Parte sanitario firmado por Valentín Terrers.
- ES AHRAMIB AMPM-DOC-PSA-112_549_370
- Ítem
- 1798-03-07
738 resultats amb objectes digitals Mostra els resultats amb objectes digitals
Parte sanitario firmado por Valentín Terrers.
Parte sanitario firmado por Mariano Serra
Parte sanitario firmado por Sebastián Bosch.
Parte sanitario firmado por Mariano Serra.
Parte sanitario firmado por Mariano Serra.
Parte sanitario firmado por Rafael Rosselló.
Parte sanitario firmado por José Rossell.
Parte sanitario firmado por Joaquín Jaquotot.
Parte sanitario firmado por Francisco Ferrer.
Parte sanitario firmado por José Rossell.
Parte sanitario firmado por Antonio Pablo Togores.
Parte sanitario firmado por Miguel Pasqual.
Parte sanitario firmado por Francisco Ferrer.
Parte sanitario firmado por Sebastián Bosch.
Parte sanitario firmado por Rafael Rosselló.
Parte sanitario firmado por Sebastián Bosch.
Parte sanitario firmado por Sebastián Bosch.
Parte sanitario firmado por Mariano Serra.
Parte sanitario firmado por Mariano Serra.
Parte sanitario firmado por Francisco Alemany
Parte sanitario firmado por Joaquín Oliver
Parte sanitario firmado por José Barceló
Parte sanitario firmado por José Rossell
Parte sanitario firmado por Juan Pelegrí
Nota de la junta de gobierno celebrada en este día. Firmada por Francisco Alemany.
Nota de la junta gubernativa celebrada en este día.
Nota de la junta gubernativa celebrada en este día.
Nota de la junta celebrada en este día.
Nota de la junta celebrada en este día.
Nota de la junta celebrada en este día.
Nota de las juntas literarias que se han celebrado desde el 6 de febrero de 1794 hasta el presente.
Nota de la junta celebrada en este día.
Nota de la junta celebrada en este día.
Nota de la junta celebrada en este día.
Nota de la junta celebrada en este día.
Nota de la junta del día de hoy. Firmada por Rafael Rosselló.
Nota de la junta celebrada en este día.
Nota de la junta celebrada en este día.
Nota de la junta general celebrada en este día, Firmada por Rafael Rosselló.
Nota de la junta gubernativa celebrada en este día.
Nota de la junta gubernativa celebrada en este día.
Nota de la junta general extraordinaria celebrada en este día.
Nota de la junta gubernativa celebrada en este día.
Nota de la junta gubernativa celebrada en este día.
Nota de la junta gubernativa celebrada en este día.
Nota de la esquela que se pasó al Dr. Pasqual. Firmada por Francisco Alemany.
Renuncia de Rafael Rosselló al cargo de segundo secretario, que se Ie otorgó el año pasado.
Libro de exámenes de los alumnos de la Real Academia Médico-Práctica, empezado en el año 1797.
Historia de la división en dos bandos de la Academia y de la suspensión de actividades en 1790.
Fons Can Ribes. Fàbrica tèxtil
El fons Can Ribes consta d’un total de 394 unitats d’instal·lació format bàsicament per capses arxivadores, llibres i quaderns, però també hi trobam blocs de notes, carpetes i un tub de cartró amb plànols.
Can Ribes
Inauguració el dia de la Immaculada [8 de desembre] de la Seu
Diapositiva de l'interior de la Seu
Diapositiva on es pot veure passeig del Born el 1904, segons s'indica a la vorera de la diapositiva. Suposam que la vista està feta des de l'actual plaça de la Reina, ja que al fons es veuen l'obelisc de la plaça de les Tortugues i les muntanyes.
Diapositiva on es pot veure el port de Palma. La Seu al fons i els vaixells al moll. Més que el port de Palma podríem dir que és una vista de la façana marítima de Palma.
Port de Palma [vaixells a vela i vapor]
Diapositiva on es pot veure un vaixell a vela i vapor al port de Palma en primer pla.
Port de Palma [drassanes i barques a vela]
Diapositiva on es poden veure barques a vela (en primer pla) i vaixells a les drassanes del port de Palma.
Menjador [refectori] del convent de Santa Clara [de Palma]
Diapositiva on es pot veure el menjador o refectori del convent de Santa Clara de Palma.
Podeu veure una descripció de les monges actuals i una fotografia a
http://www.colsant.quijost.com/10cl/01mo/05_01.php
Protesta per l'assassinat de Canalejas
Diapositiva d'una manifestació a Palma per la mort en un atemptat a Madrid de Canalejas (1912).
José Canalejas Méndez (1854-1912). Polític espanyol que a l'hora de la seva mort per atemptat a la Puerta del Sol de Madrid era president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol pel Partit Liberal. Havia ostentat càrrecs diversos a l'administració de l'estat. El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antoni Maura i Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordres religioses.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Atemptat_contra_Jos%C3%A9_Canalejas
Podeu veure un curtmetratge de l'època ons es representa l'atemptat i es veu la gran consternació que produí la seva mort a través de grans manifestacions populars. http://www.youtube.com/watch?v=9mq8XCooL5k
Hem pogut determinar aquestes dates i fets gràcies a la nota apareguda a l'"ABC" del 18-11-1912, pàg. 10 a l'article "Duelos y homenajes" http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1912/11/18/010.html
Enderrocament de les murades [de Palma]
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
El cor des de l'altar major abans de la reforma [de la Seu]
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Diapositiva que ens mostra un plànol de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Les restes de Jaume III pel carrer "Conquistador"
Diapositiva en què s'observa com les restes es traslladen pels carrers de Palma rumb a la Seu.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus
Visita de la infanta Isabel de Borbó el 1913 a Mallorca
Grup de 16 diapositives sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913)
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
La infanta [Isabel de Borbó] amb el batle. 1913
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913)
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Una gentada al moll espera la infanta.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
[La infanta Isabel de Borbó a Capitania]
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Visita de la infanta a Capitania.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Fons Andreu Jaume i Rovira (consolat de l'Uruguai a Mallorca)
Documentació generada pel consolat de l'Uruguai des de 1903 a 1989. A través dels documents que la conformen es poden seguir les passes de del emigrants i viatgers i les anades i vingudes de vaixells que partien cap a l'Uruguai a la primera meitat del segle XX. La documentació d'aquest fons fa referència bàsicament a l'administració i a assumptes del consolat. Els 25 llibres i les 22 capses contenen 364 expedients. Hi trobam seccions com administració, assumptes consulars, visats i documents solts. Hi ha llibres de registre, llibres d'actes, llibres de comptabilitat, correspondència, publicacions, fotografies...
Jaume i Rovira, Andreu
El fons Antoni Pons Pastor consisteix en una documentació diversa produïda i replegada per ell mateix per tal d'elaborar i realitzar les seves obres i escrits, a més de referències de premsa que li interessaven.
Pons Pastor, Antoni
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Impresos de la Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears sobre el perill de contagi de Còlera
Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears
Ruiz Gallardón, Víctor - Palma
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Mayol y Vidal, Antonio
Sessió inaugural 1892; Algunas consideraciones higiénicas a propósito de la tuberculosis en Palma
Escafí Vidal, Domingo
Sessió inaugural 1978; La veterinaria en la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma
Forteza Forteza, Santiago
Bosch y Miralles, Antonio
Bosch y Miralles, Antonio