a Sineu (Ma-3232).
Grups de gent a la sortida del dimoni
A punt de la sortida del dimoni per la festes de Sant Joan al carrer Major, devora l'Ajuntament. A la foto podem veure, d'esquerra a dreta: Maria Bauzà "de Gossalba", la seva filla, Margalida Munar, Miquel Pastor "de Solanda", Climent Picornell (geògraf), Josep Roig "de Son Burixó" i Amador Bauzà "de sa Plaça".
Davant els coloms missatgers engabiats
Maria Victòria Bauzà i Bernat, el seu espòs, acompanyats d'uns nins, observen els coloms abans d'amollar-los i donar el sus! a les festes de la vila de Sant Joan, a la plaça del Pes dels Porcs.
La zona coneguda com el Pont de la Llosa (pronunciat "llova" a Sant Joan) negat després d'un fort aiguat, fet habitual. Aquesta zona va desaparèixer després de la renovació de la carretera de Sant Joan a Sineu (Ma-3232).
Camps negats al terme municipal de Sant Joan.
Camps negats al terme municipal de Sant Joan.
Es tracta de Magdalena "de ca s'Estafeter", veïnada de Climent Picornell al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.
Esperant la sortida del dimoni
Passant l'arada envoltat de boira
Un pagès passa l'arada estirada per un mul per enmig les cebes enrevoltat de boira. Sembla que es tracta del pagès santjoaner Josep Bauzà Matas "Curt".
Veïnades de Climent del carrer Progrés de Sant Joan. La nina petita és Aina Sastre Catalana, amb la seva padrina, madò Feleu.
Pageses entrecaven tomatigueres a l'hort de Son Gil.
Pageses entrecaven tomatigueres a l'hort de Son Gil.
Veïnades de Climent al carrer Progrés de Sant Joan. Es tracta de Margalida Català i la seva filla Aina.
Veïnades de Climent al carrer Progrés de Sant Joan. Es tracta de Margalida Català i la seva filla Aina.
Pageses entrecaven tomatigueres a l'hort de Son Gil.
Veïnats del carrer Progrés de Sant Joan. El nadó és Miquel Àngel Bauzà "Puça" i la seva tia.
Pageses entrecaven tomatigueres a l'hort de Son Gil.
Retrat de Miquel Àngel Bauzà "Puça", veïnat de Climent al carrer Progrés de Sant Joan.
Vista de camps des del puig de Sant Nofre
Vista des del puig de Sant Nofre dels camps en direcció a Sineu, mirant cap al nord-oest, al fons podem veure el puig de Reig.
Fotògraf i dona passejant per fora vila
Amics de Climent passejant per fora vila a la zona de Son Rabassa del municipi de Sant Joan.
Molí de Son Juny.
Margalida Company "Peçol", esposa de Climent, i una amiga passegen per fora vila.
Molí de Son Juny.
Fill de Climent i un fotògraf per fora vila
Antoni Picornell, fill de Climent, acompanyat d'un fotògraf es passegen per fora vila a la caça d'imatges.
Figuera solitària al mig d'un conró. Al fons es pot observar la silueta de la vila de Sant Joan. Es tracta de la contrada coneguda com els Calderers.
Dona de Climent i una amiga assegudes davant una caseta
Margalida Company "Peçol", amb una amiga, seuen davant el portal. d'una caseta (amb un parral) al camí de Son Baró del terme Sant Joan.
Antoni Picornell "Climent", pare del fotògraf Climent Picornell, passeja pel bosc a la recerca d'esclata-sangs.
Passant l'arada envoltat de boira
Un pagès passa l'arada estirada per un mul per enmig les cebes enrevoltat de boira. Sembla que es tracta del pagès santjoaner Josep Bauzà Matas "Curt". Sembla que a la zona del Pou Nou, al terme de Sant Joan.
Passant l'arada envoltat de boira
Un pagès passa l'arada estirada per un mul per enmig les cebes enrevoltat de boira. Sembla que es tracta del pagès santjoaner Josep Bauzà Matas "Curt". Sembla que a la zona del Pou Nou, al terme de Sant Joan.
Vista d'un pou camperol enmig de sembrats al Pla de Mallorca, segurament al terme de Sant Joan.
Sebastià Garí Nigorra "des Puig", aleshores amo de la possessió santjoanera de sa Bastida, serra un garrover en un dels camps d'aquella contrada.
En Joan Fiol "Marc" ens mostra la fura domesticada que emprava per caçar.
Sebastià Garí Nigorra "des Puig", aleshores amo de la possessió santjoanera de sa Bastida, realitza tasques agrícoles en aquesta possessió, amb el seu gendre Tomeu Nigorra Picornell "Xicota" (també amo de la possessió). Al fons es pot observar la presència majestuosa del puig de Sant Nofre, amb un cel radiant.
Sembrats entre ametlers i garrovers al Pla de Mallorca, segurament al terme de Sant Joan.
Pagès esquitxant arbres fruiters a pulmó obert. Avui en dia seria difícil veure aquesta escena sense cap tipus de protecció. Es tracta d'Antoni Picornell "Climent", pare del fotògraf.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.