- ES 7040 AHUIB FCPB-2-1-2-0050
- Item
- 07-1995
Molí de Son Juny.
Molí de Son Juny.
Vista d'un pou camperol enmig de sembrats al Pla de Mallorca, segurament al terme de Sant Joan.
Sembrats entre ametlers i garrovers al Pla de Mallorca, segurament al terme de Sant Joan.
Tros de terra recentment llaurat al Pla de Mallorca, al terme de Sant Joan. L'esposa de Climent Picornell, Margalida Company "Peçol", travessa el bocí sotà un cel blau esplendorós.
Posta de sol al camí de l'Alzinar del terme de Sant Joan. Aquests dos safareigs són immensos, i a hores d'ara (2021) estan absolutament abandonats.
Bales de palla cilíndriques després de la sega en un camp del Pla de Mallorca, al terme de Sant Joan, i segurament realitzada des dels camps de la possessió de Carrutxa. De dreta a esquerra, s'hi poden albirar les possessions de l'Almudiana, Tagamanent i Meià.
Tros de terra recentment llaurat al Pla de Mallorca al terme de Sant Joan.
En primer pla veiem unes cireres i al costat cebes i tomatigueres. Sugrament està realitzada a l'hort de Son Gil, lloc on treballava la mare de Climent Picornell com a pagesa.
Aquest molí d'aigua està situat a la carretera de Sant Joan a Vilafranca i dona nom a la contrada. Limita amb Son Burixó a llevant i amb Son Esteve al sud.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona del puig de Consolació.
Fotografia del puig de Sant Nofre, situat al terme municipal de Sant Joan. La fotografia està realitzada des del camí de la possessió de sa Bastida, just passat el portell d'entrada.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona sud, segurament des del camí dels Calderers. Es pot observar perfectament l'església parroquial i la serra de Tramuntana (al fons).
Comellar ja segat de la possessió de sa Bastida de Sant Joan, en un sementer baix del puig de Sant Nofre. Tot presidit per un cel esplendorós, típic del nostre fotògraf Climent.
Vista de camps des del puig de Sant Nofre
Vista des del puig de Sant Nofre dels camps en direcció a Sineu, mirant cap al nord-oest, al fons podem veure el puig de Reig.
La Bastida i el puig de Sant Nofre
Vista de la possessió de la Bastida i el puig de Sant Nofre, davallant pel camí de la Bastida que ve dels Quatre Vents.
Fotografia des del puig de Sant Nofre mirant cap al nord: Santa Margalida, Alcúdia, port d'Alcúdia i el final la Serra de Tramuntana,
Vista des del capcurucull del puig de Sant Nofre de camps situats als seus peus.
Figuera solitària en un sementer de cereals al pla de Meià
Sementer de cereals amb una figuera solitària al pla de la possessió de Meià de Sant Joan.
Figuera solitària en un sementer de cereals al pla de Meià
Sementer de cereals amb una figuera solitària al pla de la possessió de Meià de Sant Joan. Al fons es poden veure les cases d'aquesta possessió.
Camps sembrats i ametlers florits i amb fulla
Vista panoràmica de la zona de Son Baró d'en Soler (Hort de Son Baró). S'intueixen les cases d'aquesta possessió a la dreta de la imatge.
La zona coneguda com el Pont de la Llosa (pronunciat "llova" a Sant Joan) negat després d'un fort aiguat, fet habitual. Aquesta zona va desaparèixer després de la renovació de la carretera de Sant Joan a Sineu (Ma-3232).
La zona coneguda com el Pont de la Llosa (pronunciat "llova" a Sant Joan) negat després d'un fort aiguat, fet habitual. Aquesta zona va desaparèixer després de la renovació de la carretera de Sant Joan a Sineu (Ma-3232).
La zona coneguda com el Pont de la Llosa (pronunciat "llova" a Sant Joan) negat després d'un fort aiguat, fet habitual. Aquesta zona va desaparèixer després de la renovació de la carretera de Sant Joan a Sineu (Ma-3232).
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
Pageses entrecaven tomatigueres a l'hort de Son Gil.
