Nota de la junta celebrada en este día.
- ES AHRAMIB AMPM-DOC-JUN-034_312_070
- Ítem
- 1794-07-24
738 resultats amb objectes digitals Mostra els resultats amb objectes digitals
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Antonio Pablo Togores. 22-IX-1797. Palma de Mallorca
Antonio Pablo Togores
Partit Socialista Obrer Espanyol. Eleccions autonòmiques i municipals 1983
Inclou un programa electoral de Palma i un autonòmic, una carta de petició del vot i un tríptic de Palma.
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
Carrer "Conquistador" Manifestació de protesta per la mort de Canalejas
Diapositiva d'una manifestació a Palma per la mort en un atemptat a Madrid de Canalejas (1912).
José Canalejas Méndez (1854-1912). Polític espanyol que a l'hora de la seva mort per atemptat a la Puerta del Sol de Madrid era president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol pel Partit Liberal. Havia ostentat càrrecs diversos a l'administració de l'estat. El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antoni Maura i Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordres religioses.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Atemptat_contra_Jos%C3%A9_Canalejas
Podeu veure un curtmetratge de l'època ons es representa l'atemptat i es veu la gran consternació que produí la seva mort a través de grans manifestacions populars. http://www.youtube.com/watch?v=9mq8XCooL5k
Hem pogut determinar aquestes dates i fets gràcies a la nota apareguda a l'"ABC" del 18-11-1912, pàg. 10 a l'article "Duelos y homenajes" http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1912/11/18/010.html
Documents etnopoètics / Maria Llinàs Mas
Part deFons Arxiu de Folklore
Llinàs Mas, Maria
Recollida de materials etnopoètics / Natàlia Fuster Amengual
Part deFons Arxiu de Folklore
Fuster Amengual, Natàlia
Casa de Socors de Palma - Assistència pública domiciliària
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Joaquín Oliver. 22-IX-1797.Palma de Mallorca
Joaquín Oliver
Protesta per l'assassinat de Canalejas
Diapositiva d'una manifestació a Palma per la mort en un atemptat a Madrid de Canalejas (1912).
José Canalejas Méndez (1854-1912). Polític espanyol que a l'hora de la seva mort per atemptat a la Puerta del Sol de Madrid era president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol pel Partit Liberal. Havia ostentat càrrecs diversos a l'administració de l'estat. El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antoni Maura i Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordres religioses.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Atemptat_contra_Jos%C3%A9_Canalejas
Podeu veure un curtmetratge de l'època ons es representa l'atemptat i es veu la gran consternació que produí la seva mort a través de grans manifestacions populars. http://www.youtube.com/watch?v=9mq8XCooL5k
Hem pogut determinar aquestes dates i fets gràcies a la nota apareguda a l'"ABC" del 18-11-1912, pàg. 10 a l'article "Duelos y homenajes" http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1912/11/18/010.html
Recull de documents etnopoètics / Neus Oliver Payeras
Part deFons Arxiu de Folklore
Oliver Payeras, Neus
Un dels fills de Climent sota d'un ficus gegantí al jardí de la plaça de la Reina, al fons es veu el monument dedicat al poeta Joan Alcover.
Un dels fills de Climent sota d'un ficus gegantí al jardí de la plaça de la Reina, al fons es veu el monument dedicat al poeta Joan Alcover. Actualment ja no hi és.
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Juán Bosch. 22-IX-1797. Palma de Mallorca
Juán Bosch
Protesta per l'assassinat de Canalejas
Diapositiva d'una manifestació a Palma per la mort en un atemptat a Madrid de Canalejas (1912).
José Canalejas Méndez (1854-1912). Polític espanyol que a l'hora de la seva mort per atemptat a la Puerta del Sol de Madrid era president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol pel Partit Liberal. Havia ostentat càrrecs diversos a l'administració de l'estat. El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antoni Maura i Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordres religioses.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Atemptat_contra_Jos%C3%A9_Canalejas
Podeu veure un curtmetratge de l'època ons es representa l'atemptat i es veu la gran consternació que produí la seva mort a través de grans manifestacions populars. http://www.youtube.com/watch?v=9mq8XCooL5k
Hem pogut determinar aquestes dates i fets gràcies a la nota apareguda a l'"ABC" del 18-11-1912, pàg. 10 a l'article "Duelos y homenajes" http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1912/11/18/010.html
Recol·lecció de textos folklòrics / Diana Fernández Bertos
Part deFons Arxiu de Folklore
Fernández Bertos, Diana
Les parèmies / Neus Oliver Payeras i Marina Valero Mut
Part deFons Arxiu de Folklore
Oliver Payeras, Neus
Part deFons Arxiu de Folklore
Terrasa Ventanyol, Lluïsa
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Juán Pelegrí.22-IX-1797. Palma de Mallorca
Juán Pelegrí
Recopilació i comentari de 20 documents etnopoètics / Antoni Martínez Fontanillas
Part deFons Arxiu de Folklore
Martínez Fontanillas, Antoni
Part deFons Arxiu de Folklore
Font Balle, Mònica
Lligall de documents referents a la Congregació de l'Esperit Sant
Part deFons Jesuïtes de Monti-Sion
Lligall format per 147 documents solts i plecs sense numerar.
