Comunicacions negatives de varis pobles
- ES AHRAMIB JUNSAIB-EPI-VRL-028
- Unidad documental simple
- 1847-03-09 - 1847-04-20
Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears
Comunicacions negatives de varis pobles
Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
Dona de de Climent embarassada
Margalida Company "Peçol", esposa de Climent, embarassada del seu primer fill, amb llimones i taronges a fora vila.
Retrat d'Antoni Bauzà "es Zelador" (pronunciat essa sorda), que era una espècie de policia municipal que hi havia a Sant Joan.
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
Es tracta dels padrins de Climent en un paratge de la pagesia santjoanera. Ella era Catalina Bauzà "Vidala". Aquí els podem veure plegant garroves.
Retrat de madò Catalina Bauzà "Vidala" davant el portal de ca seva al carrer Desert de la vila de Sant Joan.
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
Es tracta de Margalida Company "Peçol", esposa de Climent Picornell, asseguda al corral i prenent un cafè amb llet..
Vista del puig de Sant Nofre des del camí de la Bastida, amb les cases de la possessió a la part central de la imatge.
En Joan Fiol "Marc" ens mostra la fura domesticada que emprava per caçar.
Pagès a la seva finca davant un cirerer a punt per collir-ne els fruits. Es tracta del santjoaner Antoni Company "Foc".
Felip Vaquer amb el seu ca eivisenc a l'aguait.
Retrat de Joan Fiol "Marc", pastor i caçador, amb la seva fura.
Dona i fill Climent passejant per fora vila
Pla mitjà del pare i la dona Climent amb el seu fill Toni en braços
Retrat del pare de Climent, Toni, la dona, Margalida Company, i el fill major, Toni, amb un braç de gitano a punt per menjar.
Retrat dels oncles de la dona de Climent a fora vila, a Ca na Seca (Sant Joan). Es tracta de Felip Vanrell i Margalida "Peçol".
Retrat de Felip Vanrell, "de ca na Seca", amb la fura que tenia domesticada per anar a caçar.
Pageses entrecaven tomatigueres a l'hort de Son Gil.
Home i dos nins enmig d'uns cirerers
Retrat d'un padrí, Guillem Company Bonet "Foc", i els seus nets, Guillem i Maria Montserrat, davant un cirerer a punt per recollir-ne el fruit.
Retrat de Toni Picornell, damunt les espatlles del seu padrí Toni Picornell, pare del nostre fotògraf Climent, a un boci de terra del camí de Son Baró del terme municipal de Sant Joan, conegut amb el nom del Rafal.
Pare de Climent amb el net Toni assegut damunt un motoret
Guillem Company "Foc" i el seu net Guillem a l'hort de Son Gil, a Sant Joan, devora un cirerer
Pagès esquitxant arbres fruiters a pulmó obert. Avui en dia seria difícil veure aquesta escena sense cap tipus de protecció. Es tracta d'Antoni Picornell "Climent", pare del fotògraf.
Felip Vaquer fa sonar el seu reclam natural en una sortida a caçar
Primer pla de la famíla Picornell Company
Primer pla de la família Picornell Company, davant la portassa de ca seva, al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.
Es tracta de Toni Picornell, fill del nostre fotògraf.
Retrat familiar de Climent i la seva dona Margalida Company "Peçol" asseguts al carrer Progrés amb els seus fills i prenent la fresca.
Toni, fill de Climent, amb altres nines a dins un carretó estirat per una poni i manat per Joan Estades, amic de la família, segurament a Ca na Seca, terme de Sant Joan.
Retrat de Joan Estradas, gendre de Felip Vanrell (oncle de Climent), a la finca coneguda com Ca na Seca, al terme municipal de Sant Joan.
Nins asseguts davant d'un portal
Els dos fills de Climent: Antoni i Arnau, asseguts davant una portassa al carrer Progrés a la vila de Sant Joan.
Primer pla dels fills de Climent
Retrat d'Antoni Picornell, fill de Climent.
Fotografia del puig de Sant Nofre, situat al terme municipal de Sant Joan. La fotografia està realitzada al peu del puig. Aquesta taca terrosa que es veu a la paret despoblada es coneix amb el nom de la Taula de Sant Nofre.
Un contarella sineuera diu que quan el sol de migdia pega en aquella zona i és vista des de les escales de l'església de Sineu sant Nofre posa taula.
Primer pla de una dona amb una nina als braços al carrer
Vista del puig de Sant Nofre des dels camps inferiors que miren cap a Sineu (al nord). Els sineuers a aquesta zona més pelada on es veu la pedra tenen una dita que diu "Sant Nofre posa taula", ja que al punt del migdia el sol il·lumina aquestes roques i des de l'església de Sat Marc de Sineu s'observa perfectament aquest efecte de reflecte lluminós.
Madona asseguda al portal amb el ca
Retrat de la mare de Climent davant el portal de ca seva.
Retrat de Climent a l'hort de Son Gil, on la seva mare treballava de pagesa.
Madona asseguda al portal amb el ca
Retrat de la mare de Climent davant el portal de ca seva.
Vista d'un cel blau esponerós amb el puig de Sant Nofre des del sementer de la Bastida que mira cap al sud.
Vista d'un cel blau esponerós amb el puig de Sant Nofre des del sementer de la Bastida que mira cap al sud.
Dona asseguda en portal amb un ca
La mare de Climent, Jerònia Bauzà amb el seu ca davant el portal de ca seva, al carrer Desert de la vila de Sant Joan.
Vista d'un pou entre la boira i la sortida de sol a la zona de Son Capellet / Son Fluixà, baix del puig de Bonany, entre Sant Joan i Petra.
Climent Picornell mirant enfora
Climent Picornell mira cap al Pla de Mallorca des del punt geodèsic del puig de Sant Nofre de Sant Joan. Al fons podem intuir les restes de l'ermita d'aquest puig, que es troba situada en un pla inferior al punt esmentat. Actualment, el 2020, aquesta perspectiva no es pot veure perquè la vegetació, principalment ullastres, ha crescut i n'ha tapat la visió.
Felip Vanrell a l'ombra en plena tertúlia.
El pare de Climent Picornell, Antoni, cavant la terra en un tros del terme dde Sant Joan.
Camps negats al terme municipal de Sant Joan.
Vista del Pla des del terme de Sant Joan, mirant cap al sud (segurament la zona coneguda com Horteta). Al fons es pot veure Sant Salvador de Felanitx.
Pagesos seguen alfals ("Medicago sativa") per al bestiar amb les típiques falcelles, a Pinyella al terme de Sant Joan.
Retrat d'Antoni Bauzà Gayà "Cauvonet" en què reposa de la feina pegant una pipada, amb una falcella de fusta a la mà i l'alfals al fons. La fotografia fou feta a la zona de Pinyella, al terme municipal de Sant Joan.
Primer pla de una Maria Rosa vestida de pagesa
Grup de gent a les escales de Consolació
Grup de gent asseguts a les escales de Consolació el dia del Quart Diumenge (Festa del Pa i el Peix). Un home filma (Joan Font) amb una càmera i d'esquerra a dreta Andreu Bauzà "de Gossauba", Catalina Company "Turricana", Joana Blanch "de Ca na Blanc" i Joan Moratinos (més a la dreta).
Primer pla de Maria Rosa i Lucas
Primer pla de Maria Rosa i Lucas vestits de pagesos
La zona coneguda com el Pont de la Llosa (pronunciat "llova" a Sant Joan) negat després d'un fort aiguat, fet habitual. Aquesta zona va desaparèixer després de la renovació de la carretera de Sant Joan a Sineu (Ma-3232). Hi apareix un cotxe de l'època que també ha desaparegut del mercat, es tracta d'un Talbot Horizon.
Vista d'un comellar del Pla en què els conills pasturen lliurement tot just després de la sega.
La parella són pare, Cosme Bauzà, i seva filla, en un Quart Diumenge de Quaresma (o també del Pa i Peix), que se celebra al Santuari de Consolació de Sant Joan.
La zona coneguda com el Pont de la Llosa (pronunciat "llova" a Sant Joan) negat després d'un fort aiguat, fet habitual. Aquesta zona va desaparèixer després de la renovació de la carretera de Sant Joan a Sineu (Ma-3232).