Passant l'arada envoltat de boira
Un pagès passa l'arada estirada per un mul per enmig les cebes enrevoltat de boira. Sembla que es tracta del pagès santjoaner Josep Bauzà Matas "Curt". Sembla que a la zona del Pou Nou, al terme de Sant Joan.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Un pagès passa els esterrossadors amb la somera per tal de deixar la terra a punt de sembrar. Es tracta de Joan Bauzà, "Lligadet", que feia hort a la zona de Son Santos a Sant Joan..
Treballadores de l'hort de Son Gil a Sant Joan preparen alls i hortalisses (en aquesta contrada anomenaven aquesta tasca "fer viatge" "preparar viatge") per dur a vendre al mercat, en aquest cas al mercat pagès de la plaça de Pere Garau de Palma. L'al·lota que veiem a la dreta és Maria Montserrat Company
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Traginant palla amb el tractor
Arnau Gayà "de Son Perdut" tragina palla per la zona dels Calderers, veïnat de la possessió de Son Perdut, de la qual és propietari.
Vista de la possessió de Solanda la terme de Sant Joan.
Vista de la possessió de Solanda la terme de Sant Joan.
Es tracta de Toni Company "Sobrassada" qui regenta aquestes terres d'hort a la possessió de Son Gil del teme de Sant Joan
Hort de tarongers a la zona de la Bastida, amb el puig de Sant Nofre al fons.
Camp sembrat de llegums, amb el puig de Bonany al fons.
Camp llaurat, al fons es pot distingir la serra de Tramuntana (el Massanella i el puig Major). Aquest indret és a la zona dels Calderers.
Camp sembrat d'ordi, blat . Síquia neta de la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.
Camp sembrat de pebrers. Pagès esquitant amb un tractor.Es tracta de les terres que conra la família Vidal, socis de la productora i distribuïdora Agroïlla.
Camps sembrats de blederes amb el pagès traginant capses amb la carrereta, reg per degoteig.
Caseta enmig de fora vila, amb la marca de la creu amb guix devora el portal, que indica que el bestiar no hi podia pasturar.
Bales de palla rodones. A finals del segle XX aquestes bales de palla rodones començaren a substituir les típiques bales de palla rectangular i de mides més petites.
Segurament Climent va aprofitar les ombres per fer-se un autoretrat.
Emparrat a un coll de pou al pla de Mallorca. Al fons la silueta del puig de Sant Nofre.
Camp sembrat d'ordi, blat . Pou, síquia i sembrat a la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.
Dinar de germanor a Ca na Coloma
Dinar a Ca na Coloma entre amics, casa de Climent Picornell (geògraf), al carrer Major de Sant Joan. Hi apareixen Pere Carlos Arnaiz i Margalida Munar.
Sínia en ruïnes, a Sant Joan, a la zona del pla de les Veles. Objectiu fotogràfic ull de peix.
Pagès a la finca de Son Gil, enmig del seu hort. Es tracta del santjoaner Antoni Company "Foc".
Fill de pagès a la finca de Son Gil, enmig de l'hort en què es poden veure les tomatigueres. Es tracta del santjoaner Guillem Company "Foc".
El pastor i la seva guarda d'ovelles
Rafel Bauzà Fiol "RIbes" trasllada les ovelles de tanca. Fotografia feta a una finca de la zona de sa Bastida (Sant Joan).
Retrat de familiars del nostre fotògraf, cosins i esposa. D'esquerra a dreta: Ramon Esteban, Catalina Picornell, Margalida Munar, Margalida Company "Peçol", Ismael Esteban i Climent Picornell (geògraf), amb el puig de Bonany al fons.
Primer pla de Marta Jordà Català, veïnada del nostre fotògraf al carrer Progrés
Retrat de nadó, segurament es tracta d'Aina Sastre Juan, veïnada de Climent, al carrer Progrés de Sant Joan.
Retrat Aina Sastre Català, veïnada del nostre fotògraf, al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.
Retrat d'una veïnadeta de Climent al carrer Progrés.
Retrat de Marta Jordà Català, veïnada de Climent al carrer Progrés.
Esperant la sortida del dimoni
Veïnades de Climent al carrer Progrés de Sant Joan. Es tracta de Margalida Català i la seva filla Aina.
Davallant de la torre de l'aigua
Els germans Arnau i Toni Picornell i el seu fill de cosí Carles Esteban Picornell davallant de la torre de l'aigua de Sant Joan.
