Showing 55899 results

Archival description
Print preview View:

18494 results with digital objects Show results with digital objects

Pergamí 34

Joana, muller de Tomàs Desbach, donzell de Mallorca, reconeix haver rebut 1000 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 80 lliures censals que li fa la dita universitat, i 133 lliures 18 sous i 2 diners per "rata" del dit censal, pagades amb diners que són part de les 2.050 lliures (duarum mille quinquaginta librarum”) procedents de l’encarregament censal de 200 lliures fet el 10 de juliol de l’any present amb en Pere Ramon de Santmartí.

Pergamí 31

Julià Figueres, notari de la Ciutat de Mallorca, reconeix haver rebut en nom dels jurats de Santa Margalida 200 lliures per a la quitació d'aquelles 16 lliures censals que li fa la dita universitat, i 17 lliures, 17 sous i deu diners per rata del cens, pagades amb diners que són part de les 2.700 lliures (duarum mille septingentarum librarum”) procedents de l’encarregament censal de 200 lliures fet el 10 de juliol de l’any present amb en Pere Ramon de Santmartí.

Pergamí 33

Francesc Miquel Font, ciutadà de Mallorca, reconeix haver rebut, com hereu de son pare en Pere Font, 380 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida; 365 per a la quitació de 24 lliures censals que li fa la dita universitat, i 20 per rata del censal, amb diners procedents de les 200 lliures en què s’ha encarregat la dita Universitat amb Pere Ramon de Santmartí dia 10 de juliol.

Pergamí 36

Mateu de "Morrano?", receptor a Mallorca dels béns confiscats per raó d'apostasia i d'heretgia, reconeix haver rebut 200 lliures per a la quitació d'aquelles 16 lliures censals que la dita universitat fa a Antoni Vidal, condemnat per crims d'apostasia i d'heretgia.

Pergamí 37

Joana, muller d'Huguet Desmas, Cília, muller de Joan Despí, ciutadans, i Francina, muller de Mateu de Sant Joan, donzell, curadores de Bernat Rovira, mercader de Mallorca dement ("morbo dementie") reconeixen haver rebut, en nom dels jurats de Santa Margalida, 100 lliures per a la quitació de de 8 lliures censals que fa la dita universitat a dit Rovira, com també 21 lliures, 13 sous i 4 diners que són per a censals deguts i "rata" del dit censal.

Pergamí 38

Cília, vídua i curadora de l'heretat de Miquel Moix, ciutadà de Mallorca, estableix en emfiteusi a Antoni Serra de la parròquia de Muro un rafal o alqueria ("raffallum seu alcarea") dit la Bisbal, situat al terme de Santa Margalida sota alou del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 8 lliures portades a la Ciutat de Mallorca. Dit Serra ha fet entrada de 175 lliures.

Pergamí 39

Pere Molines de Santa Margalida, com a curador assignat per la cúria de les cavallaries de Santa Margalida de l'heretat de Jaume Femenia difunt, ret a Gabriel Monge de Muro unes cases tingudes a cens de 16 sous a dit Gabriel Monge. Les cases estan situades a la Vila de Santa Margalida al carrer de l'església, confrontant amb el fossar.

Jesuïtes. Documents traspaperats

Aquesta sèrie recull tota una sèrie de documents originats per l'ordre religiós dels Jesuïtes, establerts a l'edifici de Monti-Sion de Palma abans que aquest acollís la Universitat Literària de Mallorca. Els dos fons tenen una història arxivística paral·lela i segurament aquests documents es van traspaperar en algun trasllat, restant ja arxivats dins el fons FULM.

També inclou documents que relacionen ambdues institucions, la Universitat i la Companyia de Jesús.

Universitat Literària de Mallorca

Pergamí 40

Joan Font, ciutadà de Mallorca, fill i hereu de Francesc Font, reconeix haver rebut 395 lliures i 5 sous en nom dels jurats de Santa Margalida que són per a la quitació de 26 lliures i 5 sous censals que li fa la dita universitat.