La zona coneguda com el Pont de la Llosa (pronunciat "llova" a Sant Joan) negat després d'un fort aiguat, fet habitual. Aquesta zona va desaparèixer després de la renovació de la carretera de Sant Joan a Sineu (Ma-3232).
La zona coneguda com el Pont de la Llosa (pronunciat "llova" a Sant Joan) negat després d'un fort aiguat, fet habitual. Aquesta zona va desaparèixer després de la renovació de la carretera de Sant Joan a Sineu (Ma-3232).
Camps negats al terme municipal de Sant Joan.
Home major veient la banda sonar
Retrat d'un personatge popular de Sant Joan, Pep Gonella, el dia de la Festa del Quart Diumenge a Consolació, durant la tradicional actuació de la banda de música.
Retrat de Catalina Bauzà Gual.
Pla de Mallorca des de Sant Nofre
Vista del Pla de Mallorca, direcció llebeig, cap a la vila de Sant Joan, des del cim del puig de Sant Nofre, a la possessió de la Bastida.
Pla de Mallorca des de Sant Nofre
Vista del Pla de Mallorca des del puig de Sant Nofre, al fons podem veure el massís de Randa
Retrats de dos amics de Climent, els germans Marió, Guillem (fotògraf) i Miquel (forner), arravatats a la paret que enrevoltava l'antic camp de futbol de Son Juny a la vila de Sant Joan.
Retrat de Margalida Company "Peçol" i una amiga assegudes a la paret que enrevoltava l'antic camp de futbol de Son Juny de la vila de Sant Joan.
Retrat de Climent, acompanyat pels germans Marió, Guillem (fotògraf) i Miquel (forner), arravatats a la paret que enrevoltava l'antic camp de futbol de Son Juny de la vila de Sant Joan.
Home amb la pipa en un camp de futbol
Retrat de l'amo en Guillem de sa Granja a l'antic camp de futbol de Sant Joan a Son Juny.
Vista de camps des del puig de Sant Nofre
Vista des del puig de Sant Nofre dels camps en direcció a Sineu, mirant cap al nord-oest, al fons podem veure el puig de Reig.
Sínia amb els alguns cadufs de metall espatllats.
Vista panoràmica des de Sant Nofre
Vista des del capcurucull del puig de Sant Nofre de camps situats als seus peus.
Figuera solitària al mig d'un conró. Al fons es pot observar la silueta de la vila de Sant Joan. Es tracta de la contrada coneguda com els Calderers.
Bartomeu Nigorra Picornell "Xicota" carregant la peladora d'ametles a la possessió de la Bastida, al terme de Sant Joan.
Cultivant amb el tractor entre ametlers per foravila del terme de Sant Joan.
Retrat de Jerònia Bauzà "Vidala", mare de Climent, carregada amb una senalla.
Retrat de Bartomeu Nigorra Picornell "Xicota", amo durant molts anys de la possessió de la Bastida del terme de Sant Joan.
Molí de Son Juny.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Sembradora antiga de ferro al mig del pla de les Veles, al terme de Sant Joan.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Home assegut vora una finestra
Retrat del llorità Felip Vaquer, pastor, pagès, caçador i jurat de Sant Joan. A més a més, era l'espòs d'una tia de l'esposa del nostre fotògraf Climent.
Mossèn Estelrich i Miquel Company parlant
Mossèn Josep Estelrich i Miquel Company "Mena" parlen amigablement a la plaça del Pes dels Porcs (ara plaça del Rei en Jaume I) de Sant Joan.
Retrat de Francisca Morey i els fills Jordi i Joan.
Retrat d'una família.
Retrat de Joan Jordà, pare, que té en braços el seu fill Joan i al costat hi apareix la filla Marta.
L'amo en Joan Matas "Ditaler" amb el seu net Joan al coll pel carrer de Mestre Mas a la vila de Sant Joan.
Mare i fill a un camí de fora vila
Retrat de Margalida Company "Peçol" i Toni Picornell Company a un camí de fora vila amb el poble de Sant Joan al fons.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Retrat d'una padrina que duu en braços la seva neta.
Madò Pràxedes del forn amb una neta en braços.