S'estan mostrant 3055 resultats

Registre d'autoritat

Grases Freixedas, Fèlix

  • Person
  • 1954-

Fèlix Grases i Freixedas (Vilafranca del Penedès, 1954) és un químic català. Llicenciat en ciències i doctor en ciències per la Universitat de les Illes Balears, a la qual és catedràtic des del 1987. De 1988 fins a 1995 fou director del Departament de Química de la UIB, delegat per a la creació de l'Institut Universitari d'Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS), primer director de l'Institut (2000-2003) i director del laboratori d'investigació en litiasi renal des del 1998.

Des de 1987 ha dedicat la seva tasca de recerca a l'estudi dels càlculs renals i a les calcificacions patològiques. Entre els treballs més importants cal esmentar l'elucidació del mecanisme de formació dels càlculs renals més freqüents, el desenvolupament d'un sistema d'anàlisi tipus estoig per valorar la capacitat de l'orina per formar pedres al ronyó i el descobriment de la gran capacitat del fitat per evitar el desenvolupament de càlculs renals i altres calcificacions patològiques. https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A8lix_Grases_Freixedas

Grases, Pere

  • Person
  • Vilafranca del Penedès, 1909 - Caracas, 2004

"Escriptor i professor.

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1931) i es doctorà a Madrid. A Vilafranca, col·laborà a diverses revistes i diaris com Acció i Gaseta de Vilafranca, de la qual fou codirector. El 1932 va fer-se càrrec de la càtedra de literatura a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella. Fou un dels fundadors de la revista catalana d’avantguarda “Hèlix” i col·laborador en diverses publicacions. Fou professor de llengua àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona. Exercí també com a advocat i, des de la proclamació de la República, fou secretari de Carles Pi i Sunyer, etapa en la qual ajudà a salvar, en plena guerra civil, un nombre considerable de persones. El 1936 s’exilià a França i l’any següent se n'anà a Veneçuela i s’establí a Caracas. Allà fou professor de l’Institut Pedagògic Nacional (1937-1946), i, més tard, catedràtic i fundador, el 1946, de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Veneçuela. Primera autoritat entre els estudiosos d’Andrés Bello, en revalorà la figura (Andrés Bello, el primer humanista de América, 1957) i publicà nombrosos treballs i monografies sobre aquest personatge. És autor de nombrosos estudis sobre la història del periodisme, de la impremta i de la bibliografia veneçolanes —Estudios bibliográficos (1961). Estudià altres personalitats de la cultura i de la independència llatinoamericanes, com Simón Bolívar. Col·laborà activament en les tasques del Centre Català de Caracas. El 1976 donà la seva biblioteca particular (uns 65 000 volums) a la Universitat Metropolitana de Caracas, que construí un edifici que porta el seu nom. Pertangué a un gran nombre d’institucions acadèmiques americanes i europees, professà sobre temes hispànics en diverses universitats i rebé nombrosos honors i condecoracions, entre els quals el títol de doctor honoris causa de les universitats de Mérida, Santigo de Xile, San Marcos de Lima, Coral Gables de Miami i Barcelona. L’Amherst College de Massachusetts creà (1982) el Pedro Grases Prize per a estudiants de llengua i cultura hispàniques. Formà part de la Comissió Amèrica i Catalunya, 1992, a la qual donà l’idea de confeccionar el Diccionari dels Catalans d’Amèrica (1992), que codirigí, amb Prócoro Hernández i Albert Manent. Mantingué contacte permanent amb Catalunya, on desenvolupà una prolífica tasca cultural mitjançant conferències, publicacions, de la qual cal remarcar la seva recerca i divulgació sobre la nissaga de la família Canyes de Castellví, i esdevingué un veritable animador i promotor de diversos estudis de temàtica catalana. El 1981 inicià la publicació de la seva obra des del 1938 d’una manera sistemàtica, en diversos volums sota el títol genèric de Pedro Grases."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/pere-grases-i-gonzalez
Més informació: https://fundacionpedrograses.com/vida-y-obra-de-pedro-grases/

Grimalt Obrador, Jaume

  • JGO
  • Person
  • S'Horta, Felanitx, 1937

"Jaume Grimalt Obrador és un enginyer agrònom mallorquí. Perit agrícola per l'Escola Tècnica de Perits Agrícoles de Barcelona i llicenciat en enginyeria agrònoma per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de Madrid.
Va començar la seva trajectòria professional el 1964 com a enginyer de la Direcció General de la Producció Agrària a Madrid per integrar-se en la Secció de Comercialització. Durant aquesta època va ser nomenat, en representació del Ministeri d'Agricultura d'Espanya, vocal de la Mutualitat Nacional Agrària de la Seguretat Social. A partir de 1969 és traslladat a les Illes Balears com a enginyer encarregat del Servei de Preus i Mercats de la Secretària General Tècnica del Ministeri d'Agricultura. A continuació desenvolupa diverses labors en el Servei Nacional de Productes Agraris (SENPA) i en la Direcció Territorial del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, tots a les Illes Balears.
El 1990 és nomenat director territorial del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació a les Illes Balears, lloc que va ocupar 7 anys fins al seu nomenament com a director de l'Àrea d'Agricultura i Pesca de la Delegació del Govern d'Espanya a les Illes Balears, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 2005. Paral·lelament a les seves obligacions amb les diferents administracions, va ser president del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Pla i Llevant de Mallorca (2003-2004), president del Consell Agrari Insular de Mallorca (2004) i és vocal del Consell d'Administració de Mercapalma (2005).
També ha col·laborat activament, per raó del seu càrrec, en la creació i posada en funcionament del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, i en la reestructuració i regularització del sector lacti. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Grimalt_Obrador

Grisolía, Santiago

  • Person
  • 1923-

Santiago Grisolía va llicenciar-se en Medicina per la Universitat de València el 1944. Després d'obtenir el seu doctorat a la Universitat de Madrid, en gener de 1946 va ampliar els seus estudis als Estats Units a la Universitat de Nova York, sota la supervisió de Severo Ochoa. En aquesta universitat inicià la seva recerca al voltant de la fixació de l'anhídrid carbònic, tema que ja no abandonarà mai.

Ha publicat més de quatre-cents treballs científics, i al voltant de trenta articles divulgatius, desenvolupant, així mateix, una ingent labor docent i investigadora al llarg de molts anys en molt diversos països europeus i americans. Professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Chicago (1946), Wisconsin (1948) i Kansas (1954), on va esdevenir catedràtic i va ampliar les seves recerces sobre el cicle de la urea, demostrant com la citrulina és un intermediari d'aquest cicle.

President del Comité Científic de Coordinació del Projecte Genoma Humà per la UNESCO, és vicepresident del Patronat de la Fundació Valenciana d'Investigacions Biomèdiques, i assessor del President de la Generalitat Valenciana per a Ciència i Tecnologia. Presideix el Consell Valencià de Cultura des de 1996 i els Consells Assessors de la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo a València i dels Museus de Ciències de Conca i València.

El 1990 fou guardonat, juntament amb Salvador Moncada, amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per la seva tasca científica en l'àrea de la Bioquímicca en camps molt diversos, principalment en l'enzimologia del metabolisme del nitrogen relacionat amb el cicle de la urea i la degradació de les pirimidines.

Gual, Jaume

  • AHUIB
  • Person
  • 1959

Jaume Gual és geògraf (1982) i graduat en Arts aplicades. Es dedica a la fotografia com a professional des del 1987. Combina la tasca comercial per encàrrec amb projectes personals.
És autor de les fotografies de llibres com 'Façanes de botigues de Palma' (1986), 'Els brodats a Mallorca' (1996), 'El camino de Santiago' (1997)...

Guasp i Gelabert, Bartomeu

  • AHUIB
  • Person
  • 1893-1976

Bartomeu Guasp i Gelabert (Alaró, 1893 – Palma, 1976), fou un sacerdot, historiador, escriptor i poeta mallorquí. Ordenat sacerdot l'any 1920, publicà articles i llibres sobre història eclesiàstica de Mallorca, entre els quals destaca La vida ermitana a Mallorca des del segle XIII a l'actualitat (1946).
El 1924, quan era capellà de l'església de Pòrtol (Marratxí), recopilà una llista dels capellans encarregats, vicaris 'in capite', ecònoms i rectors de l'església de Pòrtol, en un quadern manuscrit intitulat Notes vàries (recollides dels llibres i papers d'aquest arxiu vicarial) que podran servir per una Monografia històrica de l'Església de Nostra Senyora del Carme de Pòrtol que serví posteriorment el 1975 a mn. Cristòfor Tries i Serra per fer-ne la llista completa, en la qual Guasp hi figura entre els anys 1922-26.
Col·laborà en la publicació quinzenal Documenta. Noticias históricas i documentales referentes a la villa de San Juan, que es va editar des de 1941 fins al desembre de 1947.
Deixeble i admirador de Llorenç Riber i de Miquel Costa i Llobera, la seva obra s'adscriu a la tradició de l'Escola mallorquina i mostra especial atenció pels temes religiosos i paisatgístics. http://xurl.es/pcjxy

http://xurl.es/juhjx

Gui

Gui

Guis

Guis

Guisc

Guiscafrè Danús, Jaume

  • Person
  • 17/10/1968

Llicenciat (1992) i doctorat, amb premi extraordinari, (2006) en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears. Professor titular del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, on imparteix assignatures de teoria de la literatura i de folklorística. Treballa en projectes de recerca I+D sobre literatura oral popular catalana en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Les seves línies de recerca són la literatura oral popular, el folklore, l’arxivística folklòrica i la història de la folklorística. Des del 1992, col·labora amb Josep A. Grimalt en l'edició crítica i comentada de l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó , d'Antoni M. Alcover, de la qual s'han publicat ja sis volums. A part d'articles en revistes especialitzades, ha publicat, entre d'altres, La poesia oral: gèneres, funcionalitat i supervivència (2007, amb Caterina Valriu), El rondallari Aguiló: Transcripció, edició i estudi introductori (2008) o Erotisme i tabús en l'etnopoètica (2013, amb Anna Francés). És membre fundador del Grup d'Estudis Etnopoètics (GEE), del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB) i de l'European Research Group on Oral Narrative/Grup de Recerca Europeu en Narrativa Oral (ERGON/GRENO).

Henri Barbusse

  • AHUIB
  • Person
  • 1873-1935

Escriptor francès. Autor de "L'Enfer" (1908); " Le Feu" (1916, Premi Goncourt), relat ambientat en la Primera Guerra Mundial el realisme de la qual va esvalotar el públic més conservador. L'any 1917, va esdevenir co-fundador i primer president de la Association républicaine des anciens combattants (Arac - Associació d'antics combatents). Admirador de la Revolució russa ("Le Couteau entre les dents", 1921), va afiliar-se al Partit comunista francès l'any 1923; va animar el moviment i la revista "Clarté" i va intentar definir una «literatura proletària». Va ser un dels instigadors del moviment pacifista Amsterdam-Pleyel, del qual va ser president. També va escriure poesia: "Les pleureuses" (1895), que s'emmarca en simbolisme. És conegut com l'exaltador literari de la revolució bolxevic. Va viure a Rússia i hi va escriure una biografia de Stalin (1935). Està soterrat al Cementiri del Père-Lachaise a París.

http://goo.gl/w7AMm6

http://goo.gl/NdPFPH

Heredia Garcia, Carlos Dante

  • Person

Doctor en Medicina por la Universidad Autónoma de Santo Domingo (República Dominicana). Licenciado en Medicina y Cirugía. Especialista en Oftalmología y en Medicina Aeronáutica, Universidad de Barcelona, España. Dr. en Medicina y Cirugía por la Universidad Autónoma de Barcelona, España. Académico Numerario de la Real Academia de Barcelona y de la Academia Médico Quirúrgica Española de Madrid. Miembro Numerario del Instituto Médico-Farmeceútico de Cataluña, España. Académico Numerario de la Academia de Ciencias de la República Dominicana y distinguido en la misma con la "Laudatio Academica", máxima distinción que concede la Academia de Ciencias de la República Dominicana a renombrados científicos autóctonos. Autor de alrededor de 200 trabajos escritos en diversos idiomas. Catedrátic Honorario, Dr. Honoris Causa, Socio de Mérito, de Honor, de Mérito Extraordinario, Correspondiente, etc http://radoctores.es/academico.php?item=140

Resultats 1301 a 1400 de 3055