Fons Municipal Esporles

  • ES 7020_AMES FME
  • Fonds
  • 1513-2011

La documentació descrita fins al moment de duu a terme el projecte actual de descripció suposa un total de 1.335 unitats documentals compostes, és la següent:
Govern municipal, consta de 88 llibres o lligalls
Comprèn la documentació relativa a les reunions i resolucions de la corporació municipal, que s’inicien al 1550 amb les actes dels “consells”. En alguns casos es refereix també a Banyalbufar, que fins 1831-1843 va formar amb Esporles un sol municipi. També inclou les Actes de l’Ajuntament, les de la Comissió Permanent i les de la Junta Municipal.
Un altre conjunt documental d’aquesta secció de govern és el de Normes i Disposicions, que reuneix la normativa legal, les “Crides de la Universitat” de 1697 a 1764, reals ordres, edictes i bans.
Patrimoni municipal, Personal, Serveis municipals i Abastaments, i Beneficència, consta de 30 llibres o lligalls datats entre 1836 i 1957.
Comptabilitat, consta de 517 llibres o lligalls
Reuneix la documentació comptable de l’Ajuntament. Des de les Actes de Rendició de Comptes a partir de 1513, les comptes de “Clavariat” de 1703 a 1749. I els pressuposts anuals que apareixen al 1880.
Correspondència, consta de 126 llibres o lligalls, entre 1716 i 1978.
Eleccions, consta de 13 llibres o lligalls
Reuneix documentació d’índole electoral com les actes de la Junta Electoral del Partit d’Esporles que abarca els municipis d’Andratx, Sóller, Deià, Valldemossa, Calvià, Puigpunyent i Bunyola de 1812; la de la Junta Electoral Municipal del Cens Electoral; els censos electorals, i una altra referida a les diverses eleccions celebrades per el municipi des de 1776 fins 1966.
Estadística, consta de 20 llibres o lligalls
Reuneix principalment la documentació de padrons i censos entre 1860 i 1980
Milícies, consta de 21 llibres o lligalls, entre 1770 i 1965
Ordre públic, consta de 22 llibres o lligalls entre 1814 i 1977
Inclou la documentació referida a qüestions de seguretat i vigilància del municipi, així com la de les associacions i societats de caràcter polític o de defensa d’interessos laborals.
Sanitat, consta de 15 llibres o lligalls entre 1820 i 1976.
Tributació, consta de 293 llibres o lligalls, entre 1561 i 1978
Comprèn la documentació de caràcter contributiu del municipi que s’inicia amb les “talles”, molt abundants i algunes característiques d’aquesta localitat. Hi ha també nombrosos documents de Contribució territorial, i una còpia del cadastre de 1667.
Urbanisme i Obres, consta de 78 llibres o lligalls, entre 1859 i 1978
Documentació Judicial, consta de 102 llibres o lligalls, entre 1663 i 1976
Comprén la documentació de la “Cort Reial” i la dels Jutjats.

Ajuntament d'Esporles

Òrgans de Govern

Comprèn, en primer lloc, la documentació relativa a les reunions i resolucions de la corporació municipal, que s'inicien l'any 1550 amb les actes dels "consells". En alguns casos es refereix també a Banyalbufar, que fins a 1831-1843 va formar part amb Esporles un sol municipi.
Arran dels Decrets de Nova Planta, es va convertir amb les Actes de l'Ajuntament a les que més recentment s'hi ha de sumar la Comissió permanent i les de la Junta Municipal.
Un altre conjunt documental d'aquesta secció de govern és el de Normes i Disposicions, que reuneix la normativa legal, tant l'emenda del mateix Ajuntament, com la provinent d'altres organismes. Entre els seus documents figuren les "Crides de la Universitat" de 1697 a 1764, reals ordres, edictes i bans així com alguns volums del "Butlletí oficial de la província de Balears", corresponents als anys 1833 fins a 1835.

Reial Patrimoni

Aquesta sèrie documental inclou alguns documents del Reial Patrimoni de Mallorca del segle XVI i que, per tant, originàriament no pertanyien al fons documental de la Universitat Literària. És possible que fossin traspaperats juntament amb els documents del fons dels Jesuïtes.

Reial Patrimoni de Mallorca

Pergamí 41

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Berenguer Parera referent al pagament de talles per les seves possessions a Santa Margalida. El dit Parera s'obliga a pagar cada any 12 sous per la festa de Santa Margalida i els jurats l'alliberen de la contribució a les talles.

Pergamí 42

Macià Celleres de la Ciutat de Mallorca, habitador a l'Hospital de Sant Llàtzer, per tal de satisfer al seu cunyat Gabriel Monge, administrador de l'heretat de Coloma, difunta, germana seva i muller del dit Guillem, aquelles 10 lliures que pertocaven a l'heretat de sa germana, per raó del llegat testamentari de sa mare Joaneta, difunta, li fa donació d'aquells 16 sous censals que té dret a rebre sobre les cases den Roca, situades al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de les cavallaries den Ramon Safortesa, donzell.

Pergamí 1

Ciutat de Mallorca
Pereta Noguereta, vídua de Jaume Nogueret, de Binissalem, concedeix a Ia Universitat de Santa Maria del Camí, la quitació d'un censal de 16 lIiures, mitjançant el pagament de 212 lliures, 19 sous i 1 diner, en moneda de Mallorca.
Notari: Miquel Tomas

Pergamí 43

Pere Ramon de Sant Martí, donzell, reconeix haver rebut 50 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida, que són per a la quitació de 4 lliures censals d'aquelles 14 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pergamí 44

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Llucià de Tornamira referent a al pagament de talles per la possessió de Satorre, posseïda per dit Tornamira. Aquest pagarà 33 lliures i d'aleshores en davant la seva possessió serà taxada.

Pergamí 46

La universitat de Santa Margalida reconeix deure 800 lliures a Pere Ramon sa Fortesa pels danys que foren causats als seus béns i als del seu pare Ramon sa Fortesa en el temps de la germania pels habitants de Santa Margalida i altres agermanats de l'illa. La universitat de Santa Margalida haurà depagar 100 lliures cada anys fins haver satisfet la totalitat d'aqueixa quantitat.

Pergamí 45

La universitat de Santa Margalida s'obliga a pagar 800 lliures a Pere Ramon sa Fortesa pels danys que li foren causats en temps de la germania.

Pergamí 47

Miquel Sbert de Santa Margalida ven a Pere Molines d'aqueixa vila unes cases situades a la dita vila, al terme de les Jovades, tengudes sota alou de l'esglèsia de Santa Margalida per preu de 20 lliures.

Results 201 to 300 of 55899