- ES 7040 AHUIB FCPB-1-2-2-2-0338
- Unidad documental simple
- 08-1966
Mostrando 6421 resultados
Descripción archivística6326 resultados con objetos digitales Muestra los resultados con objetos digitales
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-1138
- Unidad documental simple
- 05-1973
Reproducció d'un retrat de Climent Picornell d'estudiant.
Climent Picornell amb una senalla de llimones
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0687
- Unidad documental simple
- 04-1979
Retrat de Climent Picornell carregat de llimones.
Dona passejant un ca prop de la mar
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0373
- Unidad documental simple
- 04-1979
La dona de Climent, Margalida Company "Peçol", passeja el seu ca prop de la mar.
Fons fotogràfic Climent Picornell Bauzà
- ES 7040 AHUIB FCPB
- Fondo
- 1979 - 2003
Picornell Bauzà, Climent
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-2-0111
- Unidad documental simple
- [27 de juny de 1980]
Pescant a la mar dins les algues amb tècniques antigues.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-2-0112
- Unidad documental simple
- Març de 1980
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà). En aquest cas empren "baverons".
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-2-0113
- Unidad documental simple
- Març de 1980
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà). En aquest cas empren "baverons".
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-4-0025
- Unidad documental simple
- 1980
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-1003
- Unidad documental simple
- 11-1980
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0820
- Unidad documental simple
- 07-1980
Retrat d'un dels fills de Climent.
Primer pla fill de Climent en braços d'una monja
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0099
- Unidad documental simple
- 09-1980
Primer pla del pare i un fill de Climent
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0121
- Unidad documental simple
- 10-1980
Retrat del pare de Climent, Antoni, i el seu net major, Toni.
Dona de de Climent embarassada
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0142
- Unidad documental simple
- 06-1980
Margalida Company "Peçol", esposa de Climent, embarassada del seu primer fill, amb llimones i taronges a fora vila.
Primer pla d'una dona major amb un fill de Climent
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0201
- Unidad documental simple
- 08-1980
Dona de Climent Picornell amb un fill als braços
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0249
- Unidad documental simple
- 08-1980
Retrat de Margalida Company "Peçol" amb el seu fill major Toni en braços.
Primer pla de la dona de Climent amb un fill en braços
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0293
- Unidad documental simple
- 08-1980
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0350
- Unidad documental simple
- 07-1980
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0401
- Unidad documental simple
- 06-1980
Retrat d'Antoni Bauzà "es Zelador" (pronunciat essa sorda), que era una espècie de policia municipal que hi havia a Sant Joan.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0873
- Unidad documental simple
- 11-1980
Dona de Climent asseguda al llit donat amb seu fill
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0380
- Unidad documental simple
- 06-1980
Retrat de Margalida Company "Peçol" donant el biberó al seu major Toni.
Pla mitjà de Margalida Company amb el seu fill damunt el llit
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0365
- Unidad documental simple
- 09-1980
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-2-0108
- Unidad documental simple
- Març de 1980
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà). En aquest cas empren "baverons".
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-2-0114
- Unidad documental simple
- Març de 1980
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà). En aquest cas empren "baverons".
Primer pla de la dona de Climent donant menjar al seu fill
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0373
- Unidad documental simple
- 09-1980
El padrí Arnau amb el seu primer net
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0375
- Unidad documental simple
- 09-1980
El padrí Arnau Company "Mena", amb el seu net Toni, fill del nostre fotògraf.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0465
- Unidad documental simple
- 10-1980
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0441
- Unidad documental simple
- 11-1980
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0444
- Unidad documental simple
- 11-1980
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0577
- Unidad documental simple
- 07-1980
Retrat de Francesc Mas "Capita", fotògraf amic de Climent.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0934
- Unidad documental simple
- 10-1980
Retrat de Margalida Company "Peçol", esposa de Climent.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-1204
- Unidad documental simple
- 06-1980
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-1288
- Unidad documental simple
- 08-1980
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0062
- Unidad documental simple
- 07-1980
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0349
- Unidad documental simple
- 07-1980
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0382
- Unidad documental simple
- 12-1980
Retrat d'un dels fills de Climent.