Inclou alguns documents solts dels lligalls I (5-39), II (8-46), III (13-26) i LVII (71).
Congregació de l'Esperit Sant
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Mariano Serra. 22-IX-1797. Palma de Mallorca
Serra, Mariano
Recopilació i anàlisi de textos / Maria Melià Maimó i Maria Ripoll Barceló
Part deFons Arxiu de Folklore
Melià Maimó, Maria
Diapositiva en què s'observa el moll de Palma, es poden veure alguns vaixells al fons de la fotografia
Recopilació de vint documents etnopoètics / Maria Agnès Pons Delacio
Part deFons Arxiu de Folklore
Pons Delacio, Maria Angès
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Margalida Bover Torres
Part deFons Arxiu de Folklore
Bover Torres, Margalida
Nota de las juntas literarias que se han celebrado desde el 6 de febrero de 1794 hasta el presente.
Parte sanitario firmado por Sebastián Bosch. 22-IX-1797. Palma de Mallorca
Sebastián Bosch
Inauguració el dia de la Immaculada [8 de desembre] de la Seu
Diapositiva de l'interior de la Seu
Gèneres etnopoètics: l'acudit / Catalina Eva Ferrer Martorell i Maria Àngels Pons Delacio
Part deFons Arxiu de Folklore
Pons Delacio, Maria Angès
Recull de documents etnopoètics / Manel Mula Ferrer
Part deFons Arxiu de Folklore
Mula Ferrer, Manel
Part deFons Arxiu de Folklore
Fernández Rian, Maria del Mar
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Rafael Evinent. 26-IX-1797. Palma de Mallorca
Rafael Evinent
Nota sobre la carta que se paso a la Sociedad Económica en esta fecha.
Ruiz Gallardón, Víctor - Palma
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Treballs literatura popular catalana: Les llegendes urbanes i Les cançons / Margalida Ramis Llabrés
Part deFons Arxiu de Folklore
Ramis Llabrés, Margalida
Part deFons Arxiu de Folklore
Martín Morro, Isabel Maria
Diapositiva en què s'observa un moment d'una cursa de bicicletes, esport per excel·lència de l'època .Potser es tracta del velòdrom del Tirador, situat a la zona de la Riera, prop dels instituts i el Fortí.
Unió Mallorquina. Eleccions autonòmiques i municipals 1983
Inclou una papereta de Selva i 4 sobres amb paperetes, un sobre amb propaganda electoral i paperetes, una carta de petició de vot, dos fulletons de Palma, un fulletó de Selva, un fulletó de Calvià i un text mecanoscrit de Pere Morey Servera.
Unió Mallorquina (UM)
Nota de la junta celebrada en este día, Firmada por Francisco Alemany.
Parte sanitario firmado por Jose Rossell. 28-IX-1797. Palma de Mallorca
Joseph Rossell
Produccions etnopoètiques: recollida i tractament / Cristina Rigo Cabot
Part deFons Arxiu de Folklore
Rigo Cabot, Cristina
Unió Mallorquina. Eleccions autonòmiques i municipals 1987, 1994 i 1999
Inclou uns estatuts mecanoscrits del partit, un tríptic electoral i un programa electoral.
Unió Mallorquina (UM)
Diapositiva en què s'observa un moment d'una cursa de bicicletes, esport per excel·lència de l'època .Potser es tracta del velòdrom del Tirador, situat a la zona de la Riera, prop dels instituts i el Fortí.
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Lucas Vallespir. 28-IX-1797. Palma de Mallorca
Lucas Vallespir
Capella del Seminari el dia de l'eclipsi total de sol
Diapositiva en què podem veure com una sèrie d’eclesiàstics observen l’eclipsi total de sol que va tenir lloc el 1905. Segons Gabriel Seguí i Trobat, a l’article “Emili Sagristà i Llompart en el seu context”, publicat al llibre “Conferències de les Jornades de commemoració i estudi de l’eclipsi total de sol (1905)”, editat a Palma el 2005, diu que el bisbe Campins va fer habilitar i augmentar els aparells astronòmics que ja es tenien, a més de crear l’Observatori del Seminari de forma oficial,i del qual va nomenar director el reverend Antoni Canals, professor d’Astronomia del Seminari.
El Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca va publicar la crònica d’observació de l’eclipsi mitjançant la qual sabem les persones que, en principi, assistiren a l’esdeveniment extraordinari de l’eclipsi total de sol d’aquell 1905: Antoni Canals, Ildefons Rullan, Rafel Cifre, Joan Aguiló, Andreu Nicolau, Emili Sagristà, Francesc Pou, Guillem Oliver, Joan Garau, Sebastià Esteve i Joan Quetglas, preveres de la diòcesi; Bartomeu Caldentey i Bartomeu Bordoy, religiosos; i l’arquitecte català Joan Rubió.
Mossèn Emili Sagristà, després d’acabar els seus estudis de capellà, el 1907 passà a ser professor del Seminari i director de l’observatori astronòmic, tasques que desenvolupà durant una cinquantena d’anys.
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Pedro Nicolás Barceló. 28-IX-1797. Palma de Mallorca
Pedro Nicolás Barceló
Sessió inaugural 1911; Consideraciones acerca de la fiebre tifoidea en Palma
Sampol Vidal, José
Recopilació i comentari de documents etnopoètics / Carme Sánchez Alemany
Part deFons Arxiu de Folklore
Sánchez Alemany, Carme
Consta de les següents entrevistes:
Arribas Palau, Antoni
Enderrocament de les murades [de Palma]
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Estudi del folklore. Recull i interpretació de les produccions etnopoètiques / Aida Suñé Vaquer
Part deFons Arxiu de Folklore
Suñé Vaquer, Aida
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Documents folklòrics / Maria Antònia Rotger Suárez
Part deFons Arxiu de Folklore
Valriu Llinàs, Caterina
Nota de la junta gubernativa del día de hoy. Firmada par Mariano Ferrer.
Parte sanitario firmado por Rafael Rosselló. 28-IX-1797.Palma de Mallorca
Rafael Rosselló
De los papeles que cada socio ha trabaxado y de los servicios que ha hecho a la Academia.
Consta de les següents entrevistes:
Arribas Palau, Antoni
Recull de documents etnopoètics / Neus Sánchez Lendínez
Part deFons Arxiu de Folklore
Valriu Llinàs, Caterina
Recull de textos / Eulàlia Carbonell Ferriol
Part deFons Arxiu de Folklore
Carbonell Ferriol, Eulàlia
Enderrocament de les murades [de Palma]
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Les cançons llargues / Natàlia Fuster Amengual i Carme Sánchez Alemany
Part deFons Arxiu de Folklore
Sánchez Alemany, Carme
Nota sabre la junta gubernativa celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Sebastián Bosch.1-X-1797.Palma de Mallorca
Sebastián Bosch
Extracto del oficio hecho por la Sociedad Económica para que la Academia continue su labor.
Enderrocament de les murades [de Palma]
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Fitxes / Cecília Maria Simón Comas
Part deFons Arxiu de Folklore
Simón Comas, Cecília María
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Laura Sastre Barros
Part deFons Arxiu de Folklore
Literatura oral / Anna Castelló i Català
Part deFons Arxiu de Folklore
Castelló i Català, Anna
Part deFons Arxiu de Folklore
Villoslada Gelabert, Antoni
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Francisco Ferrer. 5-X-1797.Palma de Mallorca
Ferrer, Francisco
Historia de la división en dos bandos de la Academia y de la suspensión de actividades en 1790.
Enderrocament de les murades [de Palma]
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Part deFons Arxiu de Folklore
Valero Mut, Marina
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Mariano Serra. 5-X-1797. Palma de Mallorca
Serra, Mariano
Historia de la Real Academia Médico-Práctica de Mallorca.
Estudi de les poblacions gitanes de Son Banya i el Jonquet
Consta de les següents entrevistes:
Arribas Palau, Antoni
Enderrocament de les murades [de Palma]
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Treball de recerca: acudits / Marc Lladó Sánchez
Part deFons Arxiu de Folklore
Lladó Sánchez, Marc
Documents etnopoètics / Tania Tarifa Almodóvar
Part deFons Arxiu de Folklore
Tarifa Almodóvar, Tania
Nota de la junta celebrada en este día.
Parte sanitario firmado por Pedro Nicolás Barceló. 5-X-1797.Palma de Mallorca
Pedro Nicolás Barceló
Historia de la Real Academia Médico-Práctica de Mallorca.