Treball de curs / Francesca Llobera Morro
- ES 7040 AHUIB FOLK-TRE-TA-LO2085-049
- Item
- 2007 - 2008
Part of Fons Arxiu de Folklore
Llobera Morro, Francesca
738 results with digital objects Show results with digital objects
Treball de curs / Francesca Llobera Morro
Part of Fons Arxiu de Folklore
Llobera Morro, Francesca
Porta de Sant Antoni [Enderrocament de les murades de Palma]
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de la Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
L'endevinalla i l'embarbussament / Albert Campos Ribot i Antònia Fontirroig Mut
Part of Fons Arxiu de Folklore
Campos Ribot, Albert
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Rafael Rosselló. 5-X-1797. Palma de Mallorca
Rafael Rosselló
Enderrocament de les murades [de Palma]. Porta de Sant Antoni (?)
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons sembla la inscripcio de Jeroni Juan diu Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Biobibliografia del Pare Gabriel Llompart. / Joan Bauzà Bosch
Part of Fons Arxiu de Folklore
Bauzà Bosch, Joan
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Sebastián Bosch. 12-X-1797. Palma de Mallorca
Sebastián Bosch
Treball de camp: Recopilació i comentari de vint documents etnopoètics. / Joana Covas Pol
Part of Fons Arxiu de Folklore
Valriu Llinàs, Caterina
Enderrocament de les murades [de Palma]. Porta de Sant Antoni
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de la Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Cristina Fernandez Jaume
Part of Fons Arxiu de Folklore
Fernández Jaume, Cristina
Part of Fons Arxiu de Folklore
Cantallops Sánchez, Maria Rosa
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Lucas Vallespir.12-X-1797. Palma de Mallorca
Lucas Vallespir
Integración de los forasteros en Mallorca
Consta de les següents entrevistes:
Arribas Palau, Antoni
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Joan González Sastre
Part of Fons Arxiu de Folklore
González Sastre, Joan
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Francisco Ferrer.19-X-1797.Palma de Mallorca
Ferrer, Francisco
Part of Fons Arxiu de Folklore
Guardiola Selfa, Alejandro
La llegenda / Aina Perelló Llabrés, Catalina Gelabert Llull i Patrícia Rodríguez Herrada
Part of Fons Arxiu de Folklore
Gelabert Llull, Catalina
Nota de la junta de gobierno celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Antonio Pablo Togores.26-X-1797. Palma de Mallorca
Antonio Pablo Togores
Nota sobre el establecimiento y posterior huida de la ciudad del cirujano Sontuli.
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva on es pot veure passeig del Born el 1904, segons s'indica a la vorera de la diapositiva. Suposam que la vista està feta des de l'actual plaça de la Reina, ja que al fons es veuen l'obelisc de la plaça de les Tortugues i les muntanyes.
Comentari de cinc textos no orals i cinc textos orals / Laia Ramis Escanelles
Part of Fons Arxiu de Folklore
Ramis Escanelles, Laia
Comentari de cinc textos orals i cinc textos no orals / Esperança Mateu Ramis
Part of Fons Arxiu de Folklore
Guiscafrè Danús, Jaume
Comentari de cinc textos orals i cinc textos no orals / Maria Sánchez Frau
Part of Fons Arxiu de Folklore
Guiscafrè Danús, Jaume
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Francisco Ferrer. 26-X-1797. Palma de Mallorca
Ferrer, Francisco
El folklore a internet / Josep Mir Miquel i Guillem Verdera Pérez
Part of Fons Arxiu de Folklore
Mir Miquel, Josep
Llompart Monserrat, Matías - Palma
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Treball de camp / Núria Aguiló Palou
Part of Fons Arxiu de Folklore
Aguiló Palou, Núria
Expedients de correspondència de la direcció de l'Institut Balear de l'any 1889
Part of Fons Jesuïtes de Monti-Sion
Lligall format per 221 documents solts. Es tracta d'una sèrie de 22 expedients de correspondència de la direcció de l'Institut Balear corresponents l'any 1889 i que es degueren traspaperar del fons de l'IInstitut Ramon Llull en el moment en què es traslladà la documentació de la Universitat Literària de Mallorca i dels Jesuïtes. Finalment el lligall va ser arxivat en aquest darrer fons.
Consta dels expedients següents:
Institut Balear
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Joaquin Oliver.26-X-1797. Palma de Mallorca
Joaquín Oliver
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva on es pot veure el port de Palma. La Seu al fons i els vaixells al moll. Més que el port de Palma podríem dir que és una vista de la façana marítima de Palma.