Margalida Vanrell i Toni Picornell
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0131
- Unidad documental simple
- 10-1980
Margalida Vanrell "Felip", cosina de Margalida Company "Peçol", i el seu fill Toni Picornell asseguts en una cadira de bova al corral.
Dona de Climent donant el biberó al seu fill major
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0143
- Unidad documental simple
- 06-1980
Margalida Company "Peçol", esposa de Climent, dona el biberó al seu fill major Toni.
Primer pla de Margalida Company el seu fill en braços
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0362
- Unidad documental simple
- 09-1980
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-4-0022
- Unidad documental simple
- 1980
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-2-0110
- Unidad documental simple
- Març de 1980
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà). En aquest cas empren "baverons".
Primer pla de dona de Climent i fill
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0026
- Unidad documental simple
- 09-1980
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0997
- Unidad documental simple
- 11-1980
Antoni Picornell Company, fill del nostre fotògraf.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0118
- Unidad documental simple
- 10-1980
Es tracta dels padrins de Climent en un paratge de la pagesia santjoanera. Ella era Catalina Bauzà "Vidala". Aquí els podem veure plegant garroves.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0490
- Unidad documental simple
- 11-1980
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0496
- Unidad documental simple
- 07-1980
Un dels fills de Climent.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0562
- Unidad documental simple
- 06-1980
Retrat de madò Catalina Bauzà "Vidala" davant el portal de ca seva al carrer Desert de la vila de Sant Joan.
Dona embarassada collint llimones
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0637
- Unidad documental simple
- 06-1980
Retrat de Margalida Company "Peçol", esposa de Climent, embarassada d'un dels seus fills, segurament del major, Antoni, cull llimones.
Primer pla d'una al·lota duent a be coll al fill de Climent
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0240
- Unidad documental simple
- 10-1980
Retrat de Joana Vanrell "Felip", cosina de Margalida Company "Peçol", amb el fill major de Climent al coll.
Primer pla de la dona de Climent amb un seu fill
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0301
- Unidad documental simple
- 08-1980
Primer pla de la dona de Climent donant menjar al seu fill
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0374
- Unidad documental simple
- 09-1980
La padrina amb el seu primer net
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0376
- Unidad documental simple
- 07-1980
La padrina Margalida "Peçol", amb el seu primer net Toni Picornell Company, fill del nostre fotògraf.
Primer pla de Margalida Company amb el seu fill en braços
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0407
- Unidad documental simple
- 09-1980
Primer pla de Margalida Company amb el seu fill
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0425
- Unidad documental simple
- 08-1980
Primer pla de Margalida Company "Peçol" i un amic
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0468
- Unidad documental simple
- 08-1980
Primer pla de la dona de Climent Picornell i un home a un sopar a la fresca
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-4-0021
- Unidad documental simple
- 1980
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-4-0023
- Unidad documental simple
- 1980
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-4-0026
- Unidad documental simple
- 1980
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-4-0024
- Unidad documental simple
- 1980
La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.
Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.
Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."
La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-2-0106
- Unidad documental simple
- Març de 1980
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà). En aquest cas empren "baverons".
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-2-0109
- Unidad documental simple
- Març de 1980
Pesca amb puu per atreure peix i recollir-lo amb la xarxa. Forma de pesca tradicional al llevant de Mallorca i a Menorca. En aquest cas a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà). En aquest cas empren "baverons".
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0025
- Unidad documental simple
- 09-1980
La padrina "Peçol" vesteix el fill major de Climent, Toni, damunt el llit.
Dona de Climent Picornell duent el seu fill en braços
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0192
- Unidad documental simple
- 08-1980
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0035
- Unidad documental simple
- 07-1980
Es tracta de Margalida Company "Peçol", esposa de Climent Picornell, asseguda al corral i prenent un cafè amb llet..
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0067
- Unidad documental simple
- 07-1980
El nadó Antoni Picornell Company, fill del nostre fotògraf.
