- ES AHRAMIB RAMIB-BMI-SOL-108
- Item
- 1948-03-29
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
582 results with digital objects Show results with digital objects
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Bonany i el seu entorn santjoaner
Vista del puig de Bonany des del terme municipal de Sant Joan.
Panoràmica de camps del Pla de Mallorca. Concretament es tracta d'una vista en direcció vap a la serra del Ca Tos del municipi de Sant Joan. La fotografia està feta de la carretera de Sant Joan a Vilafranca, devora el molí d'Aigua.
Vista panoràmica de la zona de Son Baró d'en Soler (Hort de Son Baró). S'intueixen les cases d'aquesta possessió a la dreta de la imatge.
Vista del puig de Sant Nofre des del camí de la Bastida, amb les cases de la possessió a la part central de la imatge.
El sol i les restes del molí d'Aigua es mesclen estèticament. Aquest molí està situat a la carretera de Sant Joan a Vilafranca i dona nom a la contrada. Limita amb Son Burixó a llevant i amb Son Esteve al sud. Posteriorment a la realització d'aquesta fotografia de Climent Picornell el molí fou restaurat, però a hores d'ara (setembre de 2021) torna estar molt deteriorat i és a punt de caure.
Camps negats al terme municipal de Sant Joan.
Molí de Son Juny.
Zona de la Bastida al terme de Sant Joan, amb el paisatge típic: sembrats, garrovers, ametlers, casetes i pinar.
Tros de terra recentment llaurat al Pla de Mallorca entre Sant Joan i Sineu, proper del puig de Sant Nofre i Son Tei. Al fons s'albira el campanar de l'església de Sant Marc de Sineu.
Pasturant baix el puig de Sant Nofre
Comellar en què pastura la guarda d'ovelles de la possessió de la Bastida al terme de Sant Joan.
Tros de terra recentment llaurat al Pla de Mallorca al terme de Sant Joan, realitzada des de la zona del Clotal i Son Amadora.
Tros de terra recentment llaurat al Pla de Mallorca al terme de Sant Joan, amb un bon canyar al costat de la síquia.
Cementers llaurats de la possessió de Son Roig al terme de Sant Joan. Avui en dia (2021) es continua amb l'activitat agrícola cerealística i darrerament s'ha començat a explotar en règim de lloguer turístic.
Vista d'un pou entre la boira i la sortida de sol a la zona de Son Capellet / Son Fluixà, baix del puig de Bonany, entre Sant Joan i Petra.
Fotografia del puig de Sant Nofre, situat al terme municipal de Sant Joan. La fotografia està realitzada al peu del puig. Aquesta taca terrosa que es veu a la paret despoblada es coneix amb el nom de la Taula de Sant Nofre.
Un contarella sineuera diu que quan el sol de migdia pega en aquella zona i és vista des de les escales de l'església de Sineu sant Nofre posa taula.
Corral de figueres de moro a Sant Joan
Vista d'un corral de figueres de moro a la vila de Sant Joan, amb el campanar de l'església al fons.
Vista d'un ocells que són dins uns camps negats als baixos de la vila de Sant Joan.
Vista panoràmica de la vila de Sant Joan des de la zona sud, des de la possessió dels Calderers.
Pla de Mallorca des de Sant Nofre
Vista del Pla de Mallorca, direcció llebeig, cap a la vila de Sant Joan, des del cim del puig de Sant Nofre, a la possessió de la Bastida.
Camps de la zona del pla de Solanda de Sant Joan. Al fons, l'esquerra es divisa el puig de Bonany. A la dreta, més a prop, les cases de la possessió de Solanda i a la part superior els Castellots. La fotografia sembla que es va fer des de la zona de Carrutxa.
Vista des del capcurucull del puig de Sant Nofre de camps situats als seus peus.
Sementer de cereals a la zona de la possessió dels Calderers de Sant Joan. Les cases de la possessió es poden intuir al centre de la fotografia.
Vista del Pla des del terme de Sant Joan, mirant cap al sud (segurament la zona coneguda com Horteta). Al fons es pot veure Sant Salvador de Felanitx.
Comellar de la Bastida i Sant Nofre
El puig de Sant Nofre, des del pinar d'en Simona, amb el comellar d'entrada a la possessió de la Bastida del terme de Sant Joan.
Camp de sembrat de la possessió de la Bastida de Sant Joan, en un sementer baix del puig de Sant Nofre. Tot presidit per un cel amenaçant.
El cel blau, uns quants niguls i el puig de Sant Nofre es converteixen en un vertader quadre natural.
Sementer sota uns núvols esponerosos
Sementer culminat per uns núvols i un cel espectaculars a la zona del Pla de Mallorca
El cel blau, uns quants niguls i el puig de Sant Nofre es converteixen en un vertader quadre natural.
Fotògrafs de la natura caminen per un camp llaurat a la recerca de llocs del terme de Sant Joan per retratar. Al fons observam el capcurucull del puig de Sant Nofre.
Les males herbes voregen el sembrat. Al fons el puig de Reig i el de les Algorfes.
Pageses entrecaven tomatigueres a l'hort de Son Gil.
Antoni Picornell "Climent", pare del fotògraf Climent Picornell, passeja pel bosc a la recerca d'esclata-sangs.
Pagès esquitxant arbres fruiters a pulmó obert. Avui en dia seria difícil veure aquesta escena sense cap tipus de protecció. Es tracta d'Antoni Picornell "Climent", pare del fotògraf.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Jerònia Bauzà "Vidala" o "Capellet", mare del fotogràf Climent Picornell, espargint sofre per damunt les tomatigueres, segurament a l'hort de Son Gil, on treballava com a jornalera.
Bartomeu Nigorra Picornell, "Xicota", amo de la possessió de sa Bastida de Sant Joan, en plena tasca de pelar ametles davant les cases.
Bartomeu Nigorra Picornell, "Xicota", amo de la possessió de sa Bastida de Sant Joan, en plena tasca de pelar ametles davant les cases.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Bartomeu Nigorra Picornell "Xicota" carregant la peladora d'ametles a la possessió de la Bastida, al terme de Sant Joan.
Dona treballant entre les tomatigueres de l'hort de Son Gil.
Maria Monserrat Company entre les tomatigueres de l'hort de Son Gil, que cultiva el seu pare Antoni Company "Foc".
Camps llaurats i la vila de Sant Joan
Es tracta de Toni Company "Sobrassada" qui regenta aquestes terres de l'hort de Son Gil del teme de Sant Joan.
Pagès esquitxan l'hort, es tracta d'Antoni Company "Foc" a l'hort de Son Gil.
Camp sembrat d'hortalisses a la posta del sol a l'hort de Son Gil.
Camp llaurat a la zona dels Calderers. Fotografia realitzada amb un gran angular.
Camps sembrats d'hortalisses, pagès esquitxant. Estracta d'Antoni Company "Foc" a l'hort de Son Gil.
Camp sembrat d'ordi, blat . Pou i sembrat a la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.
Camps llaurats
Pageses entrecavant cebes
Sembradora antiga de ferro al mig del pla de les Veles, al terme de Sant Joan.
Núvols de tempesta sobre Son Baró
Núvols de tempesta sobre fora vila
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Als horts és molt freqüent posar-hi flors de colors vius i olors potentes per tal d'atreure els insectes i apartar-los de les hortalisses sembrades.
Pagès menant un tractor amb el remolc carregat de fems. Es tracta d'en Toni "des Pou Nou".
Dinar de germanor a Ca na Coloma
Dinar a Ca na Coloma entre amics, casa de Climent Picornell (geògraf), al carrer Major de Sant Joan. En primer pla, a les mans de Margalida Munar, una ensaïmada típica trunyellada del Forn de Can Mateu.
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
Pageses en plena acció de recol·lecció de faves a mà a la finca de Son Gil de Sant Joan.
Pagesos seguen alfals ("Medicago sativa") per al bestiar amb les típiques falcelles, a Pinyella al terme de Sant Joan.
Pageses en plena acció de recol·lecció de faves a mà a la finca de Son Gil de Sant Joan.
Retrat d'un xot passador, amb un banyam considerable i un bon picarol penjat al coll. En altres contrades en diuen "mardà".
Retrat d'un xot passador, amb un banyam considerable i un bon picarol penjat al coll. En altres contrades en diuen "mardà".
Retrat d'un xot passador, amb un banyam considerable i un bon picarol penjat al coll. En altres contrades en diuen "mardà".
Retrat de Catalina Català veïnada de Climent al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.
Retrat de Miquel "Pol·loni", treballador del camp a l'hort de Son Gil, al municipi de Sant Joan. El podem veure en un moment de descans fumant un bon puro.
Retrat de Francisca Caimari davant de ca seva.
Home al costat d'un Ford Fiesta
Retrat de Ciment Picornell, oncle del nostre fotògraf, al fons podem veure la torre de l'aigua i el molí d'en Perís, que reformaren uns alemanys cap allà els anys 80.
Retrat d'Antoni Bauzà Gayà "Cauvonet" en què reposa de la feina pegant una pipada, amb una falcella de fusta a la mà i l'alfals al fons. La fotografia fou feta a la zona de Pinyella, al terme municipal de Sant Joan.
Retrat de Margalida Munar netejant a la cuina de Ca na Coloma, casa seva, situada al carrer Major de la vila de Sant Joan.
Primer pla de Margalida Català
Retrat de Margalida Català "Feleu", veïnada de Climent, al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.
Retrat de Joan Jordà Català, vaïnat de Climent al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.
Retrat de Jerònia Bauzà "Vidala", mare del nostre fotògraf, enmig d'unes tomatigueres saludant al seu fill.
Caçador caminant per fora vila
Retrat d'un caçador, en aquest cas es tracta de Bernat Fullana, caminant per paisatges camperols santjoaners.
Retrat de Climent Picornell, oncle del nostre fotògraf, al carrer Major de la vila de Sant Joan.
Margalida Company "Peçol", esposa del nostre fotògraf, netjant el cotxe davant casa seva la carrer Progrés de Sant Joan.
Retrat de Guillem Florit "Marió" en una eixida fotogràfica per camps del terme de Sant Joan. Al fons es pot veure la silueta del puig de Sant Nofre i, a la dreta, les primeres cases del poble.
Carrossa desfilant durant la festa de Sant Cristòfol a l a vila de Sant Joan.
Retrat de l'amo en Joan Gayà "de Son Perdut"",
Retrat de Maria Antònia Gayà Rebassa "de Son Perdut" en un dinar familiar.
Retrat de la madona de Son Perdut, Antònia Rebassa Català "des Calderers", en un dinar familiar.
Retrat de Margalida Company "Peçol", esposa de Climent, carregada de tomàtigues.
Retrat de Maria Antònia Gayà Rebassa de "Son Perdut".
Retrat de la nina Maria Antònia Gayà Matas, "de Son Perdut".
Retrat de Sebastià Català, veïnat de Climent al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.
Retrat d'un parent llunyà de Climent fumant amb pipa.
Retrat de Maria Montserrat Company Bauzà vestida per participar al correfoc de les festes de la vila de Sant Joan.