Treball de camp: treball de recollida de documents etnopoètics. / Cristina Fernández Jaume
Part of Fons Arxiu de Folklore
Fernández Jaume, Cristina
Part of Fons Arxiu de Folklore
Marimon Frau, Maria Francesca
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Jose Barcelo. 26-X-1797. Palma de Mallorca
José Barceló
Port de Palma [vaixells a vela i vapor]
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva on es pot veure un vaixell a vela i vapor al port de Palma en primer pla.
Treball de camp: treball de recollida de documents etnopoètics. / Alejandro Guardiola Selfa
Part of Fons Arxiu de Folklore
Guardiola Selfa, Alejandro
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Mariano Serra. 26-X-1797. Palma de Mallorca
Serra, Mariano
Port de Palma [drassanes i barques a vela]
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva on es poden veure barques a vela (en primer pla) i vaixells a les drassanes del port de Palma.
Recull de deu documents etnopoètics. / Albert Rotger Fernández
Part of Fons Arxiu de Folklore
Rotger Fernández, Albert
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Pedro Nicolas Barcelo. 26-X-1797. Palma de Mallorca
Pedro Nicolás Barceló
Renuncia de Antonio Pablo Togores al cargo de censor votado en la junta del 19 de julio de 1797.
Recull de deu texts etnopoètics / Maria Agnès Pons Delacio
Part of Fons Arxiu de Folklore
Pons Delacio, Maria Angès
Estudi de la paremiologia / Maria Victòria Parra Moyà i Maria del Mar Jaume Simonet
Part of Fons Arxiu de Folklore
Parra Moyà, Maria Victòria
Port de Palma [vaixells a vapor i amb veles]
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva on es poden veure vaixells a vapor i amb veles al port de Palma. En primer pla personatges i mariners, al fons la badia de Palma i les muntanyes de la serra de na Burguesa.
Documents etnopoètics. / Antoni Bauçà Andreu
Part of Fons Arxiu de Folklore
Bauçà Andreu, Antoni
Retrat d'una nina en un cotxe davant el Col·legi Sant Agustí, al carrer de Mateu Enric Lladó de Palma.
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Rafael Rossello. 26-X-1797. Palma de Mallorca
Rafael Rosselló
Renuncia de Francisco Alemany al cargo de secretario de la Academia.
Jaume, Jaime - Memoria sobre la viruela que se padeció en Palma de Mallorca en el año 1846 a 1847
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Sebastian Bosch. 26-X-1797. Palma de MaIlorca
Sebastián Bosch
Representación de la Academia sobre dotación.
Treball de literatura oral / Catalina Cardona Cànaves
Part of Fons Arxiu de Folklore
Guiscafrè Danús, Jaume
Recull de documents etnopoètics / Christian Sancho Romero
Part of Fons Arxiu de Folklore
Valriu Llinàs, Caterina
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Valentin Terrers. 26-X-1797. Palma de MaIlorca
Valentín Terrers
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Francisco Ferrer. X-1797. Palma de Mallorca
Ferrer, Francisco
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Nota de la junta celebrada en el día de hoy. Firmada por Rafael Rosselló.
Parte sanitario firmado por Pedro Nicolas Barcelo. X-1797. Palma de Mallorca
Pedro Nicolás Barceló
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Albert Rotger Fernández
Part of Fons Arxiu de Folklore
Rotger Fernández, Albert
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Nota de la junta del día de hoy. Firmada por Rafael Rosselló.
Parte sanitario firmado por Francisco Ferrer.9-XI-1797. Palma de MaIIorca
Ferrer, Francisco
L'educació a Mallorca, 1900-1925
Consta de les següents entrevistes:
Arribas Palau, Antoni
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Jose BarceIo. 9-XI-1797. Palma de Mallorca
José Barceló
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Treball de recollida de deu documents etnopoètics. / Joan González Sastre
Part of Fons Arxiu de Folklore
González Sastre, Joan
Nota de la junta celebrada en este día. Firmada por Francisco Alemany.
Parte sanitario firmado por Mariano Serra. 9-XI-1797. Palma de Mallorca
Serra, Mariano
Recerca de documents etnopoètics. / Nerea Aneas del Jesús
Part of Fons Arxiu de Folklore
Aneas del Jesús, Nerea
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Retaule gòtic
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Pedro Nicolas BarceIó. 9-XI-1797. Palma de MaIIorca
Pedro Nicolás Barceló
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Retaule gòtic
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni