S'estan mostrant 2410 resultats

Descripció arxivística
Sèrie
Vista prèvia d'impressió View:

236 resultats amb objectes digitals Mostra els resultats amb objectes digitals

Visita de la infanta Isabel de Borbó el 1913 a Mallorca

Grup de 16 diapositives sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913)
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Trasllat de les restes de Jaume III

Grup de 12 diapositives de vidre sobre el trasllat de les restes del rei Jaume III
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 2004 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Documentació relacionada amb el TERMCAT

Documents relacionats amb el TERMCAT. Cartes, circulars, memòries, informacions entre el Departament de Filologia Catalana i el centre de terminologia catalana (TERMCAT), amb el qual, juntament amb la UIB i el Govern Balear, han anat col·laborant, fins al punt que es va crear una oficina delegada, que a hores d'ara ja no té un vincle directe amb el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.

Serra de Tramuntana

Són postals que conformen una de les sèries d'aquest fons. Totes tenen a veure amb la zona de la serra de Tramuntana. Hi apareixen localitats com Banyalbufar, Andratx, Deià, Sóller, port de Sóller...

Sessions inaugurals

Aquest tipus de document obeeix a un mandat reglamentari. En el cas de la Reial Acadèmia de Medicina a l'article 1r del capítol VI del Reglament de 1830; seguien un rigorós ordre d'antiguitat dels membres, Els discursos segueixen un patró que els propis metges confessaven que devia a una "inveterada costumbre". Solen comptar sempre amb una introducció en què hi ha referències a la corporació, a l'elecció del tema i a la disculpa per l'escassa qualitat del seu contingut i forma. A continuació es desenvolupa i acaba amb una sèrie de conclusions. Una part important d'aquestes sessions inaugurals van ser les ressenyes dels treballs realitzats per la corporació dins l'any transcorregut. Els discursos de l'Acadèmia només es publicaven si així ho decidia, en votació secreta, la seva junta de govern.
(Canaleta-Safont, Eva; 2013) [http://www.tdx.cat/handle/10803/112127]

Sud

Es tracta de postals que conformen una de les sèries d'aquest fons. Totes tenen a veure amb la zona del Sud de Mallorca: Cala Pi, Santanyí, Cala d'Or...

Retalls de premsa

Retalls de premsa que van des de l'any 1980 fins al 1998. Es tracta d'informacions bàsicament referides a la llengua, la literatura i la cultura catalanes en general. Aquests retalls. Estan dins carpetes ordenades per ordre cronològic. La selecció és una mica diversa, ja que des de 1980 al 1998 no hi són tots els anys ni tots els mesos. Sobretot és més completa durant el 1981 i 1982.

Reial Patrimoni

Aquesta sèrie documental inclou alguns documents del Reial Patrimoni de Mallorca del segle XVI i que, per tant, originàriament no pertanyien al fons documental de la Universitat Literària. És possible que fossin traspaperats juntament amb els documents del fons dels Jesuïtes.

Reial Patrimoni de Mallorca

Reials Ordres i Decrets

Aquesta sèrie documental inclou un element principal com és el Llibre copiador de Reials Ordres i Decrets ("Reales ordenes y decretos desde 1698 hasta 1761"), així com una altra sèrie de documents solts d'aquestes característiques que per alguna raó no foren inserits en el primer.

Universitat Literària de Mallorca

Revistes

Aquesta sèrie ocupa números de quatre revistes diferent, més el suplement d'una d'elles, que també forma conjunt. Totes es troben relacionades amb l'àmbit de l'economia, en general, i de l'agricultura, en particular, i són d'àmbit estatal.

Relacions amb l'ICE (Institut de Ciències de l'Educació)

1 capsa que conté 7 capetes que contenen documents que fan referència a la relació entre el Departament de Filologia Catalana i l'extint Institut de Ciències de l'Educació de la UIB, sobretot perquè durant aqueslla època el departament va tenir cura dels cursos de reciclatge de català que feien els mestres d'escola i ensenyament mitjà.

Reunions diverses

Les 7 carpetes que conformen aquesta petita sèire són de temàtiques ben diferents: comissió acadèmica (3), consells de departament (1, de 1976-1994), convocatòries i reunions diverses (1, de 1985-1998), currículums (1, de 1979-1993, memòries d'activitats acadèmiques (1, de 1987-1998). Gairebé tota la documentació és fotocòpia.

Partes Sanitaris

La sèries documental "Partes Sanitaris" inclou els informes sanitaris elaborats pels metges de l'Acadèmia Mèdico-Pràctica de Mallorca. Tots els documents es troben ordenats de forma cronològica i inclouen etiqueta del metge que signa el parte.

Programes i bibliografia

Programes i bibliografies d'assignatures del departament de Filologia Catalana. S'han guardat de forma dispersa. Els anys que abasten ni són sencers ni tenen totes les assignatures que es feien des de l'any 1975, que és la primera data que hi apareix. Cal dir que aquesta sèrie té bastants documents que no duen data i que s'aproparien més a aquell any o anteriors que no al de la darrera data, que és el 1985.

Programes

Alguns programes de concerts en què s'interpretaven obres de Torrandell

Palma ciutat

Postals, en color i blanc i negre, impreses damunt paper fotogràfic. Hi ha vistes de l'exterior, tant des del passeig marítim de Palma com des del mollet com d'altres punts de la zona.

Pergamins

Sèrie formada per 25 unitats documentals -al seu torn formades per un nombre variable de pergamins-, majoritàriament actes notarials relacionades amb comptabilitat i administració que formen part del fons documental de la Companyia de Jesús. Aquests pergamins han estat separats dels seus lligalls per a la seva millor preservació i conservació.

S'han catalogat 4 pergamins de lligalls que no apareixen al catàleg original de Lladó i Ferragut.

Publicacions diverses

Es tracta de 76 carpetes que inclouen nombroses revistes, publicacions, futlletons, etc. En primer lloc hi apareixen aquelles que consten de més números, que són les descrites a continuació, mentre que la resta s'han ordenat per ordre alfabètic.
"La ametralladora. Semanario de los Soldados". Núm. 29, 63, 64, 65 i 66 (1937-38). Revista espanyola d'humor gràfic editada durant la Guerra Civil a diversos llocs de la Península, entre el 1937 i 1939. El seus dos primers números aparagueren sota el nom de "La Trinchera". https://goo.gl/tPYkFN https://goo.gl/EqJ4Sf
"La Linterna. Semanario de Reportajes". Núm. 20, 22, 24 i 25 (1935)
"Estampa. Revista Gráfica". Núm. 436 (1936) i un altre nombre sense data ni numeració. Només tenim 2 números, un dels qual és incomplet. "Estampa" es una revista que es va publicar a Madrid entre els anys 1928 i 1938 https://goo.gl/vXrLak

Obres de Reforma de la Seu

Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Resultats 1 a 100 de 2410