Retrat dels oncles de la dona de Climent a fora vila, a Ca na Seca (Sant Joan). Es tracta de Felip Vanrell i Margalida "Peçol".
Pare de Climent assegut amb un net en braços
Toni Picornell "Climent", pare del nostre fotògraf, amb el seu net Arnau en braços, asseguts davant la portassa de cal seu fill.
Primer pla d'un pare i seu fill
Retrat d'Antoni Bonet "Síndic" i el seu fill Antoni Pau al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.
Germanes assegudes al portal de casa
Les germanes Feleu, Margalida Català i Catalina Català, assegudes al portal de ca seva, al carrer Progrés de la vila de Sant Joan. Eren veïnes del nostre fotògraf.
Retrat de Climent a l'hort de Son Gil, on la seva mare treballava de pagesa.
Madona asseguda al portal amb el ca
Retrat de la mare de Climent davant el portal de ca seva.
Retrat de Miquel "Pol·loni", treballador del camp a l'hort de Son Gil, al municipi de Sant Joan.
Nina amb banyes per Sant Antoni
Veïnada asseguda al portal de casa
Retrat de Catalina Català, veïnada del nostre fotògraf al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.
Retrat de Joan Bauzà "de s'Hort" damunt un tractor a l'hort de Son Gil del terme de Sant Joan.
Retrat de Mateu Sastre "Marió", veïnat de Climent, al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.
Retrat de Maria Antònia Gornals Ferrà, esposa del propietari de la possessió de Meià (terme de Sant Joan),, davant el portal de les cases.
Una veïnada davant la portassa de casa seva
Retrat d'una veïnada, esposa del fuster Perís, de Climent al carrer Progrés a la vila de Sant Joan.
Padrina arreglant una flassada
Retrat de Felip Vanrell, "de ca na Seca", amb la fura que tenia domesticada per anar a caçar.
Madò Jerónia Sales llescant un pa
Madò Jerònia Mesquida Salas fou durant molts anys la madona de la possessió de sa Bastida de Sant Joan. Aquí la podem veure llescant un pa gros (segurament de 2 kg) amb un trinxet (ganivet tradicional de forma voltada).
Es tracta de Joan Jordà Català, veïnat de Climent Picornell al carrer Progrés de Sant Joan.
Es tracta dels padrins de Climent en un paratge de la pagesia santjoanera. Ella era Catalina Bauzà "Vidala". Aquí els podem veure plegant garroves.
Es tracta del santjoaner Miquel Català.
Retrat d'Aina Sastre Català, veïna de Climent al carrer Progrés de Sant Joan.
Es tracta d'una veïnada de Climent, Maria Salom "Puça".
Es tracta d'un veinat de Climent, Joan Jordà Català, del carrer Progrés de la vila de Sant Joan.
Es tracta d'un veïnadet de Climent jugant al carrer, Joan Jordà Català.
Es tracta d'una veïnada de Climent del carrer Progrés de Sant Joan.
Es tracta de Joan Jordà Català, veïnat de Climent al carrer Progrés de Sant Joan.
Es tracta de Toni Picornell, fill del nostre fotògraf.
Es tracta de Joan Jordà Català, veïnat de Climent al carrer Progrés de Sant joan.
Felip Vaquer fa sonar el seu reclam natural en una sortida a caçar
Retrat de Maria Antònia Gayà Matas, "de Son Perdut".
Retrat de madò Catalina Bauzà "Vidala" davant el portal de ca seva al carrer Desert de la vila de Sant Joan.
Nins asseguts davant d'un portal
Els dos fills de Climent: Antoni i Arnau, asseguts davant una portassa al carrer Progrés a la vila de Sant Joan.
Climent Picornell, geògraf, conduint un cotxe
Climent Picornell, geògraf, passant per davall el campanar de l'església de la vila de Sant Joan. El paperí blanc que es veu comporta que es tractava de l'època de festes patronals, per Sant Joan Degollat.
Dona asseguda en un balancí a la fresca
Retrat de Catalina Català "Feleu", veïna de Climent al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.
Retrat de madò Karmany que vivia al carrer Progrés de Sant Joan, veïnada de Climent.