Home en barca a la badia de Palma
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0100
- Unidad documental simple
- 11-1980
Passeig per la badia de Palma.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0352
- Unidad documental simple
- 11-1980
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0376
- Unidad documental simple
- 11-1980
Retrat d'un dels fills de Climent.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0488
- Unidad documental simple
- 07-1980
Un dels fills de Climent.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0565
- Unidad documental simple
- 07-1980
Dona amb un fill de Climent en braços
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0253
- Unidad documental simple
- 08-1980
Primer pla d'una parella jove al jardí
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0294
- Unidad documental simple
- 10-1980
Pla mitjà de Margalida Vanrell "Felip" amb un fill de Climent en braços
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0367
- Unidad documental simple
- 11-1980
Primer pla d'un fill de Climent amb unes persones majors
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0427
- Unidad documental simple
- 08-1980
Primer pla d'una dona i un nadó
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0469
- Unidad documental simple
- 10-1980
Primer pla de Joana Vanrell "Felip", cosina de Margalida Company "Peçol", amb Toni Picornell Company a be coll.
Primer pla de la dona i un fill de Climent
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0472
- Unidad documental simple
- 10-1980
Primer pla de la dona de Climent, Margalida Company "Peçol", i el seu fill.
- ES 7040 AHUIB FCPB-2-1-2-0001
- Unidad documental simple
- maig de 1981
Vista del puig de Sant Nofre des del camí de la Bastida, amb les cases de la possessió a la part central de la imatge.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0483
- Unidad documental simple
- 04-1981
Un dels fills de Climent i Margalida.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0670
- Unidad documental simple
- 06-1981
Retrat d'un del fills de Climent jugant.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0727
- Unidad documental simple
- 09-1981
Home jugant amb un fill de Climent
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0021
- Unidad documental simple
- 09-1981
Felip Vaquer "de ca na Seca" jugant amb un dels fills de Climent.
Pla picat d'un ni i una nina damunt un tronc
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0153
- Unidad documental simple
- 06-1981
Dona i un fill de Climent a fora vila
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0161
- Unidad documental simple
- 06-1981
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0058
- Unidad documental simple
- 07-1981
En Joan Fiol "Marc" ens mostra la fura domesticada que emprava per caçar.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0119
- Unidad documental simple
- 08-1981
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0470
- Unidad documental simple
- 09-1981
Pla mitjà de la sogra i del fill de Climent, Toni.
Primer pla de la dona de Climent amb el seu fill Toni en braços
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0316
- Unidad documental simple
- 10-1981
Amb una palangana d'esclata-sangs
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-3-0100
- Unidad documental simple
- 01-1981
El pare de Climent Picornell amb una palangana d'esclata-sangs.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-2-0006
- Unidad documental simple
- 06-1981
Pagès a la seva finca davant un cirerer a punt per collir-ne els fruits. Es tracta del santjoaner Antoni Company "Foc".
Climent Picornell amb la seva dona
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0461
- Unidad documental simple
- 01-1981
Climent Picornell i la seva dona al bosc
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0473
- Unidad documental simple
- 08-1981
Felip Vaquer amb el seu ca eivisenc a l'aguait.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0669
- Unidad documental simple
- 06-1981
Retrat d'un dels fills de Climent jugant a l'arena.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0675
- Unidad documental simple
- 07-1981
Es tracta del fill de Climent, Antoni Picornell Company.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0885
- Unidad documental simple
- 07-1981
Retrat de Joan Fiol "Marc", pastor i caçador, amb la seva fura.
Fill de Climent Picornell al costat d'un tronc a fora vila
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-1306
- Unidad documental simple
- 06-1981
Retrat d'Antoni Picornell Company, fill del nostre fotògraf, jugant per fora vila.
Fill de Climent Picornell a fora vila
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-1308
- Unidad documental simple
- 09-1981
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0194
- Unidad documental simple
- 06-1981
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0281
- Unidad documental simple
- 07-1981
Retrat del fill major de Climent, Toni Picornell, al corral fent les primeres passes.
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-1-0365
- Unidad documental simple
- 02-1981
Retrat d'un dels fills de Climent.
Dona i fill de Climent a la vorera de la mar
- ES 7040 AHUIB FCPB-3-5-2-0179
- Unidad documental simple
- 06-1981